Crític Cerca

Foto: CTFC

Reportatges

Aquests són els incompliments del Govern català de la Llei del canvi climàtic

La crisi de la Covid-19 ha fet que la Generalitat ajornés el cobrament de l'impost que grava les emissions de CO₂ dels vehicles. Però aquest no és l'únic incompliment de la Llei del canvi climàtic, que es va aprovar el 2017 i que també acumula retards i pateix manca de recursos

01/06/2020 | 08:00

La Llei catalana del canvi climàtic va ser una de les últimes normes de la legislatura de Carles Puigdemont. El Parlament prereferèndum, d’activitat frenètica i tensió creixent, aprovava per àmplia majoria l’1 d’agost de 2017 un text que situava Catalunya “en el bon camí”, segons el Moviment per la Justícia Climàtica, que agrupa una seixantena d’entitats ecologistes del territori. La satisfacció, però, va durar poc: el Tribunal Constitucional va entrar en joc i primer en va suspendre cautelarment alguns articles i després en va eliminar de manera definitiva parts com la prohibició del fracking (l’extracció del gas de jaciments) o els objectius d’emissions vinculants legalment. Així i tot, la majoria dels articles de la Llei 16/2017 van sobreviure i són plenament vigents avui dia.

Gairebé tres anys més tard, els informes de l’ONU que alerten dels riscos climàtics s’han endurit, el moviment Fridays for Future ha sacsejat l’agenda mediàtica i fins i tot el Govern ha declarat oficialment l’emergència climàtica. Però la base legal per protegir el clima a Catalunya encara no s’ha desplegat. La secretària de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà, creu que el Govern “fa els deures” i opina que molts dels terminis que marca la Llei són “poc realistes”. CRÍTIC posa la lupa a la Llei i n’analitza els punts més importants per saber què se n’ha fet exactament i què en queda encara per desplegar.

Pressupostos de carboni: sense finançament ni mesures

Els pressupostos de carboni marquen un límit anual d’emissions d’efecte d’hivernacle a cada empresa, organització i territori. No és un pressupost monetari, sinó un pressupost dels gasos d’efecte d’hivernacle que es permeten a cada sector. Amb aquesta eina, es concreten en l’economia els objectius de reducció d’emissions. Segons la Llei, els pressupostos de carboni s’estableixen per períodes de 5 anys, s’aproven amb una antelació de 10 i es constitueixen a proposta del Grup d’Experts de Canvi Climàtic. “Si es fa bé, és una eina superpotent: pot significar una transició ecològica ben planificada. El risc és que siguin només decoratius”, opina l’experta en canvi climàtic Anna Pérez.

La Llei estableix que el Parlament ha d’aprovar aquests pressupostos per als anys 2021-2030 abans que acabi el 2020, però el grup de sis experts que hi està treballant ja era pessimista respecte a aquest termini abans de la pandèmia de la Covid-19. La mateixa creació d’aquest comitè, designat pel Parlament, es va fer un any i cinc mesos més tard del que marcava la normativa. Els experts recorden que la seva tasca és voluntària i lamenten que no hi hagi recursos per agilitzar-la: “És molta feina i el pressupost associat és zero. Nosaltres som gent ocupada amb altres feines”. Més enllà dels números que proposi el comitè, també cal regular com es faran realitat. És a dir, s’ha de decidir si els pressupostos seran vinculants, si s’aturaran activitats econòmiques un cop s’arribi al límit d’emissions i si hi haurà sancions en cas d’incompliment. Des del Govern creuen que s’ha d’evitar “començar la casa per la teulada” i opten per concretar tot això un cop es coneguin les primeres conclusions del Grup.

Un tub d'escapament en context d'alta contaminació a Barcelona / SÍLVIA JARDÍ

Impostos verds: un d’ajornat i dos encara per desplegar

La Llei estableix la creació de tres impostos. Només se n’ha posat en marxa un, el que grava les emissions de CO₂ dels vehicles. Amb l’arribada de la crisi del nou coronavirus, només quatre mesos després d’aprovar-lo, el conseller Damià Calvet va anunciar que el Govern en rebaixa temporalment l’import i n’ajorna el cobrament.

L’impost per gravar les activitats econòmiques i l’impost per a grans vaixells no s’han desplegat

Els altres dos impostos, dedicats a les activitats econòmiques i als grans vaixells, no s’han desplegat tot i que legalment la data límit per fer-ho era el 2019. Als pressupostos del 2020 s’inclou la creació d’un nou impost verd, però en aquest cas es limita a les instal·lacions d’empreses energètiques i telefòniques. Anna Pérez opina que aquests canvis fiscals són positius però del tot insuficients: “Per fer una transició com la que necessitem, calen molts més diners que els que es puguin recaptar amb tres impostos”.

Marc estratègic: pendent d’aprovar

El marc estratègic de mitigació és un document que dibuixa el camí en la lluita contra l’emergència climàtica: estableix els objectius de reducció d’emissions i les mesures per arribar-hi cada 5 anys. A més, segons la Llei, aquestes mesures són obligatòries i el Govern ha d’informar anualment el Parlament de com s’estan complint. El marc estratègic s’hauria d’haver aprovat abans del març del 2019 (un any més tard que s’aixequés la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional), però encara no s’ha fet. La secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, creu que podrà estar llest “en els pròxims mesos” i atribueix el retard a la manca de recursos del departament. L’organisme encarregat d’impulsar aquesta estratègia, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, té només 10 treballadors en actiu i moltes altres funcions associades, com ara desenvolupar els inventaris d’emissions o aplicar les legislacions ambientals de la UE.

Petjada de carboni: encara sense reglament

La Llei marca que tots els productes industrials finals, com ara una cadira o un telèfon mòbil, han de mostrar en l’etiquetatge quina petjada de carboni han generat. Aquesta norma s’ha d’aplicar abans del 2021, i s’hauria d’haver aplicat abans del 2020 en el cas dels materials per a la construcció. No s’ha aprovat el reglament per fer-ho efectiu en cap dels dos casos.

El Govern preveu que només 5 dels 65 vots que tindrà la Taula Social del Canvi Climàtic siguin per a entitats ambientalistes

Taula Social: en fase de consulta pública

Es preveu la creació d’una taula d’entitats socials per assegurar la participació i el control ciutadà de les polítiques climàtiques. Aquesta Taula Social del Canvi Climàtic ha de ser consultada en temes clau, com ara els pressupostos de carboni. Segons la Llei, s’hauria d’haver creat abans del 2018, però encara no ha vist la llum. Al mes de març passat, el Govern va fer una primera proposta de membres i funcionament de l’òrgan, que actualment està en fase de consulta pública. Segons aquest esborrany, les entitats ambientalistes només tindrien 5 dels 65 vots de la Taula Social. Els representants del sector de la construcció també serien 5, igual que els del sector energètic, i s’hi sumarien 3 vots més per a les patronals. El portaveu d’Ecologistes en Acció, Miquel Vallmitjana, creu que “s’ha d’excloure” els poders econòmics de la Taula Social perquè la seva presència representa un “conflicte d’interessos”.

Energies renovables: només se’n consumeix un 8,5%

La Llei marca que, l’any 2030, la meitat de l’energia consumida ha de ser d’origen renovable. Tanmateix, segons les últimes dades Catalunya consumeix només un 8,5% d’energia renovable, i no s’estrenen parcs eòlics ni solars des del 2013. Així doncs, l’objectiu per a aquest any d’arribar a un 20% renovable s’ha incomplert. Amb tot, el Govern ha aprovat una reforma per reduir barreres administratives i poder millorar aquestes xifres. Des de Medi Ambient, Marta Subirà reconeix que “és un tema que tenim pendent com a país”, però explica que cal trobar un equilibri amb altres demandes del territori. El Departament de Territori explica que ha trobat oposició a instal·lar infraestructura eòlica quan s’ha considerat que podria perjudicar la capacitat agrícola o la biodiversitat.

Parc eòlic de Sant Antoni de la Granadella / SALVADOR MIRET

Llei de residus: dos anys de retard en l’aprovació

El Govern tenia dos anys per presentar al Parlament un projecte de llei de prevenció dels residus. Aquest termini s’ha esgotat, i actualment es preveuen uns dos anys de retard. Per ara, s’ha fet una consulta pública a sectors locals, empresarials i ambientalistes perquè hi facin les seves aportacions. Ecologistes en Acció demana que aquesta llei obligui els productors a cobrir tot el cost de la gestió dels residus i que es prohibeixin tots els plàstics d’un sol ús. Segons les últimes dades disponibles, l’objectiu d’arribar a un 50% de recollida selectiva aquest any també s’incomplirà.

El TSJC va recórrer contra l’ampliació de la C-32 perquè el Govern no n’havia avaluat l’impacte mediambiental

Educació: tímids passos de sensibilització

El text estableix que cal sensibilitzar en qüestions ambientals des de l’educació primària fins a la universitat i els cicles formatius. Des d’Ecologistes en Acció, Miquel Vallmitjana afirma que cal “revisar tot el currículum” i afegir-hi una assignatura climàtica a secundària. El Govern no veu la proposta amb mals ulls, però remarca que “ja s’està fent educació ambiental” amb programes com Escoles Verdes.

Infraestructures sense avaluacions ambientals, als tribunals

L’any passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aturar cautelarment les obres d’ampliació de l’autopista C-32 a Lloret de Mar. Segons el Tribunal, el projecte del Govern havia incomplert la Llei perquè no va avaluar prou l’impacte ambiental d’aquesta infraestructura. El cas està per resoldre, però entitats ecologistes com SOS Costa Brava van celebrar que “per fi” algú tingués “en compte la Llei del canvi climàtic”. El Departament de Territori i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic estan preparant un nou informe d’impacte ambiental per respondre al TSJC i continuar la construcció de la carretera. La Llei pot entrar en joc per la via judicial en altres grans infraestructures que preveuen expandir-se, com el port o l’aeroport de Barcelona. Els organismes que promouen aquestes ampliacions són AENA i l’Autoritat Portuària de Barcelona, tots dos sota el control de l’Estat. Tanmateix, el Govern i altres institucions tenen l’opció de portar aquests projectes als tribunals si creuen que s’està incomplint la Llei del canvi climàtic.

Salut: comitès d’experts i de seguiment per avaluar els riscos

El Departament de Salut ha creat un comitè científic i un grup de coordinació per avaluar els efectes del canvi climàtic en la salut i promoure polítiques que protegeixin els grups de risc. Aquests comitès faran seguiment d’aspectes com les onades de calor o la contaminació dels aliments amb la intenció de poder-se anticipar, en la línia del que marca la Llei del canvi climàtic. L’ambientòloga Anna Pérez creu que l’actuació del Govern és poc coherent amb la seva pròpia declaració d’emergència climàtica: “Senzillament no és una prioritat. I això fa la sensació a la ciutadania que l’emergència no és tan greu”. Des d’Ecologistes en Acció veuen la Llei del canvi climàtic com la cara més evident d’un problema sistèmic: “La política general del Govern es continua basant en la idea del creixement il·limitat. Creure que l’emergència climàtica es pot resoldre així és un error”, diu Miquel Vallmitjana.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies