11/11/2024 | 06:00
Avui arrenca la COP29, una nova edició de la Cimera Mundial del Clima, que enguany tindrà lloc a Bakú, amb l’objectiu d’aconseguir que els grans països contaminants –sobretot els Estats Units, la Xina i Rússia– acceptin un nou pla de concrecions i un paquet d’ajudes econòmiques als països del Sud per mitigar els efectes de l’escalfament global en el clima i completar la transició energètica per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Entitats ecologistes i científics climàtics han mostrat poques esperances en la cimera i han alertat que es farà en un país, l’Azerbaidjan, que és un dels productors principals de gas fòssil i acusat de no respectar els drets humans per Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Tot i un panorama poc encoratjador, per a què pot servir la cimera climàtica de la COP29? CRÍTIC respon en només 3 minuts de lectura totes les preguntes que vols saber i no t’atreveixes a fer.
L’escalfament global afavoreix fenòmens meteorològics violents com la DANA del País Valencià?
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, personalment, va assegurar ja fa un any que “la humanitat ha obert les portes de l’infern”. Les seves paraules textuals van ser: “El canvi climàtic està fora de control” i el planeta va “cap a una situació catastròfica si no fem res per frenar-ho”.
Per tant, tots els científics estan segurs que fenòmens com la DANA del País Valencià són un exemple dels riscos extrems que provoca ja el canvi climàtic. A 1,5 °C d’augment de temperatura, el risc global d’inundacions greus creix un 100%. A 2 °C d’augment, el risc és del 170%, i a 4 °C, del 580%.
El Mediterrani està extraordinàriament calent, i, segons tots els científics, això fa que es converteixi en una bomba d’energia en cas de pluges torrencials. No ho diem nosaltres. Ho deia fa uns dies la climatòloga Friederike Otto, coordinadora de World Weather Attribution, la xarxa de referència en qüestions de meteorologia: “No hi ha cap dubte que els xàfecs explosius d’aquesta setmana a València s’han intensificat per la crisi climàtica”. La setmana passada va presentar un estudi que quantifica com el canvi climàtic ha augmentat la magnitud dels 10 pitjors fenòmens extrems, que sumen un total de 576.000 morts.
La temperatura global del planeta ha seguit augmentant tot i les cimeres mundials pel clima?
Sí, segons la NASA, el 2023 va ser l’any més calorós a la Terra des que se’n tenen registres. I el segon més calorós a Espanya, només per darrere de l’any rècord, el 2022. Les onades de calor ja estan causant milers de víctimes mortals a Espanya i, en general, a tot Europa. Al juny, al juliol i a l’agost del 2023, es van registrar 11.165 morts atribuïbles a la calor extrema, segons l’observatori creat per un grup d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de la Universitat de València.
De fet, el 2023 es van assolir nous rècords tant d’emissions de gasos contaminants com de concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, segons l’Organització Mundial de Meteorologia. En lloc d’anar cap a la reducció, encara estem pujant la concentració de diòxid de carboni (CO₂) a escala global. Tot i això, s’ha de reconèixer l’esforç inicial fet per la Unió Europea o la Xina en la transició cap a les energies renovables. Així s’està aconseguint –o s’ha d’aconseguir en el cas xinès– una caiguda d’emissions. El 2023, segons dades del Climate Action Progress Report, la Unió Europea va aconseguir una xifra rècord de rebaixa de les emissions de gasos: un 8%.
‘A priori’, per a què hauria de servir aquesta COP29?
Primer, per esdevenir un punt de trobada i de diàleg per a la gent que té responsabilitat sobre la crisi ecològica, i per fer pressió sobre ells. A la COP29 és previst que hi assisteixin entre 40.000 i 50.000 delegats, entre els quals, representants dels governs de tots els estats membres de l’ONU, des del Vaticà o Palestina fins als Estats Units, la Xina o Rússia. Allà hi aniran organitzacions ecologistes de tot el planeta a pressionar els governs, i també periodistes a fer preguntes incòmodes sobre calendaris i concrecions.
Segon, la COP29 ha estat anomenada “la COP econòmica”. S’hi parlarà, o s’hi hauria de parlar, sobretot de diners, en concret del finançament climàtic. Aquest any es compleix el termini per definir i concretar el “finançament climàtic” de 100.000 milions de dòlars anuals que van oferir els països del Nord al Sud global per mitigar els efectes de l’escalfament i per tal que els països amb menys recursos puguin fer la transició a les renovables. Hauria de sortir de la COP un calendari de subvencions, no de préstecs, sobre com es farà real i efectiu aquest finançament climàtic.
I tercer, tal com explicava en un vídeo de l’Observatori DESCA i l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial l’activista ambiental Gisela Torrents, el més important d’aquesta COP és que serà l’última vegada que es veuen i negocien tots els països abans de reescriure els seus nous compromisos climàtics, que haurien de ser entregats al febrer de l’any vinent.
Una qüestió més per al pessimisme és que l’acord de la COP28 de Dubai d’una transició per deixar enrere els combustibles fòssils no sigui un punt de partida a Bakú. Ho explicava en una entrevista a Nació Digital l’activista de l’Observatori del Deute en la Globalització Bruna Cañada: “De moment a l’agenda oficial no es preveu ni parlar de la “transition away from fossil fuels”. És molt desesperançador: hi ha una pressió molt forta per apostar per falses solucions com la captura i l’emmagatzematge de carboni o els crèdits de CO₂ per tal de seguir creixent d’una manera infinita i, en cap cas, eliminar els combustibles fòssils
La COP se celebra a l’Azerbaidjan, país acusat de no respectar els drets humans?
L’Azerbaidjan és avui un dels màxims exportadors de gas fòssil a la Unió Europea i, que a més, segons denuncien Amnistia Internacional o Human Rights Watch, no respecta els drets humans. El seu règim autoritari té un llarg historial en matèria de vulneracions de drets humans –tal com passava amb l’amfitrió anterior de la COP, Dubai–, i que, a més, ha empitjorat des que es va anunciar que seria l’encarregat d’organitzar la cimera. Segons Amnistia Internacional, des de principis d’any, s’han processat més d’una dotzena d’activistes i de periodistes i s’han silenciat les veus de figures clau en la denúncia de la crisi climàtica.
A més, en els últims anys, va impulsar un procés de neteja ètnica a la regió de Nagorno-Karabakh. Milers de refugiats d’ètnia armènia en van haver de fugir el 2023 després de l’ocupació militar d’aquesta regió en disputa per part de l’Azerbaidjan.
A més, els combustibles fòssils representen gairebé la meitat de l’economia de l’Azerbaidjan –tal com passava amb l’amfitrió anterior de la COP, Dubai. De fet, aquesta edició tornarà a convidar lobbistes dels gegants del petroli i del gas, amb una agenda que xoca amb els objectius de la reducció d’emissions.
