Crític Cerca

Il·lustració: Helena Olcina

Dades

[MAPA] 92 conflictes ambientals oberts a Catalunya

De BCN World a les mines d'Aran i de la regressió del delta de l'Ebre a les urbanitzacions de Begur: aquestes són les denúncies ecologistes més rellevants del moment actual

16/11/2020 | 06:00

Tot i la declaració oficial d’emergència climàtica, a Catalunya continuen apareixent projectes problemàtics en l’àmbit ambiental. Mentre al Baix Llobregat és prevista la construcció de desenes de milers de pisos en espais naturals, a la Catalunya Central es denuncia la contaminació dels purins. Al Pirineu, preocupen els plans de la indústria de la neu, i a la Terra Alta, la massificació eòlica. Al mateix temps, però, no s’aturen tampoc les respostes per frenar-los. Les associacions ecologistes i veïnals s’ocupen de posar en l’agenda pública conflictes de tota mida: des de la construcció d’un xalet en un penya-segat de Palafrugell fins al macrocomplex petroquímic de Tarragona.

CRÍTIC ha impulsat una recerca per determinar quins són els principals conflictes ambientals oberts avui a Catalunya, que hagin rebut una oposició social i política activa els darrers dos anys. Aquest mitjà ha recollit les denúncies de 73 entitats, organitzacions i plataformes ecologistes i veïnals d’arreu del país per elaborar el Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya. Un projecte col·laboratiu en permanent actualització que, en aquesta segona edició, recull un total de 92 casos de conflictes oberts arreu del territori, relacionats amb problemàtiques urbanístiques, d’infraestructures, d’energia… Més d’un terç dels conflictes (36 en total) tenen a veure amb qüestions urbanístiques que majoritàriament afecten el litoral català.

El projecte del Mapa segueix obert i en actualització contínua. La primera versió recollia 80 conflictes, i n’hem incorporat 12 més a partir de les propostes i idees de subscriptors i lectors. Si coneixeu una organització ecologista o veïnal que estigui treballant aquest 2020 per ubicar en l’agenda un conflicte ambiental, ens ho podeu fer saber a [email protected] o a les xarxes socials amb el hashtag #conflictesambientals. L’equip de CRÍTIC treballarà la informació i la incorporarà al Mapa. El criteri per incloure un conflicte ambiental obert al Mapa és que hagi rebut una oposició activa per part d’un moviment o organització ecologista durant els últims 2 anys.


Conflictes urbanístics: de l’Empordà a BCN World

El món de la construcció és el protagonista del tipus de conflicte ambiental més comú a Catalunya. El patró es repeteix, sobretot, a la costa catalana: només 5 dels 36 casos detectats en l’àmbit dels conflictes urbanístics s’allunyen del mar. El Mapa també mostra la concentració de casos al voltant de tres zones litorals en concret: n’hi ha 15 a la Costa Brava, 10 al Baix Llobregat i 5 a la Costa Daurada. 

Tanmateix, el tarannà dels projectes difereix bastant. Les construccions vinculades al turisme i a les segones residències són la tònica dominant a l’Empordà. Molts casos han acabat suspesos o reduïts després de negociacions entre ecologistes, promotors, ajuntaments i la Generalitat. Altres s’han limitat gràcies a resolucions judicials. A la cala d’Aiguafreda (Begur), per exemple, s’ha aturat un pla per construir-hi 275 cases i 3 hotels. En canvi, a sa Guarda (Cadaqués) es manté el programa del dissenyador Custo Dalmau per fer-hi una urbanització de 100 cases i un hotel de luxe. En la majoria dels casos, la plataforma SOS Costa Brava és qui impulsa les denúncies.

Al Baix Llobregat, l’expansió urbanística té a veure amb la voluntat de diferents ciutats metropolitanes de créixer en nous barris. És el cas de l’àrea residencial estratègica (ARE) Prat Sud, que pretén la construcció d’uns 3.000 habitatges als terrenys agrícoles propers a l’aeroport, o del nou barri de Llevant a Viladecans. El nou Llevant, que ocuparà 55 hectàrees, ha estat especialment polèmic després de saber-se que podria afectar una espècie protegida de gripau detectada a la zona. L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), és el president de la Xarxa de Governs Locals +Biodiversitat, i, tanmateix, també és defensor del pla urbanístic.

El Pla de Ponent, entre Gavà i Castelldefels, mereix una menció especial. Es tracta de la promoció més gran d’habitatge de Catalunya: 4 nous barris i uns 4.900 habitatges sobre terrenys agrícoles i forestals. Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà i promotora del projecte, és també la secretària nacional d’Estratègia de Clima del PSC.

Terrenys on s'hauria d'ubicar el Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, amb Port Aventura al fons, en una imatge del 2017. FOTO: Núria Torres

Més al sud, destaquen dues grans promocions. D’una banda, el complex de Barcelona World, suspès temporalment per la justícia i rebatejat com a Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, que el Govern vol mantenir malgrat la sentència del TSJC. De l’altra, l’Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes. El projecte de l’Autòdrom preveu la construcció d’un centre internacional de competicions automobilístiques i d’hípica, a més d’una zona hotelera i un gran pàrquing al mateix emplaçament.

Cal tenir en compte que les zones litorals ja concentren un grau alt de construccions: segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, el 59% de la línia de costa catalana ja està urbanitzada. Si no tenim en compte el delta de l’Ebre ni el cap de Creus, de geografia molt particular i especialment protegida, el percentatge puja fins al 81%.

La central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, amb la xemeneia fumejant a la dreta i els dos reactors a l'esquerra. FOTO: Roger Segura / ACN

Infraestructures i energia: nuclears, parcs eòlics i els Jocs Olímpics d’Hivern

En l’àmbit de les infraestructures i l’energia, la segona actualització del Mapa dels conflictes ambientals detecta 21 casos rellevants. La cosa va de centrals nuclears, parcs eòlics, línies de molt alta tensió (MAT) i els problemes que els acompanyen: les instal·lacions per a la generació i per al transport d’energia aixequen polseguera en almenys nou punts de Catalunya. Els motius tenen a veure amb el seu caràcter no renovable, la massificació en determinades zones o l’afectació als ecosistemes que poden suposar. Concretament, aquest 2020 s’han vist protestes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre contra la massificació eòlica a les seves comarques. Així mateix, l’antiga demanda per tancar les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs segueix present, i en zones del Pirineu i la Selva es reclama que no s’instal·lin nous punts de la MAT.

Les ampliacions de ports i d’aeroports també han trobat oposició. Al Prat i a les aigües de Barcelona, una plataforma reivindica el decreixement d’aquestes grans infraestructures. Pel que fa a les autopistes, en el cas de la C-32 s’ha arribat al punt de la suspensió cautelar per incompliment de la Llei del canvi climàtic. Al Pirineu, la partida és entre el veïnat més conservacionista i el món del turisme de la neu: està en joc el doblament de la C-16, l’ampliació de la Molina i la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, una denúncia que vehicula sobretot la plataforma SOS Pirineu. D’altra banda, la gestió de l’aigua ha obert fronts en infraestructures clau com el canal Segarra-Garrigues i en punts com el riu Siurana o la vall Fosca.

Jornada de portes obertes a la cimentera Lafarge de Montcada i Reixac. Foto: ACN

Residus i contaminació: purins, incineradores i l’aire de les ciutats

El Mapa dels conflictes ambientals detecta 16 punts calents relacionats amb residus, vessaments i contaminació. Si parlem d’aquest àmbit, el focus es mou cap a llocs com Cercs (Berguedà), Juneda (Garrigues), Mataró (Maresme) o Montcada i Reixac (Vallès Occidental). En totes aquestes localitats hi ha hagut plans d’incineració, i en totes s’ha trobat oposició local. A Montcada, els veïns es queixen des de fa anys per la crema de residus que la cimentera utilitza per generar energia. A Juneda, el mateix combustible es vol fer servir per tractar purins.

Els mateixos purins generen resistència a les comarques amb més densitat d’indústria ramadera. Segons l’estudi anual del Grup de Defensa del Ter, el 2020 la mitjana de contaminació de 164 fonts d’aigua d’Osona i del Lluçanès era de 72 mg/litre, molt per sobre del límit de potabilitat de 50 mg/litre establert per l’Organització Mundial de la Salut. També hi ha protestes contra l’actuació concreta de diverses empreses càrnies, com la denúncia als escorxadors de Sant Martí de l’Esquirol i Navès per haver vessat, presumptament, amoníac i sang a les seves rieres.

Les grans ciutats tampoc no se salven d’aparèixer en aquest apartat, a causa de la contaminació atmosfèrica (Barcelona, Tarragona, Sabadell…) i del vessament d’aigües residuals (Castelldefels i Sant Adrià de Besòs).

Pla general del Cogulló de Sallent des de dalt del cim / ACN

Indústria i mineria: de les petroquímiques de Tarragona a la muntanya de sal de Sallent

Els difícils equilibris entre el progrés econòmic, la salut, el territori i els llocs de treball és l’origen d’aquest apartat, que suma 11 punts conflictius, 5 dels quals producte de la mineria i 4 per polígons o plans de desenvolupament industrial. A Tarragona, el debat sobre la petroquímica n’és un gran exemple. En altres casos, la discussió va sobre polígons industrials considerats innecessaris o improductius pels ecologistes. És un xoc que es viu en municipis com Ripoll i Molins de Rei, però també, a més gran escala, en zones com la conca d’Òdena o el Penedès. En aquests dos últims casos, la disputa és pels plans industrials territorials que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

D’altra banda, la mineria concentra almenys cinc punts conflictius a Catalunya. A la Vall d’Aran, alguns veïns intenten que no s’arribi a obrir una mina de tungstè, mentre que al Bages la reivindicació es concentra en l’ús de l’aigua d’instal·lacions en actiu (Súria) o en els residus generats per les que ja han tancat (Sallent).

La degradació del territori: del Delta en perill a la ILP per preservar el Montseny

Algunes de les reivindicacions ecologistes locals no van contra cap projecte en concret, sinó que alerten sobre la manca de conservació general d’algunes zones. Dècades després de la lluita contra el Pla hidrològic nacional d’Aznar, la preocupació per la regressió del delta de l’Ebre segueix ben vigent. Una de les seves parts més vulnerables, la barra del Trabucador, ja s’ha vist sobrepassada en almenys tres ocasions per l’onatge del mar.

L’aposta per la preservació de la biodiversitat es replica a pocs quilòmetres, en la lluita contra la comercialització de les oliveres del Montsià. També es fa visible en diversos punts del Montseny. En aquest Parc Natural, preocupen les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en diversos rius, però sobretot se centren esforços en una iniciativa legislativa popular per preservar el paisatge i evitar la massificació.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'No diguis res' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies