Quins són els costos de salut i ambientals de l’energia?

L’any passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la responsabilitat de Repsol pel càncer d’un antic treballador dedicat a tasques de manteniment. La multinacional, segons el TSJC, tenia l’obligació d’assegurar i vigilar que les empreses subcontractades –l’empleat treballava per a una d’aquestes companyies– complissin “les normes i instruccions de seguretat necessàries”, així com “les mesures preventives exigibles”. L’alt tribunal va determinar que ni Repsol ni tampoc la subcontracta havien adoptat degudament aquestes mesures, i havien incomplert “l’obligació de proporcionar al treballador els equips de protecció individual de les vies respiratòries” per evitar les conseqüències d’“exposar-se a substàncies químiques derivades del petroli, moltes de les quals, qualificades de cancerígenes”.

No es tracta d’un cas aïllat. Aquestes situacions “són més habituals del que sembla a la petroquímica de Tarragona, un entorn amb una presència i una concentració extraordinàries de compostos de perillositat elevada que hauria d’obligar a extremar en tot moment les mesures de seguretat i prevenció”, declarava l’advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés, que va assessorar l’afectat. Tanmateix, el reconeixement judicial del càncer del treballador de Repsol com a malaltia professional té pocs precedents. Moltes vegades, els costos de salut que pateixen els empleats no figuren en les estadístiques d’anàlisi de les conseqüències de la producció d’energies fòssils.

Desconeixement de les malalties professionals

Segons la Llei general de la Seguretat Social, es considera “malaltia professional” aquella que es contrau “a conseqüència del treball que s’executa per compte d’altri” i que és provocada “per l’acció dels elements o les substàncies” presents en el lloc de feina. L’any 2006, es va publicar un quadre de malalties professionals on consten totes les patologies produïdes per l’activitat laboral i els agents causants corresponents: químics, físics, biològics, carcinògens o la inhalació de substàncies, entre d’altres.

Les malalties que no es desencadenen per l’exposició a compostos químics han de reunir tres condicions (el lloc de treball, l’agent causant i el tipus de malaltia especificada en el quadre), perquè siguin reconegudes com a tals. En canvi, quan són causades per agents químics, només cal que coincideixin els dos primers factors. Així, el ventall de patologies potencialment produïdes per l’exposició a aquests productes és molt més ampli.

En el cas del treballador de Repsol, la sentència assenyalava l’etilè com a desencadenant del limfoma

En el cas del treballador de la subcontracta de Repsol, per exemple, la sentència assenyalava l’etilè com a factor desencadenant principal del limfoma que va obligar-lo a sotmetre’s a quimioteràpia. La presència d’aquest element químic estava reconeguda en els protocols de seguretat del lloc de treball, on constava l’exposició a substàncies potencialment cancerígenes com a risc vinculat a la feina que desenvolupava l’afectat. 

Tanmateix, en general, la protecció legal dels empleats escasseja. “Nosaltres som els únics que al·leguem les malalties professionals per agents químics; però, si busques sentències, no trobes pràcticament res”, exposa Jaume Cortés. “La gent no denuncia perquè ho desconeix. Al final, el reconeixement no es dona per manca de voluntat política”, rebla l’advocat.

Manca de prevenció de riscos

Malgrat la normativa existent en prevenció de riscos laborals, a efectes pràctics, les indústries energètiques la incompleixen per sistema. Així ho considera Jaume Cortés, que també és assessor en aquesta matèria. “Que això estigui regulat fa que l’empresari sàpiga quins són els punts febles de la seva activitat i, per tant, la prevenció ha d’anar dirigida a protegir el treballador”, exposa. “Si tu ets l’empresari i no fas res respecte a això, quan algú desenvolupa un càncer de pulmó que es reconeix com a malaltia professional, tu n’ets el responsable.”

L’accident al polígon petroquímic de Tarragona a principis del 2020 va fer saltar totes les alarmes sobre la prevenció dels riscos en el recinte. L’empresa Iqoxe (Industrias Químicas del Óxido de Etileno) es va situar a l’ull de l’huracà arran de l’explosió originada en un reactor de la companyia, que es va estendre cap a una cisterna d’òxid d’etilè i que va causar tres morts i vuit ferits. També va obligar milers de veïns a confinar-se a les seves cases, malgrat que les autoritats van descartar la formació d’un núvol tòxic.

Dies després de l’accident, es va donar a conèixer que la Inspecció de Treball havia sancionat Iqoxe fins a quatre vegades entre el 2015 i el 2017, amb multes que oscil·laven entre els 2.000 i els 8.000 euros, per infraccions vinculades amb la salut, la seguretat i les condicions de treball de la plantilla. Aquestes quatre sancions, però, no són les úniques que la conselleria de Treball ha imposat a Iqoxe. Aquesta investigació de CRÍTIC destapava que, des de l’any 2000, el Departament ha obert fins a 10 expedients a la companyia i li requereix una suma de 32.782 euros.

Des del 2000, Treball ha obert 10 expedients sancionadors contra Iqoxe 

La detonació a la petroquímica de Tarragona va mostrar les deficiències existents pel que fa a la seguretat. Per aquest motiu, la CGT Baix Camp-Priorat es va personar, a través del Col·lectiu Ronda, com a acusació popular en aquest cas. Considera que “la connivència de l’Administració amb la química” s’ha traduït en una “opacitat permanent” respecte a tot allò que succeeix a les empreses del complex. Segons el comunicat que va fer el sindicat, el sinistre va fer públiques “les denúncies sobre les condicions laborals cada vegada més precàries” dels treballadors, que s’exposen “a situacions de perillositat que podrien ser derivades de males pràctiques”.

En aquest punt hi coincideix Cortés, que en l’actualitat s’ocupa de la defensa de dos treballadors de Repsol que han desenvolupat leucèmia, una malaltia que pot ser provocada per l’exposició a derivats del petroli com el benzè o l’etilè. El mateix succeeix a les indústries que generen radioactivitat, on un elevat percentatge d’empleats pateixen càncer de tiroides. “Aquestes patologies són provocades per l’activitat professional. Si no és així, que la mútua ho demostri”, explica l’advocat. Tanmateix, l’assumpció de la responsabilitat empresarial comportaria un seguit de despeses, i, per això, el fet que en última instància siguin les mútues les que determinen la relació entre el lloc de treball i la malaltia és un altre obstacle per al seu reconeixement. “Com vols que ho facin, si s’estaria obligant l’empresari a pagar?”, es qüestiona l’advocat.

Comprar el silenci

Més enllà de la manca de voluntat política, hi ha altres raons que expliquin per què pocs d’aquests casos arriben als tribunals? “Costa molt que els treballadors denunciïn, i això té a veure amb el context on viuen, els sous elevats, les indemnitzacions que perceben, les prestacions que l’empresa els ofereix i si tenen familiars que també treballen en el mateix complex. És una cadena de factors”, planteja Cortés. “Aquestes indústries creen un ambient de pressió en els pobles i és molt difícil que la gent es queixi”. A banda, en moltes ocasions els efectes de les malalties no són immediats, sinó que l’empleat els pateix anys després que hagi deixat la feina, de manera que la vinculació amb la companyia desapareix i els afectats no consten en les estadístiques. “La gent prefereix el sou o la salut? És un dilema en aquestes zones, on les energètiques ho han sabut comprar tot”, rebla el lletrat.

Segons el seu criteri, l’arrel del problema és que les companyies “fan el que volen i demostren el que volen demostrar”. Cortés explica que això es fa particularment evident en un judici: “Són capaços de portar 400 folis que constaten que no hi ha una sola fuga al recinte, quan n’hi ha cada dia”, assegura.

Territori ha obert 87 expedients contra les empreses de la petroquímica per infraccions ambientals

Tanmateix, la documentació ingent no va servir ni per evitar l’explosió a la petroquímica de Tarragona, ni per preservar la salut laboral dels treballadors, ni tampoc la salut ambiental. De fet, des del 1991 fins a l’actualitat, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha obert un total de 87 expedients sancionadors en matèria de contaminació ambiental a les empreses que formen part del complex. Concretament, la conselleria ha imposat sis multes a Iqoxe per incompliments en matèria d’emissions o per l’incompliment de les autoritzacions d’abocaments.

Els efectes de les energètiques més enllà de les indústries

Més enllà d’Iqoxe, Repsol és l’empresa que més sancions ambientals ha rebut: des de l’any 2000, el Departament de Territori ha iniciat 22 expedients sancionadors contra la multinacional, amb multes que ascendeixen a 712.214 euros, per incompliments que inclouen l’abocament d’amoni al riu Francolí; l’abocament d’hidrocarburs; el lliurament, la venda i la cessió de residus industrials a tercers que no disposen d’autoritzacions; l’incompliment de les condicions en matèria de contaminació atmosfèrica, o l’abocament de nafta amb contaminació de l’aqüífer al·luvial del Baix Francolí. Així i tot, 8 dels 22 processos sancionadors contra Repsol han acabat sobreseguts o arxivats.

Altres empreses de la petroquímica com Ercros o Dow Chemical Ibérica també han estat sancionades per infraccions que abracen un ventall ampli: des d’haver incomplert les autoritzacions ambientals i les condicions en matèria de contaminació atmosfèrica; haver impulsat treballs forestals que generaven restes vegetals en zones d’alt risc d’incendi sense disposar dels permisos; l’abocament de substàncies tòxiques a l’embassament de Flix; haver superat el valor límit d’emissió de dioxines i de furans, o haver incomplert l’autorització ambiental, entre d’altres. “El que passa a les empreses també passa fora: no són espais hermètics, i, si hi ha exposició al lloc de treball, hi ha exposició al medi ambient”, sentencia l’advocat Jaume Cortés.

Així mateix, l’activitat que es genera dins de les indústries energètiques no és un risc només per als treballadors de les plantes, sinó que el contacte amb els agents químics en feines molt diverses també té el seu impacte. “El petroli pot afectar els empleats de les gasolineres, per exemple, que no es protegeixen contra la inhalació de vapor. Hi ha molts casos de càncer que no queden recollits com a malalties professionals i són derivats de la combustió de fums”, rebla Cortés. “Aquests elements són exactament igual de cancerígens per a ells que per als que treballen a la petroquímica, però mai es reconeixen”, conclou.