Crític Cerca
Opinió

Carn o peix, pera o poma? Macedònia de plurisexualitats pel 28J

28/06/2016 | 00:05

27317144293_d20e254fbc_z
/ QUINN DOMBROWSKI

El dia per l’alliberament lesbià, gai, bisexual, trans i intersexual rememora els disturbis d’oposició a una redada policial al pub Stonewall Inn, de Nova York. Stonewall era un local habitual de transsexuals, gais o ‘drag queens’. I aquell dia de 1969 es va produir una de les primeres articulacions de protesta del que seria el moviment LGBTI. Des d’aleshores, el dia de l’orgull concentra actes per reivindicar els drets reals i efectius del col·lectiu LGBTI però també per lluitar contra la discriminació. A Catalunya, el manifest unitari per als actes del 28 de juny ha escollit el lema “Les plurisexualitats trenquen binarismes. Entre poma o pera, escullo macedònia!”. Al text es reconeix el pas endavant que ha representat la llei contra la LGTBIfòbia de 2014, però es lamenta que encara no s’hagi implementat. La denominació LGTBI neix en les societats anomenades occidentals i no és extrapolable en altres indrets. En aquest article, mantenim la denominació escollida pels autors respectius quan tractem de cada llibre.

Diversitats sexoafectives i de gènere

portades-pagina003La selecció de llibres que us hem preparat, un assaig, un manual i dos llibres de ficció, respon al lema del 28J, ja que pretén explicar totes les diversitats sexoafectives i de gènere existents. El manual il·lustrat ‘Género. Para que nos entendamos‘ (Veus amb veu), de Noa Delclòs Coll, és una bona elecció per situar el debat. Ens introdueix al concepte de gènere en relació a la identitat, l’expressió, els cossos i la discriminació. Comença qüestionant el binarisme dels rols de gènere assignats culturalment a les societats occidentals, i juga amb els colors blau i rosa, que acoloreixen personatges dels quals surten globus amb frases clixé (“Pórtate como un hombre y deja de llorar!”; “Tiene vagina! Vamos a agujerearle las orejas!”). El germen de l’obra és un treball de secundària, convertit en un llibre il·lustrat sobre la teoria de gènere o ‘queer’, amb la voluntat de facilitar que les persones de l’entorn de l’autor entenguin què significa ser trans. El manual explica termes com transgènere o cisgènere (referit a les persones a les quals els coincideix el gènere assignat i el real). Amb un apartat centrat també en el feminisme i el transfeminisme, el llibre trenca una llança a favor de la llibertat d’expressar les identitats de gènere amb total plenitud, sense barreres, fòbies ni discriminacions. I combat el monosexisme de forma clara i entenedora.

Els reptes de ser docent LGTB

PER LA CORDA FLUIXA (2G)OK.inddSi l’anterior llibre és fruit de l’impuls d’un estudiant, l’assaig ‘Per la corda fluixa. Respostes davant el repte i el risc de ser docent i LGBT‘ (Bellaterra Edicions) és el resultat d’anys d’estudi d’un professor de secundària homosexual. Eloi Biosca fa servir un símil gràfic: a l’hora de visibilitzar la identitat i diversitat afectivo-sexual dins l’entorn educatiu, els docents LGTB caminarien per una corda fluixa penjada sobre el buit: la situació els generaria pors, però també estratègies per superar-les. L’assaig es fonamenta en setanta-dues entrevistes personals a docents LGTB de centres públics, privats i concertats. Es parteix d’una pregunta que un docent heterosexual, que no està sotmès a la mateixa pressió social i prejudici, no es faria de la mateixa manera: quan s’és docent, és necessari (i recomanable) revelar l’orientació afectivo-sexual a l’aula? Biosca respon amb un trenat de testimonis de professors i professores que descriuen les seves pors al risc, a les discriminacions…

L’autor té una tesi: és imperatiu plantar cara, fer-se visible amb naturalitat, a l’alumnat, als companys i a la direcció dels centres. No amaga la seva mirada crítica i ho evidencia en la introducció: “És molt possible que l’autor del present llibre pugui semblar impertinent als ulls de molts dels lectors que són professors i que no els agrada que algú els digui que tenen uns comportaments, mantenen uns silencis i fan unes negacions i omissions que vénen determinades per una sèrie de pors a les quals no fan front”. Biosca aborda els condicionants psicològics i socials que empenyen a determinades actituds, però no s’oblida de qüestionar el paradigma educatiu i el rol tradicional atribuït a la persona docent. ‘Per la corda fluixa’ clou amb un recull d’experiències positives de “donar-se a conèixer als alumnes”. Més enllà de lleis o de reglaments favorables a abordar la diversitat afectivo-sexual a l’aula, l’autor aposta per la implicació personal, per la lluita constant i incansable: “Comprenc la por”, diu, “però no la puc plànyer”.

‘Donde no puedas amar, no te demores’

1507-1Sense por s’ha escrit i editat una antologia de títol suggeridor: ‘Donde no puedas amar, no te demores‘ (Egales). És un recull de relats exquisits de les escriptores més compromeses de la literatura LGTBQ espanyola i llatinoamericana. Són dotze autores ja publicades a l’editorial Egales, decidides a donar veu i visibilitat a la imaginació lesbiana: Yolanda Arroyo Pizarro, Maria Ángeles Cabré, María Castrejón, Isabel Franc, Josa Fructuoso, Clara Asunción García, Emma Mars, Mila Martínez, Thais Morales, Carme Pollina, María Pía Poveda i Paloma Ruiz. Els textos estan escrits expressament per aquesta ocasió. En un dels relats (“De tirar la primera piedra”), una parella estable es dedica a recrear discussions escandaloses (i falses) per a un públic selecte, el veïnat de matrimonis heteroinfeliços que envolten casa seva. A “Te lo puedes creer?” es descriu la sortida d’armari d’una universitària tenaç que confessa el seu amor a la líder d’un col·lectiu LGBTQ, a qui ha estat espiant intel·lectualment temps ençà, i és corresposta. El rotllo d’una directora de cinema d’èxit amb la seva ajudant molt més jove, la visita d’un amor perdut en un poble remot i moltes altres històries conformen el reguitzell de situacions quotidianes d’aquest llibre, que inclou belles escenes de sexe. El resultat és una antologia de narrativa sobre l’amor, el desig i la sexualitat lèsbica escrita per dones que estimen dones. Suposa un llibre necessari i un reconeixement als 20 anys de l’aposta literària i ideològica d’una editorial que defensa la diversitat afectivo-sexual i de gènere.

L’amor primerenc

El primer Amor -PORT.inddL’adjectiu que millor defineix el conte ‘Mi primer amor‘ (Edicions Bellaterra) és tendre. Escrit per Brane Mozetic i il·lustrat per Maja Kastelig, recrea la història d’un amor possible als sis anys. La nova vida del protagonista, un nen rural que ha d’emigrar amb la seva mare cap a una ciutat, transcorre amb placidesa. Tancat a casa perquè no li agrada anar amb la colla dels nens del carrer, es distreu tot sol. De tant en tant juga a imitar el festival de música de San Remo, un dels seus jocs preferits, vestit amb els accessoris i les robes de la seva mare. A l’escola, es fa molt amic d’en Fran, amb qui sempre comparteixen estones. Un bon dia, decideix mostrar-li la seva afició secreta, i canta només per ell, amagat de la resta, però les mestres els descobreixen i els castiguen. En una altra ocasió, després d’absentar-se una setmana, en Fran el rep amb un petó, però ràpidament una mestra li etziba: “I a tu què et passa? No és una nena!” Finalment, els acaben separant i no tornen a estar junts. Farcit d’il·lustracions pensades com petits fotogrames a l’escala de les criatures, ‘Mi primer amor’ descriu amb senzillesa i naturalitat la història del descobriment amorós a una escola que exerceix un paper repressor, que imposa la normativitat heterosexual i impedeix qualsevol expressió d’afecte. Un amor d’infantesa finalment impossible.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació