21/05/2021 | 06:00
Mentre alguns somien colonitzar Mart, d’altres prefereixen dedicar els esforços a compartir aprenentatges a la Terra. Viatge a Mart és un projecte del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de la productora cultural La Sullivan, dins la programació educativa de l’exposició “Mart. El mirall vermell“. Aquesta iniciativa reuneix 10 creadors i 10 joves migrats de 16 a 23 anys, acompanyats per l’entitat d’emancipació de joves extutelats Punt de Referència, a reflexionar sobre el desplaçament i el futur. A partir de cinc grups, integrats per dos joves i dos artistes del panorama català, aquesta iniciativa té l’objectiu que els participants “s’expliquin les vides sota l’aixopluc del viatge i la migració”, afirma el membre de La Sullivan Pol Guasch.
Cada grup s’ha reunit fins a sis vegades des de principis d’any per triar “una paraula del futur” a la qual han de trobar una definició i que formarà part del projecte audiovisual Un vocabulari per al futur, del CCCB. A més, el procés de reflexió quedarà plasmat en un llibre estil Quadern de bitàcola, un volum que vol servir d’artefacte polític per explicar al món el viatge que han fet, que compta amb la direcció artística de la fotògrafa Tanit Plana i que publicarà Edicions Poncianes.
Posar en comú el viatge
A finals d’abril, artistes i joves es van trobar al CCCB per compartir els viatges: es tracta d’un assaig general abans de presentar tot el que han fet al festival de literatura Kosmopolis el 19 de juny. La vintena de participants de Viatge a Mart es troben al hall del CCCB i s’asseuen per grups per recuperar les paraules escollides: “mudança”, “ara”, “casa”, “recepta” i la inventada “linver”, els seus mots per al futur. Cada clan ha experimentat un viatge totalment diferent del dels altres: a través del menjar, de l’exploració de la ciutat de Barcelona, del cant i del ball… Un per un, cada grup puja a l’escenari per explicar què han après els darrers mesos.
Comença l’equip de Youssef Aboud, d’Ismail El Hachlaf, del periodista David Fernàndez i de la psicòloga i membre de Radio Nikosia Lucía Serra, que han treballat al voltant de la paraula “mudança”, que tots coincideixen que els uneix però que també els separa els uns dels altres. Defineixen la seva experiència com “un viatge compartit” de temps, tàpers de menjar, coneixença i llocs comuns. “Hem compartit la història i els desitjos de cadascun de nosaltres: on estem, d’on venim. Hem rigut i ens hem explicat detalls de les nostres vides i de situacions que ens afecten”, expressa Lucía Serra. Ho han fet, hi afegeix la psicòloga, des del “reconeixement i l’afecte”, visitant llocs estratègics com el mirador d’avions del Prat de Llobregat o el castell de Montjuïc, un monument que ha vist els setges que ha patit la ciutat. “Per anar lluny, a vegades només cal anar molt a prop”, afirma David Fernàndez amb referència al viatge interior que han fet.
“Per anar lluny, a vegades només cal anar molt a prop”, diu David Fernàndez amb referència al viatge interior conjunt que han fet els joves i els creadors
El grup de la dramaturga Denise Duncan, del cantant Adriano Galante i dels joves Mohamed El-Qadiry i Alpha Omar ha optat per agafar una via més escènica per definir el mot “ara”. També han recorregut Barcelona, concretament en direcció vertical: “Des del Raval fins a Mart”, diu Duncan. A aquests quatre participants els agrada més explicar què ha significat aquest procés amb un rap, que la resta dels participants escolten amb atenció. El Mohamad, quan és dalt de l’escenari, rapeja dues cançons en berber sota els controls musicals de Galante, que hi posa la base. La dramaturga afirma amb contundència que han escollit el mot “ara” perquè és allò en què es volen centrar: “No ens interessa Mart ni el futur, sinó la Terra i el present”.
Després del rap, és el torn de la poesia. Els integrants del tercer equip de Viatge a Mart són l’escriptor Mohamad Bitari, la poetessa Blanca Llum Vidal i els joves Youssef Amelal i Aya Zuidi. Reciten alguns fragments de poemes per introduir la seva paraula per al futur: “casa”. Blanca Llum Vidal en pronuncia un de propi, i l’Aya, el poema “Amo, amas”, de Rubén Darío, que és un clam a estimar amb plenitud, tant a la Terra com al cel. “Què significa la casa?”, es van preguntar en les trobades que van fer pel centre de Barcelona. Segons expliquen els membres d’aquest equip, cadascun tenia una visió diferent d’aquest concepte; per això van decidir preguntar-ho a coneguts, per ampliar la definició de la seva paraula per al futur. “Una casa és un espai segur on cadascú pot ser un mateix, molt més lliure del que la societat ens deixa ser” o “un lloc on et sents segura, on ser tu mateixa i on t’acceptin tal com ets” són algunes definicions que han recollit i que comparteixen en veu alta amb la resta dels tripulants del Viatge a Mart.
“Un lloc on et sents segura, on ser tu mateixa i on t’acceptin tal com ets”, és una de les definicions de ‘casa’ que han recollit els joves durant el projecte
El grup format per l’escriptor Martí Sales, l’artista Blanca Haddad i Mamadou Tafsir i Omar Oudaay ha viatjat a través del menjar, i així ho expliquen a la resta dels participants quan pugen a l’escenari del CCCB. Al voltant d’unes arepas o d’un plat tradicional guineà, la seva manera de reflexionar sobre el desplaçament ha consistit a reunir-se al voltant d’una taula per cuinar i menjar junts. A part de descobrir nous plats que no coneixia, el Mamadou explica que valora el fet de poder “compartir i aprendre, escoltar i poder donar l’opinió”. Haddad hi afegeix que aquestes trobades han resultat ser “terapèutiques”: “Compartir-ho amb ells ha estat il·lusionant. Hem discutit sobre els nostres anhels i les nostres ansietats”, afirma. L’artista projecta un videodiari que ha fet, on apareixen fragments de les seves trobades i impressions personals que resumeix com una visió de Mart “des de la precarietat”.
Al cinquè equip li ha tocat reunir-se en ple Ramadà. L’activista Míriam Hatibi, el sociòleg Miquel Missé i els joves Manal Zardouk i Youssef Ben han decidit no emportar-se al futur cap paraula existent, sinó inventar-se’n una de nova: “linver”, que fa referència a una sensació d’alegria contagiosa que es comparteix. Segons relaten a la resta dels companys de viatge, junts han visitat el Centre LGTBI de Barcelona i han passejat per la platja, però també s’han preguntat si, en una suposada vida a Mart, hi hauria bancs, escoles i feina tal com les entenem a la Terra. Què hi ha a l’indret on arribes quan migres?
Impacte múltiple
Els promotors del projecte, de La Sullivan, comparteixen la sensació que “el viatge està sent múltiple, tant per als joves com per als creadors. Aquí el viatge el fa tothom”, diu Guasch. Berta Subirats, integrant de La Sullivan, considera que aquest procés és “un terratrèmol compartit per a tots”. Enmig, però, han volgut centrar el focus a “no ser extractivistes, no expropiar el saber d’aquests joves i no convertir el jove en el que els creadors volen fer”, afirma Guasch.
Pol Guasch (La Sullivan): “El viatge que hem fet amb aquest projecte està sent múltiple, tant per als joves com per als creadors”
Durant els mesos que ha durat el Viatge a Mart, expressen els integrants de La Sullivan, s’ha creat “vincle, xarxa i afecte”, que era també un dels objectius de la iniciativa. Ara, però, la missió és veure com fer-ho perquè el projecte no s’acabi després de la publicació del llibre dirigit per Tanit Plana i de la presentació oficial al festival Kosmopolis. De cara a edicions futures, l’organització d’aquesta iniciativa es planteja estendre-ho per tal que més joves puguin participar-hi.