Set reptes per a la salut del planeta i la de les persones

En les últimes dècades, la salut de la població a escala mundial ha millorat notablement, gràcies als avenços tecnològics aplicats a l’assistència sanitària i a l’augment del nivell de desenvolupament econòmic i social en un bon nombre de territoris del món, sobretot al Nord global. Però aquesta tendència es produeix en paral·lel a l’empitjorament mediambiental de la Terra, fins al punt que ara fins i tot està en perill el futur de l’espècie humana. El 2023 ja s’havien superat sis dels nou límits planetaris que els científics han definit per mesurar l’estabilitat i la resiliència dels sistemes naturals terrestres.

Shannon O’Brien, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), coimpulsor de la I Trobada d’Intercanvi de Bones Pràctiques en Salut Planetària entre Universitats, inclosa en el projecte Salut, Drets, Acció – Salut Planetària com a resposta als reptes globals, explicava que “els humans hem provocat canvis dràstics i desequilibris en el medi ambient que posen en perill el futur del nostre benestar i el del planeta”. En aquests termes va parlar en la ponència inaugural de la trobada, celebrada el juny de 2024 de forma telemàtica, amb la presència de representants de la Universitat Autònoma del Beni (Bolívia) i de la Universitat Joaquim Chissano (Moçambic), a més de representants del màster interuniversitari de Salut Planetària, que organitzen la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i l’ISGlobal.

Shanon O’Brien va subratllar la relació indissoluble entre la salut dels ecosistemes naturals i el benestar de les persones. La degradació del medi ambient afecta directament la salut humana, ja que augmenta el risc de malalties, la mortalitat i la morbiditat, així com el potencial de conflictes i desplaçaments forçats. No obstant això, la investigadora de l’ISGlobal també va posar l’accent en les oportunitats que sorgeixen del creixement tecnològic i del treball cooperatiu per abordar aquests reptes.

A partir de la trobada entre universitats, aquests són els set reptes principals que els diferents representants de Bolívia, de Moçambic i de Barcelona proposen per millorar la salut de la Terra i, per tant, també la de les persones que l’habiten.

1. Mitigar la crisi climàtica per cuidar la salut

La temperatura del planeta augmenta any rere any. Els patrons meteorològics es mostren clarament alterats: hi ha més episodis de sequera continuada i alhora més episodis de fenòmens extrems, com ara huracans, tempestes, tornados, pedregades… El desglaç dels dos casquets polars s’ha accelerat i, tot i que l’augment del nivell del mar encara és imperceptible per a l’ull humà, les previsions científiques són preocupants, ja que moltes zones costaneres estan amenaçades de desaparèixer.

Les sequeres cada cop més freqüents fan créixer el risc de desnutrició entre la població de Moçambic

Tot això afecta la salut humana d’una forma directa, com va posar de manifest el representant de la Universitat Joaquim Chissano de Maputo (capital de Moçambic), Cremildo Cau, en la seva ponència: les inundacions destrueixen hàbitats humans i contaminen l’aigua dolça, per la qual cosa augmenten les malalties transmeses per la falta de sanejament hídric. A més, si els centres sanitaris d’una àrea concreta queden afectats per fenòmens naturals adversos, això altera el servei d’assistència a la salut, ja prou precari. D’altra banda, l’augment de les sequeres té com a conseqüència més evident la falta de productes agrícoles, i, per tant, hi ha un risc més gran de desnutrició entre la població, especialment la infantil.

Entre les accions proposades per la universitat moçambiquesa al seu Govern hi ha la millora d’infraestructures sanitàries, amb la introducció de serveis de telemedicina i salut digital per ampliar l’accés a l’atenció mèdica, i la intensificació de les campanyes de vacunació massiva de la població per reduir la morbiditat i reforçar el sistema sanitari. Cal tenir en compte que aquest país, situat al sud-est del continent africà, té uns alts nivells de pobresa i que, cada cop més, la població rural es concentra a la capital, Maputo, fins al punt que ja supera el milió d’habitants.

2. Aturar el model econòmic basat en la desforestació

Per al representant de la Universitat Autònoma del Beni (Bolívia), Vincent Vos, el principal problema de Riberalta, la regió amazònica on està ubicada, és el canvi provocat per l’extractivisme, és a dir, la destrucció del territori per extreure recursos naturals i minerals. A Bolívia, aquest model econòmic implica una desforestació creixent, que provoca la destrucció de quatre milions d’hectàrees de bosc cada any, majoritàriament per a la producció ramadera, i també per al cultiu de soja, de canya de sucre i d’oli de palma. Els efectes són devastadors: el 94% de la fauna autòctona ha desaparegut.

D’altra banda, la destrucció del bosc redueix la capacitat de l’atmosfera de capturar carboni, augmenta la contaminació amb agrotòxics i altera el cicle de l’aigua, de manera que s’agreuja encara més el canvi climàtic. Alguns estudis preveuen que l’ecosistema amazònic de Bolívia es podria col·lapsar totalment el 2050, si no s’actua ràpidament. A més, aquesta situació afecta greument la salut i el benestar de les comunitats indígenes, que depenen dels recursos del bosc per subsistir.

Per aturar aquest procés, l’Institut d’Investigacions Forestals de l’Amazònia de la Universitat Autònoma del Beni proposa un model productiu alternatiu, centrat en les persones i en la sostenibilitat en lloc de l’extractivisme voraç. Preservant els territoris encara selvàtics i restaurant els que s’han perdut els darrers anys, aquest model busca millorar la salut de les comunitats i enfortir les organitzacions socials. A més, promou una economia basada en els serveis ecosistèmics i l’autonomia dels productors locals, amb el suport de mecanismes financers participatius i de tecnologies innovadores.

3. Preservar la biodiversitat

Segons l’informe de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, titulat Estat de la natura a Catalunya 2020, en només dues dècades s’ha perdut una quarta part dels exemplars de les espècies d’animals i de plantes a Catalunya. Ho explicàvem a CRÍTIC fa uns mesos en aquest reportatge de Mar Sala. El fenomen és global a tot el planeta, però és especialment greu a Europa i, en particular, a la regió mediterrània.

Ja hem vist, en el punt anterior, com la desforestació de la selva amazònica de Bolívia ha fet desaparèixer el 94% de la seva fauna. Des de la Universitat Autònoma del Beni ja han posat en marxa estudis ecològics que proporcionen dades fiables sobre l’estat de l’Amazònia boliviana. Aquests estudis ajuden a projectar tendències futures i a definir solucions, com ara la restauració ecològica i la reimplantació de les espècies desaparegudes. També s’estan investigant els fruits amazònics per crear complements alimentaris per a infants, i es col·labora amb l’Institut de Salut Global de Barcelona per estudiar l’impacte de la crisi mediambiental en la salut humana.

La pèrdua de biodiversitat augmenta el risc de zoonosi, la transmissió de malalties dels animals als humans

En el cas de l’àrea de Maputo (Moçambic), la pèrdua de biodiversitat, provocada per la destrucció de boscos, augmenta el risc de zoonosi, el procés pel qual les malalties animals poden ser transmeses als humans. A més, aquesta situació limita la capacitat dels ecosistemes locals per proveir recursos bàsics a la nostra espècie, com ara l’aigua i els aliments, i també en limita la capacitat per regular el clima i les malalties. Això fa que la població de Maputo sigui més vulnerable als efectes del canvi climàtic i a altres crisis de salut pública. Ser menys biodiversos impacta directament en les diferents dimensions de la salut humana: la física, la mental i la sociocultural; en aquest darrer cas, perquè perdem els coneixements ancestrals dels nostres avantpassats sobre els animals i les plantes que desapareixen.

4. Preservar els espais verds contra la contaminació

Quan parlem de contaminació, solem pensar en la de l’aire que respirem, en els gasos amb efecte d’hivernacle que estan provocant l’escalfament global del planeta, però no és l’única contaminació que amenaça la vida humana; també hi ha la de les aigües, superficials o subterrànies, la del subsòl a causa de l’ús de minerals agrotòxics, i la dels oceans, les enormes masses d’aigua salada que, a poc a poc, van quedant afectades per la proliferació de microplàstics i tot tipus de residus.

Si parlem de la primera només, la de l’aire, un estudi recent de l’ISGlobal, publicat a The Lancet, sobre la contaminació atmosfèrica en un miler de ciutats europees, situava Barcelona en un dels pitjors llocs del rànquing. Segons aquest estudi, si el nivell de contaminació es reduís als llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’evitarien anualment 659 morts prematures a la capital catalana i, a més a més, l’esperança de vida augmentaria de mitjana 52 dies. El programa de recerca en entorn urbà i contaminació de l’aire de l’ISGlobal ha fet nombrosos estudis que demostren com la pol·lució afecta la nostra salut, ja que és la causa d’algunes de les malalties més comunes: càncer de pulmó, ictus, malalties respiratòries…

La contaminació del sòl i de l’aigua afecta greument la salut i el benestar de les comunitats indígenes de la regió amazònica de Bolívia

A Riberalta, la regió amazònica de Bolívia que estudia la Universitat Autònoma del Beni, la contaminació del sòl per culpa dels usos agrícoles i la de l’aigua —tant la superficial com la dels aqüífers subterranis— afecta greument la salut i el benestar de les comunitats indígenes, que depenen dels recursos forestals per subsistir: elles valoren el bosc no només per la seva funció econòmica, sinó per la seva importància sociocultural i ecològica. Més de la meitat dels ingressos dels petits productors de la regió provenen del bosc, i els seus coneixements tradicionals són fonamentals per gestionar els recursos de manera sostenible, segons que explicava l’investigador Vincent Vos en la seva ponència en la jornada d’intercanvi.

A Maputo (Moçambic), la contaminació atmosfèrica derivada de la crema de biomassa i de l’ús de combustibles fòssils agreuja la salut de la població. Cremildo Cau, investigador de la Universitat Joaquim Chissano de Maputo, creu que l’única manera de combatre aquests problemes és implementant estratègies de mitigació de la contaminació, és a dir, apostar per projectes d’energia renovable o per planificacions urbanes més sostenibles, com veurem en el punt següent.

5. Ruralitzar les noves urbanitzacions

A les grans conurbacions urbanes, com ara Barcelona, o Maputo, en el cas de Moçambic, un altre repte greu per a la salut del planeta i de les persones és el de la urbanització accelerada d’espais fins fa poc rurals o semirurals. Les grans ciutats s’expandeixen a una gran velocitat, i el territori verge és ocupat per indústries i habitatges, sovint sense les infraestructures de sanejament o els equipaments socials que caldrien per donar cobertura als habitants de les noves àrees urbanes.

Cremildo Cau explicava que, al seu país, la pressió demogràfica afavoreix el creixement d’assentaments informals sense les mínimes infraestructures bàsiques (electricitat, aigua corrent, clavegueram…). Per tant, els impactes climàtics en els col·lectius que viuen en aquestes àrees no només són més greus, sinó que també afronten altres desafiaments en termes de salut humana, com les altes taxes de malària, VIH i sida, que són tractades de forma ineficient i que afegeixen risc de mortalitat. L’investigador moçambiquès hi afegia que, a més de l’enfocament d’equitat social per combatre les injustícies climàtiques, també cal aplicar l’enfocament de gènere entre homes i dones pel que fa a l’accés als recursos i a la presa de decisions.

Un territori dispers i mal urbanitzat crea problemes ambientals considerables, associats a l’alt consum d’aigua i d’energia, la dependència del vehicle privat i els elevats costos dels serveis i de manteniment de les infraestructures, tal com explicava Oriol Nel·lo, geògraf i professor de la UAB, en aquest article recent sobre la Catalunya de les urbanitzacions.

6. Preservar l’aigua enmig de la sequera

L’aigua dolça és bàsica per a la supervivència de plantes i d’animals, però també ho és per al desenvolupament humà. L’aigua afecta tots els aspectes del desenvolupament i es relaciona amb la majoria dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Al voltant de 2.000 milions de persones arreu del món no tenen accés a serveis d’aigua potable gestionats de manera segura, segons un informe de la UNESCO. Les bretxes en l’accés a fonts de proveïment d’aigua i sanejament, el creixement demogràfic, l’ús intensiu d’aigua, la major variabilitat de les precipitacions i la contaminació són factors que es conjuguen en molts llocs i converteixen l’aigua en un dels riscos principals per al progrés econòmic, l’erradicació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

Tant en el cas de la selva amazònica de Riberalta (Bolívia) com en el de Maputo (Moçambic), la gestió de l’aigua per a l’ús humà és un dels problemes de salut més apressants. La disminució dels cabals dels rius, a causa de l’acció humana i de les sequeres, agreuja, al seu torn, els efectes del canvi climàtic sobre la població. A Catalunya, les sequeres persistents seran cada cop més freqüents en les pròximes dècades, per la qual cosa caldrà buscar solucions alternatives a les que s’han utilitzat en el darrer segle, com ara la construcció de pantans o la interconnexió entre conques hidrogràfiques.

7. La seguretat alimentària passa pels petits productors

Segons la definició de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les Nacions Unides, el concepte de seguretat alimentària implica que les persones d’una comunitat tenen en tot moment accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius, que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i les preferències alimentàries per portar una vida sana i activa. Per tal que això sigui així, cal garantir tant la disponibilitat d’aliments com l’estabilitat del seu subministrament en una zona, així com assegurar que tota la població hi té accés, tant pel que fa a transport i logística com pel que fa a un preu assequible. En la darrera fase, també s’ha de vetllar per la seguretat en el consum, perquè no oblidem que els aliments són una font habitual de transmissió de malalties.

Als dos territoris presents en la primera Trobada d’Intercanvi entre Universitats sobre Salut Planetària, la inseguretat alimentària ha crescut en els darrers anys, a causa de l’augment de les sequeres i la disminució de la quantitat de pluja anual, la qual cosa provoca que la producció agrícola minvi. Només amb polítiques públiques de suport als productors agrícoles locals, amb mecanismes financers participatius i innovadors, com s’està començant a fer a l’àrea de Riberalta (Bolívia), es pot començar a fer revertir aquesta situació.

Tant a Bolívia com a Moçambic, la inseguretat alimentària ha crescut per la minva de la producció agrícola

També és important que la ciutadania estigui sensibilitzada i ben informada sobre l’origen i el viatge previ que fan els aliments abans d’arribar al seu abast, a fi que tingui plena confiança en allò que consumeix. A Catalunya, ja fa anys que diferents institucions estan prenent mesures de foment de la producció i comercialització d’aliments de quilòmetre zero.

I un objectiu comú: apostar per la formació en salut planetària

Més enllà dels set problemes exposats, les diferents universitats que participen en el projecte Salut, Drets, Acció – Salut Planetària com a resposta als reptes globals coincideixen que és fonamental apostar per l’educació si volem comptar amb persones capacitades per fer front als reptes als quals s’enfronten la salut del planeta i la salut dels seus habitants. El màster interuniversitari en Salut Planetària, formació oficial que coordina la Universitat Oberta de Catalunya i que compta amb la participació de l’ISGlobal i de la Universitat Pompeu Fabra, és pioner en aquest sentit, especialment pel concepte holístic de la disciplina i per la metodologia docent que proposa, amb formació asincrònica i a distància.

La salut planetària és un camp multidisciplinari que requereix la contribució de diferents perfils. En aquest sentit, la gran fortalesa d’aquest màster és la importància de la multi/interdisciplinarietat a l’hora d’abordar la problemàtica, i això queda patent en la definició de perfils que imparteixen les classes i en l’heterogeneïtat dels àmbits d’on provenen els docents i els alumnes: ciències de la salut, ciències naturals, ciències polítiques, ciències econòmiques, sociologia, dret, enginyeries, etc. D’altra banda, la trobada del juny passat ha servit també per explorar espais de col·laboració entre les diferents universitats, que es materialitzaran en una segona trobada, l’any que ve, on també s’establiran les conclusions finals de tot el procés i s’identificaran les passes que caldrà fer per tal de constituir-se com a xarxa de treball estable.

* Les fotos d’aquest reportatge estan extretes del documental ‘Don Benjamín‘, una producció de Medicus Mundi Mediterrània i d’En los Confines Producciones, que segueix el protagonista, Don Benjamín, i la seva família, quan intenten reforestar la terra amazònica on viuen.