Crític Cerca
Notícies

Per què pugen tant els preus de la benzina, del gas i de la llum?

La guerra a Ucraïna tensiona el mercat energètic, però els problemes venen d'abans: l'esgotament del petroli, un sistema de preus que infla les factures i el poc desplegament d'energies renovables

15/03/2022 | 06:00

Una imatge de la plataforma petrolífera Castor / JORDI MARSAL – ACN

Ja fa més de sis mesos que els preus de l’energia pugen amb força. Però en les darreres dues setmanes, marcades per la invasió russa a Ucraïna, l’escalada s’ha multiplicat. El preu de la llum ha arribat a ser 10 vegades més car que fa un any. En el cas del gas, l’augment és encara més pronunciat. I els mercats internacionals de petroli s’apropen als màxims que van marcar en la crisi econòmica del 2008. En algunes gasolineres catalanes, això s’ha traduït en el fet que la gasolina súper 98 superi els dos euros per litre.

“L’Agència Internacional de l’Energia ja preveia pics de preu molt elevats entre el 2020 i el 2025”, explica Turiel

La majoria dels experts consultats per CRÍTIC coincideixen que la guerra d’Ucraïna ha desencadenat una sèrie de reaccions al mercat que ha fet augmentar els preus. L’escalada bèl·lica a Ucraïna ha afegit pressió als líders europeus per reformar un sistema energètic que ja estava en màxims abans que esclatés la guerra. A Europa, el gas rus segueix fluint perquè les economies de l’eurozona en són dependents. Però el sector també es veu afectat per corrents de fons que amenacen la viabilitat dels preus. L’esgotament de recursos, la poca implantació d’energies renovables o els sistemes de fixació de preus ja eren deures pendents abans de la invasió russa.

Gasolina: és per la guerra o per l’esgotament?

Els preus dels carburants han pujat a nivells de rècord històric. En les últimes estimacions mitjanes, a Espanya el preu del litre de gasolina súper 95 se situava en 1,68 €. El dièsel ha fet una pujada equivalent, i se situa ara als 1,58 €. Per a María Prado, responsable de Transició Energètica de Greenpeace, la raó immediata d’aquesta escalada és la invasió d’Ucraïna: “La pujada ha estat molt més visible amb la guerra en el cas del petroli que amb el gas o electricitat, que ja estaven pujant en els últims mesos”. Antonio Turiel, autor de Petrocalipsis i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), hi té una opinió contrària: “No és per la guerra”, explica, “sinó perquè cada cop podem produir menys”.

En declaracions a CRÍTIC, Turiel creu que els moviments geopolítics de les potències internacionals poden condicionar a curt termini, però amaguen una condició més  estructural: “Des de l’any 2014, les empreses petrolieres estan reduint la seva inversió perquè extreure petroli cada vegada és més car”. El científic recorda que entre el 2011 i el 2014 les grans empreses petrolieres van tenir pèrdues molt grans tot i vendre a preus molt elevats, i creu que ara n’han après la lliçó. Ara, segons Turiel, porten anys desinvertint en aquest recurs; això fa que se’n tregui cada cop menys, i per això va cada cop més cotitzat: “L’Agència Internacional de l’Energia ja preveia pics de preu molt elevats entre el 2020 i el 2025”. María Prado replica que una cosa no treu l’altra: “És clar que els combustibles fòssils s’acaben, però és un procés de dècades i el preu no està pujant ara per aquest esgotament”. Prado insisteix en la necessitat d’evitar extreure aquest petroli independentment del seu preu: “El cas és que els combustibles que sí que podríem treure els propers anys també s’han de quedar a terra per evitar la catàstrofe climàtica”.

En tot cas, tots dos especialistes alerten del risc per a l’economia que suposa la situació actual. “A partir d’un cert preu de l’energia, se supera l’anomenat límit de resistència”, explica Turiel: “Això vol dir que aquest augment s’escampa dins la cadena de costos de la societat fins al punt que el país entra en recessió. Es destrueix una part de l’economia i llavors tornen a baixar els preus”. Les previsions de Turiel no són bones: “Fa vuit setmanes que els valors són excessivament elevats, i és probable que Espanya ja hagi superat aquest límit”.

Greenpeace admet que “no hi ha solucions màgiques”, però demana “dependre menys del transport per carretera”

Prado posa el focus en el fet que moltes empreses i famílies acabaran patint la inestabilitat provocada pel petroli: “Hem de fixar-nos en com pot ser que siguem tan dependents d’uns combustibles fòssils internacionals dels quals no podrem controlar mai el preu”. Sobre els problemes que pot portar això al sector del transport, la portaveu de Greenpeace creu que les receptes són clares: “A curt termini no hi ha solucions màgiques, però hem de dependre menys del transport per carretera i fer un canvi modal cap al ferrocarril elèctric. És l’única manera d’abordar alhora la crisi energètica i la climàtica”.

Gas: la dependència de Putin no s’acaba d’un dia a l’altre

“Els mercats són molt sensibles a les notícies. I, si les notícies alerten d’un possible tall en el subministrament del màxim exportador mundial de gas, els preus pugen ràpidament”. Així resumeix l’escalada en el preu del gas Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). En la mateixa línia, Irene González, d’Enginyeria sense Fronteres, explica que “la guerra ha provocat que hi hagi menys disponibilitat de gas per alertes geopolítiques, com ara l’amenaça de Putin de tallar el subministrament. Són moviments que generen por, i això ha fet encarir el preu molt ràpidament”. El mercat majorista de referència del gas a Europa, el TTF neerlandès, mostra l’augment desmesurat d’aquest recurs en els últims mesos.

Els Estats Units han decidit tallar les seves importacions de gas rus, assumint que pujaran més els preus, però Europa no està en condicions de fer-ho a curt termini. La resposta de Brussel·les ha estat un pla per reduir en dos terços la dependència del gas rus en només un any. Alfons Pérez explica que això implicarà “fer una major importació de gas natural liquat (GNL) des de Qatar i des dels Estats Units”. En tot cas, Pérez és escèptic sobre aquest pla: “Es parla de diversificació i de no dependre del gas rus, però això també es deia fa 10 anys, i la dependència ha anat en augment”. La dificultat, segons Pérez, és que els governs intenten reduir el consum sense tocar estructuralment l’economia: “Hi ha una doble dependència, no només d’altres països, sinó també de combustibles fòssils que s’acaben”.  

Alfons Pérez creu que “hi haurà polítiques curtterministes per salvar els mobles”

Des de l’Observatori del Deute en la Globalització, alerten que aquest context bèl·lic i de mercats tensionats es pot fer servir d’excusa per augmentar les inversions en energies contaminants: “Hi haurà polítiques curtterministes per salvar els mobles, assegurar el subministrament elèctric, i que aniran en contra de la transició energètica”. María Prado, de Greenpeace, expressa la mateixa preocupació: “L’oligopoli dels combustibles fòssils buscarà reforçar-se reactivant projectes de gas fòssil a Europa, però no ens hem de desconnectar del gas rus, sinó de tot el gas. De què serveix passar a dependre d’un altre productor?”. L’Observatori proposa aprofitar l’ocasió per accelerar el canvi energètic i “plantejar polítiques de decreixement en el consum, estudiar quins sectors industrials no són necessaris i fer planificació estratègica de la producció i de la mobilitat”.

Electricitat: els preus s’inflen artificialment

Pel que fa a l’electricitat, les fonts consultades coincideixen que no es pot culpar la guerra de l’augment desorbitat. Per contra, creuen que en aquest cas es podria haver evitat molt més fàcilment que amb el gas o el petroli, només canviant el sistema de fixació de preus. Aquest sistema, anomenat marginalista, fa que tot el subministrament es pagui al preu de la font d’electricitat més cara. I això fa que tot el sistema s’encareixi molt pels problemes del gas, que en realitat només proporciona una petita part de l’electricitat. “Estem pagant a 500 euros el MW/hora a empreses eòliques i hidràuliques que tenen un cost de generació que no hi té absolutament res a veure. Estan venent aigua a preu d’or i posen en perill les petites comercialitzadores”. En les darreres setmanes, s’han tornat a trencar els rècords històrics de preus, que han arribat als 544 € per megawatt i hora i han multiplicat el sostre al qual havien arribat fa només sis mesos.

La polèmica sobre aquest sistema de fixació de preus ha comportat, des del pic de preus de la tardor passada, fortes discussions al Consell de Ministres espanyol i a la Comissió Europea. La setmana passada, la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va avançar que es prendrien mesures per desvincular el preu del gas del de la resta del mercat elèctric. En tot cas, per ara continua viva l’estructura del sistema marginalista de preus. María Prado veu un senyal positiu però tímid en aquest canvi: “Posar límits i regular els preus serien bons passos per part de la Comissió Europea, però això no ha de substituir la revisió profunda del mercat. S’ha demostrat el mal funcionament del sistema marginalista, que és un fals mercat perquè la tecnologia més cara marca el preu de totes les altres”.

Irene González explica que un dels perills a mitjà termini és que aquestes reformes no aconsegueixin el seu objectiu: “Hi ha moltes empreses del sector electroindustrial que han parat, i tot impacta en les cadenes de subministrament. Els fons voltor estan a l’expectativa per entrar en aquests mercats en crisi, cosa que ens faria perdre més sobirania energètica”. En tot cas, González creu que cal canviar d’arrel la lògica neoliberal que ha aplicat la Unió Europea amb l’energia des de fa dècades: “L’origen de tot això ve de la mercantilització del sector elèctric. Si el sector s’orientés al benestar social, tot això no estaria passant. Ens cal canviar a un sistema resilient, que no és canviar la tecnologia, sinó que les regles del joc obeeixin a criteris socials”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies