05/10/2014 | 21:55
Els membres de la Comissió de Control de la consulta del 9-N es van reunir per primer cop malgrat la impugnació del Govern espanyol i la suspensió del Tribunal Constitucional. L’única i destacada absència va ser la de la persona proposada per ICV-EUiA per formar part d’aquesta comissió: Quim Brugué. El catedràtic de ciència política de la UAB i expert en processos de participació democràtica va assegurar ahir a CRÍTIC que renunciarà al seu càrrec en les properes hores només una setmana després d’haver estat designat.
Brugué, que va ser director general de Participació Ciutadana de la Generalitat durant el tripartit, va explicar en declaracions en exclusiva a CRÍTIC que no continuarà a la Comissió de Control perquè opina que “no es donen les garanties democràtiques” per fer una consulta i no vol legitimar “una iniciativa que ha quedat fora de la llei” després de la suspensió del TC.
La sorprenent renúncia de Brugué podria tenir repercussions polítiques en la unitat dels partits del bloc pro consulta. Iniciativa va ser el partit que el va proposar per assumir el càrrec. Ara, just set dies després de proposar-lo, veu com hi renuncia. Es desconeix si els ecosocialistes en proposaran un substitut o s’abstindran de participar en la Comissió de Control. Segons ha pogut saber CRÍTIC, la renúncia de Brugué és a títol personal. Tot i això, aquest pas es pot interpretar com una esmena de l’entorn d’ICV en contra de tirar pel dret desobeint la suspensió de la consulta.
Iniciativa per Catalunya, però, assegura que no es mourà d’on és ara mateix. El seu secretari general, Josep Vendrell, va explicar en roda de premsa que el partit “respecta” la decisió de Brugué però que “el nostre deure és treballar políticament per un 9-N amb garanties democràtiques”. En concret ICV reclama assegurar les garanties democràtiques “que es van pactar en la llei de consultes catalana”.
Brugué reconeix que es va “equivocar” en acceptar el càrrec perquè, segons explica, confiava en la legalitat, neutralitat i garanties de dret a tots els participants en la consulta. “Vaig creure’m el que deia el president que no es faria res fora de la legalitat i que no es faria res si no hi havia plenes garanties democràtiques”, es defensa. “Vaig pensar que, si la llei estava suspesa, faríem una pausa i la Comissió de Control podria ser l’embrió per fer una consulta amb plenes garanties en el futur”, hi afegeix. Brugué, expert en consultes i participació ciutadana, no vol fer “cap escenificació” per “donar cobertura legal a un acte que no en té” ni “reunir-nos per fer veure que es donen les condicions democràtiques”.
Què vol dir “garanties democràtiques”?
Convergència, ERC i la CUP han assegurat aquest cap de setmana que sí es donaran les condicions legals –segons la llei catalana– i democràtiques per garantir una consulta. Brugué, en canvi, critica que “ara estem fent dret creatiu per buscar escletxes, però això no em sembla seriós”. Però, a què es refereix? “Hi ha aspectes logístics importants que estan en l’aire. No s’ha contractat qui ha de fer el cens; queda un mes i no se sap on s’ha d’anar a votar; la campanya institucional està suspesa; no hi ha campanya del sí, ni del no, ni del sí-no… A més, hi ha dubtes sobre les possibles sancions a funcionaris o sobre quin paper tindran els Mossos d’Esquadra per garantir la seguretat de les urnes… I, finalment, falten garanties de neutralitat. Un referèndum en el qual només una part estigui en el debat pot acabar generant un resultat amb un 90% de suport a una de les respostes”, lamenta Brugué. “En processos de participació ciutadana hi ha dues coses fonamentals: les regles han de ser clares, i aquí no són clares perquè no se sap quan i com es farà el registre de votants; i les expectatives han de ser clares, no sabem què es farà amb el resultat”.
Després de la publicació de la notícia ahir a CRÍTIC, el mateix Joaquim Brugué va ser un seguit de pilades al seu perfil de Twitter ampliant els seus motius per renunciar al càrrec.
La renúncia és personal. Accepto totes les crítiques, però no puc avalar una consulta que, al meu parer, no ofereix garanties democràtiques
— Quim Brugué (@QuimBrugue) October 5, 2014
Ara sé q és un linxament twittero. Lamento haver-vos decebut, però tb us vull dir q puc estar equivocat, però tinc la consciència ben neta.
— Quim Brugué (@QuimBrugue) October 5, 2014
Jordi Matas: “A hores d’ara sí que hi ha garanties”
Tanmateix, les queixes de Brugué no tenen el consens de tots els membres de la Comissió de Control del 9-N. Un dels seus membres, el catedràtic de ciència política de la UB Jordi Matas, en declaracions fetes divendres passat a CRÍTIC, va assegurar que “a hores d’ara les garanties democràtiques es poden assegurar”. Segons ell, “durant les properes setmanes s’han d’anar prenent decisions polítiques i jurídiques per anar complint tots els terminis legals”. “Si s’aixeca la suspensió del TC, es podria fer perfectament”, explica. Si no s’aixeca, la seva tesi és que també “hi podria haver alternatives per a una consulta amb plenes garanties”.
Aquest dimecres començaven dos terminis logístics, amb una setmana de vigència, bàsics per acabar d’elaborar el cens dels participants. D’una banda, la inscripció en el cens dels estrangers amb dret a vot (comunitaris amb un any de residència i extracomunitaris amb tres) i, de l’altra, la dels catalans residents a l’exterior o grans dependents per demanar el vot anticipat. Segons explicaven aquests dies els diaris El Punt Avui i Ara, citant fonts del Govern català, “la represa dels preparatius podria exigir que Mas signi un nou decret amb els nous terminis, atès que no s’han complert els que estableix la convocatòria”, ja que “els terminis que vencen dimarts no han de ser problema si es fa un decret per ampliar-los”. Per tant, una part de les dificultats logístiques, segons creuen des de Convergència, ERC o la CUP, serien fàcilment solucionables. Un decret d’aquestes característiques, segons explicava el rotatiu català, “pot considerar-se delicte de desacatament i de prevaricació, unes figures que la Fiscalia de l’Estat ja estudia per imputar Mas”.
Reunió de la Comissió de Control tot i la impugnació
La trobada de la que hauria de ser la ‘junta electoral’ que ha de vetllar pel compliment de les garanties democràtiques del 9-N s’ha produït en un moment de màxima tensió política i legal. La reunió no ha transcendit perquè la Generalitat volia mantenir-la en màxim secret. Però, segons ha pogut saber CRÍTIC, sis dels seus set membres es van trobar per començar a treballar. El decret que regula la seva entrada en vigor, signat pel president Mas dimecres passat, està subjecte “als efectes de la vigència corresponent”. En teoria, doncs, no hauria d’entrar en vigor fins que el Constitucional no aixequi la suspensió de la consulta. Malgrat això, ahir s’haurien reunit la catedràtica de dret constitucional Mercè Barceló, el catedràtic de ciència política Jordi Matas, el catedràtic de dret civil Miquel Martín, el doctor en dret Alfonso González i els advocats Marc Marsal i Benet Salellas. El PP i C’s van advertir que l’aprovació de la Comissió de Control al Parlament era un acte de desobediència contra el TC. El diputat del PP Enric Millo va arribar a alertar els parlamentaris que la votació “pot tenir conseqüències legals”. Per tant, aquesta trobada –no confirmada per la Generalitat– podria ser considerada un primer desafiament a l’Estat després de la reunió dels líders polítics de divendres passat.
La Comissió de Control de la consulta, formada per juristes i politòlegs pactats entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ha de supervisar la idoneïtat dels llocs de votació i del cens per a la consulta del 9-N. Sis dels seus set membres serien partidaris, doncs, de continuar endavant i seguir reunint-se. El Govern català, amb el suport dels partits pro consulta, està buscant fórmules jurídiques, logístiques i polítiques per garantir una consulta malgrat que acabi quedant prohibida pel TC. L’estratègia, de moment secreta, que van pactar divendres els partits, té l’objectiu de donar cobertura a la consulta.