12/04/2016 | 13:12
Ja hi tornem a ser, el govern espanyol vol interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei autonòmica, la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada per unanimitat al Parlament l’estiu passat. Novetat? Cap ni una. Només entre 2012 i 2014 es van interposar 174 recursos. I ja són quatre les lleis d’habitatge recorregudes i suspeses en altres comunitats autònomes els darrers anys: la d’Andalusia -amb sentència parcialment estimatòria-, Euskadi, Canàries i Navarra. Tanmateix, el mes de novembre de 2015, quan acabava el termini de 3 mesos per interposar el recurs contra l’anomenada ILP habitatge, el govern va decidir no fer-ho -només faltava un mes per a les eleccions generals-, però sí que va obrir una comissió bilateral Estat-Generalitat mitjançant la qual es dirimirien aquells indicis d’inconstitucionalitat ensumats pel PP. Aquesta jugada allargava 6 mesos més el període durant el qual la llei es podia portar al Tribunal Constitucional, adoptant com a data límit el proper 6 de maig.
El silenci espaterrant durant aquests mesos ha permès aplicar la “llei 24”, fer formacions a tècnics i tècniques municipals, desenvolupar guies per facilitar la seva aplicació i treballar al màxim per obtenir-ne els resultats volguts: aturar desnonaments i talls de llum, aigua i gas. L’article 7, relatiu a la cessió obligatòria de pisos buits, també començava a ser aplicat per diversos municipis per ampliar el parc públic de lloguer social i disposar d’habitatges.
A menys d’un mes de la data salvadora, però, han saltat les alarmes. La comissió bilateral es reuneix avui per videoconferència. I la resposta no es farà esperar. No obstant això, volem recordar al govern del Partit Popular cinc motius pels quals s’hauria de parar a pensar abans d’interposar el recurs.
1. Govern en funcions
A més del President del Govern, també el Defensor del Poble, cinquanta diputats i cinquanta senadors poden interposar l’anomenat recurs d’inconstitucionalitat. Tanmateix, només la Moncloa té la potestat, a través de l’article 161.2 de la Constitució espanyola, de suspendre la norma en qüestió fins que l’alt tribunal es pronunciï. Resulta, però, que actualment el govern de Madrid es troba en funcions, gairebé quatre mesos després de les eleccions al Congrés i de diversos intents fallits de pactar. S’albiren, a més, noves eleccions a finals de juny. Quina legitimitat té l’actual executiu de Mariano Rajoy per suspendre una llei que dóna resposta a l’emergència habitacional? Serà capaç el Partit Popular de fer servir -probablement així serà- l’últim consell de ministres de la seva legislatura per acabar amb una llei que està millorant la vida de milers de persones a Catalunya? Seria un colofó memorable per a la pèssima tasca governamental dels darrers anys en matèria d’habitatge.
2. ILP i unanimitat parlamentària
La llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica emana del Parlament de Catalunya, però neix d’un Grup Promotor format per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. Després de recollir més de 175.000 signatures i d’aconseguir el suport d’entitats, sindicats, organitzacions i col·legis professionals, la iniciativa legislativa popular va ser aprovada a la cambra catalana per unanimitat -inclosos els vots del PP, amb abstenció en algun article-. Amb molts esforços de negociació i cintura política, el 23 de juliol es feien realitat noves eines per revertir la pèrdua d’habitatge i els talls de subministraments de moltes famílies. Els grups polítics “havien estat a l’alçada” de la situació, tal i com exigíem des del Grup Promotor de la llei. Ara, el govern popular en funcions s’atrevirà a suspendre una normativa que està en marxa, impulsada per la ciutadania organitzada, recollint les demandes en aquesta matèria dels darrers anys, i amb un ampli suport social? El frau democràtic contra la sobirania del Parlament de Catalunya i els signataris de la ILP seria d’alta volada.
3. Expansió de la potestat legislativa estatal
Els recursos d’inconstitucionalitat han estat sempre font de conflicte entre les diferents administracions i nivells de govern. La històrica LOAPA va ser un exemple de la invasiva forma de legislar del govern central. Lleis marc, de bases, igualtat entre espanyols, l’existència de lleis estatals amb contingut similar… són només alguns dels arguments que s’acostumen a esgrimir per part del govern i que sovint confirma el Tribunal Constitucional. En el cas dels recursos contra les lleis d’habitatge d’Andalusia, Euskadi, Navarra i Canàries, d’altres elements entraven en joc: la (ultra)protecció del dret de propietat, l’afectació de la planificació econòmica, de la legislació en matèria civil -de competència estatal-. No obstant, habitatge i consum són competències exclusives de les comunitats autònomes; la normativa que les desenvolupa, inevitablement guardarà certa relació amb la propietat o la planificació econòmica, però on comença i on acaba la invasió de competències? L’expansió de la potestat legislativa estatal buida de contingut les competències reconegudes als Estatuts d’Autonomia.
4. Descrèdit electoral
Tot apunta que el Partit Popular amaga un as sota la màniga per arribar a un pacte de govern i evitar les eleccions anticipades. Si no és així, no s’acaba d’entendre aquesta voluntat de tombar lleis ciutadanes i declarar la guerra a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, un moviment amb un suport popular extens i una alta capacitat organitzativa. Els escarnis i la irrupció en campanyes electorals posen de manifest la capacitat d’incidència política de la PAH. Vol arriscar-se el PP a veure’s desacreditat en la imminent campanya electoral? D’altra banda, és probable que el recurs d’inconstitucionalitat beneficiï el govern de Junts pel Sí en aprofundir en el conflicte Catalunya-Espanya.
5. Mesures amb minsos resultats
Les lleis i modificacions legislatives impulsades pel PP, en gran part a remolc de les mobilitzacions populars i els tocs d’atenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb prou feines han resolt les dificultats en matèria d’habitatge que pateix gran part de la població. Mesures tímides, requisits estrictes, resultats escassos. El percentatge de famílies que s’han pogut acollir a les lleis anunciades pel govern espanyol dista molt de ser satisfactori, fins al punt que més d’una desena de parlaments autonòmics han presentat o debatut recentment lleis inspirades en la 24/2015. Pot el Partit Popular permetre’s el luxe de bloquejar iniciatives legislatives que vénen a resoldre situacions d’emergència? Davant la seva inoperància, fins quan seguirà el govern espanyol fent de ‘perro del hortelano’?
Per descomptat, les assemblees de la PAH i de l’APE encara s’omplen de persones que necessiten aturar desnonaments, dacions en pagament, condonació de deutes o evitar el tall de subministraments. La llei 24/2015 no resol totes les qüestions d’habitatge ni està tenint una aplicació òptima, però és l’aposta que s’ha fet des de la ciutadania, el Parlament i les administracions catalanes. S’ha de ser molt agosarat per enviar-ho tot en orris i posar-s’hi en contra, sense, aparentment, una clara contrapartida.
A no ser que les entitats financeres, les empreses subministradores i les portes giratòries i hi tinguin alguna cosa a veure…
