Crític Cerca
Joves a contracorrent

La ruralitat: un món d’oportunitats laborals per als joves

CRÍTIC recull 5 projectes impulsats per joves que contribueixen a canviar la idea que el rural és un entorn llunyà, poc atractiu i desfasat

26/12/2019 | 19:00

El món rural català està canviant. Gràcies a les noves tecnologies, les connexions a Internet i les millores en les carreteres, els municipis rurals també ofereixen noves oportunitats per emprendre projectes. Segons l’informe de l’Observatori del Món Rural, el 2018, la població d’aquestes zones ha seguit disminuint, però amb menys intensitat –la meitat– que l’any 2016. Els joves han esdevingut un factor clau. Arreu del territori existeixen projectes impulsats per gent jove lligada a l’entorn rural, que no estan relacionats únicament amb l’activitat ramadera i agricultora, sinó que pertanyen a qualsevol àmbit econòmic: cultural, de serveis o agroalimentari, entre d’altres.

L’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017 recull una anàlisi de l’interès, la previsió i les motivacions per part de les persones joves que viuen en municipis urbans –incloses les que abans vivien en entorns rurals– d’anar a viure a municipis rurals o de no anar-hi. A partir de les dades de l’Enquesta, l’Observatori Català de la Joventut va publicar l’informe ‘L’atracció del camp’, on analitza l’atractiu de l’entorn rural en la joventut. Malgrat constatar que una part d’aquest col·lectiu veu en les àrees urbanes més possibilitats de trobar-hi “oportunitats laborals, llibertat personal i benestar material”, a la vegada, “les pulsions per al retorn al camp han tingut especial incidència entre la població jove”. D’aquesta manera, l’estudi conclou que la majoria de joves que viuen en àrees urbanes “afirmen que no els agradaria anar a viure a un municipi rural”. Tanmateix, la nostàlgia del camp o el desig de traslladar-s’hi afecta una part considerable d’aquest col·lectiu: “al voltant d’un terç dels joves que resideixen a ciutat es mostren disposats a anar a viure-hi”.

A banda, l’informe també assegura que la decisió de voler marxar a l’entorn rural o la de romandre a ciutat es justifica majoritàriament per raons d’entorn, com la qualitat de vida, els serveis, la comoditat, el medi, l’oci o la vida social. Ara bé, les qüestions que tenen a veure amb el transport “pesen de manera destacada en l’opció dels qui volen romandre a ciutat, mentre que els motius familiars decanten un percentatge més alt entre els que volen marxar de les urbs”, conclou l’estudi. Pel que fa a les motivacions laborals, curiosament, una part dels que voldrien anar a viure al camp veuen aquesta opció “com una possibilitat de millora de les seves condicions laborals actuals a ciutat”.

Potser per aquest motiu, joves d’arreu del territori han impulsat iniciatives laborals que comparteixen uns valors comuns vinculats amb la natura i amb les relacions properes. Són més respectuosos amb el medi ambient, estan connectats amb l’essència de la terra i es desenvolupen en un espai serè. CRÍTIC ha seleccionat 5 projectes impulsats per joves que contribueixen a canviar la idea que el rural és un entorn llunyà, poc atractiu i desfasat.

Foto: MATOLL

Situar Belianes al món: la cerveseria Matoll

“Som una cerveseria, però estem molt vinculats amb el territori. Intentem potenciar Lleida i els pobles de la plana com un lloc per visitar, perquè normalment és una zona de pas. Volem que la gent vingui a conèixer els petits pobles i els seus productes; per això organitzem, a més, visites i maridatges”. Així ho explica Jordi Segarra, impulsor de la cerveseria artesana Matoll.

El seu projecte va néixer el 2011 de la mà de tres socis que es van adonar que la falta de llocs de treball del seu poble els feia desplaçar-se a ciutats pròximes com Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa o Lleida. Ells volien “fer vida de poble” i per això van començar a idear l’empresa, que l’any 2012 va sortir al mercat. Actualment, produeixen 12 tipus diferents de cerveses artesanes, i el seu producte estrella és la cervesa de saüc, que fan aprofitant els saüquers de la zona. Venen el seu producte a bars, restaurants i supermercats. A banda, organitzen visites a la fàbrica i fan maridatges, on casen la cervesa amb altres productes genuïns de la plana de Lleida, per així donar-los a conèixer. Una petita part de la producció l’envien a Barcelona i a la resta de Catalunya, i també exporten a Mèxic i a França.

També volien implicar-se d’alguna manera en l’àmbit social, i per això, des de l’inici del projecte, van signar un conveni amb un centre de persones amb diversitat funcional de Tàrrega. D’aquesta manera van poder incorporar un nou treballador a l’activitat diària de la cerveseria.

El Jordi i els seus companys valoren molt positivament el fet de produir des de la ruralitat, ja que els facilita la comunicació amb els ajuntaments, que solen ser petits i més accessibles. Però reconeixen que també hi ha hàndicaps: “Ets lluny de la ciutat, Internet és més lenta, i els costos de transport, més cars”, comenten.

Foto: NINA BACH

Un centre de creació a la Vall d’en Bas dirigit per Nina Bach

“La meva proposta és treballar la creativitat però també proporcionar un espai on els nens, les nenes i les famílies puguin tenir temps per a ells mateixos. A casa, hi ha moltes distraccions i a vegades ens costa trobar temps per parar, respirar i deixar anar la ment”, explica Nina Bach sobre el seu projecte “Nina Bach Il·lustracions“. Hi afegeix que ella és professora, però que es veia limitada per la rigidesa dels programes escolars. “Després d’una mala experiència tenia ganes d’engegar el projecte, que pretén barrejar la meva passió per l’art i la meva vocació docent”.

Amb aquest objectiu, fa prop d’un any que va obrir les portes d’un petit estudi situat a Sant Esteve d’en Bas, el poble on va créixer. Organitza tallers creatius on planteja propostes per treballar la creativitat, però d’una manera molt lliure. “No m’agrada marcar què dibuixar i amb quins estris fer-ho; prefereixo dir-los: aquí teniu una planta i que cadascú la dibuixi com vulgui”.

A banda dels tallers, la Nina també fa il·lustracions per encàrrec, pinta panxes d’embarassades, triangles de cotxe i fa murals a les parets. Per ella és “una satisfacció” el fet d’estar tirant endavant el projecte que la il·lusiona, i considera que desenvolupar-lo en un poble petit fa que molta gent que la coneix li donés suport des d’un inici. Així i tot, reconeix que el negoci encara no és econòmicament rendible, i lamenta la manca d’ajudes disponibles per poder fer-lo sostenible.

Foto: SERRADET

De la matèria primera a la venda al client: tancant cicles amb la formatgeria d’El Serradet de Barneres

“Des que vam néixer que tenim una lluita: la de recuperar l’essència del mercat, amb productes de proximitat i de qualitat. Per desgràcia, la figura del productor, del pagès, està desapareixent, i cada vegada són més els revenedors de Mercabarna”, explica Sergi Solà, un dels tres socis de la cooperativa El Serradet de Barneres. Aquesta iniciativa “tracta de tancar cicles des de la proximitat del nostre entorn, promoure la producció ecològica i garantir que l’alimentació del nostre ramat provingui de les nostres pastures”, hi afegeix.

El Serradet de Barneres és un projecte cooperatiu amb tres facetes: una primera, que té a veure amb el maneig del bestiar i amb la munyida, lligada al sector primari; la segona, focalitzada en la transformació de la matèria primera en formatges i productes frescos, i la darrera, que és la venda als mercats, allà on els clients poden comprar directament al productor. Després d’uns quants mesos de formació sobre producció de formatges i maneig del ramat a l’Escola de Pastors, l’any 2011, els tres socis van fundar la cooperativa. Un dels membres ho va deixar, però s’hi va incorporar una altra companya, de manera que ja tornen a ser tres.

El Sergi, l’Aina i la Maria produeixen productes lactis i de temporada provinents del seu propi ramat: tenen llet i aliments frescos (mató i iogurt) set mesos l’any i, quan arriba l’hivern, deixen de munyir i venen curats.

Els mercats setmanals de Vic, de Roda de Ter, de Manlleu i de Torelló representen la major part de les vendes, però reserven una petita part per vendre a través d’una botiga, Mengem Osona, que han obert a Vic fa un any i mig conjuntament amb sis productors ecològics més. “Són altres productors petits de la zona amb qui hem tingut sintonies a l’hora d’enfocar i viure els nostres projectes” explica el Sergi. També venen a una cooperativa de consum de Barcelona i a un parell de restaurants de Manlleu.

Com a valoració personal, estan molt satisfets amb el projecte, que asseguren que “és molt volgut i molt conscient”. Vénen de la crítica al ramat intensiu de la comarca amb la indústria del porc i de la contaminació de purins. “Som on volíem ser. Avui en dia és un projecte consistent, madur i viable. I això ens fa sentir bastant dignes amb la feina, i també és una forma de viure”, assegura.

Una consultoria agrosocial des del món rural i per al món rural

“Amb una consultoria com la meva, que es mou molt pel territori, penso que el món rural és un molt bon lloc per estar-hi instal·lada”, explica la Neus Monllor. “És molt coherent que treballant pel món rural; també t’hi estableixis”.

Després de viure a Vidreres i a Burg, la Neus va decidir traslladar-se a Sant Joan de les Abadesses i tirar endavant una consultoria pròpia. Al llarg de la seva trajectòria professional ha compaginat la vessant acadèmica, com a doctora en Geografia i Medi Ambient, amb la seva part més pràctica, com a consultora en temes de desenvolupament rural. A més, també va ser emprenedora rural al capdavant de l’Espai Tomata, un restaurant km 0 – Slow Food al Pallars Sobirà.

Des del 2013, treballa com a ‘freelance’ enxarxada en col·laboració amb altres empreses i treballadors autònoms, i ofereix serveis dirigits sobretot a l’Administració pública, com l’assessorament, la formació i la recerca en temes de desenvolupament rural, relleu generacional i cuina compromesa, amb un clar component de proximitat i d’artesania. “El cor em guia cap on he d’anar i per quins projectes he d’apostar. Treballar pel món rural i pel relleu generacional del sector agrari em surt de l’ànima: tinc la sort que és una feina molt vocacional amb la qual gaudeixo moltíssim.”

Malgrat que la distància entre les zones rurals i les ciutats pot ser un inconvenient, la Neus explica que en totes les consultories existeix el factor mobilitat, i que, per tant, no és un inconvenient estar instal·lada als afores de les grans urbs. “Vaig sovint a Barcelona i a Girona, però de vegades també em toca anar a Madrid o a Brussel·les… Com que la mobilitat és tan variada, no tinc clar que la centralitat sigui sempre un element que juga a favor d’una petita empresa com la meva”, opina.

Considera que el món rural és un lloc meravellós per viure i treballar: “L’accés a l’habitatge i a un despatx és més econòmic que a la ciutat; les relacions són sempre més properes; l’entorn natural significa qualitat de vida, i el vincle amb la pagesia local és un gran regal”.

Foto: RESET CU

Consciència ecològica i reciclatge de productes tecnològics a Reset Cu

“Pensem que el futur es troba en el reciclatge i la recuperació; per això vam impulsar un negoci de recollida de materials tecnològics”, explica Iker Prat, membre de l’empresa de reciclatge Reset Cu.

Amb aquest objectiu, tant ell com la seva família van informar-se sobre els mètodes de reciclatge actuals i les empreses que desenvolupen aquesta tasca. L’any 2010 van començar a treballar la recuperació de metalls fèrrics i no fèrrics, i el 2014 van fer el salt i van obrir un negoci paral·lel, que es dedica al reciclatge de material informàtic i electrònic.

El funcionament és senzill: quan un client té un cert volum de material electrònic, els avisa i, per un preu fix, ells s’encarreguen de recollir-lo. Quan el material arriba a la seva planta, situada a la Vall d’en Bas, comença el procés de classificació i desmuntatge d’aparells. A diferència del que faria una deixalleria, que enviaria els materials a un gestor perquè els destriés i els fes arribar a un tercer, ells els envien directament a una refineria europea perquè els recuperi tots.

Enguany, l’empresa ha incorporat la reutilització d’equips. L’Iker explica que sovint els arribava material bo per reciclar, i que amb el sistema de reutilització podran vendre’l per un preu assequible a persones que no puguin comprar material nou, o a entitats que ho necessitin. A canvi, quan s’hagi acabat la vida útil d’aquests aparells, els retornaran a la seva empresa perquè els reciclin.

L’Iker i la seva família valoren molt positivament haver impulsat aquest negoci des de la ruralitat. “Amb les comunicacions que ens han ofert els túnels de Bracons és molt còmode i ràpid. Som prop de Barcelona, de Vic i de França, i arribar a Madrid també és fàcil”, explica.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies