Entre totes, tot?

Les societats no deixen mai de reflexionar sobre com millorar la nostra vida en comú. Arran d’aquesta voluntat crítica i constructiva, han sorgit diferents respostes teòriques i pràctiques que proposen solucions als grans reptes del segle XXI, com ara la lluita contra la desigualtat global, l’aturada del canvi climàtic o l’erradicació de formes de discriminació com el racisme, la qüestió de gènere o la vulneració de drets bàsics a col·lectius com l’LGBTI+ o les comunitats indígenes.

Les dinàmiques d’opressió, dominació i explotació han estat presents en la nostra vida en comú des dels inicis civilitzatoris. Alguns ho han anomenat desigualtats; d’altres, discriminació sistèmica, o d’altres, lluita de classes. Sempre hem comprès la interacció de forces contràries com una dicotomia, com un bàndol dels bons i un bàndol dels dolents on viure ha hagut de voler dir sempre prendre partit. Però, si una cosa ens han demostrat les societats postcapitalistes en què vivim ara, és que les coses són de tot menys certes, clares i senzilles, i que la vida humana (i, per tant, també la vida en societat) transcorre entre mars d’incerteses, inquietuds i complexitats, que van més enllà del que moltes vegades podem entendre.

Per això, quan pensem, ens relacionem o actuem, no només podem ni hem de tenir present una variable, sinó que hem d’entendre els fets com a resultat de la interacció d’infinits components que es converteixen en allò que ens arriba. Així, no podem entendre una situació de violència sense entendre com els estereotips de gènere, la pertinença a una comunitat, l’educació o la classe socioeconòmica afecten la conformació del caldo de cultiu que permetrà, en un moment donat, executar-la. No es pot entendre la crisi dels refugiats sense entendre les relacions geopolítiques, ni es pot comprendre la violència patriarcal sense entendre els valors culturals d’una comunitat o el seu posicionament com a part de tot el col·lectiu social.

La nostra relació amb la naturalesa està basada en principis de dominació, opressió i explotació; principis que hem vist dirigits cap a altres entitats de la nostra societat, com poden ser les dones, les persones amb orientacions sexuals no normatives, les comunitats migrants o racialitzades, les persones pobres, les persones amb discapacitat o les que són més de dues de les anteriors alhora. El paral·lelisme en aquests patrons els ha reforçat entre ells i ha generat el que es podria anomenar un nus dur que només es pot destruir de dues maneres: comprenent cada fil i entenent el rol que té en l’enredament del conjunt, o dinamitar-ho tot.

L’ecologia sense les persones és tan sols “cuidar un jardí”; cal un enfocament interseccional per a la gestió de la crisi climàtica

La lluita ecologista i les diferents lluites socials han de treballar de bracet. Com es coneix popularment, l’ecologia sense les persones és tan sols “cuidar un jardí”. Però, per què cal un enfocament interseccional per a la gestió de la crisi climàtica? Aquí en presento cinc raons:

1. Reconeix la complexitat de les desigualtats existents. En un planeta rodó com el nostre, res no passa de manera aïllada, i no hi ha cap fenomen social que no n’afecti d’altres. L’avantatge que ens presenta la interseccionalitat és reconèixer aquestes múltiples connectivitats i entendre la manera com una cosa es relaciona amb l’altra, i amb l’altra, i amb l’altra. Entendre que no hi ha respostes climàtiques sense respostes socials és un primer pas que la justícia ambiental permet, però cal anar un pas més enllà i preguntar-nos: com puc, des de la meva lluita, ajudar la del meu costat? O, encara més, com podem unir esforços per lluitar per un mateix fi comú?

2. Permet replicar estratègies d’altres moviments, causes o lluites. Els moviments i les lluites (siguin socials, climàtics, ambientals, indígenes o d’una altra mena) solen tenir patrons similars en el seu modus operandi. Les manifestacions, les activitats de consciència ciutadana o els reclams dels diferents moviments activistes solen ser similars, per la qual cosa els aprenentatges d’un espai es poden replicar en un altre, malgrat les diferències.

3. Permet articular solucions efectives i compartides. La interseccionalitat no només és desitjable en l’escala de les idees; també ho és en la de les pràctiques: compartir lliçons és una altra manera de ser més eficient en la recerca de resultats, tot unint forces i aprofitant estratègies per comprendre i abordar les necessitats i preocupacions de diferents grups des d’una mateixa acció. Si treballem la desigualtat i l’opressió com un fenomen compartit, podrem millorar, així, les respostes que donem en favor de la justícia global.

4. Fomenta, impulsa i crea solidaritat i participació comunitària. Si un moviment se centra en una sola lluita, alguns dels seus membres poden qüestionar la seva pertinença al moviment o no sentir-se inclosos en totes les demandes. Tanmateix, si som capaces de crear moviments transversals i diversos, que inclouen diferents lluites i fan d’aquest espai un lloc ampli i còmode per a tothom, pot ser també un espai per generar solidaritat entre totes les causes i poder construir aliances i reconèixer fronts comuns, mentre combaten la discriminació i els prejudicis que normalment acompanyen la manera com comprenem les coses.

5. Ens orienta cap a l’objectiu de la política: el benestar i la felicitat. En els últims anys, els moviments i les lluites socials han articulat una sèrie de respostes que anaven centrades a donar respostes a fets concrets, com ara la discriminació per raó de gènere, classe i origen, o a fenòmens com ara la contaminació, el maltractament dels recursos naturals o la pèrdua de la biodiversitat. Així i tot, convé no oblidar que tots aquests objectius estan dirigits a una mateixa finalitat: la justícia social i el benestar planetari. Per aquest motiu, la interseccionalitat és una eina clau per no perdre el nord i orientar-nos al que és, en realitat, un objectiu comú per a tothom.

Reconèixer i centrar-nos en les desigualtats existents ens permet donar respostes compartides i fomentar la solidaritat com un valor rector de la nostra vida en comú. Per aquest motiu, la justícia global i la interseccionalitat ens donen una lliçó que, des del nostre territori, però també des de tots els indrets del món, hem de recollir per guiar i acompanyar el que serà, en els anys vinents, una gestió complicada.