Crític Cerca
Opinió
Dani Domínguez

Dani Domínguez

Periodista de 'La Marea'

Dues anotacions sobre la crisi cíclica del PP: més a la dreta i amagar la corrupció

El Partit Popular es mou al so del que dicta la dreta política i mediàtica més 'ultra', capitanejada per Aguirre i Losantos

25/02/2022 | 06:00

Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado / ACN

“El PP té alguna esperança de vida amb Casado, cap amb les ‘nenes assassines’ [Cospedal i Santamaría]. L’última oportunitat del PP no passa per triar Soraya […], sinó Casado”. “Espero que [Pablo Casado] sigui el proper líder. I ho espero i hi confio, perquè és l’únic candidat que ha defensat els principis i valors del partit, que malauradament els darrers anys teníem oblidats”.

Les dues primeres frases són del comunicador Federico Jiménez Losantos. Les dues últimes, de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. Per a la dreta més recalcitrant, Pablo Casado era, l’any 2018, “l’únic candidat” possible per liderar el Partit Popular, “l’última oportunitat” que el PP continués sent el partit hegemònic de la dreta. I aquests suports mediàtics i polítics van servir al diputat avilès per guanyar les primeres primàries que es van celebrar a la formació conservadora, superant Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal, José Manuel García-Margallo, José Ramón García-Hernández i Elio Cabanes.

La dreta més ultraconservadora dins del PP va fer costat a Casado per trencar amb el llegat de Mariano Rajoy (Sáenz de Santamaría, De Cospedal i García-Margallo havien integrat el seu Govern com a ministres). Era un polític jove i relativament conegut (García-Hernández i Cabanes eren càrrecs desconeguts) al qual podien manipular per portar el partit cap a posicions més escorades a la dreta.

Casado els va tornar el favor i va apostar personalment per dues persones per al nou PP: Isabel Díaz Ayuso per a la presidència de la Comunitat de Madrid i Cayetana Álvarez de Toledo per al càrrec de portaveu del partit al Congrés dels Diputats. Dos càrrecs de l’ala dura del partit per acontentar els neocons capitanejats per Aguirre i Losantos que pretenen portar el PP cap a la ultradreta, no per competir amb Vox, sinó per fusionar-los ideològicament. I dos càrrecs que, finalment, l’han portat fins a la dimissió.

Casado ha dit adeu a la presidència del PP, acorralat per membres del partit que van ser encoratjats per veus externes

Casado ha dit adeu a la presidència del Partit Popular acorralat per membres de la seva pròpia formació, des de barons fins a diputats que van ser encoratjats per veus externes: “Demano perdó per haver-li donat suport alguna vegada. En general, tinc olfacte per a la gent. Pocs desenganys he tingut en la meva vida com amb aquest subjecte que es fa dir Pablo Casado i, potser, resulta que fins i tot això és fals”. “Casado ha de dimitir. Teo anava dient que acabaria amb Ayuso”.

Novament, la primera frase surt de la boca de Federico Jiménez Losantos, i la segona, d’Esperanza Aguirre. En aquesta nova batalla, tots dos han fet costat al bàndol més ultra dels dos que es barallaven i, una altra vegada, han guanyat. Una altra vegada. Caldrà veure com reben el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, si aquest acaba per consumar-se, i si a ell no li aplicaran també l’apel·latiu de “maricomplejines”.

El viratge (etern) del PP al centre serà una farsa mentre el sector més reaccionari del partit continuï controlant l’opinió publicada, que ja s’encarregarà de tapar qualsevol sospita de corrupció. El seu únic objectiu és radicalitzar les posicions d’aquesta formació i canviaran d’opinió cada tres anys i mig, com han fet ara, defenestrant els qui ells mateixos van ajudar a pujar. Deixaran pel camí a qui faci falta fins a aconseguir la seva finalitat.

Ayuso els servirà fins que ells considerin que els serveix, fins que arribi un candidat encara més escorat a la dreta, fins que ella decideixi deixar de rendir-los comptes perquè tingui altres prioritats. I aquí tornaran a disculpar-se per haver-la secundat i victorejaran el que vingui darrere a la dreta.

El problema no és la corrupció

Des que dimecres passat El Mundo i El Confidencial van revelar que Génova 13 hauria estat espiant Isabel Díaz Ayuso a compte del famós contracte pel qual el seu germà ha cobrat 55.000 euros, totes dues faccions del Partit Popular han pugnat per guanyar el relat. La presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid (CAM), recolzada en Miguel Ángel Rodríguez (MAR), ha intentat vestir-se de víctima d’una operació presumptament ordida per Casado i Egea per acabar amb ella i per evitar que aconsegueixi el control del partit a Madrid.

Per la seva banda, la cúpula nacional del PP ha intentat vendre que, davant d’una possible corruptela a la CAM, han volgut investigar la informació que havien rebut amb l’objectiu de depurar responsabilitats. “No és exemplar que un germà cobri d’un contracte adjudicat pel meu Govern. […] És un import prou rellevant per pensar que hi ha hagut tràfic d’influències”, va denunciar Casado a la COPE la setmana passada. De fet, el dijous va ser la pròpia Comunitat de Madrid la que va admetre l’existència de les comissions. Just el dia que l’atenció mediàtica girava entorn de la guerra a Ucraïna.

La versió d’Ayuso s’esfondra, però tampoc no és creïble que Casado i Egea intentin erigir-se en capdavanters de l’ètica

I és possible que tots dos relats continguin alguna part de realitat i que, alhora, cap no sigui cert. Perquè la versió de Díaz Ayuso s’esfondra des del moment en el qual no aconsegueix explicar l’enorme quantitat de dubtes que sorgeixen entorn del contracte d’1,5 milions d’euros que, a dit i d’urgència, el seu Govern li va donar a un amic, i pel qual el seu propi germà es va emportar una part. Amb la Fiscalia Anticorrupció trepitjant-li els talons, de moment ella sembla la guanyadora de la batalla gràcies a la intercessió d’Aguirre, de Losantos i d’altres tants com ells.

Tampoc no és creïble el relat de Casado i d’Egea, que intenten erigir-se en capdavanters de la neteja i de l’ètica. Perquè, si creus que potser hi ha hagut tràfic d’influències per part de la màxima dirigent de la Comunitat de Madrid, l’endemà no pot servir-te una explicació d’un foli i mig, on Díaz Ayuso no aclareix absolutament res. Perquè, si creus que hi ha un cas de corrupció, el denuncies davant la Fiscalia i no te’l guardes. I perquè, si pretens fer gala de l’ètica i de l’estètica, no mantens com a número 3 del PP el ja conegut Alberto Casero, a punt de ser imputat per part del Tribunal Suprem per presumpta prevaricació mentre era alcalde de Trujillo (Càceres).

Un partit net tampoc no hauria necessitat avançar les eleccions a Castella i Lleó per anticipar-se a les resolucions judicials dels diferents casos de corrupció en els quals està implicat el PP d’aquesta comunitat, entre els quals, el que investiga les primàries guanyades per Alfonso Fernández Mañueco gràcies a les “donacions altruistes” que van permetre als afiliats morosos votar en favor seu. I, finalment, un partit polit no es manté en una seu pagada amb diner negre i que el seu líder va prometre vendre per marcar distàncies amb l’etapa negra.

Per això, cap dels dos relats són veritables, perquè ni Díaz Ayuso no guanya per haver estat víctima ni Casado i Egea no marxen per haver intentat, infructuosament, netejar el partit. Tots dos casos es produeixen perquè les forces mediàtiques i polítiques que influeixen en el PP així ho han decidit. I darrere hi ha els qui faran l’impossible per aferrar-se al càrrec amb l’únic objectiu de romandre, sense que importi si per a això cal bufar i xarrupar alhora o abandonar i aplaudir al mateix temps a qui et va posar en el lloc en el qual estàs.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies