Crític Cerca
Opinió
Andrés García Berrio

Andrés García Berrio

Advocat defensor de drets humans i candidat de Comuns Sumar a les eleccions al Parlament de Catalunya

Davant l’onada reaccionària, més drets

El manament per al futur Govern català hauria de ser posar el dret internacional de drets humans al centre com a nucli irradiador de totes les polítiques públiques

23/04/2024 | 20:05

Delegació de Barcelona que va anar al Congrés dels Diputats a defensar la ILP sobre regularització de migrants / REGULARIZACIONYA.COM

Des de fa ja més d’una dècada s’està estenent una onada reaccionària que busca generar un nou model de governança que, de manera desacomplexada, superi l’actual sistema internacional de protecció dels drets humans. Aquest sistema, encara que de manera imperfecta, porta dècades propiciant un horitzó per a la conquesta efectiva de drets per part d’amplis sectors socials i de minories en molts països. L’objectiu de l’onada reaccionària és fomentar models de governança més autoritaris per fer front a reptes tan importants de futur com la transició energètica.

La conseqüència d’aquesta onada no és només l’auge concret de moviments o partits d’extrema dreta, sinó que també ha radicalitzat la dreta, i està afectant cada vegada més els marcs discursius del debat públic i les polítiques públiques en general.

És en aquest context que se celebren les eleccions a Catalunya el proper 12 de maig. El marc ha canviat molt en els últims 10 anys. Recordo perfectament que el 2015 va ser relativament fàcil aconseguir un gran acord al Parlament de Catalunya per demanar que es tanqués el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, amb el suport de CiU, d’ERC, del PSC, d’ICV i de la CUP. No era tan sols una qüestió de convenciment polític, sinó que en aquell moment votar el contrari no donava rendibilitat electoral.

Posar el focus en la nacionalitat de les persones que cometen delictes i demanar-ne l’expulsió és perillós i irresponsable

En canvi, fa tan sols alguns mesos, Junts va anunciar que havia arribat a un acord amb el Govern estatal per fer una llei de delegació de les competències en política migratòria a Catalunya, tot argumentant que era la manera de poder garantir i accelerar les expulsions de persones migrants “multireincidents“. “Hem de mirar en quines condicions se’ls pot expulsar”, va dir el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a la ràdio. La delegació de competències en matèria migratòria a Catalunya pot ser una bona mesura si s’aprofita per fomentar polítiques que ampliïn drets i que agilitzin els tràmits en matèria d’estrangeria i d’asil. No obstant això, seria important començar per garantir des d’ara mateix, de manera efectiva, a tots els municipis de Catalunya, l’accés no discriminatori al padró sense domicili fix, porta d’accés a molts drets. Però és que, tan sols un mes abans, 10 alcaldes i alcaldesses de Junts feien tot el contrari, exigint l’expulsió de les persones migrants multireincidents en una roda de premsa. El CIE ha passat a servir per intentar aconseguir vots, tot barrejant persones migrades amb la inseguretat. Posar el focus en la nacionalitat de les persones que cometen delictes i plantejar solucions com aquesta és perillós i irresponsable. Però, sobretot, exemplifica fins a quin punt el marc antidrets està avançant, especialment contra les persones migrades i les comunitats racialitzades.

En aquest context, va ser una gran notícia que, gràcies a l’empenta d’aquestes comunitats i les 700.000 signatures que van obtenir, fos admesa a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) “Regularització ja” al Congrés dels Diputats. Un gran primer pas, encara que la seva aprovació necessitarà una gran onada antiracista. Això sí, tan sols un dia després, es va aprovar al Parlament Europeu la reforma de cinc reglaments a través del Pacte d’asil i migracions avalat pel socialisme europeu, que aguditza aquest marc antidrets de manera greu. En els pròxims mesos, una vegada s’acabi aprovant definitivament, hi ha una gran feina per fer que la seva aplicació a l’Estat espanyol sigui tan poc lesiva com sigui possible.

Aquest mateix marc antidrets és el que ha permès que empreses de desocupació portin anys fent desallotjaments extrajudicials amb total impunitat. És molt greu que el Govern de la Generalitat, com tampoc no ha fet l’estatal, no hagi dedicat esforços materials, a través del cos de Mossos d’Esquadra, per investigar de manera efectiva aquestes empreses que vulneren, des de fa temps, els drets de moltíssimes persones en situació d’exclusió social. La major part dels casos s’han arxivat perquè no s’han posat prou mitjans per investigar aquests grups. De fet, se senten tan impunes que promocionen contínuament a les xarxes, sota discursos d’odi, aquestes pràctiques. Caldria investigar, a més, els vincles entre aquests grups i les connexions amb l’extrema dreta. Però, fins ara, això no ha estat una prioritat. D’altra banda, tampoc no ho ha estat augmentar de veritat el parc públic d’habitatge de lloguer social a Catalunya, que es troba en l’1,5%, en comparació amb la mitjana del 16% a la Unió Europea, així com regular de manera correcta el lloguer de temporada o el d’habitacions.

Les persones imputades pel ‘cas Tsunami’ han de poder tornar a casa com més aviat millor i amb total tranquil·litat

Davant de l’agenda antidrets, el manament per a la futura composició del Parlament de Catalunya i el futur Govern de la Generalitat hauria de ser posar el dret internacional de drets humans al centre com a nucli irradiador de totes les polítiques públiques. I, en aquest context, això només és possible amb una agenda realment progressista que posi el garantisme també al centre.

Gràcies a posar al centre els drets humans, entre diferents actors socials i polítics s’han aconseguit grans avenços, com ara l’aprovació de la Llei d’amnistia, que ha de garantir que cessi la repressió del dret a la protesta a Catalunya. La seva aprovació ha de comportar que s’arxivi, entre altres causes, la que s’ha iniciat per la campanya Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional, en un nou exercici de deliri jurídic. Les persones imputades han de poder tornar a casa com més aviat millor i amb total tranquil·litat.

Grans consensos com aquest s’han de poder ampliar per protegir els drets del conjunt de la ciutadania en àmbits tan rellevants com l’habitatge, la igualtat, la pobresa o l’emergència climàtica. Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha mostrat un horitzó important a través d’una sentència pionera aconseguida gràcies a un litigi de l’organització suïssa Dones Grans pel Clima, en la qual va dictar que Suïssa va vulnerar els drets humans dels seus ciutadans i ciutadanes pel fet de no complir els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. No hi ha un planeta B, i cal posar de veritat i al centre mesures efectives per aconseguir amb urgència una transició ecològica justa. Ampliar l’aeroport del Prat o construir el macrocasino del Hard Rock va just en la línia contrària a protegir els drets humans.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies