29/05/2015 | 00:22
El govern de Xavier Trias inverteix milions d’euros en subvencions cada any per donar suport a entitats socials, culturals i esportives de la ciutat. Entre els centenars d’ajudes directes o per conveni, l’Ajuntament de Barcelona va subvencionar el 2014 el Mobile World Congress, amb 5 milions d’euros anuals, i l’empresa del Circuit de Catalunya, on es fa la Fórmula 1 i els campionats de motos, amb 4 milions d’euros anuals. Aquestes són les dues subvencions més elevades —amb diferència— entre totes les ajudes donades l’any passat. Esdeveniments amb gran èxit econòmic com el Primavera Sound o el Sónar, clubs amb milions d’euros d’ingressos com el Futbol Club Barcelona i, com a única organització internacional, ONU-Hàbitat, presidida per l’exalcalde Joan Clos, també reben importants subvencions de les arques municipals.
CRÍTIC ha radiografiat una per una totes les subvencions de Trias durant el 2014 gràcies al fet que, des de fa un quant temps, es publiquen al Portal de Transparència municipal. La immensa majoria d’ajudes municipals van a parar cada any a entitats socials, des de les associacions de veïns fins a l’Observatori DESC, l’entitat on treballava Ada Colau, passant per la Creu Roja, fundacions del tercer sector, clubs esportius, agrupacions culturals de tot tipus i associacions vinculades a l’Església catòlica.
Aquestes són les 10 subvencions de 2014 de l’Ajuntament de Barcelona que podrien ser més controvertides per al futur govern de Barcelona en Comú.
Cinc milions anuals per al Mobile World Congress
El debat sobre si Barcelona en Comú mantindria l’aposta de la ciutat pel Mobile World Congress ha estat un dels temes de la campanya. Ada Colau i el seu equip sempre s’han mostrat favorables a la continuïtat de l’esdeveniment, amb alguns matisos. Que Barcelona sigui la capital del mòbil no és gratuït per als seus ciutadans. Com explicàvem en aquest reportatge, les administracions públiques han compromès 90 milions d’euros en cinc anys per finançar el consorci publicoprivat Barcelona Mobile World Capital, un dels organitzadors del Mobile World Congress. L’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona aporten cada any, respectivament, 5 milions d’euros: en total, 15 milions anuals. Aquesta xifra no inclou, però, altres concursos addicionals relacionats amb la publicitat, el material o l’organització de l’acte.
Quatre milions per a la Fórmula 1
Ada Colau manifestava aquesta setmana que “en l’actual context d’emergència, en què hi ha nens que poden quedar-se sense beques de menjador, el finançament del Circuit de Montmeló no és una prioritat”. El Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló va rebre el 2014 una subvenció municipal de 4 milions d’euros, en virtut d’un conveni de patrocini signat l’any 2012. Els diners els rep una societat mercantil, Circuits de Catalunya SL, participada en un 72% per la Generalitat. Els accionistes minoritaris són el RACC i l’Ajuntament de Montmeló. El circuit havia estat anteriorment un consorci publicoprivat. La seva transformació en SL l’any 2013 va obrir la porta a una privatització. Un dels costos principals és pagar la llicència de la Fórmula 1, propietat del magnat Bernie Ecclestone. Segons les dades facilitades per l’empresa que gestiona el circuit, “l’impacte econòmic” de la Fórmula 1 a Catalunya va ser de 332 milions d’euros l’any 2014.
2,5 milions per als partits polítics
La Llei de finançament de partits no estableix el criteri amb el qual les corporacions locals han de subvencionar els diferents grups municipals. L’any 2014, els partits polítics amb representació a l’Ajuntament van rebre un total de 2,5 milions d’euros. El partit que més diners va rebre va ser CiU: 728.000. Es dóna el cas que, segons el Tribunal de Comptes, Barcelona va ser el municipi que més aportacions va realitzar als partits polítics entre el 2009 i el 2011: 7,5 milions d’euros.
El repartiment, segons el nombre de suports electorals, el lidera CiU i, posteriorment, el segueixen el PSC (616.000 euros l’any), el PP (508.000 euros l’any), ICV-EUiA (360.000 euros l’any) i ERC (232.000 euros l’any). El grup municipal del Partit Popular rep, segons es pot llegir a la llista de subvencions, una ajuda de 22.000 euros en concepte de “funcionament del servei de xofers”.
1,3 milions a la Federació Espanyola de Natació
Un alt càrrec convergent de l’Ajuntament de Barcelona, ‘off the record’, es queixava fa alguns mesos que la despesa en el Mundial de natació de 2013 es menjava una part important del pressupost de la seva àrea. La qüestió és que, entre la llista de subvencions de 2014, encara apareix una ajuda concedida a la Federació Espanyola de Natació just l’any següent de la celebració dels campionats del món a Barcelona. La tinenta d’alcalde de CiU i copresidenta del comitè organitzador, Maite Fandos, va assegurar el 2013 que “els Mundials han convertit un cop més Barcelona en capital mundial de l’esport” i va arribar a estimar en 43 milions d’euros “la inversió que hauria hagut de fer la ciutat en publicitat per aconseguir el mateix retorn que les 13.000 notícies que, només a l’Estat espanyol, s’han publicat sobre l’esdeveniment”.
Mig milió d’euros per a l’organisme presidit per Joan Clos
A l’agost de 2010, l’exalcalde de Barcelona i exministre socialista Joan Clos va ser escollit director general de l’organisme de les Nacions Unides dedicat a la gestió i al desenvolupament integral dels assentaments humans: ONU-Hàbitat. Malgrat ser una agència poc coneguda a Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona va atorgar recentment, tal com apareix a l’última ‘Gaseta Municipal’, publicada el passat 20 de maig, 500.000 euros a ONU-Hàbitat. El govern de Trias assumeix que la subvenció es donava fora de convocatòria a causa de “l’excepcionalitat que concorre en el projecte”. El pressupost d’aquest organisme ha augmentat els darrers anys fins als 390 milions de dòlars.
300.000 euros per al Sónar i per al Primavera Sound
El Primavera Sound, que acaba d’arrancar, i el Sónar, són dos dels festivals més importants, que més entrades venen i que més diners mouen a la ciutat de Barcelona. El seu èxit ha col·locat Barcelona al mapa mundial dels festivals de música independent. Tanmateix, el Consell d’Associacions de Barcelona lamenta que, de les deu subvencions més importants atorgades l’any passat per l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de “projectes, activitats i serveis”, cinc fossin per a empreses i no per a entitats sense afany de lucre. Els dos que més diners van rebre en aquest tipus de convocatòria van ser el Primavera Sound i el Sónar, amb 150.000 euros cadascun. Les associacions consideren que aquestes ajudes, que han patit una retallada en els últims anys, haurien d’anar només per a elles, i no per a empreses culturals. A la convocatòria es presentaven projectes que van des de la promoció de la salut i la defensa del medi ambient fins a la cultura, passant per activitats per a joves, dones o immigrants.
160.000 euros per conveni al Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona tenia un pressupost per a la temporada 2014/2015 de gairebé 540 milions d’euros. Tanmateix, l’entitat esportiva més important de Catalunya es presenta per rebre subvencions de l’Ajuntament. Té un conveni, signat amb l’Institut d’Esports de Barcelona, pel qual ingressa 160.000 euros de les arques municipals. El Portal de Transparència dedicat a les subvencions no dóna més detalls sobre l’ús d’aquests diners tot i que s’intueix que hauria de tenir finalitats socials o de promoció de l’esport.
50.000 euros perquè els maragallistes estudiïn el Model Barcelona
La Fundació Catalunya-Europa, vinculada al llegat de l’expresident Pasqual Maragall, ha rebut aquest any una subvenció de 50.000 euros per “analitzar el Model Barcelona”. La subvenció va ser atorgada per CiU en les últimes setmanes, tal com consta a la ‘Gaseta Municipal’, en benefici d’una fundació que té entre els seus patrons l’exconseller d’Economia del PSC Antoni Castells, i Diana Garrigosa, esposa de l’expresident. L’objectiu de l’estudi seria “fer una revisió i propostes per a un nou model de ciutat”. També es reconeix que aquesta ajuda no entra dins la convocatòria a causa de “l’excepcionalitat que concorre en el projecte”. Es desconeixen els motius de l’excepcionalitat.
23.000 euros per a un ‘lobby’ del sector immobiliari
Trias també va signar un conveni per subvencionar el Barcelona Urban Cluster (BUC) amb 23.500 euros. Però, qui forma part d’aquest ‘lobby’ del sector urbanístic i immobiliari? La Caixa, Deloitte, Comsa-Emte, Saba, Garrigues, Aguirre-Newman, Cuatrecasas, Renta Corporación o Sacyr, entre altres empreses vinculades a la construcció, les auditories i els despatxos d’advocats. El BUC, segons diuen ells mateixos a la seva pàgina web, “neix d’una proposta de l’Ajuntament de Barcelona que va promoure la integració de les empreses del sector en un clúster urbanisticoimmobiliari per donar una resposta empresarial a les oportunitats de negoci que es generen des de l’Administració”.
20.000 euros per a la Fundació pro Vida, contrària a l’avortament
Entre la llarga llista de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona destaca una subvenció de 20.000 euros a la Fundació pro Vida, contrària al dret a l’avortament. El concepte pel qual li donen l’ajuda és per “atendre dones en procés de gestació en situació de necessitat social”. Tanmateix, no és l’única subvenció que reben. El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, també governada per CiU, va adjudicar-li aquest any dues subvencions importants tal com va destapar aquest article de CRÍTIC: 16.000 euros en concepte de “prestació de serveis directes o indirectes a famílies en situació de vulnerabilitat, preferentment amb infants a càrrec”, i 9.606 euros per fer “programes i actuacions de serveis socials” de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. En total, Benestar Social i Família paga més de 25.000 euros l’any a l’entitat catalana que recapta diners per, segons ells, “ajudar dones embarassades” per tal que no avortin.