Cerca
La pitjor epidèmia

Polítiques que el teu ajuntament pot fer per reduir les diferències en salut entre els barris

10/12/2015 | 07:00

Contraste
Contrast entre un edifici antic i un de nou a Ciutat Vella de Barcelona / @ondasderuido

Vivim més i millor segons on vivim. La recerca ha demostrat de fa temps que, molt per sobre d’altres causes de tipus biològic, sanitàries o relacionades amb els hàbits, el lloc on naixem, i la situació social del territori on vivim, són les variables més importants que condicionen l’esperança de viure, la salut i la qualitat de vida.

Molts estudis arreu del món constaten aquestes diferències territorials en la salut. Per exemple, a la ciutat escocesa de Glasgow, al barri de Calton (un dels més pobres) la població hi té una esperança de vida de 54 anys, 8 anys menys que a l’Índia. Per contra, tot just una dotzena de quilòmetres al nord de Calton, a la rica zona de Lenzie, l’esperança de vida és de 82 anys, una de les més altes d’Europa. Als Estats Units, s’estima que la diferència en l’esperança de vida entre els comtats més rics i pobres frega els 15 anys per a les dones i els 20 anys per als homes. La pitjor situació s’observa al comtats pobres del Sud, al voltant de Mississippi, West Virginia i Kentucky, i molt en especial on viuen els pobles originaris dels Estats Units.

El codi postal és, doncs, més important per a la salut pública que el codi genètic. A la ciutat de Barcelona això ho acaba de mostrar aquesta tardor l’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on el nou govern municipal ha presentat públicament dades que mostren com les desigualtats entre els barris de la ciutat tenen conseqüències directes sobre la salut de la població.

10 anys de diferència en l’esperança de vida

L’explicació d’aquestes desigualtats en salut té un origen clar: el barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables són també aquells que presenten pitjors indicadors de salut. O el que és el mateix: a més atur, precarietat laboral, baix nivell d’estudis, més pobresa energètica i, també, més malalties, afeccions i mortalitat.

Les desigualtats en salut als barris de Barcelona

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

 

Els barris amb pitjors indicadors de salut de Barcelona, segons detalla l’informe de l’Agència de Salut Pública, estan situats sobretot als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, els indrets on viu la població que pateix més dificultats econòmiques. Per contra, els millors indicadors socials, econòmics i també de salut es troben sobretot als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts.

Vista general de la ciutat de Barcelona, en la qual queda clara la barreja de zones més ordenades i d'altres més caòtiques / Jordi Cucurull
Vista general d’una part de la ciutat de Barcelona: queda clara la barreja de zones més ordenades i d’altres més caòtiques / Jordi Cucurull

La dada que sobte més és que l’esperança de vida pot variar fins a 10 anys entre els barris més empobrits i els que gaudeixen de rendes més elevades de la ciutat. Però en els casos més extrems la diferència arriba a ser superior als 20 anys. És el resultat de fer la comparativa entre el barri de la Marina del Prat Vermell (a Sants-Montjuïc), amb taxes de mortalitat prematura molt altes i on l’esperança de vida al néixer per a les dones és de només 63,2 anys i per als homes de 54,9 anys; amb el barri de les Tres Torres (a Sarrià), on hi ha una esperança de vida de 87,4 i 82,7 anys, per a dones i homes respectivament.

Les desigualtats socials, perpetuades i accentuades per les polítiques neoliberals impulsades pels governs els darrers anys, expliquen la generació i el manteniment d’aquestes desigualtats de salut entre els barris. La comparació entre Ciutat Meridiana i Pedralbes n’és un bon exemple. Mentre el segon és un barri benestant, el primer té una renda set vegades inferior, el 43% d’aturats de llarga durada i un de cada cinc pisos amb risc d’embargament, així que és un barri en situació límit: malnutrició infantil, embarassos adolescents, problemes de salut mental, consum d’alcohol i drogues, sol·licituds d’ajuts per pagar medicaments, problemes de salut bucodental, etc.

Com es pot canviar aquesta situació?

Durant la presentació de les dades de desigualtat entre els barris de Barcelona, la Comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va explicar que des del consistori s’ha realitzat una anàlisi dels 18 barris on la població té pitjor salut i també les pitjors condicions socioeconòmiques. Aquesta diagnosi ha de servir per ajudar a prioritzar  i “per decidir quines polítiques s’han de canviar”.

La salut a Barcelona va per barris

barris_desigualtat
En vermell, els 18 barris on la població té pitjor salut, i, en verd, els barris amb millors condicions. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

 

No se li escapa a ningú que l’arrel per transformar aquesta realitat es troba en revertir les condicions socials i econòmiques que pateix la població en aquests barris. És a dir, reduir l’atur, la precarietat laboral, fomentar l’economia productiva i cooperativa, millorar els serveis socials o garantir un habitatge adequat per a tothom. I tot plegat lligat a la participació popular i a la generació de xarxes socials.

És precisament en aquest sentit que treballa la Xarxa Municipal d’Economia Social i Solidària, impulsada aquesta tardor per quatre grans ciutats catalanes: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell. L’objectiu central d’aquesta iniciativa és “explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania”. I pretén aprofitar l’economia social per crear llocs de treball de qualitat i al mateix temps promoure la democràcia econòmica a les ciutats.

D’altra banda, aquest mes de desembre la ciutat de Barcelona també ha signat un altre manifest municipalista, en aquest cas centrat en la promoció de la salut, que també posa el focus en la necessitat de combatre les desigualtats socials. De totes maneres, i en paral·lel a les necessitats de canvis estructurals, els ajuntaments tenen marge per fer petites actuacions que poden ajudar a millorar la salut en els barris més empobrits.

Fira d'Economia Social i Solidària que se celebra cada octubre al barri de Sant Andreu / ????
Fira d’Economia Social i Solidària que se celebra cada octubre al barri de Sant Andreu / XES

El document “Las desigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas”, elaborat pels projectes Medea i IneqCities, apunta algunes iniciatives interessants que contribueixen directament a la millora de les condicions de vida dels habitants d’aquestes zones, com ara la creació d’horts urbans per millorar l’alimentació i crear xarxes socials; l’adaptació de serveis i equipaments per a les persones amb mobilitat reduïda; garantir l’accés per a tothom a escoles bressol públiques; redissenyar els patis escolars per promocionar l’activitat física, o introduir canvis legislatius en l’etiquetatge per ajudar a reduir l’obesitat i les malalties cardiovasculars.

Si tots aquests projectes transformadors tiren endavant, haurien d’aconseguir transformar el mapa de la desigualtat a les nostres ciutats durant els propers anys i començar a desdibuixar les diferències de colors que hem vist als gràfics anteriors. El temps dirà si totes aquestes iniciatives i declaracions d’intencions es converteixen efectivament en fets. Des de les entitats i plataformes que treballen per millorar la salut pública, les seguiran de prop per garantir un compliment adequat als compromisos adquirits.

 

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies