Crític Cerca
Espai Crític

Territori de Masies: viure-hi i viure’n

El Baix Solsonès aprofita l’empenta del producte de proximitat per reivindicar-se com una aposta sostenible i de qualitat en l’era post-Covid

16/12/2020 | 06:00

Plantacions de cereal a Prades de la Molsosa / CAL PALÀ

“La sobirania alimentària també passa perquè cada territori pugui fer els seus productes i a la mida que necessita, a vegades penses fins a quin punt té sentit construir una granja per a 90.000 pollastres”. Qui s’expressa així és Pilar Clotet que, junt amb Joan Bonsfills van començar a criar pollastre ecològic ara fa vint anys. Aleshores els productors de pollastre ecològic en tot Catalunya eren poc més de mitja dotzena. Ara superen la quarantena, però així i tot continuen sent uns ‘rara avis’ en un sector agroalimentari cada vegada més industrialitzat.

Les tres naus per a 90.000 pollastres són a una banda de la vall de la riera de Vallmanya, en terme de Pinós, al sud del Solsonès. A l’altra banda de la vall, el Molí de Bonsfills, on Pilar Clotet i Joan Bonsfills, ara ja amb el seu fill Raimon incorporat a l’explotació, crien els seus pollastres ecològics. Van començar el 2000 amb un galliner i ara en tenen una dotzena, amb 250 pollastres a cadascuna de les casetes de fusta escampades per les feixes del bosc que envolta la casa. “Sempre en tenim algun de buit, però”, matisa Clotet.

Més enllà d’ecològic, ells parlen de pollastre produït “de manera artesanal”. Però a què es refereixen, concretament? Qui té la resposta ara és Joan Bonsfills: “La manera que tenim de treballar encara és molt artesanal, encara escombrem els coberts amb carretó, els pollastres els agafem nosaltres mateixos a mà, ni tan sols tenen llum, es guien per la claror, al matí els obrim perquè puguin sortir a fora i quan es fa fosc ja entren, i just els tanquem”. Vigilant també que la guilla no hagi causat més baixes del compte.

Alguns dels pollastres del Molí de Bonsfills, lliures pel bosc que envolta la casa / ALEIX AUBER

Pollastres de tres mesos contraposats als dels quaranta dies de l’agroindústria

Ells mateixos van a l’escorxador a embolicar-se els paquets per poder-ho fer amb bosses de midó de blat de moro cent per cent compostables. “Les safates de porexpan són un desastre”, s’exclama Clotet. I si el dilluns toca escorxador, el dimarts toca tallar els pollastres al gust del client, i el dimecres repartir a cases particulars, botigues i mercats. “Treballem bastant amb cooperatives de consum, i els agrada venir a veure els pollastres, i nosaltres d’ensenyar-ho”, manifesta satisfet Joan Bonsfills. Ho fan enfilant-se a les feixes i turons de la finca per on corren lliures els pollastres durant tres mesos abans no van a l’escorxador. “La relació amb el consumidor és de complicitat i confiança”, afegeix, sabent que tot això només és possible en una escala com la seva: “produïm el que ens podem produir nosaltres tres, no res més”, sentencia Pilar Clotet.

“La sobirania alimentària també passa perquè cada territori pugui fer els seus productes i a la mida que necessita”, diu Pilar Clotet

Contraposen els tres mesos d’alimentació ecològica dels seus pollastres als dels quaranta dies de vida a base de pinso industrial del de l’agroindústria que després, això sí, es podrà vendre a un preu molt més competitiu al supermercat. “Un pollastre nostre pot valer entre 18 i 20 euros, però si l’aprofites, que es pot aprofitar molt, no és una quantitat tan desorbitada per un pollastre de dos quilos i mig”, manifesta Joan Bonsfills, que repeteix que ells els crien durant tres mesos. Això, i el repartiment a casa, el tracte personalitzat, l’envàs sostenible, i alguns aspectes més, creuen, marca la diferència que, després, “i això és el que ens valoren especialment, també es nota en el gust de la carn, que a més no porta ni un sol antibiòtic”.

Una dècada de Territori de Masies

El Molí de Bonsfills és una de les iniciatives sòcies de Territori de Masies, que va néixer el 2009 en el marc del Projecte Actua de promoció popular i col·lectiva del territori impulsat des de la cooperativa L’Arada. El 2013 s’organitzaven com a associació i el 2019 iniciaven el procés de cooperativitizació. Territori de Masies es defineix com una cooperativa formada per veïns, associacions i empreses dels pobles del Baix Solsonès que s’engresca i treballa per promoure, reivindicar i protegir les maneres de fer, els paisatges, i la vida d’aquesta part de Catalunya.

El Baix Solsonès presenta una geografia pròpia, amb una marcada extensió de relleus de transició entre la muntanya solsonina i les obertes i llargues planes de la Segarra i l’Urgell. La característica fonamental de la zona és la masia, com a realitat material i arquitectònica i com a eix de l’organització social i cultural del territori. Els pobles que conformen Territori de Masies són bàsicament La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Clariana de Cardener i Pinell del Solsonès, del Solsonès; Salo i Castelltallat, del Bages, i Llanera, de la Segarra.

Territori de Masies espera que l’obertura de la botiga online faciliti la venda de productes artesans, sans i de qualitat fora del Solsonès

La masia, en contraposició als nuclis més o menys poblats que sembren bona part de la resta de la Catalunya interior, ha donat un caràcter especial a aquest territori. Per això des de Territori de Masies el volen valorar treballant per posar la pagesia, amb totes les seves expressions, al centre social i econòmic, protegint-la, promovent-la i conservant-la. Amb l’objectiu que al Baix Solsonès s’hi pugui viure, però també viure’n.

Una nova botiga en línia i una agrobotiga al Miracle

D’aquí que amb l’horitzó de l’era post-Covid, i amb el producte de proximitat cada vegada més a l’alça, iniciatives com Territori de Masies es posicionin com una alternativa sostenible i de qualitat a l’agroindústria i al turisme gentrificador i depredador del territori. Tot plegat, a partir d’una organització col·lectiva que recull l’esperit associatiu que en un territori de masies la necessitat de trencar l’aïllament i de treballar en xarxa, abans que es convertís en un concepte de moda, han practicat de forma secular.

Territori de Masies, primer com a associació i ara ja formalment com a cooperativa, fa una dècada que es prepara per a un escenari que la Covid-19 possiblement ha precipitat. El juliol obria la botiga en línia que venia preparant des d’abans de la pandèmia. Una botiga on, més enllà de l’horta de temporada i la carn ecològica de pollastre, porc o xai, pot trobar-s’hi des de formatges, melmelades, oli o fins i tot quètxup artesà, però també publicacions sobre el territori, joies artesanes inspirades en la natura o sabó artesà del Parc de les Olors de Claret. També, però, des de finals d’estiu el Santuari del Miracle acull l’agrobotiga de Territori de Masies.

Terrenys agrícoles i forestals a Vallmanya, en terme de Pinós / ALEIX AUBER

La Nevera Plena i les croquetes de territori

No només això, però. Territori de Masies exerceix de plataforma de generació de sinergies entre els productors del territori que donen fruits com el projecte Nevera Plena. La cooperativa ha adaptat un espai web per tal que les persones allotjades en establiments de turisme rural puguin fer comandes específiques de productes de proximitat. D’aquesta manera, quan arriben a la casa, ja troben la nevera plena de productes del territori. En una comarca com el Solsonès, la sisena de Catalunya amb més establiments de turisme rural, Territori de Masies vetlla perquè el moviment que comporta el sector sigui el més responsable i integrat en el territori possible.

Les botigues en línia i física, o el projecte Nevera Plena, no deixen de ser la continuació de projectes com Tasta Territori, que impulsat des de Territori de Masies, vol fomentar la venda directa i els circuits curts de comercialització, acostant el producte local als visitants però també al veïnat. I si les restriccions per la Covid-19 impedeixen fer tastos col·lectius, s’empesquen noves formes de donar valor al producte local, en aquest cas a partir d’altres valors com l’aprofitament i ja estan dissenyant unes croquetes de territori, elaborades per restauradors de la comarca a partir de producte propi de la pagesia associada a Territori de Masies.

Sobirania alimentària, però també energètica

I no satisfets amb predicar la sobirania alimentària, amb paraules, però també amb fets, Territori de Masies s’ha embarcat aquesta tardor en un ambiciós projecte per reivindicar altres sobiranies rurals, també l’energètica. Amb Coop de Sol, Territori de Masies ha iniciat un procés per la compra col·lectiva de plaques solars. De la mà d’algunes cooperatives del territori com L’Arada, Emelcat o Girasol, esperen valorar altre cop el territori.

Coop de Sol, l’últim projecte de Territori de Masies, pretén posar en valor la sobirania energètica del Baix Solsonès

“Si tenim sol i tenim teulades, ens podem fer nosaltres l’energia, intentant ser el màxim d’autònoms possibles”, comenta amb entusiasme Pilar Clotet, que recorda com fins a dues vegades han vist les orelles del llop amb imponents projectes de centrals eòliques a la serra de Pinós. La primera vegada el 2006 un referèndum municipal va aconseguir aturar el projecte, i la segona aquest any 2020 mateix, “amb molins de vent més alts que la torre Agbar”, ha estat el POUM de Pinós i la Ponència de la Generalitat les que els han parat els peus, però l’amenaça sempre és latent. “I si hi han de ser, de qui han de ser aquests molins? D’una gran empresa alemanya? És el nostre aire i el nostre sol!”, proclama Clotet. “Igual com tenim terra tenim sol i tenim aigua”, afegeix amb convicció.

En el cas de Coop de Sol, Territori de Masies actua de dinamitzador del projecte, però també d’interlocutor davant les administracions locals, per negociar avantatges fiscals en la instal·lació de plaques, o davant de Coop57 per obtenir el finançament necessari. “Els canvis no vindran sols, ni a cop de Covid-19, sinó organitzant-nos i incentivant polítiques com amb Coop de Sol”, argumenta Arnau Vilaseca, de Cal Palà de Prades de la Molsosa, el municipi més al sud del Solsonès, i un dels impulsors convençuts de Territori de Masies.

Pomes de la cooperativa Biolord / BIOLORD

La masia, més que aïllar, propicia l’organització de la pagesia

Arnau Vilaseca està per mantenir la forma de vida tradicional de les masies, de viure al territori i del territori, un factor que més que aïllar ha permès a la pagesia d’aquesta banda de Catalunya organitzar-se secularment en associacions d’allò més diverses. Ara és el moment de Territori de Masies, però també de Torna Terra, un projecte de recuperació d’horts i varietats locals en desús, entre elles la poma de muntanya, a través de la cooperativa Biolord, o la conversió en ecològic del cereal.

Vilaseca està per la diversificació entre la petita pagesia i no per les grans extensions cerealístiques o les macrogranges integrades que acaben lligant el pagès de mans i mànigues amb l’agroindústria. “Territoris vius són aquells que la petita pagesia en pot viure”, comenta, alhora que es mostra molt crític amb les polítiques públiques “que més que evitar-lo, incentiven el despoblament del territori”.

“Diversificar en petit, però donant-nos dimensió a través del treball en xarxa”, predica Vilaseca, que explica amb entusiasme el penúltim projecte en el qual s’ha embarcat, la cria de conills sense antibiòtics. Reticent davant les opinions excessivament optimistes de la repercussió que la Covid-19 pugui tenir en el consum de producte ecològic i de proximitat, Vilaseca es mostra més partidari de projectes de llarg recorregut i construcció col·lectiva com Territori de Masies. “No tots tenim la mateixa visió, però això també ens permet construir realitats noves”, conclou.

El turisme, risc o oportunitat?

Més enllà del sector agroalimentari, el turístic, també present a Territori de Masies, ¿es mostra com una oportunitat, o més aviat com un risc per a un territori que encara no s’ha vist afectat per fenòmens gentrificadors com en altres comarques de muntanya catalanes? Projectes que posen per davant la sostenibilitat i el respecte per l’entorn, com pot ser la Masia Rovira, de Pinell de Solsonès, regentada des de 2012 per Pilar Bielsa i la seva família, que el 2002 ja van ser pioners amb el Paller de Can Viladomat, el primer establiment de turisme rural de la comarca, semblen desmentir el risc de gentrificació que el sector ha comportat en altres indrets. “Estem vivint un canvi de paradigma i aquest estiu mateix, amb les restriccions per sortir a l’estranger, molta gent ha descobert que hi ha una altra forma de fer turisme”, argumenta Bielsa.

Projectes com Nevera Plena faciliten a les persones que fan turisme rural al Baix Solsonès l’accés a la producció agrària artesana

Una opinió similar a la que té Marcel Espinal, de Tirantmilles, una empresa de guies de muntanya també sòcia de Territori de Masies: “Nosaltres fem acompanyaments a muntanya, però alhora transmetem i ensenyem com es viu i què es viu aquí, interpretem el territori, i quan arriben a la casa on s’allotgen i troben el cistell a casa, li donen un valor”. Tant Tirantmilles com Masia Rovira van notar un increment d’activitat l’estiu passat, arran de la Covid-19, que va portar cap al sud del Solsonès persones que mai hi havien estat. “Estades potser curtes, però que es van anar allargant fins a la tardor, fins al confinament de cap de setmana”, comenta Espinal. “Venien una setmana, pensant que no hi havia gairebé res en aquest territori, i feina tenien, que no se l’acabaven”, ironitza Bielsa.

L’única habitant de Sant Just d’Ardèvol

I ja més enllà de la pagesia i del turisme, a Territori de Masies hi conviuen altres activitats com la de Laura de Castellet, l’única habitant fixa del petit nucli de Sant Just d’Ardèvol. Aquesta il·lustradora de formació, però que també treballa en la recerca i la divulgació històrica, sobretot de la música del període medieval, en poca estona obre diversos debats, com “el gran abisme entre l’entorn urbà i l’entorn no-urbà”, que considera que la Covid-19 ha posat més en evidència que mai.

O com ella, des de l’antiga parròquia de Sant Just d’Ardèvol es considera tan cosmopolita com aquell que viu a Barcelona o Nova York. “Abans de l’entrevista estava fent una videoconferència amb la Universitat de Cambridge”, exemplifica. “Avui tot és tenir mòbil o internet”, diu. “Però no tinc l’actitud de qui ve de fora, compra una caseta, va a comprar al Mercadona i es passa el dia teletreballant”, matisa. “Aquí hi tinc el centre d’operacions, barat, maco, tot el que vulguis, però implicant-me en l’estudi de l’entorn o en les activitats del poble”, afegeix. “Això sí, no tinc ni camps ni tractor, i no passa res”, conclou, en resposta a aquells que sempre la puguin veure com algú de fora que ha aterrat en el territori.

Territori de Masies vol impulsar un consum associat a una responsabilitat social i ambiental, i també política

Territori de Masies, cooperativa rural i sense ànim de lucre, de serveis i de consum, es projecta al futur com a plataforma per impulsar un consum associat a una responsabilitat social i ambiental, i també política. I fer-ho a partir d’unes relacions justes entre productors i consumidors, i ells hi afegeixen un tercer factor en joc: el territori. Conscients que ara més que mai, en moments de crisi, el producte de proximitat i el consum conscient han de ser eixos vertebradors de la societat. I ho fan recollint el relleu d’una trama rural viva d’un territori que ha definit al llarg dels segles aquells que hi viuen i en viuen.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies