Crític Cerca
Notícies

Cinc coses que la Generalitat no permet que sàpigues malgrat la Llei de transparència

Els dos últims anys, la Generalitat ha denegat a CRÍTIC l'accés a aquesta desena de sol·licituds d'informació pública relacionades amb l'activitat de la institució. El mitjà ha recorregut davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que ha donat la raó a algunes de les demandes de CRÍTIC.

17/05/2017 | 20:00

Durant els últims dos anys, la Generalitat de Catalunya ha denegat a CRÍTIC l’accés a una desena de sol·licituds d’informació pública relacionades amb l’activitat de la institució. Les peticions feien referència a múltiples àmbits: des de les auditories realitzades per la Intervenció General de la Generalitat sobre el Palau de la Música fins a les sancions internes a membres dels Mossos d’Esquadra o les accions del president Artur Mas en empreses privades. CRÍTIC, però, ha recorregut davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que ens està donant la raó en alguna de les nostres demandes.

La petició d’informació pública està regulada per la Llei de transparència del 2014, aprovada amb els vots de CiU, d’ERC, del PSC i del PP. Aquesta normativa, ambiciosa en alguns aspectes, ha obligat la Generalitat a posar-se les piles en aquesta matèria, però també té les seves limitacions. D’una banda, la llei obliga les diferents administracions catalanes a realitzar publicitat activa a les seves webs d’una sèrie d’aspectes: organigrames interns, salaris d’alts càrrecs, pressupostos… En aquest àmbit, durant els últims dos anys, la llei ha suposat un avenç molt important. De l’altra, i més enllà de la informació que les institucions faciliten a la web, la llei regula el dret d’accés a la informació pública: qualsevol ciutadà pot realitzar peticions d’informació (encara que aquestes no siguin a la web) i l’Administració corresponent ha de determinar en el termini de 30 dies si accepta facilitar-les o no.

Els motius que preveu la llei per denegar una petició d’accés a la informació són diversos: que la sol·licitud afecti la seguretat pública, que pugui afectar la investigació de sancions o infraccions penals, que contradigui el secret de processos tramitats per l’Administració, que vulneri el dret dels menors, la intimitat o altres drets privats legítims… Mitjançant el dret d’accés a la informació pública, CRÍTIC ha obtingut informació que, després d’analitzar i elaborar, ha servit per realitzar múltiples reportatges: els concerts amb les escoles de l’Opus Dei, el rànquing de barracons, els bancs que acumulen més pisos buits, els contractes de la Generalitat amb bufets d’advocats externs… Però hi ha hagut també una desena de peticions denegades, algunes de les quals hem recorregut davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’organisme que en última instància determina quina informació ha de facilitar-se i quina no. En aquest article us expliquem alguns dels obstacles més rellevants amb els quals ens hem trobat.

El Palau de la Música.

Les 11 auditories del Palau de la Música que la Generalitat no vol fer públiques

Al desembre del 2016, CRÍTIC va realitzar una petició per obtenir una relació de tots els informes d’auditoria de comptes i fiscalització realitzats per la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2016. La petició va ser acceptada i al gener del 2017 el Departament d’Economia va facilitar una llista de tots els informes realitzats. Analitzant la documentació facilitada, vam constatar que la Generalitat havia fet 11 auditories al llarg d’aquest període sobre el Consorci del Palau de la Música. El 31 de gener de 2017 vam procedir a sol·licitar l’accés a aquestes auditories en concret.

No cal dir que aquests informes, realitzats en alguns casos prèviament a fer-se públic el saqueig de la institució cultural, podrien resultar rellevants en el marc de la celebració del judici del ‘cas Palau’. El Departament d’Economia, però, va denegar la petició amb l’argument que, si es fessin públiques, les auditories podrien alterar el desenvolupament del judici. En una resolució del 28 de febrer, firmada pel mateix vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, la Generalitat denega l’accés de CRÍTIC amb l’argument que “trobant-se les actuacions judicials en procés, sense que s’hagi pres una decisió final, l’accés a la informació sol·licitada podria provocar disfuncions en el decurs de la instrucció del plet i perjudicar el seu correcte desenvolupament”.

En la majoria dels casos, les auditories van ser realitzades durant el mandat del Govern tripartit. La resolució d’Economia va ser recorreguda a la GAIP per aquest mitjà i està pendent de resolució.

Agents dels Mossos d’Esquadra. Foto: arxiu CRÍTIC

Els Mossos hauran d’informar CRÍTIC dels agents sancionats i de les investigacions internes

Qualsevol informació que faci referència als Mossos d’Esquadra o al Departament d’Interior és matèria especialment sensible. Interior és, de fet, el departament que més peticions d’informació ha denegat a CRÍTIC, sempre amb l’argument que podrien entrar en col·lisió amb la seguretat pública. Tanmateix, hem aconseguit una petita victòria davant la GAIP: els Mossos hauran de facilitar-nos una relació dels agents suspesos de sou i feina durant el període 2006-2016, així com el nombre d’investigacions internes obertes pels Mossos d’Esquadra durant el mateix període.

La resolució arriba després d’una petició iniciada al febrer del 2017, en què sol·licitàvem aquesta i altres informacions que els Mossos van negar-se a facilitar argumentant que, si es feien públiques, podien alterar “la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. La GAIP, però, considera que “només té sentit aplicar aquest límit quan la informació demanada és de procediments sancionadors o disciplinaris en curs”, i dóna la raó al recurs de CRÍTIC.

Al marge d’aquesta petició, CRÍTIC té un altre recurs pendent de resolució a la GAIP sobre les compres d’armament i material de defensa dels Mossos d’Esquadra. Darrerament, la GAIP ha resolt a favor de la ‘Directa’ en una petició d’informació similar. En el cas de la petició de CRÍTIC, encara no s’hi ha pronunciat. La cautela d’Interior a l’hora de revelar informació sobre la policia catalana arriba fins al punt que també ha denegat una petició de CRÍTIC per accedir a una relació de personatges públics condecorats pels Mossos durant els últims 10 anys.

Artur Mas intervé en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Català. Foto: PDECat

Les accions en empreses de l’expresident Mas són “matèria reservada”

En la seva declaració de béns mentre era president, Artur Mas afirmava tenir “accions i altres tipus de béns anàlegs” per valor d’aproximadament 45.000 euros. La declaració de béns, però, no especificava en quines empreses tenia accions Artur Mas i quins eren aquests altres “béns anàlegs”. El president del Govern, així com la resta dels diputats, han d’informar a la web del Parlament obligatòriament de les seves retribucions, de les seves propietats i del seu patrimoni. Tot i això, Mas no informava d’una qüestió rellevant com ara en quines empreses tenia invertits els seus diners.

Això és el que va sol·licitar CRÍTIC amb data 30 d’octubre de 2015, però el Departament de Presidència, esgotant el límit legal de 30 dies, va denegar la sol·licitud l’1 de desembre de 2015 amb l’argument que la Llei de transparència preveu que els alts càrrecs facin pública una declaració que indiqui la seva situació patrimonial, però aquesta declaració “no ha d’incloure les dades de localització ni les que siguin necessàries per salvaguardar la privacitat i seguretat de les persones titulars”. Segons Presidència, el Registre de Béns Patrimonials i d’Interessos té “caràcter reservat” i només hi poden accedir “el Parlament, els òrgans judicials o el ministeri fiscal”.

L’Institut Català de Finances no informa sobre els crèdits que concedeix

L’Institut Català de Finances (ICF) també denega sistemàticament les peticions d’informació pública sobre les empreses a les quals concedeix crèdits. Al gener del 2016, CRÍTIC va realitzar una petició perquè l’ICF informés sobre els crèdits que havia concedit a l’empresa Iberpotash, que explota les mines de sal del Bages. La petició va ser denegada amb l’argument que oferir les dades podia vulnerar “el secret professional entre les parts”.

Més recentment, l’ICF, malgrat que sovint fa publicitat als mitjans de comunicació sobre el seu objectiu de finançar empreses catalanes, ha denegat una nova petició per obtenir una relació dels 25 principals crèdits concedits durant els últims anys a empreses privades, argument que podria contravenir al secret bancari. CRÍTIC presentarà recurs a la GAIP davant d’aquesta última resolució.

Conèixer l’actual deute de la Generalitat amb la banca privada, denegat

El primer reportatge que vam publicar a CRÍTIC al setembre del 2014 feia públic per primera vegada en la història el deute de la Generalitat amb la banca privada. Un document intern del Govern català al qual va tenir accés aquest mitjà detallava partida per partida i euro a euro tot el deute de la Generalitat amb 120 bancs espanyols, internacionals i catalans. El document revelava que Catalunya devia 27.300 milions d’euros (més de la meitat del total del deute) només a 20 d’aquestes grans entitats. El rànquing l’encapçalaven CaixaBank i el BBVA.

Per això, el 6 d’octubre de 2016, CRÍTIC va voler actualitzar aquestes xifres per comprovar si el deute de la Generalitat amb la banca havia augmentat o disminuït, i a quins bancs i mecanismes financers de l’Estat concrets es devien diners, sobretot tenint en compte que, si Catalunya s’independitza, la qüestió del deute a l’Estat espanyol o a la banca espanyola serà un tema fonamental. Vam realitzar una petició de transparència per obtenir les dades actualitzades del deute. La petició, però, va tornar a ser denegada pel Departament d’Economia.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies