Crític Cerca
Notícies

Pegasus: les tres claus de la querella per l’espionatge als diputats i activistes de la CUP

En quin moment van ser infectats els telèfons de David Fernàndez, d'Albert Botran i de Carles Riera? Quines són les agències d'intel·ligència espanyoles a l'ull de l'huracà?

02/05/2022 | 19:00

Els diputats de la CUP Albert Botran i Carles Riera amb l'expresident del Parlament Roger Torrent. Foto: Núria Julià / ACN

L’escàndol per l’espionatge cibernètic a l’independentisme mitjançant el programari Pegasus no para d’incrementar-se. Aquest dilluns l’advocat Benet Salellas ha presentat una querella criminal al Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona contra NSO Group, l’empresa israeliana propietària d’aquest software que hauria estat utilitzat per infectar els telèfons i dispositius mòbils d’una seixantena d’activistes i representants polítics. Mentrestant, avui el Govern espanyol també ha fet públic que els mòbils del president Pedro Sánchez i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, també haurien estat infectats amb Pegasus.

Salellas ha presentat la querella en representació de tres cupaires destacats: l’exdiputat David Fernàndez, que actualment forma part de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural; Carles Riera, diputat al Parlament de Catalunya, i Albert Botran, que és diputat per la CUP al Congrés espanyol des del 2019. La querella remet a l’informe elaborat per Citizen Lab, que indica que Fernàndez, Riera i Botran haurien estat infectats per Pegasus “els darrers anys i en diferents períodes”. L’escrit, al qual ha tingut accés CRÍTIC, denuncia que les infeccions coincideixen amb moments en què els tres querellants estaven desenvolupant “funcions especialment sensibles des d’una perspectiva de respecte als drets fonamentals”, com les relacionades amb “la defensa d’accions de denúncia de la repressió contra el moviment per l’autodeterminació després del referèndum de l’1-O i la preparació d’estratègies jurídiques de defensa”.

David Fernàndez, infectat durant el judici de l’1-O i mentre es reunia amb Arnaldo Otegi i Anna Gabriel 

La infecció a David Fernàndez s’hauria produït “com a mínim” a l’abril del 2019 i al juny del 2020, “d’acord amb la informació coneguda pels SMS maliciosos”. La primera vegada que Citizen Lab acredita que el seu dispositiu va ser infectat coincideix amb la celebració del judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem. En aquella època, Fernàndez era coportaveu d’una campanya internacional impulsada per la societat civil per denunciar el procés judicial. Segons la querella, “en execució d’aquestes funcions es reunia periòdicament amb altres actors polítics, com el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que va ser infectat també per les mateixes dates”. Així mateix, durant el període en què s’hauria produït l’atac de Pegasus, l’exdiputat cupaire “havia visitat mensualment” Anna Gabriel, dirigent de la formació i actualment a l’exili.  

Carles Riera, infectat mentre es reunia amb Quim Torra 

En el cas de Carles Riera, l’escrit presentat per Salellas indica que es van identificar SMS per dur a terme la infecció el dia 15 de gener, i el 6, 12 i 20 de febrer de 2019. En aquelles dates, Riera desenvolupava les seves funcions com a diputat i, “concretament el 19 de gener de 2019, va assistir al Ple del Parlament, a la Junta de Portaveus i a la Comissió d’Investigació sobre [l’article] 155 de la Constitució espanyola”. Al mes següent, segons recull la querella, va participar en diferents reunions relatives a les protestes contra l’inici del judici al Tribunal Suprem, i el dia 15 de febrer “es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president Quim Torra”.

Albert Botran, infectat després de la investidura de Pedro Sánchez 

A l’últim, Albert Botran hauria estat infectat el 12 de gener de 2020, quan acabava de prendre possessió del seu escó com a diputat al Congrés, només cinc dies després de la investidura de Pedro Sánchez. Tal com consta a les diligències prèvies, en aquelles dates “es van dur a terme múltiples reunions” entre els diputats catalans, EH Bildu i el BNG, “sobre la posició que convenia adoptar en relació amb la formació del Govern”. A més, l’escrit indica que Botran també es va desplaçar al País Basc per reunir-se amb representants polítics, socials i sindicals bascos, entre els quals, Arnaldo Otegi.

Contra quines empreses va la querella?

La querella es formula contra la mercantil o mercantils que actuen sota la denominació NSO Group. Segons la informació de què disposa l’acusació, es tractaria, concretament, de les empreses NSO Group Technologies Limited, Q Cyber Technologies Limited i OSY Technologies SARL. També es querella contra qualsevol altra persona física o jurídica que pogués quedar involucrada, de resultes dels fets que es demana que s’investiguin.

El text exposa que els fets denunciats “no es podrien entendre” sense el rol d’NSO Group, el conglomerat empresarial israelià que ha elaborat i comercialitzat el spyware Pegasus. La querella recull la declaració del director general d’NSO Group, Shalev Hulio, als tribunals de Califòrnia, on hauria assegurat que les seves empreses exigeixen, com a condició d’ús, que els seus clients governamentals acceptin que utilitzaran la tecnologia Pegasus “només per a la prevenció o la investigació de crims i terrorisme, i que la tecnologia no s’utilitzarà per a violacions dels drets humans”. Així mateix, en el paquet de condicions s’hi inclou la notificació immediata a NSO si se’n produeix un possible ús indegut. “NSO contractualment pot suspendre o cancel·lar el servei als clients que hagin fet un ús inadequat de la tecnologia Pegasus”, hauria dit Hulio.

Per aquest motiu, els querellants consideren que les declaracions del director general de la companyia porten, com a mínim, a un doble títol d’imputació. Primer, perquè NSO hauria incomplert els seus estàndards, ja que l’avaluació prèvia que hauria d’haver fet per assegurar-se que Pegasus no s’utilitzaria fora de la llei “no va existir o es va fer de manera clarament fraudulenta”. I segon, perquè, en cas d’haver-se fet una avaluació inicial correcta, o bé  “el control posterior no es va fer com era exigible”, o bé “es va fer col·laborant en l’execució de les conductes delictives”.

I existiria, a més, un tercer títol d’imputació: si es confirma que les dades dels dispositius infectats es descarreguen als servidors d’NSO abans que l’empresa les entregui al client, això voldrà dir que “la capacitat de control i el domini de l’acció per part de la mercantil querellada resultaria absolut”. D’aquesta manera seria imputable “com a cooperador necessari” o “com a coautor” dels delictes denunciats.

Del CNI a l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat: el presumpte paper de les agències estatals espanyoles

Segons l’acusació, el fet que les víctimes de la infecció siguin persones vinculades al moviment independentista “fa que la tesi més plausible” apunti cap a les agències d’informació espanyoles com les que han assumit la compra i l’ús de l’spyware. Concretament, es refereix al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i al Cos Nacional de Policia i a la Guàrdia Civil, “que han de ser un primer objecte d’investigació”. Per aquest motiu, la querella demana, a banda de la imputació del grup empresarial NSO, la pràctica de diligències d’investigació “que permetin comprovar el nivell de corresponsabilitat de les agències governamentals espanyoles, tant les dependents del Ministeri de Defensa com les que depenen del Ministeri de l’Interior”.

Tanmateix, l’escrit també demana que siguin citats com a testimonis els directors de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), del Centre Tecnològic de Seguretat (CETSE) i de l’Oficina de Coordinació de Ciberseguretat (OCC), entenent que aquestes agències s’ocupen del control de la seguretat que es posa en risc amb l’ús d’eines com Pegasus, “i que, en conseqüència, han de ser subjectes de la investigació”.

En paral·lel, el text presentat al Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona apunta també a l’executiu de Pedro Sánchez. L’escrit recull que, després de la trobada entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, amb motiu de les informacions publicades a la revista The New Yorker, va produir-se “un canvi en la posició del Govern espanyol”, que va assumir llavors la responsabilitat de portar a terme una investigació per aclarir els fets. A criteri de l’acusació, del contingut de les mesures que van anunciar-se s’infereix “l’assumpció de l’autoria del Govern espanyol per part del CNI o d’altres agències governamentals col·laboradores en l’àmbit de la intel·ligència i la informació que depenen del Ministeri de Defensa o del Ministeri de l’Interior”. L’executiu i les estructures que en pengen en el marc de l’Administració General de l’Estat serien, puntualitza la querella, “responsables de l’espionatge dels querellants”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies