Crític Cerca
Opinió
Drac Màgic

Drac Màgic

Cooperativa dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual

Regenerar imaginaris per imaginar futurs possibles

És imprescindible promoure un audiovisual ecofeminista, atent a les diversitats i lliure de violències per tal d’encaminar-se cap a la transformació social

21/04/2021 | 06:00

Un dels resultats d’un taller de Drac Màgic per repensar la 'selfie' i practicar l’autoretrat

Ja fa temps que sabem que la necessitat de canvis socials no es pot carregar únicament sobre les espatlles de l’escola. Que és hipòcrita i irresponsable delegar en la comunitat educativa exclusivament la responsabilitat de transformar les actituds, les opinions o els comportaments vinculats a flagells socials com poden ser la corrupció o el masclisme. Sabem que és el conjunt de la societat qui genera patrons i transmet valors socials i culturals, i que, per tant, l’evolució i el canvi social són responsabilitats col·lectives que requereixen transformacions estructurals.

D’entrada, perquè la comunitat educativa està infravalorada i infrareconeguda socialment, però també perquè són molts els agents que contribueixen a l’educació de les persones al llarg de la vida. Un d’aquests agents, amb un paper molt important, és el de l’audiovisual. Formem part d’una societat aclaparada per les imatges. Hi ha qui diu que cada dia ens exposem a 5.000 impactes visuals. Duem una pantalla a la butxaca i hi ha pantalles al metro, al carrer, a les botigues… Totes aquestes pantalles són portes d’accés al món audiovisual.

Cada imatge que trobem al nostre voltant contribueix a construir un imaginari personal, però també un de col·lectiu. Aquests imaginaris configuren, en gran part, les nostres vivències. Lluny de ser entitats neutres, inofensives i virtuals, les imatges ens travessen el cos, s’encarnen en nosaltres i ens diuen com hem de ser, quin aspecte hem de tenir, com ens hem de relacionar amb els altres i amb el món o què podem esperar del futur.

Les imatges que ens envolten construeixen imaginaris masclistes, colonials i connivents amb les violències

I molt sovint, massa sovint, les imatges que ens envolten contribueixen a construir imaginaris masclistes, colonials i connivents amb les violències; així que és indispensable treballar per promoure una cultura audiovisual que posi en el centre els ecofeminismes, que sigui atenta a les diversitats i que estigui lliure de violències. Aquestes són les missions que ens proposem a Drac Màgic, cooperativa que aquest 2021 compleix 50 anys des de la seva fundació.

Però què significa això i com es fa? D’entrada, pensem que el que és fonamental és contribuir a la construcció de mirades actives, és a dir, espectadors i espectadores atents i amb esperit crític en la seva relació amb les imatges. Les mirades actives són aquelles que qüestionen i interroguen les imatges, amb el coneixement que no són entitats neutres ni innòcues. Mirades actives que poden descodificar com estan construïdes les imatges per copsar-ne el punt de vista que proposen sobre el món. Que saben, per exemple, que la foto que acompanya aquest article contribueix a generar un discurs determinat. Que no és el mateix retratar un camp on viuen persones refugiades amb un enviat o enviada especial que fa preguntes als testimonis, que amb imatges generades per un dron. Que en un documental no és el mateix escoltar una veu en off que sentir el so ambient. Que a les notícies, pixelar algunes cares i no pixelar-ne d’altres és un gest tècnic, però també és un gest polític, entre tants altres exemples.

En definitiva, que és necessari formar-nos en llenguatges audiovisuals per conèixer els mecanismes de significació de les imatges i ser capaces de descodificar-los. Aquesta intenció, a Drac Màgic la canalitzem principalment a través del projecte educatiu de formació en llenguatges audiovisuals, però és transversal a totes les accions que impulsem des de la cooperativa.

Imatge d’un dels cartells de la campanya de comunicació dels 50 anys de Drac Màgic amb la pregunta: “I si de l’aclaparament visual en fem resistència plaent?”

Aquesta mirada atenta i activa l’entenem com a forma de resistència necessària davant de l’aclaparament visual en el qual vivim immerses. Les crítiques de cinema feministes ens han ensenyat que, davant les narratives masclistes i colonials, es pot exercir la resistència mitjançant la fi del pacte espectatorial: la fi de la connivència com a forma de resistència. Així, analitzar, reconèixer i criticar els estereotips i les violències simbòliques de les imatges que ens envolten és una tasca necessària, però no és el final del camí: podem fer que aquesta resistència sigui festiva i plaent?

Cal construir mirades actives des de la creativitat i trencar amb els estereotips

Pensem que, precisament, aprofundir en el coneixement dels llenguatges audiovisuals permet descodificar-los i, per tant, també obre la porta a poder recodificar-los: per atrevir-nos a narrar allò que no s’ha dit o no s’ha vist o no s’ha vist prou, com una pràctica política oberta i continuada que pugui ser festiva i plaent. La consciència i l’observació no són enemigues del plaer i del gaudi. Cal construir mirades actives des de la creativitat i la imaginació: trencar amb els estereotips, desconstruir i construir amb les imatges pot ser una pràctica divertida i enriquidora.

D’altra banda, per tal de treballar per un audiovisual atent a les diversitats, una acció primordial és la de facilitar l’accessibilitat a continguts audiovisuals diversos. Diversitat de procedència, diversitat en el tipus de personatges que es proposen, diversitat en les tècniques audiovisuals, diversitat de punts de vista, diversitat en les formes de producció, etc. Per això és cabdal valorar la feina de programadors i programadores, d’exhibidors i exhibidores, de distribuïdores, etc., tasques que garanteixin als espectadors i a les espectadores l’accés a pel·lícules i altres continguts audiovisuals que fugin de l’homogeneïtzació, dels dictàmens industrials i de la dictadura de l’algoritme. 

Posant l’exemple del cinema infantil, que és una de les línies d’acció que ens ocupen a Drac Màgic, és curiós observar com, malgrat que la tècnica de l’animació permet un ventall ampli de possibilitats estètiques (l’animació en retallables, l’stop-motion, els dibuixos amb multiplicitat d’estils i materials, etc.), la majoria dels continguts infantils estan realitzats amb la mateixa tècnica d’animació 3D i amb un disseny arquetípic. Per això, una de les tasques que realitzem a través de la distribuïdora Pack Màgic és la de facilitar l’accés a pel·lícules infantils que, a més de narratives i continguts que transmeten valors respectuosos amb les diversitats, presentin diversitat estètica en la manera com estan fetes. La diversitat és inherent en les possibilitats del llenguatge audiovisual; així que facilitar l’accés a tota mena de propostes és una forma de fomentar l’exploració estètica i emocional.

Imatge de la pel·lícula 'Bon dia, món!', la propera estrena de Pack Màgic

A l’últim, un altre aspecte que cal tenir en compte és el circuit per on s’accedeix a l’audiovisual. Promoure la diversitat també té a veure amb el fet de facilitar el camí a films que queden als marges de les autopistes de circulació del contingut audiovisual majoritari. Cuidar la trajectòria de l’audiovisual perquè circuli per sales de cinema, festivals, centres cívics, contextos educatius, etc., per garantir l’accessibilitat i diversificar les pantalles. A més, així s’estableixen xarxes i vincles entre agents culturals diferents i es fuig del monopoli i del control únic de l’audiovisual que veiem.

En conclusió, és imprescindible promoure un audiovisual ecofeminista, atent a les diversitats i lliure de violències per tal d’encaminar-se cap a la transformació social. Si estem d’acord que l’audiovisual forma part de la nostra educació i té un fort impacte en la construcció d’imaginaris, ens cal situar-lo com a matèria d’estudi, de crítica i de reflexió, però sobretot convertir-lo en una eina especulativa per imaginar i projectar una realitat que encara no existeix. Interactuar i explorar l’univers audiovisual com a espai des d’on qüestionar, intervenir i reconfigurar les narratives per reinventar el món i atrevir-se a dibuixar les utopies que volem viure.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies