Alimentar Barcelona en temps d’emergència sanitària

Garantir l’abastiment alimentari de Barcelona ha estat un dels principals objectius de l’Ajuntament de la ciutat durant l’emergència sanitària. La crisi provocada pel coronavirus ha posat el focus en el grau de resiliència del model alimentari de la capital catalana. Alhora, el seu impacte econòmic deixa importants desafiaments, com ara el possible augment de la pobresa alimentària, que se suma als reptes estructurals de la ciutat pel que fa a la sobirania alimentària. Al llarg dels segles, les ciutats han anat perdent capacitat d’intervenció pública en la gestió alimentària. Barcelona i 200 ciutats més signants del Pacte de Milà han assumit el repte de recuperar-la.

Amb el decret de l’estat d’alarma, la incertesa de moltes persones es va canalitzar en la compra massiva de determinats productes per por al desproveïment, deixant les primeres imatges insòlites d’aquesta pandèmia: els prestatges buits de molts establiments alimentaris i les llargues cues. De mica en mica, però, la demanda s’ha estabilitzat. Segons Álvaro Porro, responsable de l’àrea de Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, “en cap moment hem tingut indicis de problemes d’abastiment significatius, ni tampoc pujades especulatives generalitzades de preus d’aliments. Només ha disminuït la presència d’algun producte concret, a causa de l’augment inesperat de la demanda o d’altres raons, com es el cas del peix, de determinades varietats, perquè moltes confraries s’han hagut de quedar a port”. L’Ajuntament ha seguit de prop els canals de distribució i venda d’aliments de la ciutat, treballant de forma estreta amb Mercabarna, els mercats municipals, les superfícies comercials i el comerç de proximitat.

Des de l’inici de la crisi, el nombre d’àpats distribuïts a domicili s’ha incrementat un 113% (quasi 8.000 al dia)

Una de les principals preocupacions ha estat facilitar abastiment a domicili o segur pels col·lectius que han de seguir un confinament total, com són les persones grans, amb malalties cròniques o amb símptomes de Còvid-19, especialment aquelles que no compten amb xarxes de suport familiar o veïnal. Per exemple, aquesta setmana i la propera, Barcelona entregarà 20.000 lots amb productes alimentaris de temporada, frescos i no peribles, equivalents a 220 tones de menjar, a persones de col·lectius de risc, per evitar que hagin de sortir de casa. “La Cistella contra la Covid és una iniciativa de grans marques alimentàries que l’Ajuntament va entomar intentant assegurar també la participació de diferents actors de la cadena alimentària, com ara Mercabarna o cooperatives agràries o socials del sector alimentari.

També s’han reforçat els programes de lliurament a domicili d’aliments per als col·lectius de risc. Des de l’inici de la crisi, el nombre d’àpats distribuïts s’ha incrementat un 113%, arribant als gairebé 8.000 àpats al dia. A més, s’han doblat les ajudes d’emergència que s’atorguen a persones i famílies vulnerables, de les quals el 60% corresponen a necessitats específiques d’alimentació.

En aquest sentit, una de les apostes municipals ha sigut enfortir el paper del comerç de proximitat i facilitar la venda directa de productors/es. Per això, els mercats municipals s’han mantingut oberts des del primer dia que es va decretar l’estat d’alarma, prenent les mesures sanitàries necessàries. Han ampliat l’entrega a domicili i, en alguns casos, han habilitat serveis gratuïts o per a persones grans. A través de l’espai ‘Compra des de casa, compra segur’ a la web Barcelona des de casa, es poden consultar els serveis de venda a domicili, tant dels mercats com del comerç de proximitat o de la petita pagesia local que fa venda directa als domicilis. També hi ha un mapa de les botigues obertes a la ciutat.

Els mercats setmanals de pagès, que es van suspendre juntament amb la resta de mercats i fires a l’aire lliure, es van reobrir el cap de setmana passat, adoptant mesures de seguretat sanitària. Les cooperatives i grups de consum també han mantingut la seva activitat, si bé han hagut de realitzar canvis en la logística per tal de seguir les mesures sanitàries. Per evitar sancions, l’Ajuntament ha facilitat a la Guàrdia Urbana el llistat de cooperatives i mercats de pagès, les franges horàries i els punts de repartiment a la ciutat.

Una oportunitat per repensar el model alimentari de Barcelona

Tot i que el proveïment alimentari s’ha garantit, per a Álvaro Porro, l’emergència sanitària ha posat sobre la taula que “cal un sistema alimentari que, en situacions de crisi, pugui respondre sense dependre en excés de la producció a milers de quilòmetres. Aquesta vegada els mercats globalitzats han reaccionat bé, perquè l’abastiment internacional d’aliments no ha patit significativament, però no sabem com poden respondre en altres contextos o si la situació s’allarga”. Precisament, des del 2016, l’Ajuntament treballa en el disseny d’una política alimentària de ciutat que impulsi la transició, segons Porro, “cap a un sistema alimentari més localitzat i un model més saludable, just i sostenible per a les persones i el planeta”.

Un dels efectes més dramàtics de la pandèmia, com ja ha alertat Oxfam Intermón en el seu darrer informe, serà el creixement de la pobresa i les desigualtats socials. Bona part de les accions de la política alimentària de l’Ajuntament es centraran, com sosté Porro, “en la lluita contra la pobresa alimentària, facilitant una alimentació saludable per a tota la població, també amb aliments frescos i locals. Volem treballar conjuntament amb les xarxes comunitàries que han nascut durant el confinament, per ajudar-nos a garantir que ningú es quedi sense menjar”.

El sector primari, vital però precaritzat

Amb el tancament de molts mercats a l’aire lliure, dels menjadors escolars i de la restauració, la petita producció ha vist com desapareixien d’un dia per l’altre els seus principals canals de venda. Però, alhora, ha germinat una presa de consciència col·lectiva per a la defensa d’un món rural viu i, d’alguna manera, s’ha difuminat la desconnexió entre camp i ciutat. Ha augment la demanda de productes ecològics i de proximitat a Catalunya, les cooperatives de consum han sumat altes, s’han impulsat mapes per part de la ciutadania per connectar productores i consumidores, i centenars d’organitzacions agràries i ecologistes s’han mobilitzat en suport a la petita producció local i els mercats de proximitat. Per a Porro, la sensibilització social és un èxit, però també “serà necessari generar estructures logístiques i comercials perquè l’agroecologia sigui una alternativa que arribi a més capes de població o no sortirà dels espais minoritaris. Per ser resilients des del punt de vista alimentari, “caldrà ampliar i reforçar la producció local, enfortir el teixit comercial de proximitat i, alhora, comptar amb organitzacions entre les consumidores que es multipliquin i escalin el model. Tot això, des de l’aliança entre el sector primari, el comerç de proximitat, la ciutadania i les administracions”.

De fet, l’emergència sanitària ha fet palesa la importància del sector primari per a la reproducció de la vida. Un sector que, paradoxalment, es troba profundament precaritzat. Fa només dos mesos, la pagesia i la ramaderia es manifestaven de manera massiva a Catalunya per reclamar més inversions en el sector i sancions als mercats que no respecten els preus justos. Un sistema alimentari que ofega i precaritza, buidant els pobles, i que, alhora, genera nombrosos problemes ambientals, perquè s’orienta a l’exportació i a la intensificació. “Amb un model alimentari més localitzat i ecològic, podrem donar suport a la pagesia i lluitar contra el canvi climàtic”, assegura Porro.

Álvaro Porro: “Cal generar estructures logístiques i comercials perquè l’agroecologia arribi a més capes de població”

Les claus de la política alimentària

La política alimentària de Barcelona es desplegarà per mitjà de diversos projectes des d’ara fins al 2021, però amb la intenció de mantenir-los i ampliar-los fins al 2030. S’augmentarà el producte de proximitat i ecològic als menjadors escolars i socials i es vetllarà perquè la pagesia catalana abasteixi els espais municipals, com les escoles bressol. També es pretén ajudar els petits i mitjans productors de Catalunya a vendre el producte a través de circuits més curts i justos, treballant especialment amb Mercabarna i els paradistes dels mercats i impulsant els mercats municipals com a canal de venda principial d’un model d’alimentació sostenible.

Per fer front a un dels principals colls d’ampolla del sector agroecològic, la distribució, s’impulsaran centrals de compra agroecològica, que permetin reduir costos i millorar la logística. “Volem mantenir i ampliar la venda a domicili que han engegat els pagesos locals i mercats municipals durant el confinament. Volem posar-ho fàcil a la ciutadania que té ganes de consumir ecològic i de proximitat”. Alhora, es donarà suport a les cooperatives i grups de consum que volen créixer i es seguirà apostant per l’agricultura urbana com a eina educativa. “Estem generant un procés perquè actors amb mirades diferents puguin participar-hi, des dels sindicats de la pagesia i el moviment agroecològic fins a les plataformes comercials”, sosté Porro.

Història de la desmunicipalització de la gestió alimentària

Les ciutats, com a principals nuclis de comercialització i consum, tenen un paper essencial en l’alimentació. Però, per a Mercè Renom Pulit, doctora en Història i especialista en proveïment alimentari i mercats, “les ciutats han anat perdent capacitat d’intervenir en la gestió alimentària al llarg dels segles, i, per tant, la ciutadania s’ha anat desposseint de la capacitat de controlar-ne les regles del joc”. De fet, al segle XIII, el govern de Barcelona va adquirir els drets sobre el proveïment de cereals, pa i el comerç de carn, i, per tant, gestionava l’abastiment i el control dels preus. “Funcionava com una comunitat que s’organitza per resoldre de manera col·lectiva el proveïment urbà d’aliments. La ciutadania, per mitjà de dinàmiques de pressió col·lectiva com els motins i els avalots, tenia capacitat política directa de fer arribar les seves exigències al govern municipal”.

A partir del segle XVIII, amb l’augment del poder de les monarquies i coincidint amb l’expropiació dels darrers béns comunals, l’administració reial espanyola va centralitzar el control de l’abastiment d’aliments. De mica en mica, al llarg dels segles XIX i XX, amb les desregularitzacions del liberalisme econòmic i més tard amb la globalització, “el control de les regles del joc alimentari va anar quedant en mans del lliure mercat. Els interessos individuals van passar per sobre dels col·lectius i la ciutadania va perdre capacitat política i mecanismes de control en l’abastiment alimentari”, sosté Mercè Renom.

Barcelona serà la capital Mundial de l’Alimentació Sostenible l’any que ve

Per a Renom, “la crisi provocada per la Covid-19 accelerarà la necessitat d’intervenir en la globalització, d’institucionalitzar uns certs mecanismes de control”. El tarannà dels governs rere aquestes institucions, hi tindrà molt a dir. En l’àmbit alimentari, per exemple, “recuperar la capacitat d’intervenir en el proveïment alimentari, permetria, per exemple, solucionar la fam al món, que no és un problema de producció d’aliments”.

A través del Pacte de Milà, en el qual participen 200 ciutats, es pretén recuperar la capacitat d’incidència de les ciutats en el model alimentari. Barcelona no només és signant del pacte des de 2015, sinó que serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021. Una capitalitat que, per a Álvaro Porro, no només no perilla sinó que serà l’impuls necessari per transformar el model alimentari de la ciutat: “Recuperar, des dels governs municipals, la capacitat d’influir com s’alimenten les ciutats és un canvi molt radical i complicat. Necessitem que aquesta voluntat escali a la Generalitat i a l’Estat espanyol. Però, clarament, cal no deixar-ho tot als designis del lliure mercat i la globalització.”