28/07/2025 | 06:00
La primera onada de calor de l’estiu ja es va iniciar el 28 de juny. De fet, el mes passat ha estat el més càlid mai registrat a Catalunya des que hi ha dades oficials, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La temperatura mitjana va superar en quatre graus la mitjana del període 1991-2020. La capital catalana també va batre rècords i el juny va ser el mes més càlid de la sèrie centenària de l’Observatori Fabra (1914-2025), amb una temperatura mitjana mensual de 26 °C, gairebé 4 °C per sobre de la mitjana climàtica.
Davant aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el Pla Calor, el dispositiu preventiu per protegir la població dels efectes de les altes temperatures. El dispositiu coordina les accions de prevenció, assistència i informació davant episodis de temperatures extremes entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Estableix tres fases segons els llindars tèrmics: la fase preventiva, l’alerta i l’emergència.
Quan la temperatura diürna arriba als 34 graus centígrads o bé la temperatura mínima nocturna és superior als 25,9 graus centígrads, com va passar a finals de juny, el pla municipal s’eleva a alerta i quan s’activa aquesta fase el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) envia avisos als diferents serveis socials d’atenció a les persones de l’Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, per tal que aquests posin en marxa les mesures preventives i d’atenció social vers la població que han identificat com a vulnerable a la calor, tant a domicilis com a equipaments.
A més de les mesures que posa en marxa a la fase preventiva, en la fase d’alerta el CUESB posa en marxa un operatiu específic a carrer dirigit a les persones sense sostre i vulnerables en la franja més calorosa del dia per tal d’oferir consells sobre com protegir-se de la calor, informar i acompanyar si cal a refugis climàtics propers, facilitar aigües i material de protecció, i en situacions especialment vulnerables o de risc de salut activar, si cal, serveis d’atenció mèdica.
Per la posada en marxa d’aquest operatiu al carrer el CUESB treballa en coordinació amb el servei de Protecció Civil municipal, el SASSEP (Serveis Intervenció en l’Espai Públic) i en col·laboració amb la Creu Roja.
El CUESB és el referent d’atenció social quan s’activa la fase d’alerta per calor intensa
Juani Soriano, cap territorial d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona, explica que, des del mes de juny, s’ha activat la fase d’alerta diversos dies i nits. S’han impulsat accions que van des d’enviar SMS a persones amb diferents vulnerabilitats de la ciutat amb consells i mesures preventives del Pla per avisos de calor intensa, passant per la sortida d’equips de carrer per localitzar i assessorar persones que ho necessiten o l’atenció telefònica des del CUESB. Amb totes aquestes accions, diu Soriano, “l’objectiu és intentar protegir al màxim la població amb més risc”.
Aquests són tots els serveis que impulsa l’Ajuntament per ajudar a combatre la calor quan s’activa la fase d’alerta:
Dispositiu especial al carrer i a domicili
En el marc del Pla Calor, quan s’activa una fase d’alerta a partir de les previsions de temperatures del MeteoCat a la ciutat de Barcelona, es creen tres equips formats per professionals socials que recorren diferents punts de la ciutat durant les hores centrals del dia (de 10 a 13 h) per detectar situacions de risc. L’objectiu és fer arribar suport directe a les persones sense llar i a altres col·lectius especialment exposats.
Juani Soriano detalla que els equips de carrer busquen “detectar aquelles persones que estan en situació de vulnerabilitat i els reforcem els missatges que s’han de mantenir hidratats, que han d’intentar buscar ombres, que facin ús dels refugis climàtics que hi ha a la ciutat de Barcelona, se’ls dona informació d’on els poden ubicar i també se’ls facilita una gorra, aigua freda i una cantimplora perquè la puguin aprofitar per omplir-la d’aigua”.
Els equips de carrer detecten persones en situació de vulnerabilitat, i se les informa de com resguardar-se de la calor i se’ls facilita aigua
Paral·lelament, es fa un seguiment telefònic i domiciliari a més de 2.400 persones identificades pels Serveis Socials com a vulnerables a la calor, especialment persones grans que viuen soles, infants i persones amb malalties cròniques. En cas necessari, el CUESB pot activar el trasllat de persones a espais climatitzats i, si cal, lliurar ventiladors a les llars.
Quan les temperatures superen els 36 °C de dia o els 28 °C durant tota la nit i s’activa la fase d’emergència, el CUESB pot convertir-se en un espai d’acollida nocturna per a persones en situació d’una gran fragilitat. També s’intensifiquen les prospeccions al carrer i en domicilis.
Refugis climàtics a menys de 10 minuts
Barcelona compta amb una xarxa de 400 refugis climàtics repartits per tota la ciutat, especialment en barris amb menys verd urbà o més densitat de població. Els refugis climàtics són espais on protegir-te de la calor durant l’estiu i del fred durant l’hivern. Aquests espais inclouen biblioteques, centres cívics, escoles, museus, parcs i espais naturals; la majoria estan oberts tot l’any i l’accés és gratuït.
Segons l’Ajuntament, el 99% de la població de Barcelona té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu de casa seva. Un d’aquests refugis és la mateixa seu del CUESB (c/ Llacuna, 25) que, els darrers 15 dies de juny, ja havia acollit més d’un centenar de persones.
A Barcelona hi ha 400 refugis climàtics per resguardar-se i 1.700 fonts públiques per hidratar-se
A banda, també s’han habilitat vuit zones de joc amb aigua per a infants, 66 zones d’ombra en espais de joc i 15 patis escolars oberts durant l’estiu, a més de 3 grans espais amb ombra impulsats pel consistori.
Els veïns i les veïnes poden localitzar tant els refugis com les més de 1.700 fonts públiques a través de l’aplicació Barcelona a la Butxaca o al web municipal.
Més flexibilitat horària per a obres
Una altra de les mesures adoptades per l’Ajuntament és la modificació dels horaris d’obres a la via pública. S’ha emès un decret que permet avançar l’inici de les tasques a les 7 del matí i allargar-les fins a les 21 hores, tot i que l’ús de maquinària sorollosa es restringeix a la franja de 8 a 20 h. L’objectiu és evitar treballs físics intensos durant les hores de màxima insolació i reduir el risc d’accidents laborals per cops de calor.
Consells per protegir-se de la calor
El consistori ha fet una crida a la prevenció individual i col·lectiva davant l’onada de calor. Entre les recomanacions principals hi ha:
- Evitar sortir al carrer durant les hores de més calor.
- Beure aigua sovint, encara que no es tingui set.
- Refrescar-se amb dutxes o mullar-se la roba.
- Abaixar les persianes i ventilar la casa durant les hores més fresques.
- Evitar àpats calents, begudes alcohòliques i esforços físics.
- Revisar l’estat de salut de les persones vulnerables del voltant, com familiars grans o veïns amb malalties.
Els serveis municipals també han activat l’enviament de missatges SMS amb consells i alertes a les persones usuàries del servei d’atenció social.
Un estiu marcat pel canvi climàtic
Des de mitjan juliol hem entrat en la fase de canícula, el període més càlid de l’any en què les temperatures tendeixen a pujar i les precipitacions seran escasses. Aquest període ve marcat per un juny que ha estat un punt d’inflexió climàtica: amb temperatures persistents, rècords històrics i mortalitat per sobre de la mitjana. La situació evidencia que la calor no és només un fenomen puntual, sinó una emergència climàtica que exigeix respostes estructurals i comunitàries.
Les actuacions del Pla Calor combinen assistència immediata amb polítiques urbanes de llarg termini
La cap territorial d’Urgències i Emergències Socials creu que és necessari que les operatives municipals tinguin en compte “les noves inclemències climàtiques i no només pensar en la calor” i ho exemplifica: “Un episodi de calor pot anar seguit de pluges torrencials o d’una DANA i aquesta no necessàriament ha de fer baixar les temperatures. Estem veient que cal anar una mica fins i tot més enllà”, diu Soriano.
En aquest sentit, una de les qüestions clau que destaca Juani Soriano és la de treballar per la prevenció. “Totes les accions preventives són les garantistes perquè les persones estiguin en les millors condicions dintre del que pugui ser. Serveis Socials ja té controlades les persones que són vulnerables per edat, salut o qualsevol altra situació, i podem preveure què necessitaran quan arribi la calor: ventiladors, àpats a domicili, aigua o altres serveis. Si ens avancem amb elles, podem tenir més marge de reacció que el que tindríem quan ja activem la fase d’emergència”, reflexiona.
El Pla Calor desplega serveis socials i infraestructures per pal·liar la calor, però al mateix temps emergeix la necessitat de polítiques més globals i inclusives per protegir la ciutadania —especialment els col·lectius amb diferents vulnerabilitats— davant una realitat climàtica en acceleració imparable. Per això, les actuacions del Pla Calor combinen assistència immediata amb polítiques urbanes de llarg termini, com la creació d’espais verds, zones d’ombra, paviments reflectors o la climatització d’edificis públics; tot, integrat en una estratègia d’adaptació a 10 anys vista.