07/01/2025 | 06:00
Més de la meitat de les periodistes catalanes han patit assetjament masclista, sigui sexual o per raó de gènere, en la seva trajectòria laboral en els mitjans de comunicació. Aquesta és la conclusió principal d’un informe recent publicat per Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans.
En aquest capítol d’El pòdcast de CRÍTIC xerrem amb les periodistes Mar Bermúdez i Ana Polo, que ens parlen de dos episodis d’agressions sexuals que van viure per part dels que havien estat els seus caps respectius.
‘Cas Gordillo’: condemnat a un any de presó per agressió sexual
Fa tot just dos anys, Bermúdez, de 23 anys, va denunciar Saül Gordillo, de 50, per haver-li fet tocaments no consentits per dins dels pantalons. Els fets van tenir lloc a la Sala Apolo de Barcelona, després d’un sopar d’empresa. En aquell moment, Gordillo era director del diari digital Principal, on també treballava la periodista. Anys abans, havia estat també director de Catalunya Ràdio.
El judici del cas es va celebrar al novembre i la jutgessa va condemnar l’acusat a un any de presó en considerar que li havia estat indiferent el consentiment de la denunciant. La sentència resolia que els tocaments van ser gratuïts i que el condemnat va actuar de manera furtiva i aliena a les mirades de tercers.
“Et quedes en estat de xoc i te n’adones de com, tot i identificar-ho, no tens ni idea de què fer”, explica Bermúdez. “Jo vaig prendre la decisió de denunciar, però recordo aquest embotiment mental i sentir que, de sobte, se’m parava la vida”.
Des del moment mateix de la denúncia, el cas va irrompre als mitjans de comunicació i van començar a aparèixer articles d’opinió de periodistes i advocats de renom que negaven els fets i blindaven Gordillo. “He vist les imatges. Tots contents dansant, bevent, fent i deixant-se fer tocaments. Jo no hi veig notícia”, escrivia Tura Soler. “¿Tener que ir al médico porque tu director te ha intentado besar, ni que sea tocándote el culo en la maniobra de acercamiento? Todo esto me suena a comedia”, concloïa Salvador Sostres. “Solo 5 segundos del señor Gordillo pasando la mano por el short de la muchacha, a la altura del culo, mientras ella bebe, baila, ríe y hasta parece que le ofrezca su boca sin éxito”, assegurava Arcadi Espada.
Bermúdez: “Tenien dret a no creure’m, però això no implica que m’hagin de culpar a mi”
“M’agradaria que haguessin pensat que aquell vídeo [on hi ha enregistrades les imatges de l’agressió comesa per Gordillo a la Sala Apolo] és el vídeo del meu trauma, d’un dels pitjors moments de la meva existència”, exposa Bermúdez. “Jo no tenia cap poder sobre res i em preguntava: cal aquest matxaque? Això destrossa una persona. Tenien tot el dret a no creure’m, però això no implicava que llavors m’haguessin de culpar a mi”, rebla.
Més enllà del tractament mediàtic del cas, a El pòdcast de CRÍTIC també parlem amb Bermúdez del procediment judicial, de l’arquetip de “víctima perfecta” que segueix imperant en l’imaginari col·lectiu, de com una agressió sexual pot condicionar les relacions posteriors de qui la pateix i valorem la sentència que condemna Gordillo pels fets.
“He decidit parlar perquè crec que és important fer-ho, puc fer-ho i estic forta”, conclou la periodista. “Estem construint una memòria col·lectiva. Explicar el que ens ha passat i com ho hem viscut és una forma de donar força a totes, i, si puc ajudar algú, necessito fer-ho”.
Ana Polo: “No ho havia explicat mai, perquè hi ha molta culpa i sents molta vergonya”
La periodista i humorista Ana Polo col·labora habitualment al pòdcast amb una secció final en què planteja reptes i jocs als entrevistats. En aquest capítol, però, ha volgut parlar d’un cas similar al de Mar Bermúdez que ella va viure en primera persona.
“A mi em va passar fa uns 10 anys, en un context en el qual no sabia què era l’abús de poder, ni reconèixer moltes de les violències que rebem”, comença Polo. La periodista desgrana l’episodi que va viure en un pàrquing, quan feia pràctiques a La segona hora, de RAC1, per part del que llavors era el seu cap, Quim Morales. “Em vaig quedar allà en pilot automàtic i només vaig saber seguir-li el corrent, perquè no podia fer una altra cosa, no tenia eines”, exposa Polo. “A mi m’ha costat molt interpretar que això era una agressió sexual i que aquesta persona estava abusant del seu poder amb mi, que era la becària del programa”.
En la conversa, xerrem amb ella de la culpa apresa, de la por del judici, del relat mediàtic de les violències i de com les agressions que patim (les periodistes, en aquest cas), poden condicionar les nostres trajectòries laborals i la confiança en la nostra feina. “Vaig arribar a dubtar tant de mi que recordo que, després d’una entrevista a Facu Díaz, ell em va escriure un missatge per oferir-me feina. Estava tan traumatitzada que el primer que vaig pensar en veure la pantalla va ser que volia alguna cosa amb mi”, comenta la periodista. “Vaig sentir moltíssima felicitat quan vaig ser conscient que havia vist que soc una bona professional, i no un cos que podia utilitzar al seu plaer”.
Sobre l’assetjament sexual als mitjans de comunicació, una pràctica sistemàtica confirmada per l’informe de Mèdia.cat, Polo conclou: “No surt un #Metoo perquè és un món molt petit, perquè costa molt parlar i identificar que el que t’ha passat és una agressió”. I hi afegeix: “És clarament un món molt podrit, de molts homes amb molt poder i molt ben protegits. Llavors, potser el que hem de fer és parlar”.
