13/01/2021 | 06:00
Des del 1991 fins a l’actualitat, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha obert un total de 87 expedients sancionadors en matèria de contaminació ambiental a les empreses que formen part del complex petroquímic de Tarragona. Tanmateix, un 37% d’aquests procediments s’han arxivat i no han comportat que les companyies sancionades paguessin les multes derivades de la infracció comesa. Al llarg de tot aquest temps, 32 dels 87 casos s’han sobresegut.
CRÍTIC ha obtingut les dades sobre sancions ambientals a les empreses petroquímiques de Tarragona mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. Segons l’anàlisi de la relació facilitada, un total de 17 societats, que inclouen companyies com Repsol, Ercros, Dow Chemical Ibérica o Basf, han rebut algun tipus de sanció del Departament de Territori pel fet d’infringir la normativa ambiental. A la llista també hi figura Iqoxe, l’empresa on es va produir un accident tràgic ara fa un any i que, des del 2015, ha estat sancionada en sis ocasions per incomplir les autoritzacions d’abocaments i també per incompliments en la periodicitat establerta a l’hora de mesurar les seves emissions. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que encapçala Damià Calvet (JxCat), per valorar les dades i saber els motius pels quals gairebé la meitat de les sancions s’arxiven, però el Departament no els ha concretat.
Les empreses del complex petroquímic són l’actor econòmic més rellevant del Camp de Tarragona. La trentena d’empreses que en formen part generen uns 6.000 llocs de treball, amb una repercussió directa o induïda sobre 40.000 llocs de treball. Tarragona representa el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% de l’espanyola. El complex, que abraça principalment els termes municipals de la Canonja i Vila-seca i també les poblacions de Reus, de Salou, de Constantí, del Morell i de la Pobla de Mafumet, ha estat objecte sovint de crítiques de les organitzacions ecologistes.
Territori ha imposat sancions per un valor d’1,2 milions d’euros a les empreses de la petroquímica
Les sancions ambientals a les quals ha tingut accés CRÍTIC han estat imposades per cinc ens diferents vinculats al Departament de Territori: l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica i la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental. Aquestes cinc àrees de la conselleria de Territori han interposat multes per un valor d’1,2 milions d’euros en total, una quantitat irrisòria si es té en compte el volum d’expedients sancionadors iniciats contra les empreses del complex, que inclou els polígons Nord i Sud de Tarragona, però també el de Flix i el de Tortosa.
Iqoxe: 6 multes ambientals i 10 per riscos i drets laborals
Fa tot just un any, l’empresa Iqoxe (sigla d’Industrias Químicas del Óxido de Etileno) es va situar a l’ull de l’huracà arran de l’explosió que va tenir lloc el 14 de gener de 2020 en el polígon petroquímic Sud de Tarragona. La detonació, que es va originar en un reactor de la companyia i es va estendre cap a una cisterna d’òxid d’etilè, va causar tres morts i vuit ferits. També va obligar milers de veïns a confinar-se a les seves cases, malgrat que les autoritats van descartar la formació d’un núvol tòxic.
Iqoxe, però, ja feia temps que era sota el focus del Departament de Territori per possibles irregularitats. Segons les dades facilitades, des del 2015, el Departament ha obert sis expedients sancionadors a la companyia. Cinc d’aquests expedients són previs a l’accident i es van obrir els anys 2015, 2017, 2018 (2) i 2019. Només n’hi ha un de posterior, obert el 28 de gener de 2020. La sanció més elevada, de 20.000 euros, és la del 2017 i va ser imposada per la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental per incompliments en matèria d’emissions. Les multes del 2015 i del 2018, per abocaments, han implicat quantitats de 200 a 800 euros, i han estat imposades per l’Agència Catalana de l’Aigua. En la relació facilitada per Territori no consta el valor de les sancions del 2019 i del 2020, perquè, segons les dades obtingudes, encara estan “en curs”.
Més enllà de les multes ambientals, dies després de l’accident es va donar a conèixer que la Inspecció de Treball també havia sancionat Iqoxe fins a quatre vegades entre el 2015 i el 2017, amb multes que oscil·laven entre els 2.000 i els 8.000 euros, per infraccions vinculades amb la salut, la seguretat i les condicions de treball de la plantilla.
Aquestes quatre, però, no són les úniques que la conselleria de Treball, que encapçala Chakir el-Homrani, ha imposat a Iqoxe. En total, el Departament ha obert fins a 10 expedients a la companyia i li requereix una suma de 32.782 euros, per bé que 5 d’aquests procediments segueixen pendents de resolució. Així consta en l’històric de sancions que, des de l’any 2000, el Departament de Treball ha impulsat contra les empreses del polígon petroquímic de Tarragona, al qual també ha tingut accés CRÍTIC.
El més rellevant de les sis multes addicionals són les dates en què es van produir: tots aquests expedients s’han iniciat amb posterioritat a l’accident. La darrera, de fet, va ser notificada el dia 7 de desembre de 2020. Els motius de les multes tenen relació amb l’incompliment de la normativa laboral o de prevenció de riscos.
Repsol, l’empresa més sancionada pel Departament de Territori
Més enllà d’Iqoxe, Repsol Química i Repsol Petróleo són, amb diferència, les empreses que més sancions ambientals han rebut. Des de l’any 2000, el Departament de Territori ha iniciat 22 expedients sancionadors contra la multinacional, que han comportat multes que ascendeixen a 712.214 euros. Territori també li ha requerit 185.945 euros en concepte d’indemnitzacions.
8 dels 22 expedients sancionadors contra Repsol s’han sobresegut
Es dóna el cas, però, que dels 22 expedients contra Repsol, 8 han acabat sobreseguts, arxivats per la impossibilitat de demostrar la infracció de manera fefaent o bé perquè han caducat. Segons la documentació proporcionada per la Generalitat, les infraccions que ha comès l’empresa engloben l’abocament d’amoni al riu Francolí, amb mortaldat de peixos; l’abocament d’hidrocarburs, també a la desembocadura del mateix riu; el lliurament, la venda i la cessió de residus industrials a tercers que no disposen d’autoritzacions; l’incompliment de les condicions en matèria de contaminació atmosfèrica, o l’abocament de nafta amb contaminació de l’aqüífer al·luvial del Baix Francolí.
Aquesta darrera infracció, comesa l’any 2012, és la que ha comportat la sanció més elevada: 500.000 euros i 150.000 d’addicionals com a indemnització, malgrat que la segona quantitat no consta com a pagada en la informació facilitada. Santi Vila, que llavors era conseller de Territori i Sostenibilitat, va reconèixer que l’abocament al Francolí va ser de 6.000 tones de nafta i que va afectar els aqüífers i les aigües subterrànies associades, on es va detectar la presència de compostos de benzè. El 2013, el portaveu de Repsol a Tarragona, Josep Bertran, va assegurar que la nafta abocada ja estava recollida i que, en qüestió de mesos, desapareixeria la contaminació en els aqüífers de la zona.
Ercros: la meitat dels expedients sancionadors, arxivats o sobreseguts
Ercros és, després de Repsol, la segona empresa que ha rebut les sancions més elevades: en total, multes que sumen 62.067 euros. El Departament de Territori ha obert 16 expedients contra la societat pe haver incomplert les autoritzacions ambientals i les condicions en matèria de contaminació atmosfèrica, o haver impulsat treballs forestals que generaven restes vegetals en zones d’alt risc d’incendi sense disposar dels permisos, entre d’altres. Així i tot, en set ocasions, els procediments sancionadors han estat sobreseguts o arxivats.
La història d’Ercros ha estat marcada per la polèmica. Després de 118 anys en funcionament, l’any 2017 l’empresa va parar l’activitat de la planta de clor de Flix, que utilitzava tecnologia de mercuri. L’aturada es va produir arran de la prohibició de la Comissió Europea de fer servir aquesta tècnica. Així i tot, el llegat de la fàbrica sobre el territori no és innocu. Durant anys, Ercros va abocar substàncies tòxiques a l’embassament de Flix, que van provocar la contaminació de l’Ebre des d’aquest punt fins a la desembocadura, malgrat les denúncies dels col·lectius ecologistes.
Als terrenys de la planta s’hi amunteguen residus nocius, motiu pel qual l’Agència Catalana de Residus va declarar “sòl contaminat” un 8% de la superfície fabril. De fet, en els informes elaborats per la mateixa empresa s’hi detectaven zones concretes on l’exposició de les persones durant 25 minuts el dia comportava risc de càncer. L’any 2014 es va iniciar el procés de descontaminació, de neteja del terreny industrial, d’extracció de residus líquids orgànics i d’aïllament de les zones afectades, tot i que el procés no es completarà fins al 2022, segons els càlculs de l’empresa.
Tanca el top 3 del rànquing de les més sancionades la companyia Dow Chemical Ibérica, multada per haver produït i gestionat residus sense autorització, haver superat el valor límit d’emissió de dioxines i furans o haver incomplert l’autorització ambiental de la seva activitat, entre d’altres. Per aquestes dues últimes infraccions va ser sancionada amb les quantitats més elevades: 20.001 euros en cada cas. La Generalitat ha iniciat vuit processos sancionadors contra la companyia, i li ha requerit un total de 47.815 euros. Així i tot, només la meitat dels procediments han acabat en una sanció, mentre que la resta han estat sobreseguts o arxivats.
307 expedients per incompliment de la normativa de transport terrestre
Al marge dels processos sancionadors impulsats per l’ACA, l’ARC, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica i la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental, l’ens que ha obert més expedients contra les empreses de la petroquímica de Tarragona és la Direcció General del Transport Terrestre. En total, ha iniciat 307 procediments, tot i que a la documentació obtinguda per CRÍTIC no s’especifica quins de tots aquests casos s’han arxivat i quins no.
Repsol Butano torna a ser l’empresa més sancionada per aquest organisme, juntament amb la Compañía Logística de Hidrocarburos, SA. La Direcció ha obert 70 expedients contra Repsol; però, malgrat això, la quantitat de les multes imposades en total no ha arribat a 30.000 euros. Des del 1989 (data de la primera sanció) fins a l’actualitat, les infraccions de l’empresa en matèria de transport de mercaderies engloben la utilització de panells, plaques o etiquetes de perill inadequades en relació amb la mercaderia transportada –és la que ha comportat la multa més elevada, de 2.001 euros–, la vulneració de les condicions d’aïllament, de protecció o de segregació de la càrrega establertes reglamentàriament, l’excés de pes o el transport de mercaderies perilloses sense que els documents continguin informació correcta d’aquestes mercaderies.
Al marge de Repsol, la Direcció General del Transport Terrestre també ha iniciat expedients sancionadors contra altres empreses del complex petroquímic: 77 en total contra la Compañía Logística de Hidrocarburos, SA, la qual ha multat amb 16.500 euros; 35 expedients i 27.000 euros de multa a l’empresa Aplicor; 24 procediments contra Bertschi Ibérica i sancions per un valor de 19.000 euros, i 47 expedients amb 28.000 euros de multa contra la Sociedad Española de Carburos Metálicos, entre d’altres.
Empresa, Agricultura i Treball també sancionen la petroquímica
Els departaments d’Agricultura i d’Empresa també han sancionat algunes de les companyies que integren el polígon, malgrat que tant el nombre de sancions com els imports requerits han estat menors. Agricultura ha obert un total de sis expedients sancionadors des del 2007 fins a l’actualitat: tres contra Ercros, i un contra Repsol Química, Inovyn España i BASF Española. Aquesta darrera empresa és la que ha rebut la multa més elevada, de 20.001 euros, pel fet d’infringir la normativa en l’etiquetatge dels seus productes. Tanmateix, dos dels sis casos –els que afecten Repsol i Inovyn– es van tancar amb un sobreseïment, la qual cosa vol dir que les societats no van haver d’abonar cap quantitat per les infraccions comeses.
La sanció de 50.000 euros a Carburos Metálicos segueix pendent de pagament
La conselleria d’Empresa també ha obert sis expedients sancionadors: tres per faltes lleus i tres per faltes greus. Les multes imposades per aquest Departament, però, són molt més elevades: de 70.000 euros en total. Així i tot, només han abonat l’import requerit les empreses que van cometre faltes lleus. Les sancions més grans, especialment la que va rebre el 2019 Carburos Metálicos, SA, de 50.000 euros, segueixen pendents de pagament.
Per la seva banda, el Departament de Treball ha impulsat 73 procediments contra la meitat de les empreses del complex fabril, amb una proposta de sanció total que ascendeix fins a 264.516 euros. En 30 ocasions, les multes han estat motivades per un accident. El ventall de les infraccions comeses per les companyies inclou l’incompliment de la normativa laboral i dels drets bàsics dels treballadors, la no avaluació dels riscos o la manca de mesures per evitar-los i per prevenir-los, entre d’altres. La multinacional més sancionada, novament, ha estat Repsol, amb una multa de 55.000 euros.
