Crític Cerca
Espai Crític

Rehabilitar 50.000 habitatges en 10 anys amb criteris d’eficiència energètica

El Consorci Metropolità de l'Habitatge promou subvencions i crèdits tous per ajudar les comunitats de veïns a renovar els seus edificis en 35 municipis de l'àrea metropolitana

19/11/2021 | 14:04

Imatge promocional de la campanya "Estimada casa, querido barrio", impulsada pel Consorci Metropolità de l'Habitatge / AMB

La construcció pública de nous habitatges protegits, que ja fa anys que impulsa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a través de l’Institut Municipal de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), i, a partir d’ara, també mitjançant la societat mixta publicoprivada recentment constituïda Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), sovint deixa en un segon pla un altre aspecte cabdal de les polítiques públiques sobre aquest àmbit: la rehabilitació d’edificis ja construïts, però que tenen deficiències diverses (manca d’ascensors, façanes i cobertes en mal estat, aïllament del fred i de la calor poc eficient…) i que els propietaris, sovint famílies amb pocs recursos, no poden assumir-ne l’alt cost de les obres. El Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges, aprovat per l’AMB a finals del 2020, vol posar fi a aquesta situació.

Mai hem tingut un plantejament tan potent i ambiciós pel que fa al suport a la rehabilitació d’habitatges com el que tenim ara”, explica Antoni Balmón, vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat. José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), ens públic associatiu participat per la Generalitat i per l’AMB, també ho considera així: “Hem de transmetre als ciutadans dels 35 municipis sobre els quals operem, tots els de la metròpolis excepte Barcelona, ciutat que té els seus propis instruments de gestió, que és “ara o mai”, que si ho fan ara, en aquests pròxims anys, els sortirà a compte rehabilitar els seus habitatges, perquè el ventall d’ajuts, subvencions i desgravacions que es posa a la seva disposició és de tanta potència que dubto que mai torni a existir”.

En aquest pla, s’inclouen diversos conceptes dins del que es considera rehabilitació: renovació de façanes i cobertes, reforç de l’estructura, incorporació d’aïllaments, construcció de nous ascensors, actualització d’instal·lacions comunitàries d’aigua, de llum i de gas… Un primer objectiu és molt evident: potenciar l’eficiència energètica dels edificis, aspecte clau en moments d’emergència climàtica com el que vivim. Però n’hi ha un altre, també important en el context tan divers que suposen els municipis metropolitans, amb moltes àrees envellides i densament poblades: millorar la integració urbana dels barris, reduint les desigualtats socials dels uns respecte als altres i amb una incidència especial als barris més vulnerables. Això s’aconsegueix planificant a escala d’àrees censals, dins les quals es tenen en compte tots els components socioeconòmics. “Com més capacitat econòmica d’una àrea censal concreta, menys intervenció pública hi haurà”, explica Artímez. En canvi, en llocs amb rendes molt baixes, el Consorci intervindrà més activament, fent els projectes, gestionant les subvencions i fins i tot tramitant els crèdits tous a 15 anys perquè els propietaris puguin arribar a pagar una part de les obres.

Un exemple de rehabilitació al carrer dels Pirineus de Santa Coloma de Gramenet / AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

Més de 600 milions d’euros es destinen a aquest Pla, amb l’ajut de diferents fons europeus

El Pla metropolità de rehabilitació d’habitatges preveu una inversió publicoprivada de més de 600 milions d’euros i s’executarà fins al 2030, seguint els objectius del Pla nacional integrat d’energia i clima 2021-2030 (PNIEC), del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i de l’Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya (ERESEE 2020), corresponent al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que encapçala l’exalcaldessa de Gavà Raquel Sánchez.

Inclou tres tipologies d’ajuts per a les comunitats de propietaris:

  • Subvenció del 100% del cost de la inspecció tècnica i del projecte d’eficiència energètica i accessibilitat, amb recursos del CMH i del programa europeu ELENA, promogut per la Comissió Europea i pel Banc Europeu d’Inversions per ajudar els ens locals i regionals en matèria d’energia sostenible.
  • Subvencions de fins al 80% del cost de l’obra, en funció de l’eficiència energètica assolida, amb recursos provinents dels fons europeus.
  • Finançament de l’import de l’obra no subvencionat, amb crèdits tous de fins a 15 anys a les comunitats de propietaris, a través de l’Institut Català de Finances i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i del Banc Europeu d’Inversions.

A part d’aquestes tres ajudes bàsiques, i en el marc del decret del Govern espanyol aprovat el 5 d’octubre passat, de regulació dels programes autonòmics d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de recuperació, transformació i resiliència (Reial decret 853/2021), hi ha encara més avantatges, com el fet que l’IVA és subvencionable, la subvenció no té repercussions en l’IRPF dels propietaris i que la part no subvencionada es pot desgravar en la declaració de la renda. “És cert que sovint els ciutadans no perceben que calgui millorar l’eficiència energètica dels seus habitatges”, explica José Antonio Artímez, director del CMH, “però amb totes aquestes facilitats poden estar segurs que la inversió els surt a compte, a més de la qualitat de vida que guanyaran un cop fetes les obres de rehabilitació”.

Totes aquestes ajudes van acompanyades de diversos instruments d’assessorament i suport a les comunitats de propietaris, adaptats a les característiques socioeconòmiques de cada barri. Es començarà amb campanyes informatives, com ara “Estimada casa, querido barrio“, ja engegada, s’enviaran cartes als propietaris, es crearan oficines de suport per barris i, en els casos de vulnerabilitat severa, es preveuen eines de suport directe a la funció. “En les àrees de rendes més baixes”, aclareix Artímez, “ens encarregarem de tot, en col·laboració amb cadascun dels ajuntaments implicats, per descomptat”.

Segons dades de l’AMB, en una dècada es preveu impulsar la rehabilitació de més de 51.800 habitatges, la qual cosa beneficiarà unes 155.400 persones, generarà gairebé 12.700 llocs de treball i reduirà 50.575 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

Una societat mixta per construir habitatge de lloguer assequible

Al marge del Pla de rehabilitació, l’Àrea Metropolitana continua la seva política de construcció d’habitatges nous amb protecció oficial, però a partir d’ara compta amb un nou instrument, la societat mixta publicoprivada Habitatge Metròpolis Barcelona, participada per l’AMB (25%), l’Ajuntament de Barcelona (25%) i NICRent Residencial, SL (50%), societat privada creada per les empreses constructores Cevasa i Neinor. El 5 de novembre passat, aquest operador va formalitzar l’ampliació de capital necessària per engegar la construcció de 4.500 habitatges en un termini de vuit anys. La meitat seran a la ciutat de Barcelona, i l’altra meitat, a la resta de municipis metropolitans.

La totalitat dels 4.500 habitatges seran de lloguer permanent, de manera que la inversió feta repercutirà en el fet consolidar indefinidament l’ampliació del parc d’habitatge assequible a la conurbació barcelonina. La primera fase d’aquesta operació preveu construir 640 habitatges a Barcelona (als barris de la Marina del Prat Vermell, de la Sagrera i de Sant Andreu), Sant Boi de Llobregat (Saló Central), Montgat (Turó del Sastre) i Sant Adrià de Besòs (la Catalana), i que estiguin acabades a finals del 2023 o a inicis del 2024.

Antoni Balmón, vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, ha qualificat la creació d’aquesta societat mixta publicoprivada com “una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible”. De la seva banda, Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, explica que la creació d’HMB es justifica per “la voluntat de crear un parc d’habitatges de lloguer assequible de forma ràpida en pocs anys, i aquest és l’instrument que ens permet accelerar la tramitació i la construcció dels nous edificis”.

Respecte a les persones que acabaran vivint en els habitatges d’HMB, els pisos s’adjudicaran d’acord amb els mecanismes habituals de les dues administracions públiques. Aquestes persones pagaran el preu de lloguer d’habitatges de protecció oficial (HPO) vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. En cas de persones amb dificultats per pagar el lloguer per motius socioeconòmics, les administracions podran subvencionar les quotes.

Edificis construïts per l'IMPSOL al barri de les Guardioles, de Molins de Rei / AMB

Habitatges sostenibles i flexibles per als nous temps post-Covid

Mentre les promocions d’HMB comencen a prendre forma, l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial, l’entitat pública empresarial local que depèn al 100% de l’AMB, continua amb la seva línia de construcció d’un model d’habitatge que s’adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania després de la crisi de la Covid-19: habitatges sostenibles, inclusius, flexibles. Ho vam explicar a fons en aquest altre reportatge publicat al desembre del 2020 a CRÍTIC. Es tracta d’edificis que redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2 i la demanda energètica posterior. Alhora, el seu disseny aposta per la inclusivitat i la flexibilització d’usos, és a dir, que té en compte que ara hi ha noves maneres de viure que no són les del model tradicional de família.

Del més d’un miler i mig d’habitatges que s’inclouen en el Pla d’habitatge assequible aprovat a l’abril del 2017 per l’AMB, aquest 2021 se n’han acabat 203 (a Cornellà de Llobregat, a Molins de Rei i a Montgat), n’hi ha 537 més en fase d’execució (a Gavà, a Montgat, a Molins de Rei, a Sant Feliu de Llobregat, a Sant Just Desvern, a Cornellà de Llobregat, al Masnou i a Sant Adrià de Besòs) i 907 més en fase de redacció de projecte o pendent d’iniciar el projecte.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies