16/10/2019 | 19:03
Aquest divendres, 18 d’octubre, hi ha convocada una nova vaga general a Catalunya. Serà la quarta vaga en dos anys, des de la que es va fer el 3 d’octubre de 2017, dos dies després del referèndum d’autodeterminació. Qui la convoca? Qui hi dóna suport (i qui no)? Quines reivindicacions concretes té? Com se’n pot mesurar l’èxit? Quins drets i deures tenen els treballadors amb relació a la vaga? CRÍTIC respon totes aquestes preguntes amb dades i context.
1. Qui convoca la vaga?
La vaga general del dia 18 està convocada per la Intersindical-CSC (Confederació Sindical Catalana), la primera força sindical d’obediència nacional, és a dir, sense lligams amb sindicats d’abast estatal espanyol, i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), unió de set sindicats catalans on hi ha, entre d’altres, el sindicat majoritari a l’ensenyament —USTEC-STEs— o el del personal administratiu i de serveis de la Generalitat —CATAC-CTS. Aquests dos sindicats van fer un preavís de vaga general davant del Departament de Treball per al divendres 11 d’octubre —tal com estableix l’article 4 del Decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball—, però finalment la van endarrerir una setmana i va quedar fixada per a aquest divendres 18.
Paral·lelament, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, amb presència organitzada en totes les universitats, convoca vaga estudiantil el dia 17 i l’endemà s’afegeix a la convocatòria de vaga general. El Sindicat d’Estudiants, majoritari als centres de secundària i amb presència també a les universitats, ha convocat una vaga de 72 hores per als dies 16, 17 i 18, i això vol dir que la darrera jornada coincidirà amb la vaga general. L’organització Universitats per la República, formada per estudiants i professors universitaris, molt activa els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, en aquesta ocasió no ha convocat encara.
2. Quines són les reivindicacions de la vaga?
Tot i que la vaga s’ha convocat cinc dies després de conèixer la sentència contra els presos independentistes i té un rerefons polític de defensa de drets i llibertats, la legislació espanyola no admet que una vaga general tingui motivacions polítiques. Per això, els mateixos sindicats convocants s’emparen en un seguit de reclamacions de caràcter econòmic i social.
Tot i el context polític en què s’ha convocat la vaga, la mobilització es fonamenta en reclamacions de caràcter laboral com l’augment del salari mínim
Una de les més potents és la demanda d’un salari mínim interprofessional de 1.200 euros mensuals (ara és de 900 euros el mes), o que els sous i les pensions es regularitzin segons l’IPC català, ja que sol ser més alt que l’espanyol i això fa perdre poder adquisitiu als treballadors del nostre país. També s’exigeix derogar les dues últimes reformes laborals aplicades a la legislació espanyola i retirar la ‘llei Aragonès’. N’hi ha moltes més, fins a una vintena de reivindicacions, algunes de les quals sectorials, d’altres més genèriques, com la que fa referència a l’aplicació de l’acord d’emergència climàtica, o la que parla de la lluita contra la desigualtat laboral de les dones.
El secretari general de la I-CSC, Carles Sastre, en la conferència de premsa de presentació de la vaga, dimarts passat, va mostrar-se confiat que aquesta serà un èxit, atès el context polític i social. “Els drets i les llibertats estan més en risc que abans; volem apel·lar a tothom que se senti demòcrata”, va dir. La portaveu de la IAC, Assumpta Barbens, hi va afegir que creia que “hi haurà una aturada considerable del teixit productiu”.
3. Qui hi dóna suport (i qui no)?
A més dels sindicats convocants, la convocatòria ha rebut el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ja va anunciar dimarts passat el seu suport incondicional a la vaga. En un tuit, l’entitat explica que la manifestació de divendres a la tarda confluirà amb l’arribada a Barcelona de les Marxes per la Llibertat, que durant tres dies han estat caminant des de sis punts diferents de Catalunya.
Més enllà del moviment independentista, a la vaga també s’hi ha adherit l’Assemblea d’Estibadors del Port de Barcelona. Ho van decidir dimarts en una assemblea oberta i, per tant, l’operativa de càrrega i descàrrega de contenidors del port barceloní se’n veurà afectada. L’any 2017, el col·lectiu d’estibadors ja va demostrar la seva força amb diversos mesos seguits de vagues i aturades contra el monopoli de la contractació de treballadors i de l’establiment d’empreses al port. A Barcelona, els estibadors també van tenir un paper important durant els dies previs a l’1 d’octubre, quan van negar-se a oferir serveis a l’operativa dels milers de policies allotjats als vaixells dels ‘piolins’.
En canvi, els dos sindicats majoritaris a Catalunya, CCOO i la UGT, que apleguen més del 70% dels delegats sindicals segons els resultats de les eleccions sindicals del 2018, no donen suport a la vaga general. Així i tot, el secretari general de la UGT-Catalunya, Camil Ros, va declarar fa pocs dies al programa ‘Preguntes freqüents’, de TV3, que “d’acord amb els valors i les conviccions dels afiliats i afiliades, recomanarà que cadascú faci el que cregui que hagi de fer aquell dia”. Els dos sindicats majoritaris sí que van signar el manifest unitari de resposta a la sentència, ‘Una crida a la llibertat com a espai de consens’, que va ser llegit dilluns passat al migdia a la plaça de Sant Jaume i al qual ja s’han adherit fins ara més de 300 entitats. La CGT de Catalunya tampoc no ha donat suport explícit a la vaga de divendres. El sindicat, però, sí que ha fet públics dos comunicats amb relació a la sentència i a les posteriors mobilitzacions i càrregues policials. La CGT té una implantació important entre els treballadors de TMB (metro i autobusos), com s’ha demostrat en les vagues sectorials d’anys anteriors.
La vaga la secunden entitats independentistes com l’ANC, però no té el suport ni dels grans sindicats ni de cap patronal
I els empresaris, què hi diuen? Foment del Treball, la patronal de les grans empreses catalanes presidida per l’exdiputat de CiU Josep Sánchez Llibre, ja va fer un comunicat el 7 d’octubre on mostrava el seu rebuig a la convocatòria perquè considerava que “perjudica els interessos dels treballadors i de l’activitat econòmica i empresarial”. També la PIMEC, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, s’hi ha mostrat contrària, tot i emetre un comunicat en què critica la desproporció de la sentència i demana solucions polítiques. El president d’aquesta entitat, Josep González, ha dit que entenen “les mobilitzacions que s’estan organitzant arreu del país, amb el benentès que no es perjudiqui l’activitat econòmica i empresarial”. Per la seva banda, la patronal CECOT, considerada la més afí a l’independentisme, en un comunicat de rebuig de la sentència del Suprem, acaba dient que no donen suport a la vaga general perquè “es trasllada a les empreses un conflicte social i polític que no poden dirimir”.
El Consell General de Cambres de Catalunya, que agrupa les 13 cambres territorials, tampoc no dóna suport a la vaga, però en un comunicat emès dilluns passat matisa que “respectarem la resposta majoritària de la ciutadania sempre que sigui en un context de defensa no violenta de la democràcia, de la llibertat i dels drets individuals i col·lectius”.
La Cambra de Comerç de Barcelona, que des de fa pocs mesos és presidida per un empresari independentista, Joan Canadell, és l’únic òrgan vinculat a l’empresariat que sí que dóna un suport explícit a la vaga. Dues setmanes abans de saber-se la sentència, el 2 d’octubre, en un ple de la Cambra, es va aprovar una declaració institucional on es posava a la disposició de la resta d’institucions i de la societat civil “per sumar una reacció efectiva i al més unitària possible que esdevingui una veritable ‘resposta de país’, amb un impacte que vagi més enllà de les nostres fronteres”.
4. Quines mobilitzacions concretes hi ha convocades?
La jornada de vaga tindrà diversos moments clau a Barcelona. A les dotze de migdia hi haurà una manifestació estudiantil a la plaça de la Universitat. Entre la una i les tres de la tarda és quan és previst que les sis columnes de la Marxa per la Llibertat, convocades per l’ANC i Òmnium, arribin a Barcelona. I a les cinc de la tarda començarà, al passeig de Gràcia de la capital catalana, la manifestació convocada pels sindicats. Durant aquests dies previs a la vaga hi ha hagut un degoteig d’anul·lacions d’espectacles en diferents ciutats catalanes, molts dels quals han adduït les mobilitzacions contra la sentència del Procés.
5. Com es mesura l’èxit d’una vaga?
L’èxit d’una vaga es mesura segons l’afectació a l’activitat econòmica del sector i l’espai territorial on es convoca, en aquest cas tots els sectors a Catalunya. L’impacte d’una vaga general d’un dia es calcula segons el PIB i el que s’ha deixat de produir durant el dia. Paralitzar Catalunya es calcula que costaria al voltant de 750 milions d’euros diaris, que és la quantitat que deixaria de produir-se o de vendre’s si s’aturés totalment l’activitat. No és només allò que es deixa de produir o generar perquè alguns o tots els treballadors d’una empresa decideixen no treballar; s’hi ha de comptar també l”efecte bumerang’ que es provoca entre uns sectors i uns altres. Per exemple, si fallen els transports públics i hi ha treballadors que no poden arribar al seu lloc de feina, això és un impacte econòmic col·lateral que s’hi ha de comptabilitzar. Si una empresa que treballa es veu afectada per uns subministraments o unes comandes que no arriben, això també entra en aquest càlcul econòmic.
Paralitzar Catalunya es calcula que costaria al voltant de 750 milions d’euros diaris
Alguns experts creuen que una vaga d’un dia té un efecte sobre l’activitat dels dies anteriors o posteriors, perquè s’avancen o s’ajornen operacions habituals i es desajusten les operatives programades amb antelació. D’altra banda, hi ha sectors que no queden tan afectats com d’altres, com, per exemple, el del turisme, que representa un percentatge important del PIB català. El sector dels serveis (educació, sanitat, transport públic…), a més, ha de complir uns amplis serveis mínims dictats per l’Administració per atendre les necessitats bàsiques de la població i, per tant, això tampoc no s’hi comptabilitza com a reducció de l’activitat.
L’afectació al trànsit privat és un dels indicadors significatius de la incidència d’una vaga. En la darrera vaga general a Catalunya, el 21 de febrer d’aquest any —coincidint amb l’inici del judici oral al Tribunal Suprem—, el Servei Català de Trànsit va xifrar en un 13,7% la reducció de mobilitat per entrar i sortir de Barcelona des de les sis fins a les nou del matí. En aquelles primeres hores, els talls de trànsit provocats per grups de persones favorables a la vaga van ser nombrosos, tant a l’àrea de Barcelona com en altres carreteres importants del país. L’AP-7, l’autopista de peatge que creua Catalunya de nord a sud, va quedar tallada durant unes quantes hores a la tarda.
D’altra banda, tots els sindicalistes que han organitzat vagues generals coincideixen que l’èxit o no també depèn molt del temps que es tingui per preparar-la prèviament. El poc temps amb què s’ha convocat aquesta fa preveure que moltes empreses no hauran tingut ocasió de fer reunions dels seus comitès d’empresa per decidir si s’hi afegeixen o no, o de traslladar el debat al conjunt dels treballadors.
També és cert que, més enllà dels percentatges, comprovar si els grans centres de distribució de mercaderies com Mercabarna o els polígons industrials de la Zona Franca o dels dos Vallès limiten o redueixen la seva activitat serà molt indicatiu de l’èxit o del fracàs de la vaga general.
6. Quins drets i deures tenen els treballadors en relació amb una vaga?
Fer vaga és un dels drets fonamentals de tot treballador i treballadora recollits a la Constitució espanyola. Aquest dret s’exerceix quan el conjunt dels treballadors de forma concertada (en una empresa en concret o en un sector econòmic) decideixen cessar legítimament la prestació dels serveis, per tal de defensar els seus interessos legítims. Només poden convocar vaga els sindicats legalment constituïts, i qualsevol convocatòria pot ser seguida per qualsevol treballador assalariat, sigui o no afiliat a algun dels sindicats convocants, com explica aquest document elaborat per la I-SCC amb motiu de la vaga general de divendres.
En l’àmbit personal, no és obligatori comunicar al lloc de feina la intenció de fer vaga. En cas que l’empresa ho demani, el treballador pot optar per no dir res, si ho vol. Durant les hores que dura la vaga, no s’extingeix en cap cas la relació laboral entre l’empresa i el treballador, sinó que aquesta queda en suspensió. D’altra banda, l’empresa no pot sancionar el treballador pel fet d’exercir aquest dret. Si ho fa i es pot provar de manera clara, s’exposarà a ser multada quan el cas arribi als jutjats socials i a readmetre la persona treballadora.
Quina part del sou es descompta? D’entrada, la persona treballadora no presta la seva activitat laboral i, de la seva banda, l’empresa no té obligació d’abonar el salari. Hi ha empreses que segueixen aquesta possibilitat de forma inflexible i n’hi ha d’altres que poden decidir no fer efectiva aquesta potestat. Ara bé, si opta pel que preveu la legislació, durant la vaga els treballadors que la secundin no cotitzen a la Seguretat Social, i se’ls descompta la part del salari proporcional a les hores o dies de vaga. Això afecta el salari base i els complements del dia de vaga, la part proporcional dels festius d’aquella setmana i la part proporcional de les pagues extres. No se’n descompten, en canvi, la part proporcional de vacances, ni festius fora de la setmana en la qual s’ha produït la vaga, ni els complements extrasalarials. Es calcula de manera aproximada que un dia de vaga equival a 1,4 dies de salari ordinari.
No és obligatori comunicar al lloc de feina la intenció de fer vaga. En cas que l’empresa ho demani, el treballador pot optar per no dir res
Els treballadors en període de proves dins d’una empresa tenen els mateixos drets laborals que la resta dels treballadors. En canvi, els autònoms no estan emparats pel dret de vaga i, per tant, les conseqüències de no complir amb qui es té una obligació laboral no estarien protegides. És a dir, que les persones en règim d’autònomes poden aturar la seva activitat laboral però tenint en compte que no afecti terceres persones que podrien reclamar danys i perjudicis si no se’ls presta un servei que un dia normal s’hauria de fer.
Finalment, què passa si algú no vol fer vaga però no pot arribar al seu lloc de treball habitual per alteracions en el trànsit o del transport públic? Cal avisar l’empresa i explicar la situació. L’empresa pot demanar que es presenti un justificant del retard, que s’haurà de demanar a les oficines d’informació del transport corresponent. En un embús de trànsit causat per un tall de carreteres, serà molt més difícil aconseguir aquest justificant, que potser es podrà substituir per fotografies de la situació o material dels mitjans de comunicació que n’informin.
