L’AMB blinda la privatització de l’aigua per 25 anys més: “Sembla una decisió interessada del PSC a favor de Veolia”

Llum verda a la privatització de l’aigua a vuit municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb una adjudicació que podria acabar al tribunal de contractació. L’AMB, on el PSC té la majoria absoluta, ha adjudicat a Veolia el macrocontracte de servei d’aigües per 25 anys i per un valor de prop de 1.000 milions d’euros. L’oferta de Veolia, que ha obtingut els vots a favor del PSC, del PP i de Junts, rebaixa en un 60% el preu de les inversions previstes al plec de condicions. El contracte abasta els municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, la Palma de Cervelló, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana. 

L’adjudicació ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, del PP, de la major part del grup de Junts, i de Vivim Montcada i Reixac. En contra hi han votat En Comú Podem, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, mentre que ERC, Vox i tres consellers de Junts de Sant Cugat s’hi han abstingut.

Veolia és una multinacional francesa que va adquirir el control total d’Agbar (antiga Societat General d’Aigües de Barcelona, SGAB) l’any 2022. Al desembre de 2025, va eliminar la marca comercial Agbar a l’Estat espanyol per operar exclusivament sota la marca unificada Veolia. Formen part del seu Consell d’Administració de Veolia a França 15 consellers i conselleres, entre els quals hi ha Elena Salgado, exministra d’Economia i Hisenda i exvicepresidenta del Govern espanyol amb el PSOE. Salgado va ser nomenada consellera de Veolia per CriteriaCaixa després que el braç inversor de La Caixa adquirís una participació del 5,011% de les accions, fet que li permetia obtenir representació al Consell d’Administració.

Carol Recio: “Avui s’ha consumat a l’AMB la defensa del negoci privat”

Des d’Aigua és Vida fa temps que denuncien l’operació que culmina avui. El seu portaveu, Dante Maschio, explica a CRÍTIC que la seva denúncia és envers el Govern del PSC, “que ha optat per un model de forma arbitrària i no justificada, que l’únic que fa és aportar inseguretat jurídica a un contracte que veurem si acaba judicialitzat”. Hi afegeix que “el fet d’optar per la concessió privada sembla una decisió interessada del PSC a favor de Veolia”, ja que “l’Administració el que ha de fer és justificar que la forma de gestió que escull és la més eficient i la més econòmica. I no ho han fet; han optat només pel model privat”. 

L’entitat ha fet públic un informe del 2022 de la mateixa AMB que avala la gestió pública com a més beneficiosa: Estudi d’alternatives del model de gestió del servei d’abastament d’aigua en l’àmbit de l’AMB. “Aquest informe de l’AMB conclou que la gestió directa oferiria un servei un 7% més barat, més flexible i amb menys conflictes d’interessos”, denuncia Maschio. Més d’una cinquantena d’organitzacions i d’entitats s’oposen a l’adjudicació del macrocontracte i s’han sumat al manifest d’Aigua és Vida, que reclama que es reverteixi la concessió i que s’obri un procés transparent per analitzar les diferents formes de gestió. 

Què opinen el PSC i els Comuns sobre l’oferta de Veolia?

El PSC, junt amb el PP i una part de Junts, han ratificat l’adjudicació a Veolia com la més ben classificada per al macrocontracte del servei d’abastament d’aigua d’aquests vuit municipis metropolitans. Per part del PSC, la vicepresidenta del Cicle de l’Aigua de l’AMB, Belén García, que també és alcaldessa de Sant Joan Despí, va assegurar que l’oferta de Veolia era una “bona proposta” de futur. I, durant el darrer ple del Consell Metropolità de l’AMB de fa un mes, García ja havia advertit que aturar ara l’adjudicació suposaria allargar la situació d’uns serveis d’aigües que “en alguns municipis encara és molt imperfecta”.

El PSC defensa l’operació com una “bona proposta” i alerta que aturar l’adjudicació seria perjudicial per als afectats

A l’alerta de les entitats se sumen algunes veus polítiques. És el cas dels Comuns, que han votat en contra de l’operació. “Avui s’ha consumat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona un pas més per a la defensa del negoci privat en la gestió de l’aigua”, ha lamentat Carol Recio, regidora de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona i portaveu dels Comuns a l’AMB. 

Recio ha explicat a CRÍTIC que hi ha “prou evidències que el model de gestió privada no està funcionant perquè des del 2023, quan canvia la presidència del govern de l’AMB, per tant amb el món Collboni, el que ens trobem és que les tarifes de l’aigua s’han incrementat en gairebé un 40% i Veolia ha incrementat per 27 els seus beneficis”. Des dels Comuns consideren que “l’AMB ha perdut una oportunitat de començar a caminar cap a la posada en marxa d’una empresa pública de l’aigua”.

Recio: “Un servei d’aquesta importància no hauria de quedar condicionat durant dècades als interessos d’una multinacional”

Abans de la votació, ha destacat que “un servei d’aquesta importància no hauria de quedar condicionat durant dècades als interessos d’una multinacional que sempre avantposarà els seus beneficis a l’interès general”. Finalment, Recio ha mencionat l’estudi de 2022, que “afirmava que la gestió directa era el model més desitjable”.

Rebaixa d’un 60% del preu de les inversions?

L’oferta guanyadora de Veolia, que inclou una baixa d’un 60% sobre els preus de les inversions, havia de ser justificada per trobar-se en presumpció d’anormalitat. És el que es coneix per baixa temerària, una oferta anormalment baixa en relació amb els serveis que s’han de prestar. 

Per a Aigua és Vida, “els socialistes s’han venut totalment a Veolia; sembla un contracte fet a mida”: “El que ens diuen és que o bé els preus de les inversions que han fet a Barcelona i en tots els municipis metropolitans on gestiona l’aigua estan encarits un 60% per sobre del preu real o els preus que oferirà en aquests vuit municipis no s’ajusten a la realitat i, per tant, es comprometen les inversions i la qualitat del servei”.

Maschio (Aigua és Vida): “Els socialistes s’han venut totalment a Veolia; sembla un contracte fet a mida”

Veolia va justificar la viabilitat de la seva oferta aportant documents que no s’han fet públics. Hi va incorporar declaracions de tres subcontractistes d’obra “mitjançant les quals les tres empreses confirmen expressament que assumeixen una baixa del 30,5% sobre el banc de preus AMB-Aigua per a les obres d’inversió que els siguin encarregades”. També ho va justificar Veolia explicant que “el 74% de la inversió prevista correspon a actuacions de renovació de xarxa i elements hidràulics”, i “la recurrència i relativa homogeneïtat d’una part significativa de les actuacions permetria aplicar procediments de treball estandarditzats”.

L’AMB va considerar justificada aquesta baixa del 60% en l’oferta de l’antic Grup Agbar. Va concloure que Veolia “ha ofert una explicació raonada, quantificada i recolzada en compromisos de tercers i informes tècnics, suficient per generar la convicció que l’oferta pot ser complerta a satisfacció de l’Administració”.

Un quasimonopoli de l’aigua a Barcelona

Per a Aigua és Vida, aquesta justificació no resol les qüestions de fons sobre com es garantiran les inversions necessàries durant els 25 anys de concessió, i quin impacte tindrà sobre les tarifes i la qualitat del servei a partir del segon any. “No podem acceptar una baixada del 60% del preu de les inversions sense tenir accés als documents que justifiquen qui pagarà la diferència per tal de garantir que les inversions del contracte es realitzen”, ha denunciat Maschio.  

L’antic Grup Agbar passarà a gestionar el servei d’aigua de 33 dels 36 municipis de l’AMB

Per la seva banda, Carol Recio ha alertat que “amb els interessos que hi ha en joc, no podem descartar que el procediment acabi judicialitzat”. I hi ha afegit que “si es produeix una impugnació que suspengui o endarrereixi la formalització i l’inici efectiu de la nova concessió, aquestes inversions també poden retardar-se mentre diversos municipis continuen en una situació transitòria. I aleshores caldrà aclarir qui assumeix les inversions urgents, amb quins recursos i durant quant de temps”.

La segona aliança empresarial classificada en el macrocontracte ha estat Aiguamet, molt crítica amb tot el procés. En una missiva als consellers i conselleres de l’AMB, ha demanat “màxim rigor tècnic, seguretat jurídica, transparència i garanties econòmiques” en la decisió. Considera que cal “aclarir totes les incerteses rellevants” abans de prendre una decisió “que condicionarà durant 25 anys un servei públic essencial”.  Les entitats alerten també de la concentració de poder que representa aquesta operació per Veolia. Amb l’adjudicació del macrocontracte aprovat avui, l’antic Grup Agbar passarà a gestionar el servei d’aigua de 33 dels 36 municipis de l’AMB.