Els valors que promou el teu consum crític

Consumir consisteix a triar. Escollir si llences, si reutilitzes, si recicles i on compres. D’entre totes les possibilitats que ofereix el mercat, com a ciutadà tens moltes opcions i molta informació a destriar: quin producte vols, on aniràs a buscar-lo, quina empresa hi ha al darrere, quines condicions de treball tenen els treballadors que hi han intervingut, si és sostenible o no… El consum crític vol precisament posar ordre a tot això i promoure valors de justícia social i ambiental entre les empreses i la ciutadania, però té moltes coordenades.

Quan parlem de consum crític, fem referència a tenir consciència d’allò que consumim, a sostenibilitat, a comerç just i a comprar de proximitat, i cada ciutadà té a les mans el poder de decidir quin d’aquests valors prioritza per sobre dels altres. “El camí individual cap al consum crític té moltes portes d’entrada; són moltes coses les que et poden generar un clic. Molta gent hi entra per petjada ambiental o per la part laboral i no hi ha cap clic que sigui millor que l’altre”, afirma Anna Fernàndez, una de les impulsores del mapa d’economia solidària Pam a Pam, que ara gestiona la Xarxa per l’Economia Social i Solidària de Catalunya (XES). El primordial, diu Mireia Bosch, de la cooperativa de consum conscient Opcions, és tenir en compte que “l’acte de consum en si ja és un acte polític perquè és una eina per a la transformació social”. Per a Francesc Sutrias, director de l’Agència Catalana del Consum (ACC),  l’òrgan públic adscrit al Departament d’Empresa i Treball que té totes les competències en matèria de consum de la Generalitat de Catalunya, “un consum més crític i reflexiu només aporta coses positives”. Cadascun dels valors que promou el consum crític promou un petit canvi en el món; te’ls expliquem a continuació. 

1. Consum conscient

A fi que el consumidor tingui plena consciència d’allò que està consumint, ha de tenir informació suficient, accessible i clara per escollir. El dret a la informació està reconegut pel Codi de consum de Catalunya, que actualment està en procés de modificació per tal d’ampliar i actualitzar els drets de les persones consumidores d’acord amb els nous hàbits de consum i canvis socioeconòmics de la darrera dècada. Algunes de les temàtiques que està estudiant l’Agència Catalana del Consum tenen a veure amb les plataformes digitals, la igualtat de gènere, els drets lingüístics o la protecció dels col·lectius més vulnerables. Segons aquest Codi, explica Francesc Sutrias, totes les persones tenen dret a saber de manera prèvia a una compra o contractació les condicions d’aquesta, és a dir, les característiques, les condicions de venda, els detalls de l’establiment i la garantia, així com a “rebre educació en matèria de consum per tal d’escollir de manera lliure, racional i crítica” els béns i serveis que volen.

“És important saber com funcionen les empreses si volem canviar el model: no és només què vens, sinó com fas les coses”

Anna Fernàndez sosté que saber on i què consumeixes també implica conèixer si l’entitat que t’ofereix un producte o servei és responsable en la seva feina. “És important saber com funcionen les empreses si volem canviar el model: no és només què vens, sinó com fas les coses. Donem importància al que és invisible perquè sovint és transformador”, afirma. Tota aquesta informació, diu Bosch, d’Opcions, ha de ser independent dels interessos empresarials, ha de distingir-se del greenwashing o màrqueting verd i ha de ser capaç de defensar el bé comú de manera accessible. Una manera de conèixer com és una entitat és consultant el seu balanç social, un document que avalua l’impacte social, ambiental i de governança de l’entitat, o, si es tracta d’una iniciativa inclosa a Pam a Pam, consultar quins criteris d’organització interna, perspectiva feminista i condicions laborals ofereix als seus treballadors.

2. Consum sostenible

Un dels adjectius que més s’associen al consum crític és el que fa referència a la sostenibilitat, que implica tant l’impacte que genera el consum en el medi ambient com en les persones que han treballat per fer possible la creació d’un producte o servei. Algunes dades d’un estudi elaborat per la fundació Rezero per encàrrec de l’ACC indiquen que els hàbits de compra a Catalunya encara no són totalment sostenibles; per exemple, un 11% dels envasos d’una compra estàndard són d’un sol ús i fins a un 61% dels productes es podrien comprar a granel, una opció amb molta menys petjada ambiental. Alguns etiquetatges que caminen en la direcció de promoure els productes sostenibles són el de producció integrada, el de producció agrària ecològica o els segells de qualitat diferenciada, que precisament certifiquen que, en major o menor mesura, els productes que els porten són ambientalment responsables. L’etiquetatge és una manera d’oferir informació al consumidor, però sobretot de posar la responsabilitat en les empreses productores, un factor que Fernàndez, de Pam a Pam, considera fonamental. 

“En els darrers temps s’ha generat consciència en l’aspecte mediambiental”, afirma Sutrias, de l’ACC. “La sostenibilitat mediambiental no només consisteix a consumir productes ecològics; també implica reflexionar sobre els recursos esmerçats per produir i transportar un producte, quins residus es generen tant durant la fabricació com després o si estem comprant en quantitats adequades, entre altres coses”, hi afegeix. Per a ell, a més del factor que té a veure amb la petjada ecològica, també cal posar el focus en la sostenibilitat econòmica, és a dir, en el fet que els consumidors més vulnerables puguin tenir accés als serveis bàsics, una de les prioritats actuals de les campanyes de l’Agència Catalana del Consum.

Consumir de manera responsable també suposa apostar per les vies de la reutilització, del reciclatge i del préstec

Però, malgrat que el consum sostenible habitualment se centri en l’acte de compra, comença molt abans. Segons explica la integrant d’Opcions, abans hi ha moltes altres accions que has de pensar: com consumir sense comprar, si realment necessites allò que penses comprar, si algú t’ho pot deixar o si pots aconseguir-ho de segona mà. És a dir, consumir de manera responsable també suposa apostar per les vies de la reutilització, del reciclatge i del préstec. Després, diu, és quan hauràs d’incidir en el fet de comprar de manera que generi el menor impacte mediambiental possible. En aquesta línia, explica Sutrias, les normatives europea, estatal i catalana estan incorporant paradigmes com el del consum circular, la reutilització i la reducció de residus d’acord amb la Nova agenda del consumidor de la Unió Europea.

3. Consum de proximitat

Un dels criteris més assolits entre les iniciatives que formen part del mapa Pam a Pam és l’arrelament territorial, exposa Fernàndez. El consum de proximitat i el vincle amb el territori provoquen que tota la despesa es queda al territori, que es minimitzen intermediaris i que s’estableix un compromís amb la comunitat, afirma la membre de la XES. “És una aposta per caminar inversament a la precarietat i la desertització social, per evitar l’homogeneïtzació que ens proposen les cadenes que no estan arrelades al territori i on els beneficis se’n van a consells d’administració que contracten persones en condicions que no són dignes”, hi afegeix.

Comprar de proximitat no només redueix l’impacte mediambiental del transport; també potencia l’economia local com botigues de barri o mercats municipals i és una aposta per relacions equitatives entre tots els agents de la cadena interna de producció. Són moltes les plataformes i entitats que practiquen aquest tipus de consum: per exemple, Terra Pagesa, Km 0 o Mercat de Pagès, així com la venda directa a mercats, petits establiments o promotors de cistells ecològiques.

“El consum local és essencial, ja que ajuda a reduir els costos energètics de transport, afavoreix la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i evita l’abandonament de zones forestals”, assegura Sutrias. Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, hi afegeix, contribueix a mantenir les petites explotacions familiars agràries i ramaderes i fomenta el desenvolupament del nostre país; per això té un paper rellevant en les actuacions dels organismes públics de consum, diu.

4. Consum ètic

Si volem consumir un producte que es processa lluny, com el cafè o el sucre, una alternativa que s’engloba dins del consum crític pot ser el comerç just, que fomenta unes condicions laborals dignes per als treballadors que hi han intervingut. El comerç just vol traçar unes relacions més justes i ètiques entre el Nord i el Sud globals, un vincle que sovint és complicat d’abordar. De fet, diu Bosc, d’Opcions, el plantejament del consum crític ens el podem fer des del Nord global perquè “el nostre nivell de consum alt, lligat a la lògica capitalista i a una posició benestant, ens hi ha portat”.

“L’acció col·lectiva és imprescindible si volem incidir en l’esfera política i econòmica”

El transport de mercaderies que suposa el consum de productes del Sud global s’associa a una petjada ecològica gran, però cal posar el focus també en el factor de la justícia laboral i social del procés de producció i de venda, apunta Bosch, d’Opcions. “Consumir local no significa que aquesta justícia sigui present. Aquí, hauríem de mirar si les condicions de temporers i temporeres estan garantides”, diu. Segons el mapa Pam a Pam, hi ha moltes entitats que desenvolupen un consum ètic que involucra el Sud global i que s’asseguren que compleixen criteris de justícia social.

Tant la integrant d’Opcions com la coordinadora de Pam a Pam, però, estan d’acord que el consum crític, sigui en la branca ètica com en qualsevol de les altres, no depèn de l’acte individual del consumidor, sinó que cal fer incidència en moltes esferes, com l’articulació comunitària i l’activisme. “Canviar el consum de manera individual és important, ens dona força i ens fa sentir més coherència interna, però l’acció col·lectiva és imprescindible si volem incidir en l’esfera política i econòmica”, afirma Bosch. Per aquest motiu, conclou Sutrias, l’Agència Catalana del Consum dirigeix la seva activitat tant a fer complir les obligacions legals a les empreses com a fer conèixer els drets i deures de la ciutadania en matèria de consum.