27/11/2024 | 06:00
El racisme immobiliari és una forma de discriminació que afecta les persones que, pel seu color de pell o per la seva procedència o pel seu origen, estan catalogades o percebudes com a pobres. Per aquesta mateixa raó, aquest tipus de violència no preocupa els nostres dirigents polítics. A Catalunya, tres quartes parts dels col·lectius estrangers no tenen dret a vot; per tant, els seus problemes no són prioritaris per a cap partit. Per a l’alta política, les dades que demostren la permeabilitat d’aquesta pràctica discriminatòria passen desapercebudes. El 77% de les persones en situació de sensellarisme a escala estatal tenen nacionalitat estrangera, d’acord amb dades de l’UNICEF; segons un estudi elaborat en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres de Girona i el d’Habitatge de Salt, més del 92% de les immobiliàries gironines i del 83% de les saltenques accepten les propostes dels rendistes que els demanen no llogar a persones immigrants o negres, i una cinquena part reconeixen que tenen com a política d’empresa no llogar mai a membres d’aquests col·lectius; per la seva banda, a Barcelona, un 86% de les immobiliàries accepten o faciliten el racisme segons els estudis del mateix consistori.
Més del 92% de les immobiliàries gironines i del 83% de les saltenques accepten les propostes dels rendistes que els demanen no llogar a persones immigrants o negres
Malgrat aquesta realitat, i les sancions recollides tant en el Codi penal (amb una pena d’inhabilitació d’1 a 4 anys) com en la Llei del dret a l’habitatge (amb multes de 90.001 a 900.000 euros), espanta comprovar que en tot el país només s’ha tancat un expedient sancionador per racisme immobiliari (a Barcelona, el 2021).
És cert que les immobiliàries mai no diuen directament a la persona afectada que no li lloguen el pis pel fet de ser negra, gitana o d’origen estranger, i que s’amaguen darrere una àmplia bateria d’excuses fins a revelar que el pis ja està reservat o llogat, fet que dificulta molt recollir proves per denunciar el greuge. És igual o més cert que les administracions s’agafen a aquesta excusa per limitar-se a presentar l’enèsima diagnosi que, en qualsevol cas, no s’acompanya mai d’un decàleg d’actuacions.
El racisme immobiliari beneficia els rendistes racistes, els agents de la propietat que se salten la llei i una part de la societat que aprofita els privilegis perquè res no canviï
Davant d’aquest panorama, si indaguem sobre qui surt beneficiat d’aquesta violència, una lectura ràpida del funcionament de les dinàmiques segregadores que en resulten porta a la deducció següent: el racisme immobiliari beneficia els rendistes racistes, els agents de la propietat immobiliària (API) que se salten la llei amb la complicitat d’uns poders públics que prefereixen protegir-les de les sancions a defensar les afectades, i un determinat sector de la societat que aprofita els seus privilegis perquè res no canviï en el seu entorn urbanístic monoètnic.
En les accions pendents per erradicar aquesta discriminació es troba una de tan senzilla com la de generar les condicions per a una aplicabilitat transformadora del paquet normatiu existent. Això, per començar, hauria de requerir l’elaboració d’un protocol que informi del procediment per denunciar davant dels ens locals i d’un pla de comunicació adreçat als col·lectius afectats perquè puguin exercir els seus drets.
* Aquest article apareix publicat a la revista ‘Habitar’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
