29/01/2026 | 06:00
Catalunya té uns 4 milions de pisos, però n’hi ha molts que no són habitatges habituals. Quasi un 11% són buits, una de cada quatre llars és una segona residència, i hi ha aproximadament uns 106.000 pisos turístics. A més, els preus no han parat de pujar. Comprar un immoble costa avui un 40% més que el 2015 i llogar-lo implica, en molts casos, destinar fins al 50% dels ingressos. Això fa que les llars llogateres siguin, amb diferència, les que tenen més risc de pobresa.
Aquest és el panorama que dibuixa l’estudi L’accés a l’habitatge: un problema de classe, elaborat per la Fundació Cipriano García, de Comissions Obreres (CCOO), que també desmenteix alguns mantres molt estesos sobre la crisi de l’habitatge. Per exemple, que no és cert que hagi estat causada per la falta d’oferta, sinó que el problema és l’especulació, la quantitat de pisos que s’utilitzen per fer negoci o unes polítiques públiques insuficients. Són conclusions que coincideixen amb les de col·lectius com el Sindicat de Llogateres o l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, l’IDRA.
Però, més enllà del diagnòstic, la gran pregunta és la següent: hi ha solució?
En aquest capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, que fem amb el suport de CCOO, parlem de com afecta la crisi de l’habitatge la classe treballadora amb les dues autores de l’informe: Irene Galí i Mariña Couceiro, sociòlogues del Centre d’Estudis i Investigacions Sindicals de Comissions Obreres, i amb Jaime Palomera, doctor en Antropologia Econòmica i investigador de l’IDRA.
