El TC blinda els acomiadaments de treballadors que estiguin de baixa mèdica

Acomiadar un treballador que acumuli un volum determinat de baixes intermitents és constitucional, encara que les baixes estiguin justificades per malaltia. Aquesta és la conclusió a què ha arribat el Tribunal Constitucional (TC), que el passat 29 d’octubre va avalar un dels aspectes incorporats a la reforma laboral aprovada pel Govern del PP el 2012. Va fer-ho, això sí, amb el vot en contra de tres dels magistrats. En opinió de l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Natxo Parra, la sentència del TC suposa “un pas més en la preeminència que la llei i la interpretació que en fan els tribunals donen a la llibertat d’empresa amb relació al dret al treball”.

Ara bé, que les empreses puguin acomiadar legalment un treballador que ha estat de baixa per malaltia no és cap novetat. I això és jurídicament possible perquè, després d’una llarga discussió, el Tribunal Suprem va concloure que l’acomiadament que té l’origen en les baixes per malaltia justificada i acreditada no és considerat discriminatori, a diferència del que succeeix amb una situació de discapacitat. A més a més, tal com s’aplica actualment, la llei també provoca una marcada discriminació de gènere, tal com denuncia una de les magistrades del TC que va emetre un vot particular en contra de la sentència del 29 d’octubre.

Que es pugui acomiadar legalment un treballador de baixa per malaltia no és cap novetat

Durant tres dècades, entre 1980 i 2010, la normativa establia que una empresa podia acomiadar un treballador que hagués faltat al 20% de les jornades hàbils durant dos mesos seguits sempre que el total de faltes d’assistència en els 12 mesos anterior arribés al 5% de les jornades hàbils, o bé al 25% durant quatre mesos discontinus en un període d’un any, però sempre que l’absentisme en el conjunt de l’empresa en aquell període superés el 5%. La llei es venia, precisament, com un instrument per controlar l’absentisme. La reforma laboral aprovada el 2010 pel Govern de Zapatero va rebaixar aquest llindar al 2,5%, mentre que la reforma posterior, validada per l’executiu de Rajoy, va eliminar la referència col·lectiva. Dit amb paraules de Parra, “passa de ser una eina més o menys col·lectiva a posar el focus en els casos individuals”.

“La gent anirà a treballar malalta”

Si ara la qüestió torna a estar d’actualitat és perquè el Jutjat Social número 26 de Barcelona va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat, que ha estat desestimada pel TC. L’argument del jutjat barceloní és que l’actual redactat, inclòs a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, suposa un element d’“amenaça i coerció” als treballadors, que podrien veure’s obligats a renunciar a la cura de la pròpia salut pel temor a perdre el seu lloc de treball. Hi afegia que el càlcul de l’absentisme hauria d’excloure els dies originats per una situació de baixa mèdica degudament acreditada.

Com el titular del jutjat social 26, Parra opina que “la gent sap que la poden acomiadar per estar de baixa, el que farà és anar a treballar malalta”. L’article exclou del còmput les baixes relacionades amb diversos supòsits com ara l’embaràs, el part i la lactància o les derivades de la necessitat de rebre tractament per un càncer o malaltia greu o vinculades amb els patiments físics o psicològics provocats per situacions de violència de gènere, a més de les baixes mèdiques de més de 20 dies de durada. De fet, el lletrat subratlla que, tal com funciona la llei actual, és millor que els treballadors mirin de fer net i allargar la baixa fins als 20 dies, per evitar que computi, que no pas tornar a la feina sense estar del tot recuperat, ja que a la llarga això els pot penalitzar de cara a un hipotètic acomiadament legal si recauen.

La gran novetat de la resolució del TC és que la magistrada María Luisa Balaguer va introduir un element de discriminació per raó de sexe en la seva argumentació contra la sentència. I és que les dones tenen més processos d’incapacitat temporal que no pas els homes. Segons les dades estatals del 2019 actualitzades fins a l’agost, els dies de baixa de dones superen els 56 milions, mentre que els dels homes se situen en 43,6. A més a més, el període mitjà de baixa de les dones per contingències comunes -és a dir, malaltia- és més llarg.

En aquest sentit, la jutgessa va argumentar que aquesta major incidència té l’origen en el sobreesforç que fan les dones a conseqüència de la doble jornada -la laboral i la domèstica- que assumeixen en la majoria de casos, així com la prevalença més gran entre elles de les afeccions del sistema muscular-esquelètic, que són una de les principals causes de baixa mèdica. I tampoc es té en compte les diferències fisiològiques que, amb temes com la regla o la menopausa, poden ocasionar indisposicions breus, però recurrents que són especialment penalitzades amb la normativa.

Per a Natxo Parra, aquesta qüestió de discriminació, que no s’havia plantejat mai fins ara, “podria obrir algun tipus de via” per recórrer acomiadaments d’aquest tipus. Ara bé, “s’hauria de posar el focus en el tipus de malaltia que han generat les baixes i demostrar que és una malaltia més feminitzada per argumentar que hi ha una discriminació”. En la resta de casos, en canvi, les possibilitats de recórrer un acomiadament d’aquest tipus i que els tribunals el tombin són més aviat limitades. Amb tot, Parra recorda que una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obria la porta a considerar nuls els acomiadaments per baixes a conseqüència d’una malaltia discapacitant”.

Possible canvi legislatiu?

El TEDH i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) són les instàncies on es pot arribar a elevar un procés d’aquest tipus, si bé l’advocat del Col·lectiu Ronda subratlla que no hi ha cap garantia que acabin donant la raó al demandant. Per tot plegat, la via més efectiva, i ràpida, per acabar amb aquests acomiadaments és “la legislativa”, és a dir, tirar endavant algun canvi normatiu que els suprimeixi. Tenint en compte que Unides Podem advoca per la derogació de la reforma laboral i el PSOE es limita a parlar d’eliminar-ne només els “aspectes més lesius”, si les formacions de Pablo Iglesias i Pedro Sánchez obtenen els suports parlamentaris per formar el nou executiu estatal no seria d’estranyar que aquesta fos una de les reformes que es portés a terme.