El planeta es congela: per què el canvi climàtic també explica el fred extrem

* Text adaptat de l’original publicat en castellà a ‘Climática’.

Aquest hivern, els Estats Units i altres zones d’Europa han patit les conseqüències d’una onada de fred històrica, que ja s’ha cobrat centenars de morts, la majoria de les quals, per hipotèrmia o atacs de cor, encara que també a causa dels accidents de trànsit provocats per la presència massiva de gel a l’asfalt.

El nord dels Estats Units, des de la costa Oest a Oregon fins a la costa Est a Nova York, passant per la frontera nord amb el Canadà, ha arribat a estar aquest hivern congelat literalment. Fins i tot estats tan poc acostumats al fred com Tennessee, Texas o Florida han registrat valors de rècord pel que fa a temperatures baixes. Les autoritats han demanat a la població que no surti al carrer excepte en cas de necessitat imperiosa. “Quedin-se a casa: l’exposició prolongada a l’aire lliure pot provocar congelació i hipotèrmia”, recordaven des del Servei Meteorològic Nacional nord-americà.

A Europa, la situació no ha estat tan dramàtica, encara que sí extrema en algunes zones concretes. A Escandinàvia, on els habitants estan acostumats a les baixes temperatures, els termòmetres van registrar valors mai vists. Als Carpats ucraïnesos, hi ha hagut registres de fins a 23 graus negatius. En diverses zones de Romania, la temperatura es va situar a -18 °C en llocs on, en aquesta època, difícilment baixen per sota de zero. A Polònia, el temporal de neu més intens dels últims anys va causar dos morts. I als afores de París, un miler de cotxes van quedar bloquejats per la neu.

Tot això passa just quan els científics, l’ONU i els mitjans de comunicació alerten de l’escalfament global i de les seves conseqüències.

Per què hi ha onades de fred en ple escalfament global?

“Quan parlem de canvi climàtic, no parlem només que faci més calor, sinó de condicions que afecten l’atmosfera de maneres diferents”, recorda Javier Andaluz, llicenciat en Ciències Ambientals i responsable de canvi climàtic d’Ecologistes en Acció. I en posa un exemple: “És com una goma elàstica: com més s’estira per baix, més rebota per dalt”.

El canvi climàtic provoca una alteració en la circulació general de l’atmosfera i en els corrents marins

Des d’un punt de vista meteorològic, l’explicació és una mica més complexa. “A causa de l’escalfament global, les grans masses d’aigua s’evaporen més. Pel fet d’haver-hi més aigua que xoca contra un front, la pluja i les precipitacions es tornen més intenses. A Espanya això explica, per exemple, fenòmens com la depressió aïllada a nivells alts, les DANA, que abans coneixíem amb el nom de gota freda. Eren episodis circumscrits gairebé exclusivament a la zona del Llevant peninsular (el País Valencià, Múrcia i l’Andalusia oriental), però que ara estan estesos per gairebé tota la geografia espanyola”, apunta Andaluz.

Amb els grans temporals de neu passa el mateix. “Si la mar està més càlida en latituds diferents i xoca amb un front fred, com que l’atmosfera té molta més aigua, la neu és molt més intensa. El canvi climàtic provoca una alteració en la circulació general de l’atmosfera i dels corrents en doll que separen els diferents climes: tropical, intertropical, àrtic, etc. Aquesta línia més o menys definida s’ha tornat molt més dèbil, la qual cosa provoca que aquestes bosses i corrents oscil·lin molt més que fa dècades, generant fenòmens com els vòrtexs polars, que són esqueixos del clima polar que es tradueixen en tempestes com Filomena”.

El fred depèn de l’Estat del Benestar i de la classe social

Com ens enfrontem els humans a una situació extrema com aquesta? “Per la meva experiència, crec que és una cosa que ve molt determinada per la classe social”, reflexiona Concha Arroyo, madrilenya de 37 anys que treballa en la gestió d’infraestructures per al proveïment d’aigua. Ha viscut als Estats Units i, més recentment, a Finlàndia. En tots dos llocs s’ha enfrontat a onades de fred extrem com la que obria els telenotícies fa alguns dies. “Hi ha un abisme entre els dos països. La gestió pública a Escandinàvia és present en tots els àmbits: passen màquines llevaneu en tot moment i la gent està molt conscienciada que són serveis que existeixen gràcies als seus impostos. Als Estats Units, amb nevades molt menys recurrents, mor gent de les maneres més diverses, com a causa d’infarts netejant la neu de l’entrada de casa seva o intentant anar a la feina. Tot el que passa s’assumeix individualment, la qual cosa a Finlàndia és impensable”.

Les onades de fred s’afronten amb un component públic a Finlàndia i molt més individualment als EUA

Jonah Eller-Isaacs, assistent legal de 43 anys, viu a Portland, Oregon. Casa seva se situa a la part alta d’un turó, en un racó privilegiat al nord-oest de la ciutat que li proporciona unes vistes de somni de la serralada de les Cascades i del mont Hood, el més alt de l’estat. “El 10 de gener passat, poc abans que arribés l’onada de fred, se’m va trencar la caldera, i encara no han pogut venir a arreglar-la”, relata a Climática. “Les temperatures es van desplomar fins als 15 graus sota zero, amb ratxes de vent de 80 quilòmetres per hora. És una cosa que mai s’havia vist a Portland, on no estem habituats a tant de fred”. En aquells dies, 250.000 veïns de la ciutat es van quedar sense connexió elèctrica, i van caure centenars d’arbres. Els col·legis van suspendre les classes, i les autoritats van alertar del despreniment de grans blocs de gel de les façanes. Jonah va sobreviure gràcies a una petita estufa de llenya situada en una de les habitacions de l’habitatge. “La resta de la casa està a -1 °C”, explicava.

A Finlàndia, en canvi, les circumstàncies del fred són molt pitjors. “El 2021 vam estar uns quants mesos a -20 °C, amb pics de -32”, relata Concha. “Un dia vaig perdre un guant i vaig estar sense dur-lo durant 15 minuts. Vaig pensar que no tindria importància, però vaig estar dues setmanes amb símptomes i ara per ara continuo tenint hipersensibilitat. Una altra cosa que passa és que es congela la suor: cal estar molt pendent de la roba que portes”. Hi ha una dita a Finlàndia que diu que no existeix el mal temps, sinó la roba inadequada. “Toca abrigar-se de la millor manera possible i adonar-se de la nostra vulnerabilitat davant els elements”, conclou.

I a Catalunya i a Espanya, què passa amb les onades de fred?

A Espanya, avui dia, no hi ha, en l’àmbit estatal, cap pla de prevenció contra els episodis de baixes temperatures. Cada any moren 1.100 persones a l’Estat espanyol a causa de les onades de fred, mentre que per calor la xifra puja fins a les 1.300. No obstant això, pel fet de tenir menys dies amb onada de fred que de calor, la mortalitat diària per fred és més alta que per calor: 3,48 morts diàries per onades de fred davant de 3 morts diàries per calor, segons un estudi publicat fa uns anys a la revista Science of the Total Environment.

Ser dona i de classe baixa condiciona negativament l’exposició a situacions extremes de fred

Un altre estudi de l’Institut de Salut Carles III, publicat fa un mes, sobre pobresa energètica a Madrid —una de les regions més afectades aquestes darreres setmanes per la neu—, i en el qual va col·laborar Julio Díaz, sosté que els rols de gènere i les condicions socioeconòmiques existents a la capital fan que les dones siguin les que estan més exposades a temperatures extremes.

A Espanya, un 11% de les llars, és a dir, 5,1 milions de persones, es declaren incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern, segons es constata al III Estudi sobre pobresa energètica a Espanya, elaborat per l’Associació de Ciències Ambientals (ACA).

Mentre que els impactes de la calor solen ser visibles a curt termini (entre 0 i 4 dies després del pic de temperatura), els impactes del fred es produeixen entre 5 i 14 dies després de l’episodi. “És un efecte més difuminat i no crida tant l’atenció”, explica Díaz, que apunta un altre problema més: la definició d’onada de fred i de calor en salut no coincideix amb la meteorològica, la qual cosa complica encara més una actuació coordinada que permeti enviar un missatge únic i inequívoc a la població sobre la importància de combatre aquests fenòmens extrems.

Però la fallada principal , com evidencia l’investigador de l’Institut de Salut Carles III, és l'”absència d’un pla de prevenció contra les onades de fred a escala estatal“, malgrat que porten “anys demanant-ho al Govern”, si bé mai no n’ha fet “gaire cas”.

Cal assumir que “les onades de fred no desapareixeran”, sosté l’investigador Julio Díaz. A més, cal tenir en compte, segons detalla, que “a mesura que ens adaptem a la calor, ens estarem desadaptant del fred. I el que abans no era onada de fred d’aquí a algun temps sí que ho serà”. Per això, a més d’aprovar un pla contra les onades de fred, reclama millores en les infraestructures, en els edificis, en els serveis socials i en la sanitat.