Crític Cerca
Notícies

Trias adjudica la nova Oficina d’Atenció a l’Empresa a la Cambra de Comerç de Barcelona per 2,1 milions d’euros

L'Ajuntament de Barcelona va adjudicar a la Cambra de Comerç la gestió de la nova i flamant Oficina d'Atenció a l'Empresa per 2,1 milions d'euros en un procés ple de dubtes i que, segons ha pogut saber CRÍTIC, podria ser denunciat als tribunals. El plenari municipal debat dimecres aquesta nova privatització, que ha aixecat suspicàcies pel procediment d’adjudicació —un concurs negociat sense publicitat i amb una única empresa convidada—, i per la injecció de diners que suposa per a un dels principals 'lobbies' de la ciutat.

18/11/2014 | 20:58

L'alcalde Trias i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, signen l'acord a les oficines de la Cambra / CAMBRA DE COMERÇ
L’alcalde Trias i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, signen l’acord a les oficines de la Cambra / CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar a la Cambra de Comerç la gestió de la nova i flamant Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) per 2,1 milions d’euros en un procés ple de dubtes i que, segons ha pogut saber CRÍTIC, podria ser denunciat als tribunals. La comissió d’economia municipal debatrà justament dimecres aquesta nova privatització que fa temps que aixeca suspicàcies: no solament pel procediment d’adjudicació —un concurs negociat sense publicitat i amb una única empresa participant—, sinó també per la injecció de diners que suposa aquest pacte per a un dels principals lobbies de la ciutat, una Cambra de Comerç de Barcelona que encadenava anys de pèrdues.

Sota el paraigua de l’agència Barcelona Growth, el servei d’ajuda a l’empresa privada que acaba d’obrir les portes al districte [email protected] està pensat per ser una finestreta única empresarial que afavoreixi l’activitat econòmica i atregui la inversió estrangera, seguint la promesa de Xavier Trias de convertir la ciutat en “un lloc fàcil per fer negocis”.

CiU ha volgut repetir la fórmula de partenariat publicoprivat que ha aplicat en altres àrees de gestió municipal i ha adjudicat a la Cambra de Comerç de Barcelona l’explotació del servei en detriment d’altres opcions, com podria haver estat Barcelona Activa, empresa pública dedicada a la promoció econòmica, la formació i l’ocupació. L’equip de Trias va reestructurar el funcionament d’aquest ens públic amb l’argument de la “sostenibilitat financera” –amb reducció de plantilla inclosa— un any després d’arribar a l’alcaldia. Fonts municipals també creuen que es podria haver buscat altres empreses privades amb potencialitat per poder-ho gestionar per participar en el concurs.

Contractació directa de la Cambra

El primer contracte a favor de la Cambra tenia vigència fins al 31 de desembre d’enguany, però inclou la possibilitat de pròrroga de dos anys addicionals. Tanmateix, el procés que envolta la posada en marxa de l’OAE ha generat dubtes. L’alcalde Trias i el president de la Cambra, Miquel Valls, van anunciar la creació d’aquesta oficina al març del 2013, però no va ser fins al desembre que Barcelona Activa, a petició de l’Ajuntament, va licitar el contracte (16 de desembre) i el va adjudicar de manera directa a la Cambra (23 de desembre).

El govern es va emparar aleshores en una excepció legal que permet convidar només una empresa si es considera que per raons tècniques és l’única que pot desenvolupar el projecte. I així ho identifica el conseller delegat de Barcelona Activa en un informe amb data 31 d’octubre de 2013 quan assegura que la Cambra és “l’única persona jurídica amb els recursos i mitjans adients” per desenvolupar el projecte. En el mateix document s’enumeren els mèrits que justifiquen l’elecció de la Cambra com són, entre d’altres, la trajectòria en el suport de la tasca empresarial o el fet de posseir, en exclusiva, un cens públic d’empreses radicades a Barcelona.

Un dels grups municipals que més han protestat contra aquest projecte, ICV-EUiA, considera que aquestes raons són “més subjectives que objectives” encara que el procediment sigui lícit i vincula l’adjudicació a una maniobra per reflotar la Cambra de Comerç de Barcelona. De fet, el govern no se n’amaga i reconeixia aquest mes de febrer en la Comissió d’Economia que, més enllà dels motius de solvència professional, existeix una “voluntat política” per tenir una Cambra “forta i potent” que faci possible “la creació d’ocupació i garanteixi la reactivació econòmica”. Els números, no obstant això, evidencien que la seva situació econòmica és delicada: aprima la plantilla —de 171 persones el 2011 a 126 l’any següent—, els seus ingressos cauen 10 milions en l’exercici 2011-2012 i tanca aquell any, el 2012, amb 3 milions d’euros de pèrdues. Les del 2013 arriben als 4,8 milions. En aquesta situació hi té a veure el canvi de model de finançament de les cambres, que, des de fa alguns anys, les està obligant a dissenyar noves relacions amb les administracions.

Cobrar abans de l’adjudicació oficial

Un altre aspecte que presenta incògnites és el calendari de desenvolupament del projecte i els pagaments associats. Segons el contracte d’adjudicació, l’Ajuntament realitza el pagament dels 2,1 milions en quatre factures, dues el 2013 i les altres dues el 2014. La primera, per valor de 400.122,80 euros i en concepte de posada en marxa, es va liquidar dies després d’haver adjudicat de manera oficial el contracte a la Cambra però en referència a la suposada feina realitzada abans de l’adjudicació. “És estrany que s’hagin pagat uns serveis pels quals encara no s’estava contractant ningú”, assegura la regidora d’ICV-EUiA Janet Sanz.

L’acord també preveu una remuneració variable de fins a 514.250 euros condicionats al grau d’acompliment d’uns objectius “quantitatius i qualitatius”. Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde de l’àrea d’Economia, ha assegurat que aquest import variable s’abonarà sempre que la Cambra atengui un “mínim el 10% de l’univers total d’empreses que hi ha a la ciutat”, però ha deixat sense resoldre de quina manera s’avaluaran els resultats qualitatius, limitant-se a dir que estaran vinculats “al grau de satisfacció dels serveis prestats”. L’explicació, però, no convenç ICV-EUiA, que tornarà a preguntar aquesta setmana al ple de l’Ajuntament sobre un procediment que al seu parer s’ha fet amb “total opacitat”.

 

 

 

 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Mama desobedient' d'Esther Vivas

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació