Crític Cerca
Notícies

Operacions policials contra el feminisme: multes i risc de presó

CRÍTIC ha parlat amb algunes encausades de Sant Cugat del Vallès, d'Horta i de Sants, que han impulsat les campanyes "8 mil motius", "Perseguint el feminisme" i “8M Jo també tallo” per denunciar la repressió contra el moviment

03/03/2020 | 18:48

Manifestació feminista del 8 de març de 2019 a Barcelona / Foto: PERE FRANCESCH – ACN

Una desena d’activistes s’enfronten a penes de presó i a multes de milers d’euros per haver tallat les vies i organitzat piquets durant les vagues feministes dels darrers dos anys. El repertori d’acusacions contra elles es mou entre els desordres públics, la desobediència a l’autoritat i els delictes de lesions i mals tractes. Les encausades en tres procediments que hi ha oberts a Barcelona i a Sant Cugat, que han passat desapercebuts als grans mitjans de comunicació, denuncien la repressió que existeix contra el moviment.

CRÍTIC ha parlat amb algunes de les investigades, que han impulsat les campanyes “8 mil motius”, “Perseguint el feminisme” i “8M Jo també tallo”. Totes elles, en síntesi, consideren que aquestes causes judicials tenen “un biaix de gènere” i que responen a una voluntat “exemplificadora i desmobilitzadora”.

“Perseguint el feminisme”: dues activistes s’enfronten a 21 mesos de multa cada una

Durant la vaga feminista de l’any passat, diverses activistes van fer un piquet en un establiment de Mercadona del barri d’Horta de Barcelona. En el marc d’aquesta acció, dues d’elles han estat acusades de desobediència a l’autoritat, d’un delicte lleu de lesions a un mosso i un altre delicte lleu de mals tractes que haurien comès, suposadament, contra un treballador de l’establiment encarregat de la seguretat. Els Mossos d’Esquadra les van denunciar i la Fiscalia els demana una pena de 18 mesos de multa a cadascuna pel primer delicte que els atribueixen, i 90 dies de multa addicionals, respectivament, pels dos darrers. Els 21 mesos de pena són computables per 10 mesos i mig de presó.

La primera intervenció policial de la jornada es va produir quan els Mossos van identificar unes 150 dones que havien tallat la Meridiana en senyal de protesta. Però no es va acabar aquí: dos dels efectius, vestits de paisà, van seguir de prop una cercavila que els comitès de vaga de la zona havien organitzat al barri d’Horta. Les concentrades van aturar-se davant del Mercadona del carrer Duero per muntar un piquet dins i fora de l’establiment, un fet que els agents haurien aprofitat per encapsular-les. La Maria (nom fictici), que havia participat en l’acció, recorda que es disposava a sortir del recinte quan un dels policies i un treballador de seguretat la van empènyer cap a dins i van tancar les portes. “Primer em van reduir a terra i em van identificar”, explica; “després em van dir que estava denunciada per atemptat contra l’autoritat (un delicte que pot comportar penes d’un a quatre anys de presó) i que hauria de comparèixer a la comissaria”.

Escrit d'acusació de la Fiscalia/ Font: PERSEGUINT EL FEMINISME

La Fiscalia demana a dues activistes 18 mesos de multa per desobediència i 90 dies més per lesions i mals tractes

En paral·lel, durant el piquet al Mercadona, diversos agents antidisturbis van formar un cordó a l’entrada de l’establiment. La Sandra (nom fictici) estava recollint una pancarta quan es va produir un forcejament entre els efectius i les activistes, i van començar les càrregues. “Vaig veure com un dels policies m’assenyalava i vaig posar-me a córrer, però em van aturar i em van identificar”, explica. Al cap d’uns quants dies, li va arribar una citació on se li notificava que estava acusada per maltractament lleu contra el treballador de seguretat. “Ara la Fiscalia diu que vaig empènyer-lo i agredir-lo quan era a terra, tot i que jo ni tan sols vaig entrar dins del recinte”, rebla la Sandra.

CRÍTIC ha accedit a l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, publicat a finals de gener. El document, que no incorpora el delicte per atemptat contra l’autoritat que la policia atribuïa inicialment a la Maria, no concreta tampoc l’import que hauria d’abonar cada una de les investigades durant els 18 mesos de multa que se’ls reclama. Només especifica la quantitat requerida pels delictes lleus de mals tractes i de lesions: 90 dies, respectivament, “a raó de 15 euros de quota diària (amb un dia de privació de llibertat per cada dues quotes impagades)”. “Hem demanat la nul·litat d’actuacions, perquè les encausades tenen dret a saber de què se les acusa i la quantia de les multes”, exposa Norma Pedemonte, advocada de la defensa. A banda, també destaca algunes de les irregularitats del cas: “La causa comença perquè el treballador de seguretat del Mercadona posa una denúncia per lesions, i això és el que permet que la Fiscalia faci l’acusació. Però les lesions d’aquest treballador no es van poder acreditar perquè no es va voler sotmetre mai a la visita del metge forense, tot i els diversos requeriments judicials”, puntualitza la lletrada.

Seguint el barem fixat pel Ministeri Fiscal, les activistes calculen que les multes vorejaran els 20.000 euros en total. “Una de nosaltres té molt clar que no vol entrar a la presó i l’altra s’ho planteja, però tot dependrà del que acabi dictant la sentència”, comenten. En aquest context, han iniciat la campanya “Perseguint el feminisme” amb l’objectiu de reunir els diners suficients per fer front a les sancions o per donar-los a altres casos repressius.

Protesta feminista als FGC a Sant Cugat / 8 MIL MOTIUS
Moment del tall als FGC durant la vaga feminista / 8 MIL MOTIUS
Anterior Següent

“8 mil motius”: penes que poden comportar fins a cinc anys de presó

Les primeres represaliades com a conseqüència de les mobilitzacions del 8-M del 2018 van ser set dones de Sant Cugat del Vallès que van participar en un tall a les vies de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Arran de l’atestat dels Mossos d’Esquadra, han estat encausades per un delicte de desordres públics específic en cas de danys i perills a les vies fèrries, que es dirimeix per la via penal i que pot comportar entre sis mesos i cinc anys de presó. Inicialment, l’empresa FGC es va personar com a acusació en la causa i després se’n va retirar, però segueix reclamant el pagament d’una responsabilitat civil que ascendeix als 26.000 euros. La Fiscalia no ha emès encara el seu escrit d’acusació, però el jutjat que instrueix el cas sí que ha fet arribar a les advocades Laia Serra i Montse Salvador, que representen les activistes, una interlocutòria on recull el que va succeir, basant-se en la denúncia dels Mossos i en un informe de danys elaborat per FGC.

En el document, al qual ha tingut accés CRÍTIC, hi consta que el jutge no comparteix amb la defensa que la causa s’hagi d’arxivar, atès que aquestes accions de protesta no són delictives, perquè considera que dels fets se’n desprèn “l’existència d’indicis de greu dany per a la circulació ferroviària” i d’“alteració de la pau pública”. “El jutjat, des del principi, ha mostrat molta bel·ligerància, i la manera com ha tramitat la investigació ja feia intuir que tenia la voluntat de tirar endavant el procediment”, constata Serra. En aquest sentit, considera que es tracta d’una resolució “molt atípica”, ja que el jutge “redacta una interlocutòria que sembla una sentència de condemna: escenifica els perjudicis per a la ciutadania i posa en valor els impactes negatius que hauria tingut aquella acció, sense reconèixer-ne el component polític, de protesta i reivindicatiu”.

Les set de Sant Cugat, se les acusa de desordres públics per un tall a les vies d’FGC

El tall a l’estació d’FGC de Sant Cugat va ser una de les mobilitzacions més simbòliques que havia planificat el comitè de vaga de la zona. La voluntat, explica l’Anna, que hi va participar, “era aturar les comunicacions cap a les empreses i els llocs de treball ubicats a la rodalia i guanyar visibilitat”. Les concentrades van ocupar les vies un parell d’hores fins que els Mossos d’Esquadra hi van intervenir, i, un cop fora de l’estació, van identificar-les. A set d’elles se’ls va notificar al cap d’uns quants dies que havien de recollir una citació judicial. “Inicialment, no sabíem de què se’ns acusava, però després vam descobrir que els Mossos havien fet una denúncia, actuant d’ofici, i que també s’hi havia personat FGC reclamant la indemnització per l’aturada dels trens”, explica l’activista.

Quan la Fiscalia emeti l’acusació, se sabrà si el cas s’arxiva o si arriba a judici, i es veurà si Ferrocarrils acaba reclamant el pagament. “Estem preparant com donar-hi resposta, però ja anticipem que la petició del Ministeri Fiscal no ens agradarà”, diu l’Anna. “Només entendríem l’arxivament, perquè creiem que, pel fet de mobilitzar-nos, i menys encara un dia de vaga general, no hauríem de patir cap represàlia”. De moment, les militants feministes han articulat la campanya “8 mil motius” amb l’objectiu d’“anar més enllà d’una campanya clàssica antirepressiva” i posar en valor totes les accions del 8-M, perquè, diuen, “tenim 8 mil motius per impulsar-les”.

De Sants als Països Catalans

Les de Sant Cugat no van ser les úniques encausades de la jornada a Barcelona i rodalia. Una activista de Sants va rebre una multa per haver tallat la Gran Via, malgrat que l’acció es va desenvolupar de manera tranquil·la, sense intervenció policial ni identificacions. “Se la va considerar la ‘persona responsable d’aquella mobilització, i sabien qui era perquè és una companya molt significada en la lluita pel dret a l’habitatge”, comenta la Neus, membre de l’Espai Feminista de Sants. Des d’aquest col·lectiu es neguen a pagar la multa, que consideren “un atac directe contra el feminisme”, i han articulat la campanya “8M Jo també tallo” per denunciar la repressió envers el moviment.

Els darrers anys, arreu dels Països Catalans hi ha hagut un degoteig de dones represaliades per haver impulsat accions en el marc de la lluita feminista. Un dels casos més polèmics va tenir lloc a Palma el 2014. Cinc activistes que havien entrat a una església després que s’aprovés la llei de l’avortament van ser denunciades pel Bisbat de Mallorca i condemnades a un any de presó. Una menor, també denunciada, va ser penalitzada amb 100 hores de treballs comunitaris. La policia va identificar més d’un centenar de persones que havien participat en les concentracions de suport a les encausades, i set d’elles van ser multades amb 300 euros cada una.

A València, el 8 de març de 2018 es va produir un forcejament entre activistes i la Policia Nacional quan un comitè de vaga va voler accedir a la universitat per fer-hi una assemblea. Per això, 11 dones van rebre multes que ascendeixen fins als 6.000 euros, però han decidit no pagar-les i hi han presentat al·legacions. Ara, estan en l’espera que es resolgui un últim recurs per saber si el cas arriba a judici.  

Abans d'arribar al Mercadona, la protesta feminista a Horta va passar per diverses botigues més / COMITÈ FEMINISTA I ANTIFEIXISTA D'HG

La lectura de la repressió amb perspectiva de gènere

Les encausades de Sant Cugat, d’Horta i de Sants fan una lectura de la repressió amb perspectiva de gènere a l’hora de valorar el tracte rebut dels agents de la policia i als jutjats. L’Anna, denunciada arran del tall als Ferrocarrils el 2018, assenyala els insults dels usuaris que es trobaven a l’andana aquell matí, que creu que “no haurien estat els mateixos si l’acció hagués estat mixta”, així com el paternalisme exercit per part dels agents en el moment de les identificacions. “Érem moltes dones joves, i aquí s’encreuen diferents factors”, constata. “Ens deien què havíem de fer i com havíem d’actuar, tot i que nosaltres portàvem mesos preparant la vaga i sabíem quines eren les possibles conseqüències. L’altra cosa és que no ens imaginàvem que es produirien”. De la mateixa manera, destaca l’anomalia en la manera com se’ls va notificar que havien de recollir les citacions judicials. “No s’havien pogut posar en contacte telefònicament amb totes nosaltres, així que en un dels casos la policia va dirigir-se directament a casa d’una de les companyes; en un altre, van trucar als seus pares, i, en el meu cas, van trucar al meu germà”, rebla l’Anna. “És una manera de criminalitzar-nos i infantilitzar-nos”.

Des del seu punt de vista, la repressió policial i judicial contra el feminisme respon als estereotips masclistes que segueixen molt presents en els límits de l’acció política de les dones, sobre les quals perdura l’imaginari “que a nosaltres no ens pertoca ocupar l’espai públic per defensar un feminisme més combatiu”. “Normalment són homes els que ocupen la primera línia d’acord amb el model de masculinitat predominant, i se’ls pinta com si fossin superherois. Nosaltres, en canvi, no amaguem que hem tingut por del llarg del procés, i l’hem gestionat col·lectivament”, argumenta.

Les encausades opinen que l’actuació policial i judicial respon a una “voluntat desmobilitzadora”

En aquesta perspectiva hi coincideixen les encausades per l’acció al Mercadona d’Horta. La Maria considera que el tracte rebut per part de l’agent i del vigilant de seguretat que van reduir-la “té relació amb la manera com vaig vestida o com em dirigeixo a ells, i els estereotips que es conformen al voltant d’això”. Així mateix, opina que la causa contra elles s’explica perquè “algú havia de pagar per fer una mobilització que a les dones no se’ns permet fer. Com que sortíem de la norma, hi havia d’haver un càstig exemplificador”. En aquest sentit, destaquen que l’operació respon a una voluntat desmobilitzadora que té implicacions pel que fa a la militància política, perquè “el fet de tenir un penal obert al final acaba sent una barrera: és una manera de neutralitzar-te, que no t’exposis, de tenir-te callada i parada”. Malgrat tot, si aquesta era la motivació de l’actuació policial i judicial contra el moviment, no ha assolit els seus objectius. Així ho veu la Neus, activista de Sants: “Si volen treure’ns la força amb multes, s’equivoquen. N’hem sortit reforçades, i l’espai feminista és ara més viu que mai”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies