Set estratègies de les administracions locals per millorar la salut planetària

En el darrer segle, la salut humana ha millorat. Vivim més anys, hi ha menys mortalitat infantil, més alfabetització i un major desenvolupament industrial i tecnològic, tot i la forta desigualtat que encara hi ha en aquestes qüestions entre el Nord i el Sud globals. Però l’explotació accelerada dels recursos naturals ha provocat que, per primera vegada, l’acció humana generi uns desequilibris tan forts que posen en perill el medi ambient i també el benestar de les persones. El món dona clares mostres d’esgotament. Vivim un augment global de les temperatures i del nivell del mar, s’ha perdut un 70% de la biodiversitat en tot el planeta, la desforestació i el creixement de les ciutats han comportat canvis en l’ús del sòl i una urbanització descontrolada, i la contaminació ambiental i l’escassetat d’aigua afecten cada vegada una població més nombrosa.

Tots aquests factors tenen conseqüències sobre el planeta però també sobre la salut de les persones. És aleshores quan parlem de salut planetària, un concepte que vol remarcar la interdependència que hi ha entre l’activitat humana i els sistemes naturals i que proposa accions per millorar el benestar de la població respectant alhora els ecosistemes. És a dir, si tenim un planeta sa, tindrem també persones sanes. Són moltes les estratègies en clau de salut planetària que es poden articular per encarar els reptes de l’emergència climàtica, però el més interessant és que aquestes puguin adaptar-se a cada context i realitat concreta. En aquest sentit, el paper de les administracions locals és fonamental per poder desplegar polítiques que apostin pel benestar humà i del planeta en cada municipi.

Per tal de compartir experiències i bones pràctiques en aquesta línia, Salut, Drets i Acció, una campanya impulsada per Medicus Mundi Mediterrània i l’IS Global, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, va reunir a finals de 2024 representants dels ajuntaments de Barcelona, Maputo (Moçambic) i Riberalta (Bolívia). L’objectiu fou explorar, amb exemples concrets, com les polítiques públiques locals poden donar respostes als reptes globals relacionats amb la salut planetària.

D’aquest intercanvi, que continuarà el 18 de desembre en les I Jornades de Salut Planetària: reptes globals, resistències locals, al Palau Macaya. Tothom qui vulgui s’hi pot apuntar, aquí. CRÍTIC en recull set estratègies destacades:

1. Analitzar abans d’actuar: fer previsions climàtiques i detectar vulnerabilitats

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el canvi climàtic és l’amenaça actual més gran per al benestar de les persones. Abans d’implementar polítiques de manera coordinada per mitigar-la, però, és important fer una bona anàlisi prèvia. El cas de Barcelona n’és un bon exemple. En col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de la ciutat, el consistori ha identificat quins són els impactes directes i indirectes que pot tenir el canvi climàtic en la salut de la població. Això li ha permès fer projeccions de com evolucionarà el clima i identificar quins són els grups de població més vulnerables.

Amb l’anàlisi de les dades es veu clar que la calor va en augment a la capital catalana: els pitjors escenaris preveuen que, l’any 2100, es multiplicaran per 4 els dies càlids (de més de 30 graus) i per 16 les onades de calor. La tendència, a més, serà la de tenir menys recursos hídrics disponibles (entre un 14% i un 26% menys). Aquesta calor persistent afecta la salut de les persones i inclús pot provocar mortaldat: l’any 2022, segons dades de l’IS Global ja es van atribuir a la calor 1.327 morts a la província de Barcelona, de les quals més del 60% eren dones.

Segons dades de l’IS Global, el 2022 es van atribuir a la calor 1.327 morts a la província de Barcelona

Amb aquest estudi, l’Ajuntament pot detectar qui és la població més vulnerable a la calor extrema, per tal de tenir-la en consideració especial en el disseny de les seves polítiques. En aquest cas, serien les persones grans de més de 75 anys, els nadons, les persones amb malalties del sistema nerviós o amb patologies cròniques i les persones en una situació social precària o que pateixen pobresa energètica. Una dada important a destacar és que són les dones i les criatures les que més pateixen aquesta pobresa energètica: s’estima que un 15% de les llars amb nens i nenes no poden mantenir la casa a una temperatura adequada.

2. Pensar en clau de cobenefici: més investigació i educació ambiental

Un dels imaginaris col·lectius que han de trencar les accions i els projectes en clau de salut planetària és la separació que es fa entre els humans i la natura. El repte és que les accions que es pensin des de l’àmbit municipal es basin en la teoria dels cobeneficis, és a dir, que afavoreixin tant la salut humana com la del planeta. Per exemple, una acció en aquesta línia seria la promoció de sistemes alimentaris sostenibles.

L’èxit d’aquestes estratègies dependrà del fet que abordin les situacions en tota la seva complexitat. Sobretot, prioritzant l’interès global per damunt dels particulars, que prevegin abordaments multidisciplinaris, que posin èmfasi en la prevenció de danys ambientals i humans abans no sigui massa tard i que no oblidin les relacions de desigualtat entre els països del Nord i del Sud globals.

L’educació ambiental, la investigació i la formació d’experts són claus per impulsar polítiques públiques en salut planetària

En aquest sentit, l’educació ambiental, la investigació i la formació d’experts són claus per generar coneixements que serviran per impulsar polítiques públiques en salut planetària. Exemples d’accions en aquesta línia són el màster online interuniversitari de Salut Planetària de la UOC i la UPF, els grups d’investigació a la UOC, o les investigacions a Bolívia sobre l’impacte de les desforestacions en les comunitats.

3. Descarbonitzar i reduir més les emissions

Dins de les mesures que cal adoptar des dels municipis hi ha les de mitigació, que van en la línia de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i descarbonitzar. En el cas de Barcelona, tot i que la tendència és descendent, la meta, en la línia dels objectius de desenvolupament sostenible 2030, és reduir un 80% aquestes emissions, fins a les 708 tones. Segons dades del 2022, els sectors del transport, comercial i domèstic acaparen gairebé el 70% de les emissions de la ciutat.

Aquesta acció ha d’anar acompanyada d’una transició cap a les energies renovables, una rehabilitació del parc d’edificis per fer-lo més eficient, un sistema de recollida de residus sense emissions. En definitiva, una acció municipal el màxim de descarbonitzada possible. És important remarcar que aquest ha de ser un objectiu col·lectiu, perquè només amb l’acció d’una sola ciutat no millorarà la situació del planeta.

4. Contra la calor a Barcelona: xarxa de refugis climàtics i confort tèrmic en escoles i en residències

Amb l’objectiu de reduir l’impacte en la salut de la població de l’augment de les temperatures, sobretot entre la gent més vulnerable, la ciutat de Barcelona ha posat en marxa diverses mesures d’adaptació. Una de les més destacades és la implementació d’una xarxa de refugis climàtics, tant interiors com exteriors, que estigui activa tot l’any. L’objectiu és que tota la població disposi d’un refugi climàtic a 5 minuts de casa de cara a l’any 2030. Les darreres dades del 2023 assenyalen que la xarxa consta de 368 espais (xifra que es redueix a 168 els diumenges d’agost) i que fins ara el 71% dels ciutadans de la capital hi tenen accés a 5 minuts del seu domicili.

Barcelona té 368 espais que són refugis climàtics per a la població

Hi ha també una línia estratègica per millorar el confort tèrmic d’edificis que acullen persones vulnerables, com escoles i residències. En el cas de les escoles, s’han transformat els patis de 70 escoles i l’objectiu és aclimatar 170 escoles de primària municipals. En el cas de les residències, a més de fer una anàlisi tèrmica de gairebé 400 que acullen persones vulnerables a la calor, el consistori també impulsa una formació per a persones cuidadores sobre pobresa energètica i resiliència climàtica.

Altres mesures del govern de la ciutat passen per la instal·lació de punts d’aigua potable i per refrescar-se i de zones d’ombres fixes i temporals i per la creació d’espais verds a la ciutat, fins a arribar a un metre quadrat per habitant.

5. Contra els incendis forestals a Riberalta: contenció, prevenció i reforestació

A la ciutat boliviana de Riberalta, en el departament de Beni, el gran repte és lluitar contra els incendis forestals que provoquen una gran pèrdua de vegetació i contaminen el medi ambient en els períodes de sequera. Es tracta d’una problemàtica que s’ha intensificat els darrers anys en tot el país. Segons el Ministeri de Medi ambient, només l’any 2024 es van cremar 12,6 hectàrees, l’equivalent a l’11,5% del territori de Bolívia. Això té un impacte directe en les poblacions locals, que poden perdre les seves cases i els recursos naturals dels quals depenen per sobreviure. A més, a Beni la situació s’agreuja pel dèficit d’aigua, que afecta el 80% de la població.

Davant d’aquest escenari, el municipi planteja plans de contingència i prevenció en èpoques d’inundacions, polítiques de protecció dels aiguamolls i, sobretot, estratègies de reforestació per restaurar els ecosistemes més danyats. S’ha d’assenyalar que aquestes mesures es fan des de l’àmbit local amb pocs recursos i que intenten fomentar la participació de la població indígena local en la presa de decisions sobre la protecció del medi ambient.

6. Contra les inundacions a Maputo: millorar infraestructures i restaurar ecosistemes

En el cas de la capital de Moçambic, el principal repte de salut planetària és fer front a les inundacions recurrents, que són causades per una infraestructura deficient de la canalització d’aigües fluvials, una mala planificació territorial i ambiental i la destrucció de vegetació de sistemes sensibles com els manglars. Cal tenir en compte que les poblacions més afectades són els assentaments informals i les zones pròximes a la costa.

Maputo ha posat en marxa diverses estratègies de mitigació de les inundacions urbanes

L’Administració local ha posat en marxa diverses estratègies de mitigació de les inundacions urbanes. D’una banda, s’han replantat 60.000 manglars i s’han fet programes de protecció d’aquesta vegetació que protegeix de la crescuda de l’aigua. S’han fet també plans parcials de reordenament i urbanització dels assentaments. I també s’han impulsat campanyes d’educació i de conscienciació sobre canvi climàtic i gestió de recursos naturals tant per a dones com en escoles i en grups de joves.

Alguns dels reptes pendents de la ciutat són prohibir la construcció en zones de risc d’inundació, garantir el tractament de residus i el manteniment dels drenatges d’aigua i instal·lar més zones verdes i vegetació que serveixi de protecció.

7. Polítiques climàtiques fortes, més enllà dels cicles polítics

Els tres consistoris coincideixen a assenyalar que, per poder desplegar totes aquestes accions i projectes de salut planetària des de l’àmbit local, cal una mirada llarga. Això vol dir que hi ha d’haver polítiques climàtiques fortes i interdisciplinàries, amb un finançament sòlid que no depengui del color polític del govern de torn.

L’Ajuntament de Barcelona va subratllar que les estratègies guanyen legitimitat si es fan a través de processos de participació ciutadana, on intervingui el màxim d’agents socials i partits possibles. En el cas de Maputo i de Riberalta, tots dos van destacar la manca de finançament que tenen per desplegar aquest tipus de polítiques públiques i van reclamar més vies de cooperació per tenir accés a programes de finançament, formacions tècniques i espais d’intercanvi d’informació.