Uns Pressupostos estèrils

El coronavirus SARS-CoV-2 ha aparegut gairebé sense avisar per provocar una de les crisis més greus de les darreres dècades. Una crisi que és, sobretot, sanitària, però també social i econòmica, degut a les greus conseqüències que està provocant en aquests àmbits. La Covid-19 ha canviat la nostra vida present, i haurem d’esperar uns mesos per saber si l’haurà canviat per sempre. Del que estem convençuts és que ens deixarà uns aprenentatges que caldrà atendre per no tornar a cometre els mateixos errors i així poder sortir-ne enfortits. Abans de l’arribada d’aquest virus, el Parlament estava a punt de realitzar el darrer tràmit per a l’aprovació dels pressupostos corresponents a l’any 2020. Anaven tard en dos sentits: perquè no s’aprovaven uns pressupostos des del 2017, i perquè el fet de presentar-los en el primer trimestre ja significava haver hagut de realitzar una pròrroga pressupostària a 1 de gener.

És evident que la nostra mirada envers aquests pressupostos no pot ser exactament la mateixa que fa unes setmanes, quan la pandèmia no havia arribat a casa nostra. La pregunta que ens hauríem de fer és si és necessari aprovar uns pressupostos, com diuen el Govern i els Comuns, que es van confeccionar en un moment que no té res a veure amb l’actual, i que, lògicament, no incorporen cap mesura per fer front a la COVID-19. La resposta del PSC és que no, ja que són insuficients per poder gestionar aquesta crisis i fer front a les seves greus conseqüències. De fet, des del meu grup parlamentari, portem setmanes demanant que es modifiqui el pressupost actual, a través de decrets llei, amb mesures urgents que permetin pal·liar algunes de les greus situacions que s’estan patint, com per exemple, la falta de liquiditat de les pimes i els autònoms.

El Govern insisteix en la necessitat d’aprovar els comptes i previsiblement s’aprovaran amb el suport dels Comuns. El seu argument consisteix a afirmar que sense pressupostos no pot augmentar el sostre de despesa, condicionat pels criteris establerts a la llei d’estabilitat pressupostària, i, per tant, que no té tant marge pel que fa a la despesa no financera. Nosaltres insistim que, malgrat la pròrroga pressupostària, es poden incorporar els ingressos extraordinaris, com els anunciats per l’Estat a través d’una major transferència per al sistema de finançament autonòmic i dedicar-los a salut o educació. De fet, aquest any 2020 serà el més alt de la sèrie, arribant a 21.816M€, un 8% més que l’any 2019, augment que està per sobre de la mitjana del que reben les CCAA en el seu conjunt, i pel qual la Generalitat ja ha rebut 550M€. Senzillament, hi ha un interès partidista perquè s’aprovin tot i saber que no donaran resposta als problemes que avui tenim sobre la taula.

Aprovarem uns comptes que no resolen cap dels problemes que afrontem avui. S’hauran de modificar un minut després que s’aprovin

Aprovarem uns comptes estèrils. No resolien cap problema dels que apuntàvem el mes de febrer, i no resolen cap dels que afrontem avui. Necessàriament s’hauran de modificar un minut després que s’aprovin. Ho explicaré amb més detall. Els pressupostos que el Govern (JxC i ERC), amb el suport dels Comuns, van presentar al mes de gener són uns pressupostos que no donaven resposta als problemes socials i econòmics que patia el país, no revertien les retallades realitzades des del 2011 amb la complicitat necessària d’ERC, que, des del 2013, ha donat suport des de fora als diversos Governs de CiU, fins a governar conjuntament des del 2015.

Alguns exemples que sostenen la nostra crítica a aquests pressupostos:

Pobresa infantil: la pobresa a Catalunya es situa en el 21’3%, amb un 28% d’afectació a menors de 16 anys. Som la CCAA amb major pobresa infantil, per sobre de la mitjana estatal, i el Govern en els pressupostos per al 2020 no proposa dedicar ni un euro de més a polítiques adreçades a la infància. Cap millora pressupostària.

Educació: el nivell formatiu continua sent un clar element generador i perpetuador de desigualtats socials: a més nivell formatiu, menys risc de pobresa. Amb estudis superiors la xifra és del 9’7%, en estudis de 2n cicle és del 20’3% i en estudis baixos de fins al 29%. Hi ha dues dades del nostre sistema que ens situen en la pitjor posició europea: el nostre abandonament escolar prematur està en el 18%, la dada més alta, i el nostre nivell d’estudis és el més baix, amb un 31% de catalans entre 25 i 34 anys amb l’ ESO o nivell inferior. A més, tenim un greu problema de segregació socioeconòmica a Catalunya, ja que és molt elevada. Tant és així que, per eliminar-la, caldria que el 36% de l’alumnat català canviés d’escola. Amb aquestes dades, preocupants, el Govern no proposa dedicar cap augment de recursos ni a la lluita contra la segregació ni a l’escola inclusiva.

Gent gran: una societat més individualista comporta situacions de soledat més elevada que aquella que reforça els llaços comunitaris. Actualment, els grups més afectats per la soledat no desitjada són les persones grans. Un 60% tenen sentiment de soledat. La soledat s’ha convertit en un risc per a la salut que incideix en la mort prematura. El 40% de les dones de més de 85 anys viuen soles. Amb aquesta fotografia, el Govern no ens proposa ni un euro per la construcció de noves residències o centres de dia, tampoc per obrir les places existents tancades que sumen un total de 10.000. Ni tan sols obre el debat per un model residencial de futur amb el repte que tenim per endavant.

Salut: en aquests darrers anys posteriors a la crisi, s’han incrementat les desigualtats en salut, i la diferència de vida entre les zones benestants i les més desafavorides és d’entre 7 i 10 anys. Hem patit un increment de les llistes d’espera, que s’han situat com les més altes de tot l’Estat; hem desatès la primària; hem maltractat els professionals i no hem recuperat serveis. I la proposta del Govern per al 2020 és dedicar a les polítiques sanitàries 9.789M€, és a dir, 740M€ menys del que han gastat al 2019, any en què la liquidació va ser de 10.529M€, sense comptar la despesa desplaçada que està a l’entorn dels 1.500M€.

Coneixement i recerca: necessitem una economia basada en el coneixement, i per això és imprescindible finançar bé les universitats i els centres de recerca, que han patit, en els darrers anys, retallades a l’entorn del 30%. Hem de dedicar recursos públics allà on es genera el coneixement i dirigir-los de manera que esdevinguem dinamitzadors de l’economia, creadors d’innovació i de nous mercats. Universalitzarem, així, les oportunitats que aporten la ciència i la innovació en la producció de riquesa i el combat contra la desigualtat, com diu l’economista Mariana Mazzucato. Només si apostem per la indústria del coneixement podrem reforçar el nostre teixit econòmic.

Aquests aspectes i d’altres són elements que no ens permeten als socialistes validar aquests comptes per al 2020. Era una reflexió feta al mes de febrer, és cert, però ja en aquell moment no aportaven solucions als problemes reals i sobretot, no posaven la mirada en el mitjà termini apostant per mesures estructurals, algunes urgents. Per tant, són uns pressupostos disfuncionals a l’hora de resoldre els problemes a curt termini però també tenen una falta de previsió de futur. Cada un dels problemes detallats, de no resoldre’s, empitjoren la nostra posició des de qualsevol perspectiva, ja sigui social o econòmica. I més en les circumstàncies actuals.

Tanmateix, era estrany demanar visió a mitjà termini a un govern que, en paraules del seu president, estava (i està) esgotat i dividit. Però no podem oblidar que els pressupostos són la llei més important que aprova un Parlament, allà on es fixen les prioritats del Govern per als propers mesos però també anys, perquè s’hi marquen tendències de futur, és a dir, cap on volem portar el país. Queda palès que va mancar previsió davant un escenari favorable. I, per tant, si aquests pressupostos no servien al mes de febrer per resoldre els problemes urgents ni tampoc els importants a mitjà termini, l’anàlisi empitjora si a la visió del febrer hi incorporem les conseqüències del coronavirus.

No volem més excuses, més enfrontaments, més gestos estèrils… Necessitem un Govern que governi

Cap dels àmbits comentats anteriorment estan ben tractats als pressupostos per una situació normal, i menys davant la crisi de la Covid-19. Portem sis setmanes confinats i encara esperem una reacció del Govern, que prengui mesures per afavorir la gent. Està mancant reacció urgent, imminent. Tenim un govern paralitzat en la presa de decisions, en la mobilització de recursos, en les mesures a posar en marxa, mentre altres administracions, en les mateixes circumstàncies i condicions, s’espavilen a fer-ho, com la Comunitat Valenciana, presidida per Ximo Puig, que ha comprat ja prop de 500 tones de material sanitari, o ha posat a disposició d’empreses, autònoms i treballadors més de 150 milions d’euros.

Hi ha hagut manca de previsió en la visió a mitjà termini i manca de reacció en la resposta urgent. No volem més excuses, més enfrontaments, més gestos estèrils… Necessitem un Govern que governi amb les possibilitats que té i resolgui els problemes de la gent, i que ho faci amb rigor i eficàcia.

L’any 2019 el dèficit de la Generalitat va ser del 0’56%, sis vegades més del permès. I això no és una frase buida, això significa més de 1.000M€ de dèficit que es convertiran en deute i que haurem de retornar. Diu el vicepresident Aragonès que la culpa d’aquest excés de dèficit és de l’Estat, que no va pagar alguns dels deutes pendents. I a mi m’agradaria recordar-los que en la proposta dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2019 s’incorporava el pagament de deutes pendents a Catalunya com l’IVA o una part pendent de l’àmbit de seguretat, o 2.200M€ en inversions.

Aquells pressupostos no es van aprovar, entre d’altres motius, perquè tant ERC com JxC hi van votar en contra. Això va ser al mes de març del 2019. Si aleshores el vicepresident ja sabia que no arribarien aquells recursos a Catalunya, per què no va revisar la despesa? Per què va gastar més del què tenia?. De nou, el Govern culpabilitza un altre del que li passa, sense assumir cap responsabilitat i sense reconèixer la seva mala gestió que, en els darrers anys ha situat el deute de la Generalitat prop dels 80.000M€.

És evident que els socialistes no donarem suport a aquests pressupostos per al 2020, que no responen ni a les urgències ni a una visió a mitjà termini, i que davant la crisis que vivim, encara posa més en evidència la manca de previsió del Govern de dedicar recursos a aquells àmbits prioritaris que permetrien lluitar amb millors condicions contra la desigualtat i posar les bases d’una economia del coneixement més justa i sostenible.

No donarem suport a un Govern esgotat, dividit però alhora estenem la mà perquè, després de l’aprovació dels pressupostos, comptin amb nosaltres per modificar-los i atendre a les necessitats que la crisi provocada per la Covid-19 ens ha posat al davant. És moment de construir junts, i sumar totes les forces possibles per lluitar contra aquesta pandèmia. Ara, més que mai, cal generositat, intel·ligència i estar a l’altura de les circumstàncies. No podem decebre.