22/05/2024 | 06:00
Paraules i moviment d’una companyia amb diversos ballarins, dos dels quals, amb síndrome de Down. Una ballarina que explora el cos des d’una lesió medul·lar. Una massa de cossos diversos qüestionant la dansa clàssica i també la contemporània. Aquestes tres propostes aterraran al Mercat de les Flors del 24 al 31 de maig per proposar una mirada atenta, oberta i inclusiva amb el moviment dels cossos no normatius i des del talent dels professionals amb discapacitat. Es tracta d’una programació que vol incidir i treballar per una dansa catalana en consonància amb la diversitat de la població.
Els tres espectacles recullen veus i cossos de creadores amb diferents trajectòries i plantejaments. Kebo (mapa de la pell d’un cos), de la Cia. Vero Cendoya és una coproducció amb el Mercat de les Flors i amb la dramatúrgia d’Israel Solà (compartida amb la mateixa Vero Cendoya i amb Adele Madau) que s’endinsa en el concepte de la cicatriu i el trencament a través de la tècnica japonesa kintsugi de reparació de porcellana per tornar els objectes més valuosos. The other side of the dance, de Diana Niepce, analitza el funcionament del moviment a partir del cos de la creadora, que va patir una lesió medul·lar per una caiguda des d’un trapezi. Per la seva banda, la tercera proposta, Harmonia, d’Unusual Symptoms i la coreògrafa Adrienn Hód, presenta un conjunt de ballarins amb discapacitat i sense per qüestionar les nocions convencionals del cos.
Per a Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, és molt positiu “fer visible que els cossos no normatius treballen amb cossos normatius fent espectacles fantàstics i que tots ells formen part de la programació de la temporada”. Segons explica la directora, ja fa temps que des de l’equipament han quedat captivats per projectes formats per persones amb diversitat funcional amb pràctiques artístiques de nivell com les de la Companyia Jordi Cortés o Vero Cendoya.
Cossos no normatius dalt de l’escenari
La creadora de Kebo, que fa 15 anys que va posar en marxa la companyia, afirma que “estem totalment casats amb la diversitat”, ja que impulsa projectes socials al voltant de la diversitat funcional i compta amb ballarins amb síndrome de Down entre els seus intèrprets. La diferència entre ambdues línies de treball és que, en els projectes socials com KAE o el VIVER, busquen el màxim benefici per al màxim d’usuaris i, en els espectacles, “tot està al servei de la qualitat artística, com qualsevol companyia, i els ballarins que estan a la companyia hi són perquè són bons”.
Sobre el valor dels cossos no normatius i amb diversitat funcional dalt de l’escenari, Cendoya reafirma que “el valor és el que té aquest cos en concret, no pel fet de tenir discapacitat”. “Si sap expressar, si té empatia, capacitat teatral o de moviment, aquest cos ja és vàlid. No tota persona amb discapacitat és adient per estar dalt d’un escenari; a la companyia hi és qui serveix per explicar la història que tenim entre mans; no tothom pot ser actor o ballarí. A mi m’agrada molt la poètica de la imperfecció, i busco això amb els intèrprets, tinguin una diversitat o no”, explica l’artista. El que Cendoya persegueix no és tant l’estudi del moviment com a tal, sinó trobar noves maneres de relacionar-se amb el públic, així com mirar endins amb el cos com a protagonista del seu estudi i pràctica artística.
En les altres dues propostes que es programaran al Mercat de les Flors a finals de maig, en canvi, el moviment és mostra des d’altres concepcions: en el cas de la peça de Niepce, s’aborda com un principi a disseccionar per situar el cos no normatiu no com una víctima, sinó com una entitat revolucionària. La ballarina descriu la feina de comprensió que ha fet sobre la història de la dansa pel que fa als cossos no normatius: “El treball s’estructura al voltant de l’estudi i l’anàlisi en profunditat de la física i del moviment dels artistes fora de la norma, apropiant-se i transformant el llenguatge en la seva pròpia identitat”. En paraules de Margarit, es tracta d’un “treball conceptual molt radical des d’un cos no normatiu que ens obre mirades diferents respecte al cos i la creació” en què la coreògrafa torna a passar pel repte de tornar a estar penjada en l’espai després de la caiguda del trapezi.
Pel que fa a la proposta de la coreògrafa hongaresa Hód i la companyia alemanya del Teatre de Bremen Unusual Symptoms, l’atenció recau en els cossos dels intèrprets i en el físic humà en moviment, despullat de prejudicis. Segons la directora del Mercat de les Flors, “el públic tenim moltes coses a aprendre perquè no és gaire habitual trobar cossos tan diferents en tants espectacles, i això en normalitza la creació i programació”, afirma. En el cas de la peça Harmonia, Margarit expressa: “Surts del teatre amb una energia increïble; fa venir ganes de viure perquè és un treball amb artistes i cossos molt diferents”. A més dels espectacles, en aquesta línia, el Mercat de les Flors col·labora amb la novena edició del cicle “Per amor a les arts”, organitzat per la Filmoteca de Catalunya i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, en la projecció de sessions com A way to B, un film del col·lectiu de dansa català Liant la Troca, integrat per persones amb diversitat funcional que treballen per esborrar de l’imaginari conceptes com la discapacitat, la segregació o el rebuig.
Xarxa europea per a la dansa en la diversitat
Tot i això, Margarit reivindica que encara manquen molts recursos i condicions per als professionals amb discapacitat en el món de la dansa. Des del Mercat de les Flors, però, enguany s’està treballant activament en aquest aspecte, ja que l’equipament s’ha incorporat al projecte europeu Europe Beyond Access, que vol contribuir a trencar els sostres de vidre per als artistes amb diversitat funcional en el sector de la dansa contemporània i del teatre. Per a la directora de la Casa de la Dansa, formar part d’aquest projecte permet “ser partícips d’una xarxa professional i d’estructures de suport a artistes amb discapacitat per fer-los visibles, aprendre el saber fer d’altres estructures que han començat abans i d’altres artistes que fa temps que hi treballen”, explica. Recentment, es va obrir una convocatòria per a coproduccions en el marc d’Europe Beyond Access per a noves creacions de dansa, de coreografia o de moviment.
Margarit destaca la Gran Bretanya com un país amb més tradició d’inclusió de professionals amb discapacitat i incideix en la dificultat per a aquest col·lectiu de rebre una formació adequada. Vero Cendoya coincideix en el punt de vista de la directora del Mercat de les Flors: “Queda molt per fer perquè les persones amb discapacitat no tenen ple dret a la formació artística i hi ha una mancança de professionals amb diversitat funcional en la dansa”, expressa. A més, hi afegeix, tot i que s’estigui avançant en aquest aspecte, encara falta que les companyies que compten amb ballarins amb diversitat funcional no siguin una excepció i que les seves propostes no només siguin en festivals específics per reivindicar la diversitat, sinó que s’obri el circuit general.
A part de la inclusió de professionals de la dansa amb discapacitat en la programació i de presentar espectacles sobre cossos no normatius o amb diversitat funcional, el Mercat de les Flors també compta amb una línia d’accessibilitat per al públic. Les instal·lacions estan adaptant-se a persones amb mobilitat reduïda i es fan sessions relaxades per incloure persones amb necessitats especials als espectacles, per exemple, amb dificultats d’interacció social o amb extrema sensibilitat als estímuls sensorials. En la temporada vinent, com ha pogut avançar la directora, el Mercat de les Flors comptarà de nou amb una coproducció formada per persones amb discapacitat que anunciaran pròximament.
Tant la programació atenta a la diversitat com les millores d’accessibilitat al Mercat de les Flors responen a una manera d’entendre la dansa com un llenguatge a la disposició de les persones i obert a l’aprenentatge de la diversitat, una visió que comparteixen moltes creadores catalanes com Cendoya. “Per estimar una cosa, l’has de conèixer, i la cultura és una bona eina per fer-ho. Quan vas al teatre, és una experiència similar a viatjar, et fiques en el món d’un creador i et treu prejudicis. A través de la dansa i d’aquests espectacles tens l’oportunitat de mirar sense tabús persones diverses que són allà perquè volen ser mirades”, conclou l’artista.
