22/10/2025 | 06:00
“Excepte en les renyines als infants que destorben o amagada sota la sobredosi d’almívar nadalenc, la bondat té una reputació avorrida, insípida, moralitzadora i pusil·lànime. S’elogia episòdicament, però es devalua de manera sistemàtica”. Això escrivia fa algun temps la filòloga i escriptora Irene Vallejo en una columna a El País titulada “M’erotitza la gent bona”. “De les xarxes socials a les enquestes electorals, el que es premia és l’agressivitat”, continua Vallejo. “La guerra de tots contra tots és ortodòxia, i la victòria sobre el proïsme és la mesura de totes les coses”.
Carles Francino deia fa uns dies al programa Aquí Catalunya, de la Cadena SER, que “l’empatia, la bondat o la compassió tenen mala premsa”. “Ser malparit està de moda”, deixava escrit la periodista Alba Sidera en un article sobre com els think tanks de l’extrema dreta fan ostentació pública de la crueltat. Tanmateix, no cal anar als partits d’extrema dreta per veure que l’escarni, la difamació o l’insult són tòniques imperants en la conversa pública, a les xarxes socials i també, fins i tot, en algunes peces publicades als mitjans de comunicació.
En aquest capítol d’El pòdcast de CRÍTIC parlem amb la periodista i escriptora Eva Piquer, que acaba de publicar Difamació. Autòpsia d’un escarni classista, misogin i cruel (Club Editor, 2025), un llibre on desgrana el seu propi cas, però diu que és extrapolable i que, molt sovint, queda impune. Amb ella reflexionem sobre la pregunta següent: què cal fer amb els difamadors? També ens acompanya en la conversa una persona imprescindible del programa: la periodista, guionista i humorista Ana Polo.
El pòdcast de CRÍTIC és un espai mensual d’entrevistes, d’anàlisi i d’humor, dirigit i presentat per la periodista de CRÍTIC Laura Aznar. Trobareu la conversa sencera a Spotify.
