Crític Cerca
Notícies

Mirades de guerra al Born CCM

L’equipament presenta l’exposició "Per què la guerra?", on es reuneix l’obra de 10 artistes que reflexionen sobre les cicatrius dels conflictes bèl·lics

05/04/2024 | 06:00

La guerra forma part del passat i del present. La guerra a Gaza ha provocat, per ara, més de 30.000 persones palestines mortes, i la invasió russa a Ucraïna ja fa més de dos anys que cobra vides i desplaçats. Davant de les guerres constants que esclaten i d’altres que encara arrosseguen conseqüències i dolor, la cultura i l’art també proposen enfocaments per visibilitzar-les, parlar-ne i extreure’n reflexions. Així ho demostra l’exposició “Per què la guerra?”, que El Born Centre de Cultura i Memòria presenta conjuntament amb el Memorial Democràtic i que es pot visitar fins al 29 de setembre de 2024.

Comissariada pel director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i la directora d’El Born CCM fins al 2023, Marta Marín-Dòmine, aquesta és la darrera mostra de l’etapa de l’equipament abans de la incorporació al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i pretén abordar la dualitat de la guerra i la pau “sense un relat unívoc ni cap desenllaç final, com un arxipèlag”, afirma Font. Es tracta d’una selecció d’obres d’art contemporani de 10 artistes, tant locals com internacionals, que aborden les ferides que obren les guerres en persones, col·lectius, espais i paisatges. Segons desenvolupa el comissari de la mostra, a partir de la pregunta “per què la guerra?” en sorgeixen moltes d’altres com, per exemple: qui genera imatges sobre la guerra?; les polítiques públiques de memòria poden contribuir a evitar-les?

'Tesoro efímero', de Fernando Sánchez Castillo / BORN CCM

Les mirades que s’exposen a la Sala Casanova de l’equipament paren l’atenció en conflictes en diferents països: des de la guerra actual a Palestina fins al conflicte colombià o la petjada de la Guerra Civil Espanyola. De fet, Font comenta que la mostra comença amb un mapa fet per l’escultor Francesc de Santacruz sobre el setge de Barcelona de l’any 1714 durant la Guerra de Successió i que evoca “les cicatrius de la guerra” que encara es poden veure en les ruïnes d’El Born CCM. Pel que fa a la història propera, s’hi exhibeix una instal·lació del madrileny Fernando Sánchez Castillo que recupera un projecte no executat del bàndol republicà dissenyat durant la Guerra Civil Espanyola per construir un búnquer on guardar i protegir dels atacs tot el patrimoni artístic, com pintures i obres d’art. Si es portés a escala real, tindria la mateixa mida que l’edifici d’El Born CCM. Aquesta maqueta de búnquer s’acompanya d’una estructura feta de canyes i de bronze que simbolitza les cabanyes dels camps de refugiats de l’exili del 1939: “Hi ha contrast entre la preservació d’allò més sofisticat i la preservació de la vida”, expressa el mateix autor de l’obra. 

Echavarría convida 80 exmembres d’organitzacions armades de Colòmbia a dibuixar la seva experiència de la violència

Palestina i conflictes internacionals latents

En termes d’actualitat, una de les peces més destacades és la sèrie fotogràfica Gates to Heaven, de l’artista palestina Rula Halawani, feta l’any 2013 i que ensenya, en paraules del comissari, les “portes que impossibiliten tenir vida quotidiana normalitzada, així com la situació de la població de Palestina pel que fa a la segmentació a partir de murs”. Aquesta obra de màxima actualitat se suma a la d’un conflicte encara latent com ho és el colombià, ja que Juan Manuel Echavarría presenta en el marc de l’exposició “Per què la guerra?” les pintures viníliques La guerra que no hemos visto, un treball artístic d’unes 480 peces i fet entre el 2007 i el 2009, de les quals se’n poden veure exposades gairebé una desena. L’artista va convidar més de 80 antics membres d’organitzacions armades de Colòmbia perquè expressessin a través del dibuix la seva experiència de la violència. En van sorgir pintures com la del Julio, un excombatent de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia durant 12 anys, que afirma: “Jo sé què és la guerra, com es viu la guerra. Hi ha molta gent civil que paga els plats trencats per coses que no haurien de ser així; gent innocent”. O la del Diego, també excombatent d’un grup guerriller, que diu: “La meva història és molt llarga. Vaig viure molts anys a la guerrilla; hi vaig passar moltes coses: tots els dies mirava la tragèdia; tots els dies mirava morts, morts, morts. Jo ara ho recordo, i em pesa a l’ànima haver estat tan brut, tan brut d’haver-me ficat allà, a la guerrilla”. 

Alguns dels dibuixos de la sèrie de Juan Manuel Echavarría / BORN CCM

Altres mirades sobre la guerra sorgides d’artistes internacionals es presenten a la mostra d’El Born CCM en disciplines variades. En el terreny escultòric, Kader Attia hi exposa Culture, Another Nature Repaired, una instal·lació de busts de fusta tallats per artesans de Mali i del Congo i inspirats en els soldats mutilats de la Primera Guerra Mundial. Segons els comissaris, es tracta també d’una obra que parla de com “hem silenciat la història de la violència, del trauma i la necessitat de reparar-lo”. Un altre exemple que cultiva la disciplina de la videoprojecció és Turbulent, de l’artista iraniana Shirin Neshat, que, sense una crítica explícita, posa en relleu les restriccions socials, culturals i polítiques que pateixen les dones en la societat iraniana, profundament patriarcal, i les conseqüències psicològiques que això comporta.

Isabel Banal és una artista olotina que reflexiona sobre els desequilibris que genera la guerra a través de la metàfora d’uns plats trencats

Per la seva banda, el xilè Alfredo Jaar juga amb fotografies i portades de diaris per manifestar la importància dels mitjans de comunicació en l’explicació i la qualificació de les guerres. Ho fa a May 1, 2011 a través de la fotografia que va emetre el Govern dels Estats Units per comunicar la captura de Bin Laden, o a través de diverses portades fictícies de The Economist amb banderes dels conflictes que el mitjà de comunicació no ha considerat prou importants per dedicar-hi una portada. Jaar explica que va enviar aquestes portades al director de The Economist per recriminar-li que només hagués dedicat la portada a la guerra d’Ucraïna i no ho hagués fet en casos com Palestina, entre d’altres.

Obres d'Alfredo Jaar / BORN CCM

Reflexions locals sobre el dolor

Malgrat la varietat de propostes artístiques internacionals sobre la guerra amb què compta la mostra d’El Born CCM, els artistes locals també tenen un lloc protagonista en la mirada sobre els conflictes. El terrassenc Francesc Abad porta a la Sala Casanova una proposta amb el títol Zeitgeist, que parla de la naturalització de la guerra en la cultura contemporània occidental. Isabel Banal, de Castellfollit de la Roca, hi ofereix una reflexió general sobre la guerra a partir d’una composició feta de figures d’escaiola que carreguen caixes i objectes al voltant d’uns plats trencats: “Es tracta d’una obra que remet a les figures del pessebre de tradició garrotxina, en què apareixen figures carregades, una referència a la vida quotidiana, i uns plats trencats que poden trencar aquest equilibri, com ho fan les guerres”, explica el comissari de l’exposició. El duet artístic Bleda y Rosa hi proposen la sèrie fotogràfica Campos de batalla, que recupera paisatges on han tingut lloc guerres i batalles fundacionals i decisives, com els voltants de Waterloo o Covadonga, entre d’altres. Segons desenvolupa el duet, aquesta obra vol transcendir la mirada d’aquests paisatges que ha narrat la història, ja que darrere dels camps de cultiu hi ha trames de tragèdia i de poder, i per això confrontem els paisatges bucòlics amb el que va passar en un moment determinat de la història”. 

Tots els enfocaments sobre la guerra que s’exposen a “Per què la guerra?” a través d’instal·lacions, sèries fotogràfiques i audiovisuals es complementaran amb altres relats i mirades a partir d’activitats programades al voltant de la mostra. Hi participaran artistes de l’exposició, com Alfredo Jaar, amb tallers i conferències, així com experts d’història contemporània en un cicle de conferències sobre diversos aspectes de la guerra com l’actualitat més recent, la perspectiva de gènere en els conflictes, la guerra racialitzada i contra les minories o l’evolució del record públic de la guerra, entre altres temàtiques. Durant la Nit dels Museus, el 18 de maig, se celebrarà un recital de poesia amb Teresa Pascual i Jordi Llavina i al llarg dels mesos de maig i de juny es faran clubs de lectura sobre la Guerra Civil Espanyola a Barcelona en diversos espais de la ciutat.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies