15/09/2022 | 16:00
Un informe del Síndic de Greuges de Barcelona aposta per tancar les cel·les de totes les comissaries de la Guàrdia Urbana menys la de seguretat viària i reaprofitar aquests espais per a altres usos policials. El document elaborat per l’oficina del Síndic barceloní, David Bondia, argumenta que les instal·lacions per a la custòdia de detinguts que depenen de la policia municipal tenen, almenys, 12 “deficiències”: des d'”elements que faciliten autolesions” fins a “deficient il·luminació”, passant per una “climatització inadequada”.
El Síndic posa especial èmfasi en els problemes relacionats amb les càmeres de seguretat, i enumera en l’informe que hi ha “zones sense videovigilància”, com les sales d’escorcolls, “càmeres no operatives“, aparells que no graven el so i angles morts. Per tot això, insta l’Ajuntament encapçalat per Ada Colau a “clausurar aquestes àrees”.
El Síndic ha trobat “elements que faciliten autolesions”, “deficient il·luminació” i zones sense videovigilància
A més, segons el Síndic, aquestes zones de custòdia ja no s’utilitzen ni tampoc fan falta. L’informe explica que un conveni amb els Mossos d’Esquadra fa que tots els detinguts per la Guàrdia Urbana –menys els relacionats amb la seguretat viària– acabin a la comissaria de les Corts dels Mossos, i per això el Síndic considera que només cal mantenir la zona de detenció de la comissaria, situada a la Zona Franca, que s’encarrega dels delictes de trànsit.
L’informe constata que la mitjana diària de detencions a Barcelona és d’entre 47 i 52 persones, i que les instal·lacions dels Mossos ja tenen capacitat per encabir-n’hi fins a 90. A més, el text critica que s’incloguin noves àrees d’aquest tipus en les tres comissaries de la Guàrdia Urbana que estan en construcció: Ciutat Vella, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Andreu.
“No es garanteix la dignitat” a la comissaria dels Mossos de les Corts
Malgrat tractar-se del Síndic de Barcelona, l’informe també avalua les instal·lacions dels Mossos a les Corts. Després d’una visita el 15 de desembre passat, David Bondia conclou que “el sistema de cel·les no garanteix de manera adequada la dignitat de les persones“. L’escrit concreta els problemes detectats: “pèssimes condicions de climatització”, manca d’“accés continuat a beure aigua” i mala olor, entre altres mancances.
Bondia denuncia que els detinguts no tenen “accés continuat a beure aigua” i que no hi ha metges ni infermers
A més, l’informe de Bondia explica que no hi ha personal mèdic ni d’infermeria des de l’inici de la pandèmia, de manera que són agents dels Mossos els qui s’encarreguen de dispensar les medecines a les persones detingudes. Bondia també explica que en el moment de la visita “alguna de les persones detingudes al·legava fred” i que algunes “mantes d’ús personal” per als detinguts es van repartir durant la visita, mentre que d’altres ja estaven repartides.
Falten càmeres a la comissaria de la Zona Franca
En l’única comissaria que mantindria les cel·les, però, també calen millores. El Síndic demana que les dependències de la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), situades a la Zona Franca, cobreixin amb càmeres una escala que les persones detingudes han de pujar per reunir-se amb el seu advocat o advocada. A més, destaca que en el dia de la visita a la comissaria, malgrat que havia estat comunicada prèviament als comandaments policials, la càmera de la sala d’escorcolls estava avariada.
En el moment de la visita, la càmera de la sala d’escorcolls estava avariada
A banda, el Síndic constata que les cel·les en qüestió estan netes, “però en un estat de conservació millorable”, amb “ventilació escassa”, “temperatura baixa” i manca de llum natural. El representant de les queixes ciutadanes de la ciutat lamenta que “tampoc no hi ha un espai específic i accessible per a l’entrevista de la persona detinguda amb la representació lletrada”.
Les càmeres policials són una reivindicació històrica de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. En aquest sentit, l’informe celebra que al mes de novembre passat s’incorporessin aparells de gravació integrats en els uniformes dels agents municipals, però considera que els 150 dispositius encarregats són “insuficients”.
L’escrit també analitza problemes relacionats amb l’assistència mèdica als detinguts. A partir d’entrevistes amb diferents agents de la policia local, s’apunta que “la major part” dels policies “van afirmar que eren presents sempre davant la visita mèdica” dels detinguts. El Síndic assenyala que aquesta pràctica pot vulnerar el dret a la confidencialitat del pacient, i explica que el Protocol d’Istanbul per a la investigació efectiva de la tortura i el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) assenyalen que s’ha de respectar la confidencialitat entre persones detingudes i personal sanitari.
Barreres de lloc, horari i tipus de delicte a l’hora de denunciar
Un altre punt feble que detecta el Síndic en la Guàrdia Urbana és la recepció de denúncies. La ciutadania només pot denunciar un tipus de delictes molt específic a les comissaries municipals (els furts, els robatoris amb força i els danys, sempre que la víctima no tingui identificat l’autor). A més l’horari per fer-ho depèn de la comissaria, i en tot cas només es pot fer en 6 dels 10 districtes.
El Síndic creu que no sempre es garanteix la privacitat de les víctimes quan presenten denúncia
Més enllà de les molèsties que pugui generar, el Síndic posa la lupa en el fet que aquesta situació pot revictimitzar “els col·lectius vulnerables com la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda, o les víctimes de violència masclista”, que en molts casos s’han de desplaçar a una segona comissaria dels Mossos d’Esquadra per poder denunciar. En aquest sentit, el Síndic recorda que “la proximitat territorial possibilita a les dones víctimes” de violència masclista “la denúncia de la situació”, ja que hi poden estar sotmeses a “contextos de vigilància i/o control per part de l’agressor”.
Pel que fa a les denúncies que sí que es poden fer a les comissaries de la Guàrdia Urbana, el Síndic considera que “no sempre es disposen de sales reservades” per garantir la privacitat, especialment necessària en la denúncia de delictes sensibles com els relacionats la violència sexual. A banda, la institució creu que cal garantir un servei de traducció a les persones de parla no catalana o castellana, ja que no hi ha cap protocol al respecte i la llengua pot suposar una barrera a l’hora de denunciar.
La policia “no reflecteix la diversitat social de Barcelona”
En l’àmbit de la diversitat i la igualtat, la Sindicatura assenyala dues grans mancances de la policia local. D’una banda, el text recorda que només un 15% dels agents són dones. Entre els comandaments, el percentatge és encara més baix: un 12%. En aquesta línia, la institució considera positiu que entre les noves incorporacions d’agents hi haurà una quota d’un mínim d’un 40% de dones.
D’altra banda, el Síndic creu que hi ha massa poca diversitat cultural al cos i creu que cal implementar mesures per potenciar “les persones d’origen divers” en el cos policial. De fet, arriba a afirmar que en la Guàrdia Urbana “no es reflecteix aquesta representació de la diversitat social de Barcelona”. En les últimes bases per a la convocatòria de places d’agents, es van incloure llengües com l’àrab, el xinès o l’urdú en la prova d’idiomes. El Síndic ho esmenta com una mesura positiva i creu que s’ha d’avançar més en aquesta línia.