03/04/2025 | 06:00
* La versió original en castellà d’aquest article va sortir publicada l’1 d’abril de 2025 a Climàtica-La Marea.
De Donald Trump a Carlos Mazón, de José Manuel Soto a desenes d’internautes. Les últimes pluges de març han donat peu als qui neguen el canvi climàtic a continuar amb el seu mantra com si fos cert. “El canvi climàtic consistia en hiverns càlids i secs, però hem tingut el març més plujós de la història, deixin d’enganyar la gent. Això del vídeo sembla Iguaçú, però és Despeñaperros”, assenyala un missatge del cantant andalús a la xarxa social X, amb prop de 300.000 reproduccions. De la mateixa manera, internautes que comparteixen narratives similars asseguren que les dades pluvials desmenteixen que hi hagi qualsevol alteració en els patrons climàtics i de precipitacions. “Se’ls desmunta el xiringuito climàtic”, diuen.
L’Estat espanyol ha registrat el tercer març amb més precipitacions des del 1961. A Madrid, per exemple, s’ha convertit en el mes de març més plujós des que hi ha registres, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). A Catalunya, ha estat el més plujós des de principis de segle, superant lleugerament el del 2011, i un dels més plujosos que s’han mesurat al país, comparable al del 1974, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Malgrat això, aquest fet no refuta l’existència del canvi climàtic ni contradiu les prediccions en el patró de precipitacions, que pronostiquen sequeres més intenses i llargues i pluges més torrencials, segons constata l’àmplia evidència científica publicada durant les últimes dècades.
“Si la tendència és una disminució de les pluges, un mes plujós no la desmenteix” segons el portaveu de l’AEMET
El portaveu de l’AEMET, Rubén del Campo, precisa que el “canvi climàtic és un fenomen global i a llarg termini, i per això no es poden treure conclusions” a partir d’una dada aïllada. “Si la tendència és cap a una disminució de les pluges, un mes plujós no la desmenteix“, deixa clar.
De la mateixa manera, Ernesto Rodríguez Camino, president de l’Associació Meteorològica Espanyola (AME), assenyala que el canvi climàtic comporta “canvis en el patró de precipitacions”, amb més pluges torrencials i “sequeres més llargues i persistents”. Segons el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), des de la dècada del 1950 han augmentat la intensitat i la freqüència de les sequeres a escala global i, concretament, en la conca del Mediterrani la crisi climàtica està causant un augment d’aquest fenomen per culpa d’una evapotranspiració més gran. A més, aquest organisme prediu amb “alta confiança” que les precipitacions disminuiran en aquesta regió del planeta.
La quantitat de pluja registrada al Mediterrani ha estat estable els últims 150 anys, segons un estudi recent publicat a la revista Nature, que explica que aquesta zona “experimenta un procés creixent d’aridesa climàtica” per l’augment de les temperatures.
D’altra banda, el portaveu de l’agència estatal explica que la ruta comuna de les borrasques —que circulen d’oest a est i travessen l’Atlàntic per una ruta situada al nord de les nostres latituds— ha estat bloquejat per “sistemes d’altes pressions” instal·lats al nord d’Europa. Això “ha afavorit que les borrasques hagin hagut de circular per una ruta menys habitual, que els ha conduït directament cap a la península Ibèrica”, hi afegeix.
La relació d’aquest anticicló amb el canvi climàtic s’haurà de determinar amb “estudis a posteriori“, encara que és una cosa que passa “amb molta freqüència” en aquest període de l’any, assenyala Rodríguez Camino.
La comunitat científica creu que l’augment de la temperatura a causa de l’activitat humana no té precedents
Així i tot, un estudi publicat enguany apunta al fet que el ràpid escalfament de l’Àrtic i l’augment de la temperatura oceànica poden afavorir una major persistència de les situacions de bloqueig anticiclònic. A més de les prediccions pluvials, les Nacions Unides, la Unió Europea, la NASA i 200 organitzacions científiques mundials conclouen que estem experimentant un ràpid increment de les temperatures sense precedents a causa de l’activitat humana.
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va confirmar que el 2024 va ser l’any més càlid del qual es té constància i, segons el projecte europeu Copernicus, l’any passat va ser la primera vegada que la temperatura mitjana global va superar en 1,5 °C la temperatura mitjana de l’era preindustrial. En el seu informe anual sobre l’estat del clima global, les dades mostren clarament els estralls de gairebé dos segles de crema de combustibles fòssils. Mentre no es deixi d’expulsar a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle (com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós), el clima continuarà alterant-se i els incendis forestals, les onades de calor, les inundacions, la pujada del nivell del mar i altres esdeveniments extrems es tornaran més destructius. Tot això genera trastorns enormes en les societats, les economies i la natura.
