18/10/2016 | 00:05
Gairebé un any després de l’aprovació de la declaració del 9-N, no es pot dir que el Parlament de Catalunya hagi desconnectat de l’Estat espanyol i, més en concret, del Tribunal Constitucional (TC). Des que el 9 de novembre de 2015 els vots dels diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP van permetre tirar endavant la famosa declaració de ruptura, la cambra catalana ha presentat al·legacions al TC per 14 qüestions diferents, la majoria de les quals vinculades a recursos d’inconstitucionalitat del Govern espanyol contra lleis catalanes. La dada apareix a l’Observatori del Procés, una iniciativa de la CUP estrenada aquest dimarts i que pretén fiscalitzar com avança el procés independentista.
El punt sisè de la declaració del 9-N advocava per ignorar el Constitucional. En concret, el text diu: “El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències”. A l’hora de la veritat, però, el Parlament ha optat per reconèixer implícitament la legitimitat del TC, ja que ha seguit presentant-hi recursos, un fet que ha tensat les relacions entre JxSí i la CUP.
La presentació d’un recurs és una decisió que recau en la mesa de la cambra legislativa, en la qual JxSí té majoria en comptar amb quatre (Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet) dels set membres. Per tant, n’hi ha prou que la coalició d’ERC i l’antiga CDC aposti pel recurs perquè l’organisme el tiri endavant, sense necessitar el suport dels representants de Ciutadans (José María Espejo-Saavedra), del PSC (David Pérez) i de Catalunya Sí que es Pot (Joan Josep Nuet). Malgrat tot, alguns dels recursos presentats el darrer any pel legislatiu català han tingut el suport unànime de la mesa, no tant pel contingut de les al·legacions, sinó perquè la decisió suposava “reconèixer l’autoritat del TC”, com han afirmat en alguna ocasió els representants del PSC o de C’s.
Crítiques cupaires per “incomplir el mandat del 9-N”
El primer recurs, i segurament el més mediàtic, és el que fa referència a la suspensió de la mateixa declaració del 9-N i es va presentar el 26 de novembre de 2015. En les seves al·legacions, el Parlament va assegurar que la resolució d’inici del procés de ruptura amb l’Estat era la declaració “d’una voluntat”, però que no tenia efectes jurídics. El recurs no va tenir efecte i el 2 de desembre el TC dictaminava que la resolució I/XI del Parlament era inconstitucional. Aquesta decisió ha motivat que tot allò que el Govern de l’Estat interpreti com a desplegament de la declaració del 9-N hagi estat automàticament anul·lat, com ara la creació durant el febrer de la comissió d’estudi del procés constituent o l’aprovació de les conclusions d’aquesta comissió. En ambdós casos, el Parlament hi va presentar recurs, tot i que tècnicament es comptabilitzen dins el recurs global contra la suspensió de la declaració del 9-N. La decisió de recórrer al TC va motivar al setembre les crítiques públiques de Xevi Generó, membre del secretariat nacional de la CUP, que en un seguit de piulades va manifestar que Junts pel Sí estava “incomplint el mandat del 9-N i donant legitimitat al TC”.
.@JuntsPelSi de nou incomplint el mandat del #9N i donant legitimitat al TC https://t.co/LQpySMwuqo
— Xevi Generó (@xevigenero) 1 de setembre de 2016
Ahir sentíem @JoanTarda dient que “no tenim por”, avui els seus companys al #Parlament recorren al TC. Prudència…?
— Xevi Generó (@xevigenero) 1 de setembre de 2016
Junts pel Sí no comparteix les crítiques cupaires i en diverses ocasions els seus diputats han exposat que amb la presentació de recursos “defensen les institucions de Catalunya” i que les al·legacions al TC són un pas imprescindible si en un futur es vol acudir a instàncies superiors, com el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per exemple, Lluís Maria Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, tres dels quatre membres de JxSí a la mesa del Parlament, van justificar la presentació d’un recurs contra la suspensió de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent al·legant que també suposa defensar “la llibertat d’expressió i de representació dels diputats”. En aquella ocasió, Simó —dirigent d’ERC— hi va afegir que “hem de rebatre totes les qüestions, i explicar què opinem de tot allò que fem, i contrarestar tota l’artilleria política vestida d’artilleria jurídica del PP”.
Pel que fa als altres set recursos d’inconstitucionalitat del Govern espanyol que el Parlament ha recorregut el darrer any, els dos més coneguts són els que fan referència a la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i a la Llei 14/2015, de l’impost sobre els habitatges buits. En el primer cas, les al·legacions es van presentar el 5 de juliol i sol·liciten “l’aixecament immediat” dels articles de la normativa impugnats pel Govern de Rajoy. En el segon, el recurs es va presentar el 7 de juny, també per demanar l’aixecament immediat de la suspensió dels articles suspesos de la llei a petició de l’Executiu estatal.
La resta d’al·legacions del Parlament vinculades a recursos d’inconstitucionalitat del Govern espanyol són per defensar diversos articles de la Llei 7/2015, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport; la Llei 8/2015, de creació del municipi de Medinyà; l’article 19.6 de la Llei 16/2015, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica; diversos articles de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, i l’article 1 i les disposicions addicionals primera, segona i tercera i la disposició final de la Llei 19/2015, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.
A més a més, l’11 de febrer el Parlament també va presentar un recurs a la qüestió d’inconstitucionalitat que el titular de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va presentar respecte a un article del Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials. Finalment, en el període analitzat la cambra catalana ha adreçat al·legacions al TC en sis ocasions més per respondre a recursos d’empara presentats pels grups parlamentaris de Ciutadans, del PSC i del PP contra decisions adoptades per la mesa del Parlament. Bàsicament se cenyeixen a la creació de les ponències conjuntes per redactar les lleis de protecció social, règim jurídic i administració tributària o la tramitació de la mateixa resolució del 9-N.
