26/11/2020 | 06:00
L’Ignasi Plaza i l’equip d’enginyers de Protofy van arrencar la fusta de les parets de l’oficina per construir el primer respirador de la pandèmia de la COVID-19. Al cap de dos dies, el 17 de març, ja havien tret una segona versió millorada que, prova a prova, va convertir-se en OxyGen, un dispositiu que el dia 20 d’abril ja va ajudar a respirar un pacient per primera vegada a Can Ruti. Com ell, molts altres enginyers i dissenyadors catalans van moure’s ràpidament per donar solucions als problemes que sorgien als hospitals del país durant l’alerta sanitària, que va provocar una falta de material sanitari i la necessitat de crear dissenys urgents per protegir la salut de la població.
Al Museu del Disseny han posat l’antena en el més recent i mediàtic auge del disseny que, com no podia ser d’una altra manera aquest 2020, ha estat protagonitzat pel virus de la COVID-19. L’exposició ‘Emergència! Dissenys contra la COVID-19‘, d’entrada gratuïta i que romandrà a l’equipament fins al 10 de gener del 2021, recopila objectes dissenyats a partir de la necessitat de la pandèmia per posar de manifest que “el disseny et pot salvar la vida”, tal com està escrit en grans lletres a una de les parets de la mostra. “A l’inici de la pandèmia no hi havia mascaretes ni respiradors, i de la mateixa manera que vam ajudar la nostra veïna, el disseny també ha ajudat la sanitat”, comenta Teresa Bastardes, comissària de l’exposició juntament amb Rossend Casanova, en relació amb el nou rol dels dissenyadors per millorar la societat.
Un dels primers objectes amb què es troba l’espectador és una màscara de snorkel de Decathlon que l’equip de MOS, integrat per David Grífols i David Rosselló, va unir amb un filtre adequat per protegir els sanitaris durant la primera onada de la pandèmia, quan escassejava el material protector. La idea, segons relata Grífols, va sortir d’una experiència propera: “Vaig detectar la necessitat de crear una màscara de protecció per a sanitaris quan la meva parella, que és metge, va contagiar-se a principis de març. Ella m’explicava la manca d’equips de protecció pels professionals sanitaris”. Aleshores el seu equip es va centrar a trobar un filtre que havia de tenir unes característiques concretes: que fos de llarga durada, no fungible i provinent d’un sector no col·lapsat. La resposta la va trobar a les incubadores de nadons, que comptaven amb un filtre que complia al 100% amb aquestes condicions i que, finalment, va servir per confeccionar fins a 1200 exemplars de màscares, que es van repartir de forma gratuïta entre els hospitals catalans.
L’accessori del dia a dia
També a conseqüència de la falta de recursos per protegir tant el personal sanitari com la ciutadania, la dissenyadora Miriam Ponsa i Josep Abril van dissenyar bates de protecció ajustables i també unes mascaretes que es poden utilitzar fins a 50 vegades i que estan exposades al Museu del Disseny. “Vam donar resposta a una necessitat col·lectiva, oferint mascaretes higièniques que estaven esgotades durant el confinament. Tots els astres es van alinear, ja que el teixit amb què estan fetes és de producció familiar, coneixíem la matèria primera i sabíem que tenia unes propietats òptimes per la finalitat del producte”, explica Ponsa.
Les de Ponsa, però, no han estat les úniques mascaretes de nova producció, n’hi ha de totes les textures i colors, algunes confeccionades amb teixit fabricat a partir d’ampolles de plàstic reciclades, algunes que es lliguen a les orelles i d’altres al cap i també de transparents per tal de poder llegir els llavis de l’interlocutor. Tothom, sigui quina sigui la seva relació amb el món del disseny, ja en porta una com a accessori indispensable per sortir de casa. La comissària de la mostra Bastardes, apunta precisament que la COVID ens ha apropat al terreny del disseny: “Tots sabem què és el coronavirus i veient l’exposició podem entendre com el disseny ens pot ajudar en aquesta situació. Es demostra que el disseny no sempre és una qüestió elitista, és present a les nostres vides”. Per exemple, un fet tan quotidià com el d’obrir una porta s’ha convertit en tot un perill de contagi, per això l’exposició també exhibeix dos dissenys d’obridors de portes que eviten el contacte de les mans amb botons, poms, interruptors o qualsevol superfície comuna que pot propagar el virus a través de les mans.
En un àmbit més clínic, a la mostra ‘Emergència! Dissenys contra la COVID-19‘ trobem les joies de la corona del disseny sanitari pandèmic: els respiradors. Com l’equip de Protofy, que en disset dies va construir el respirador OxyGen, a l’exposició se’n mostren tres models més. L’empresa tecnològica Leitat, a finals de març i davant d’una sol·licitud del Departament de Salut, va utilitzar la tecnologia 3D per fabricar respiradors i bifurcadors per a respiradors, una peça que permet duplicar el nombre de pacients que es poden connectar a cada respirador, i que va permetre donar una alternativa a la gran demanda de respiradors del principi de l’alerta sanitària. Jordi Rodríguez, director executiu de Leitat, afirma que la rapidesa va ser un factor decisiu per a l’èxit del producte: “El temps de desenvolupament del respirador va ser qüestió de dies, durant la primera setmana de feina ja s’havien fet 3 repeticions conjuntament amb els clínics per millorar el respirador, i a cap de deu dies ja s’estava provant amb el primer pacient afectat per COVID-19 a l’Hospital Parc Taulí”.
Cooperació en temps rècord
Un dels denominadors comuns dels dissenys contra la COVID-19, diu la comissària Bastardes, és el codisseny que s’ha dut a terme entre diverses disciplines. Per tal de dissenyar dispositius mèdics en temps rècord, explica, cal que els enginyers i dissenyadors treballin braç a braç amb professionals sanitaris que descriguin les necessitats dels pacients o usuaris. És a dir, l’enginyer necessita el metge per entendre els criteris mèdics d’un respirador i el metge necessita que l’enginyer pugui idear-lo i fabricar-lo amb els materials adequats i amb la tècnica més ràpida possible per tal de no perdre temps. “La resposta conjunta ha estat molt positiva i ens hem adonat que col·laborant tots hi guanyem: el model de cooperació ha vingut per quedar-se”, pronostica la dissenyadora Miriam Ponsa.
Professionals de l’àmbit del disseny consideren que la COVID-19 ha posat sobre la taula la necessitat del disseny d’implicar-se en la salut de la població: “Està clar que si es necessita un sistema de ventilació per salvar-li la vida a un pacient en dues hores, no importarà l’estètica, sinó la funcionalitat. Tot i això, no podem pensar que en el futur tot anirà únicament focalitzat en millorar la seguretat, perquè sovint l’estètica d’aquest tipus de dispositius millora l’experiència de l’usuari”. El creador de la màscara de protecció 3DDF feta a partir d’una màscara de snorkel, David Grífols, està d’acord en l’equilibri que ha d’existir entre estètica i seguretat per aquest tipus de dissenys: “Els bons dissenyadors ja fa molt temps que no podem prioritzar un aspecte per davant d’un altre. Al final, per dissenyar un producte s’han de considerar molts aspectes i hem de ser capaços que convisquin sense que el consumidor final ho percebi”.
L’estètica també es conjuga amb la COVID en la part final de la mostra, que exposa casos sobre com el grafisme i la comunicació han hagut d’adaptar-se a l’era COVID. El cartell de la festa de la Mercè de Barcelona d’enguany, per exemple, dibuixava una noia amb una mascareta aguantant amb el dit una llagosta, una plaga que van haver de patir els barcelonins el segle XVII. Les campanyes de difusió d’informació de l’Ajuntament de Barcelona o la mateixa aplicació de seguiment del virus de la Generalitat de Catalunya, Stop Covid19 Cat, també són feines de disseny contra la COVID que s’ensenyen a l’exposició. Des d’un vessant més reivindicativa, el dissenyador Félix Rodríguez, més conegut com a Mr. Zé, va presentar cartells inspirats en els de la Guerra Civil, però sobre temàtica COVID, amb frases com “No dejes que vuelvan a recortar tu sanidad” o “Solo el pueblo salva al pueblo. Quédate en tu puta casa“, també exposats al Museu del Disseny.
