Les treballadores de la llar, a les portes d’assolir el dret a l’atur reconegut per Europa

Les treballadores de la llar són pràcticament l’únic col·lectiu que no té dret a l’atur a Espanya. Ara, però, la justícia europea ha dit prou. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera discriminatòria i contrària al dret comunitari la norma espanyola que exclou les treballadores de la llar de l’accés a la prestació per desocupació. Aquesta sentència històrica és la resposta a una de les reivindicacions principals d’un col·lectiu especialment vulnerable i invisibilitzat.

“Malgrat que no es faci amb voluntat de discriminar, la sentència declara que l’exclusió de les treballadores de la llar per accedir a l’atur és discriminatòria en tant que es tracta d’un sector majoritàriament integrat per dones”, assegura Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda. De les prop de 400.000 treballadores de la llar i les cures donades d’alta a la Seguretat Social a Espanya, el 95% són dones i més del 50% són persones migrades. I aquestes dades no tenen en compte l’elevada quantitat de treball en negre que hi ha al sector.

El TJUE considera discriminatòria la norma espanyola que exclou les treballadores de la llar de l’accés a l’atur

Des de Sindillar, sindicat de les treballadores de la llar i la cura, la decisió del TJUE ha estat rebuda com una “bona notícia”. Segons una de les seves portaveus, Aurea Ayón, “el tribunal europeu dona resposta a allò que estem reivindicant fa molts anys: el dret a l’atur”, i a partir d’ara esperen “començar a veure la llum”. Ara, resten en l’espera que el Govern espanyol apliqui la sentència i faci efectiu el dret reconegut a Europa.

“Una discriminació indirecta per raó de sexe”

La sentència assegura que el sistema espanyol exclou aquestes treballadores de les prestacions per desocupació i les deixa en situació de “desavantatge” respecte a la resta de les persones ocupades. Alhora, assenyala que la normativa nacional comporta “una discriminació indirecta per raó de sexe contrària a la directiva europea”, ja que la gran majoria de les persones que treballen en el sector són dones. “La discriminació que hi ha en el sector de les cures és part de la violència estructural contra les dones”, corrobora Ayón.

Tant el Govern espanyol com la Tresoreria General de la Seguretat Social es van personar en aquest procediment per defensar la legalitat del marc normatiu espanyol. Van argumentar que “si es permetia cotitzar per a l’atur a les treballadores de la llar, podrien donar-se casos de frau en contractar persones només per acomiadar-les i permetre que cobressin la prestació”, explica Parra. Però el Govern no va poder aportar dades que demostressin l’existència de frau, i, en canvi, el tribunal europeu sí que va tenir accés a dades objectives de quantes dones fan feina en aquest sector.

“Al final va quedar demostrat que es tracta d’un col·lectiu totalment feminitzat que no té accés a unes prestacions bàsiques” i que pateix “una discriminació que és il·legal”, assenyala l’advocat. Segons ell, no existeix cap altre col·lectiu que pateixi una discriminació com aquesta: “Altres relacions laborals especials com la d’un torero, un artista, o fins i tot un esportista professional tenen dret a l’atur”, assegura l’advocat.

De les prop de 400.000 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social, el 95% són dones i més del 50% són persones migrades

Ara, perquè les treballadores de la llar puguin gaudir a la pràctica del dret a l’atur, segons l’advocat, el Govern espanyol “ha de moure fitxa”. “La forma més senzilla d’actuar seria reformar el règim de la Seguretat Social per incloure-les”, apunta; “si no, es veuran obligades a impugnar judicialment quan els deneguin la prestació per atur”. La portaveu de Sindillar reclama que aquesta millora “esdevingui un benefici real com més aviat millor per a tot el col·lectiu, sense haver de recórrer individualment als tribunals”.

La desprotecció del marc normatiu espanyol

La sentència seria una primera i gran conquesta, però “la resta d’especificitats del règim especial de les treballadores de la llar que les aboca a una brutal desprotecció es manté”, assenyala l’advocat del Col·lectiu Ronda. El seu és l’únic marc normatiu, per exemple, que preveu la possibilitat d’acomiadar sense una causa justificada, per “desistiment”.

A més, les indemnitzacions són menors –en el cas d’acomiadaments improcedents, és de 20 dies per any treballat en lloc de 30 dies, com és en el cas de la resta dels treballadors– i no es pot produir mai la readmissió. “Com que la relació laboral es dona en un domicili privat i aquest és inviolable, no pot existir mai una readmissió, ni tan sols en cas d’acomiadament nul”, explica Parra.

Sindillar: “Algunes internes acaben vivint situacions de semiesclavatge en espais gairebé inhabitables”

Precisament, des de Sindillar reclamen “que la feina de la llar es tregui de l’àmbit privat, perquè ara mateix no es poden fer inspeccions, i algunes internes acaben vivint situacions de semiesclavatge en espais gairebé inhabitables”, assegura la seva portaveu.

Una segona sentència els reconeix el dret al Fogasa

Les treballadores de la llar a l’Estat espanyol tampoc no tenen dret al Fons de Garantia Salarial (Fogasa), l’organisme públic que cobreix les despeses salarials i les indemnitzacions en cas d’insolvència empresarial quan t’acomiaden. El Col·lectiu Ronda, no obstant això, ja compta amb una sentència recent que assegura que això també és discriminatori.

Es tracta del cas de l’acomiadament d’una treballadora de la llar per part d’una persona que finalment es va declarar insolvent. Com que el Fogasa va negar-se a cobrir el deute d’acord amb la normativa vigent, explica Parra, “nosaltres vam presentar una demanda per triple discriminació: de gènere, d’origen i de classe”.

Natxo Parra: “La resta d’especificitats del règim especial de les treballadores de la llar que les aboca a una desprotecció brutal es manté”

Quan es va fer pública la sentència del tribunal europeu, el Jutjat de Barcelona on es va presentar la demanda va donar la raó a la treballadora, assenyalant que, en aquest cas, tampoc no estava justificada l’exclusió d’una cobertura bàsica com és el Fogasa. “Malgrat que siguin directives diferents, els plantejaments i les discriminacions són idèntiques, i les raons per les quals les exclouen, són les mateixes”, assegura el lletrat. No obstant això, és una sentència de primera instància, i el Fogasa ja ha anunciat que hi presentarà un recurs.

Ratificar el Conveni 189 de l’OIT, “necessari i urgent“

Les treballadores de la llar i les cures constitueixen un col·lectiu especialment vulnerable i precaritzat, amb retribucions molt baixes i, sovint, obligat a treballar sense contracte de treball, ja sigui per voluntat de la persona que les contracta o perquè no tenen regularitzada la seva situació com a treballadores estrangeres. Ara mateix, assegura Ayón, “com que moltes treballem en l’economia submergida, tampoc tenim dret ni a baixes laborals ni a cap mena de prestació, i et poden acomiadar en qualsevol moment i de qualsevol manera, per WhatsApp fins i tot”.

Davant d’aquesta situació, Sindillar considera “necessària i urgent” tant la reforma del marc legal com la ratificació definitiva del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que estableix els principis del treball digne per a aquestes treballadores. El Consell de Ministres ja ha fet un primer pas, probablement com a reacció davant la sentència europea, i ara la ratificació definitiva del Conveni –i la consegüent equiparació de drets amb la resta dels treballadors– és a la teulada de les Corts. “És un tema que porten anunciant els darrers anys, i més concretament la ministra Yolanda Díaz, i esperem que aquesta vegada sigui veritat, perquè només així es podran corregir totes les discriminacions que patim”, assegura la portaveu del sindicat. “És preocupant”, hi afegeix, “que en un temps en què la tecnologia avança a passos de gegant els drets de les dones i dels treballadors encara estan en bolquers”.