16/11/2020 | 06:00
Tot i la declaració oficial d’emergència climàtica, a Catalunya continuen apareixent projectes problemàtics en l’àmbit ambiental. Mentre al Baix Llobregat és prevista la construcció de desenes de milers de pisos en espais naturals, a la Catalunya Central es denuncia la contaminació dels purins. Al Pirineu, preocupen els plans de la indústria de la neu, i a la Terra Alta, la massificació eòlica. Al mateix temps, però, no s’aturen tampoc les respostes per frenar-los. Les associacions ecologistes i veïnals s’ocupen de posar en l’agenda pública conflictes de tota mida: des de la construcció d’un xalet en un penya-segat de Palafrugell fins al macrocomplex petroquímic de Tarragona.
CRÍTIC ha impulsat una recerca per determinar quins són els principals conflictes ambientals oberts avui a Catalunya, que hagin rebut una oposició social i política activa els darrers dos anys. Aquest mitjà ha recollit les denúncies de 78 entitats, organitzacions i plataformes ecologistes i veïnals d’arreu del país per elaborar el Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya. Un projecte col·laboratiu en permanent actualització que, en aquesta tercera edició, recull un total de 101 casos de conflictes oberts arreu del territori, relacionats amb problemàtiques urbanístiques, d’infraestructures, d’energia… Més d’un terç dels conflictes (36 en total) tenen a veure amb qüestions urbanístiques que majoritàriament afecten el litoral català.
Aquesta és la quarta i última versió del Mapa de Conflictes Ambientals, tancada a data de desembre de 2020. La primera versió recollia 80 conflictes, i n’hem incorporat una vintena més a partir de les propostes i idees de subscriptors, lectors i entitats de defensa del territori.
Conflictes urbanístics: de l’Empordà a BCN World
El món de la construcció és el protagonista del tipus de conflicte ambiental més comú a Catalunya. El patró es repeteix, sobretot, a la costa catalana: només 5 dels 37 casos detectats en l’àmbit dels conflictes urbanístics s’allunyen del mar. El Mapa també mostra la concentració de casos al voltant de tres zones litorals en concret: n’hi ha 15 a la Costa Brava, 10 al Baix Llobregat i 5 a la Costa Daurada.
Tanmateix, el tarannà dels projectes difereix bastant. Les construccions vinculades al turisme i a les segones residències són la tònica dominant a l’Empordà. Molts casos han acabat suspesos o reduïts després de negociacions entre ecologistes, promotors, ajuntaments i la Generalitat. Altres s’han limitat gràcies a resolucions judicials. A la cala d’Aiguafreda (Begur), per exemple, s’ha aturat un pla per construir-hi 275 cases i 3 hotels. En canvi, a sa Guarda (Cadaqués) es manté el programa del dissenyador Custo Dalmau per fer-hi una urbanització de 100 cases i un hotel de luxe. En la majoria dels casos, la plataforma SOS Costa Brava és qui impulsa les denúncies.
Al Baix Llobregat, l’expansió urbanística té a veure amb la voluntat de diferents ciutats metropolitanes de créixer en nous barris. És el cas de l’àrea residencial estratègica (ARE) Prat Sud, que pretén la construcció d’uns 3.000 habitatges als terrenys agrícoles propers a l’aeroport, o del nou barri de Llevant a Viladecans. El nou Llevant, que ocuparà 55 hectàrees, ha estat especialment polèmic després de saber-se que podria afectar una espècie protegida de gripau detectada a la zona. L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), és el president de la Xarxa de Governs Locals +Biodiversitat, i, tanmateix, també és defensor del pla urbanístic.
El Pla de Ponent, entre Gavà i Castelldefels, mereix una menció especial. Es tracta de la promoció més gran d’habitatge de Catalunya: 4 nous barris i uns 4.900 habitatges sobre terrenys agrícoles i forestals. Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà i promotora del projecte, és també la secretària nacional d’Estratègia de Clima del PSC.
Més al sud, destaquen dues grans promocions. D’una banda, el complex de Barcelona World, suspès temporalment per la justícia i rebatejat com a Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, que el Govern vol mantenir malgrat la sentència del TSJC. De l’altra, l’Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes. El projecte de l’Autòdrom preveu la construcció d’un centre internacional de competicions automobilístiques i d’hípica, a més d’una zona hotelera i un gran pàrquing al mateix emplaçament.
Cal tenir en compte que les zones litorals ja concentren un grau alt de construccions: segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, el 59% de la línia de costa catalana ja està urbanitzada. Si no tenim en compte el delta de l’Ebre ni el cap de Creus, de geografia molt particular i especialment protegida, el percentatge puja fins al 81%.
Infraestructures i energia: nuclears, parcs eòlics i els Jocs Olímpics d’Hivern
En l’àmbit de les infraestructures i l’energia, la segona actualització del Mapa dels conflictes ambientals detecta 23 casos rellevants. La cosa va de centrals nuclears, parcs eòlics, línies de molt alta tensió (MAT) i els problemes que els acompanyen: les instal·lacions per a la generació i per al transport d’energia aixequen polseguera en almenys deu punts de Catalunya. Els motius tenen a veure amb el seu caràcter no renovable, la massificació en determinades zones o l’afectació als ecosistemes que poden suposar. Concretament, aquest 2020 s’han vist protestes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre contra la massificació eòlica a les seves comarques. Així mateix, l’antiga demanda per tancar les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs segueix present, i en zones del Pirineu i la Selva es reclama que no s’instal·lin nous punts de la MAT.
Les ampliacions de ports i d’aeroports també han trobat oposició. Al Prat i a les aigües de Barcelona, una plataforma reivindica el decreixement d’aquestes grans infraestructures. Pel que fa a les autopistes, en el cas de la C-32 s’ha arribat al punt de la suspensió cautelar per incompliment de la Llei del canvi climàtic. Al Pirineu, la partida és entre el veïnat més conservacionista i el món del turisme de la neu: està en joc el doblament de la C-16, l’ampliació de la Molina i la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, una denúncia que vehicula sobretot la plataforma SOS Pirineu. D’altra banda, la gestió de l’aigua ha obert fronts en infraestructures clau com el canal Segarra-Garrigues i en punts com el riu Siurana o la vall Fosca.
Residus i contaminació: purins, incineradores i l’aire de les ciutats
El Mapa dels conflictes ambientals detecta 18 punts calents relacionats amb residus, vessaments i contaminació. Si parlem d’aquest àmbit, el focus es mou cap a llocs com Cercs (Berguedà), Juneda (Garrigues), Mataró (Maresme) o Montcada i Reixac (Vallès Occidental). En totes aquestes localitats hi ha hagut plans d’incineració, i en totes s’ha trobat oposició local. A Montcada, els veïns es queixen des de fa anys per la crema de residus que la cimentera utilitza per generar energia. A Juneda, el mateix combustible es vol fer servir per tractar purins.
Els mateixos purins generen resistència a les comarques amb més densitat d’indústria ramadera. Segons l’estudi anual del Grup de Defensa del Ter, el 2020 la mitjana de contaminació de 164 fonts d’aigua d’Osona i del Lluçanès era de 72 mg/litre, molt per sobre del límit de potabilitat de 50 mg/litre establert per l’Organització Mundial de la Salut. També hi ha protestes contra l’actuació concreta de diverses empreses càrnies, com la denúncia als escorxadors de Sant Martí de l’Esquirol i Navès per haver vessat, presumptament, amoníac i sang a les seves rieres.
Les grans ciutats tampoc no se salven d’aparèixer en aquest apartat, a causa de la contaminació atmosfèrica (Barcelona, Tarragona, Sabadell…) i del vessament d’aigües residuals (Castelldefels i Sant Adrià de Besòs).
Indústria i mineria: de les petroquímiques de Tarragona a la muntanya de sal de Sallent
Els difícils equilibris entre el progrés econòmic, la salut, el territori i els llocs de treball és l’origen d’aquest apartat, que suma 12 punts conflictius, 5 dels quals producte de la mineria i 5 per polígons o plans de desenvolupament industrial. A Tarragona, el debat sobre la petroquímica n’és un gran exemple. En altres casos, la discussió va sobre polígons industrials considerats innecessaris o improductius pels ecologistes. És un xoc que es viu en municipis com Ripoll i Molins de Rei, però també, a més gran escala, en zones com la conca d’Òdena o el Penedès. En aquests dos últims casos, la disputa és pels plans industrials territorials que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
D’altra banda, la mineria concentra almenys cinc punts conflictius a Catalunya. A la Vall d’Aran, alguns veïns intenten que no s’arribi a obrir una mina de tungstè, mentre que al Bages la reivindicació es concentra en l’ús de l’aigua d’instal·lacions en actiu (Súria) o en els residus generats per les que ja han tancat (Sallent).
La degradació del territori: del Delta en perill a la ILP per preservar el Montseny
Algunes de les reivindicacions ecologistes locals no van contra cap projecte en concret, sinó que alerten sobre la manca de conservació general d’algunes zones. Dècades després de la lluita contra el Pla hidrològic nacional d’Aznar, la preocupació per la regressió del delta de l’Ebre segueix ben vigent. Una de les seves parts més vulnerables, la barra del Trabucador, ja s’ha vist sobrepassada en almenys tres ocasions per l’onatge del mar.
L’aposta per la preservació de la biodiversitat es replica a pocs quilòmetres, en la lluita contra la comercialització de les oliveres del Montsià. També es fa visible en diversos punts del Montseny. En aquest Parc Natural, preocupen les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en diversos rius, però sobretot se centren esforços en una iniciativa legislativa popular per preservar el paisatge i evitar la massificació.
