Crític Cerca
Notícies

Barcelona renova el compromís amb l’Agenda 2030

La capital catalana celebrarà el 14 i el 15 de desembre les III Jornades de l’Agenda 2030 per debatre estratègies per un futur més sostenible amb la participació de la ciutadania

05/12/2023 | 06:00

Foto: ACN.

Barcelona està compromesa en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, un pla d’acció que busca aconseguir un món millor en els àmbits social, ambiental i econòmic al final d’aquesta dècada. Aquesta agenda, que tots els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’any 2015, es troba a l’equador del seu transcurs, i per aquest motiu l’Ajuntament de Barcelona considera que és un moment oportú per revisar la feina feta i la que queda per fer, celebrant les III Jornades de l’Agenda 2030 de Barcelona. Amb el lema “La meva ciutat, el meu planeta”, l’esdeveniment tindrà lloc els dies 14 i 15 de desembre a Ca l’Alier, amb la voluntat que la ciutadania pugui debatre estratègies col·lectives per encaminar Barcelona cap a un 2030 més sostenible. 

L’Agenda 2030 té 17 objectius i 169 fites que plantegen coses tan cabdals com l’erradicació de la pobresa, fam zero, salut i benestar, però que també tenen com a prioritats l’educació, la igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats, el consum responsable i l’acció pel clima i l’energia assequible i no contaminant, entre d’altres. L’Agenda s’adreça a tota la humanitat, però cada estat o ciutat decideix els recursos que hi destina i estableix les seves pròpies fites. En el cas de Barcelona, “l’Ajuntament ja fa temps que treballa en temes de sostenibilitat, i això va permetre no començar tota aquesta feina de zero”, afirma Ramon Canal Oliveras, director del Gabinet Tècnic de Programació i coorganitzador de les III Jornades de l’Agenda 2030 de Barcelona. “Barcelona és molt proactiva quan s’enfronta a reptes econòmics, socials i mediambientals”, hi afegeix.

Pensa globalment, actua localment

La capital catalana, de fet, és una de les ciutats més destacades en l’impuls i el seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible, des de la convicció que cal pensar globalment i actuar de manera local. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament ha establert un sistema d’indicadors per situar un valor numèric desitjable per a l’any 2030 en aspectes com la segregació escolar, la igualtat de gènere salarial o els gasos amb efecte d’hivernacle, per exemple, per tal de quantificar els avenços i poder fer-ne una comparativa numèrica. “El desenvolupament sostenible sembla un concepte abstracte; però, quan mires les fites, n’hi ha que són globals i d’altres de molt concretes sobre com funcionen les ciutats, com s’han de prestar els serveis públics o com està fet l’espai públic”, explica Canal.

De moment, segons el balanç que han fet les Nacions Unides i la Unió Europea sobre els avenços en matèria de desenvolupament sostenible, la situació és bastant negativa perquè no s’està avançant prou en la majoria dels objectius. En el cas de Barcelona, el director del Gabinet Tècnic de Programació atribueix aquest retard en bona mesura als efectes de la pandèmia de la Covid, la guerra d’Ucraïna i la inflació, que han provocat un empitjorament d’alguns indicadors de salut, d’educació i econòmics. Canal apunta que s’han recuperat les dinàmiques del 2019 en alguns àmbits, i continua havent-hi problemes destacats d’habitatge i desigualtats socials: “Hem de canviar més ràpid”, sentencia.

Un dels camins per accelerar el canvi és teixir aliances i compartir estratègies per tal de dirigir-nos cap a una mateixa direcció i assolir els objectius. “Per primera vegada tenim una agenda compartida de la humanitat. Cal alinear les forces per uns objectius comuns, que cada vegada són més complicats. La idea és que no ens en podem sortir si cada estat va pel seu compte”, relata Canal. En aquesta línia, diverses regions i ciutats s’estan mirant les unes a les altres per agafar referències i construir conjuntament un futur més sostenible. A l’hora d’aplicar l’Agenda 2030, destaca l’exemple d’urbs com Viladecans, a Catalunya; València i Valladolid, a Espanya; Bristol i Hèlsinki a Europa, i Buenos Aires i São Paulo, a Amèrica. “Es busquen i es comparteixen bones pràctiques en temes clau com la mobilitat i la inclusió social”, destaca Canal.

Participació de la ciutadania

El pas següent, però, és que tot aquest marc arribi a la ciutadania i aquesta en sigui partícip i contribueixi a la construcció d’una ciutat més sostenible. De la mateixa manera que els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 es van elaborar durant més de dos anys a partir de consultes públiques i de la interacció amb la societat civil, la implantació i renovació de les estratègies a Barcelona també tindrà un format participatiu. “La ciutadania és clau a l’hora d’assumir una manera diferent de viure, amb un benestar menys relacionat amb el consumisme, buscant la cooperació més que la competència, promovent la igualtat i la convivència, solucions compartides per no deixar ningú enrere. Això implica un canvi de mentalitat, i en això l’educació i la cultura són elements imprescindibles”, afirma el director del Gabinet Tècnic de Programació. Una de les sessions de les Jornades de l’Agenda 2030, de fet, girarà al voltant de la necessitat de generar una millor comunicació, més honesta i atractiva, per aconseguir la implicació de la ciutadania, sobretot de les persones joves, en el camí cap al desenvolupament sostenible.

Amb la finalitat d’apropar el debat sobre les estratègies per assolir els ODS, la celebració de les Jornades de l’Agenda 2030 obre una porta per tal que tothom qui vulgui pugui dir-hi la seva sobre la lluita local i global pel desenvolupament sostenible. Les Jornades exposaran en quin punt es troba la ciutat pel que fa al compliment dels objectius i reflexionaran sobre com es podria avançar més ràpid, aplicant enfocaments com el de les missions de política pública.

Altres debats que tindran lloc en el marc de l’esdeveniment del 14 i del 15 de desembre tractaran de com ha de funcionar una economia urbana que respecti els límits planetaris. El model de “l’economia del dònut”. Aquest model implica passar d’una economia basada en el creixement desfermat, amb un consum cada vegada més gran de recursos naturals, a un model de desenvolupament que preservi aquests recursos i alhora pugui garantir una vida digna per a tothom. En aquest sentit, també es dedicarà una sessió a presentar exemples d’empreses sostenibles, un aspecte que per a Canal és imprescindible treballar per tal que tots els agents que configuren la ciutat vagin en una mateixa direcció: “Hi ha empreses que fan greenwashing, però n’hi ha d’altres que estan posant en marxa innovació per ser més sostenibles”, diu. Per això, l’última sessió de les Jornades tractarà del full de ruta de Barcelona per a l’economia de la sostenibilitat 2030, que aposta per acompanyar les empreses en la transformació dels seus models de negoci. Tots aquests debats i reflexions tindran lloc durant dos dies a Ca l’Alier (carrer de Pere IV, 362) i tant la programació completa com les inscripcions gratuïtes estan disponibles en línia al web de l’Ajuntament.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies