Crític Cerca
La pitjor epidèmia

Fred, desnonaments i insalubritat: tres exemples de com la casa on vius pot afectar la teva salut

19/11/2015 | 07:00

4115716599_cd9b0ae00a_o
Blocs d’habitatges al barri de Gràcia de Barcelona / Tobias Mandt

Tenir una feina precària, cobrar un sou miserable o estar a l’atur no només significa tenir ingressos baixos, sinó que també pot derivar en altres conseqüències, com haver de viure en un habitatge amb condicions deficitàries (o fins i tot perdre la casa), que fan emmalaltir centenars de milers de persones, algunes fins a la mort. Per entendre la magnitud del problema, una dada: 100.000 morts. Aquesta és la xifra de persones que moren cada any a Europa per culpa de les males condicions de l’habitatge on viuen. Ho recull l’OMS (Organització Mundial de la Salut) en el darrer informe sobre habitatge i salut, publicat el 2011.

Què és el que pot arribar provocar aquest extrem? La llista de problemes acumulats en la “pobresa de l’habitatge” és llarga. Finestres que no aïllen del fred ni del soroll extern, humitat, massa persones compartint poc espai, dificultats d’accés que fomenten el sedentarisme, mala combustió d’aparells elèctrics, escapaments de gas, connexions elèctriques precàries, risc de ser desnonat o, especialment als països empobrits, insalubritat per manca d’instal·lacions higièniques adequades. I tot plegat pot derivar en problemes de salut mental, dificultats per dormir i conseqüències derivades, problemes respiratoris, al·lèrgies, patologies cardiovasculars, de mobilitat o obesitat.

Cadascun d’aquests problemes de salut derivats de les males condiciones de l’habitatge es reflecteixen en la generació de desigualtats en forma de gradient: a pitjor situació social, pitjor situació de la vivenda i pitjor situació de salut.

Salut i habitatge
Create bar charts

Repassem algunes de les patologies que es poden patir pel fet de no viure en un habitatge en bones condicions:

El 7% de morts al món són atribuïbles al fred

15721378778_78aed1ff14_o
Una dona gran intenta escalfar-se amb una senzilla estufa, a Perth (Escòcia) / Ninian Reid

Aquest estiu la revista ‘The Lancet’ ha posat xifres a les conseqüències de passar fred a casa: un estudi ha revelat que el 7,7% de persones moren al món per culpa de viure en temperatures “no òptimes”. I ha afegit que el que és especialment perjudicial és el fred: el 7,3% de les morts són atribuïbles al fred, mentre que la calor només n’és responsable del 0,4%. Els investigadors han recopilat dades de més de 74 milions de defuncions, entre 1985 i 2012, de 13 països diferents, amb diferents característiques climàtiques. Pel que fa a l’Estat espanyol, l’informe revela que, entre 1990 i 2010, el 5,5% i l’1,1% de les morts van ser provocades pel fred i la calor, respectivament.

Però és en països amb temperatures més baixes on la incidència és major. I això és el que es va produir l’hivern passat a la Gran Bretanya, on 49.260 persones van morir de fred, segons ‘The Independent’. D’aquestes persones, 14.780 vivien en cases que no podien pagar el rebut de la calefacció. La mateixa informació revela que els darrers cinc anys a Anglaterra hi ha hagut un augment del 77% de morts de fred, coincidint amb l’enduriment de les polítiques d’austeritat econòmica.

Suïcidis per desnonaments

El 12 de febrer de 2013 una parella de jubilats de Calvià (Mallorca), de 67 i 68 anys, es va suïcidar. Havien rebut una carta que els obligava a abandonar la seva llar perquè no disposaven de prou diners per continuar pagant-la. El mateix dia, el ple del Congrés dels Diputats debatia sobre l’admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre desnonaments. L’estrès que provoca l’expulsió de l’habitatge per la impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer ha portat desenes de persones a l’Estat espanyol a prendre la mateixa opció dels jubilats mallorquins.

9269348376_4de72f8380_o
Acció reivindicativa de la PAH de Barcelona al Raval / Andrea Ciambra

Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que lidera la lluita en contra dels desnonaments, el 2013 ja sumaven 119 persones a l’Estat espanyol que no podien pagar la hipoteca i que s’havien tret la vida, tot i que és una xifra difícil de confirmar. Davant d’una situació provocada per l’especulació de l’habitatge i el sòl, les bombolles immobiliàries i la manca de polítiques públiques d’habitatge social, la PAH ha posat reiteradament sobre la taula dues solucions. D’una banda, que les administracions públiques actuïn per impedir que ningú es quedi sense casa (a l’Estat espanyol des de l’inici de la crisi s’han produït uns 400.000 desnonaments). I, d’una altra banda, mentrestant, les diverses PAH han esdevingut una xarxa de suport mutu entre les persones afectades, que els ajuda a superar els sentiments de culpa, estrès o depressió que, en algunes ocasions, acaben derivant en suïcidis.

Morir per manca d’higiene

La situació s’agreuja als països empobrits, on moltes llars no disposen de les mesures de salubritat necessàries (aigua corrent, lavabo, clavegueram), amb les conseqüències que aquesta situació té per la salut dels que hi viuen. L’Informe sobre Desenvolupament Humà del 2014 de les Nacions Unides alerta que prop de 156 milions d’infants arreu del món presenten retards en el creixement per culpa de la desnutrició i les infeccions. I detalla quins són els països amb més mortalitat (per cada 100.000 menors de 5 anys) per culpa d’aigua insalubre, sanejament no millorat o manca d’higiene: Sierra Leone encapçala aquest dramàtic rànquing amb 1.473 infants morts, seguit de l’Afganistan (1.405 morts), Angola (1.266), Nigèria (1.229) i Burundi (1.088).

Alternatives per a un habitatge digne

3110802553_24e6807f19_o
Un habitatge molt precari en un barri d’Istanbul (Turquia) / Maria

Es calcula que al món hi ha entre 860 i 1.300 milions de persones que no viuen en un habitatge digne. I si tot continua igual la xifra pot créixer fins a 2.000 milions el 2050. Aquestes enormes xifres arrosseguen, al seu torn, milions de patologies associades a les males condicions de les llars. I també arrosseguen milions d’euros de les arques públiques per atendre i curar totes aquestes malalties que comporta viure en una casa malalta. Mentrestant, iniciatives amb participació veïnal, associativa, universitària i de les administracions públiques demostren que anar a l’arrel dels conflictes resulta més efectiu i també més barat. Es tracta, per exemple, del projecte canadenc de la Mental Health Comission, que treballa per resoldre la problemàtica de persones sense llar a diferents ciutats de l’estat, amb discapacitat intel·lectual, oferint-los una llar i suport.

Altres iniciatives per millorar les condicions habitacionals:

Aliança contra la pobresa energètica a Catalunya

Projecte d’Enginyers sense Fronteres a Moçambic per la millora de l’accés a l’aigua i sanejament

Aigua és Vida, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la FAVB porten als tribunals l’AMB per la privatització de l’aigua i el sanejament

Campanya al Perú sobre el Dret a l’aigua i el sanejament impulsada per MedicusMundi Álava i l’Asociación Servicios Educativos Rurales SER

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació