11/03/2022 | 06:00
Des dels seus inicis, a finals del segle XVIII, el moviment cooperativista sempre ha mantingut unes idees bàsiques que el defineixen. La primera de totes és la del treball en comú en benefici de tothom: els membres de les cooperatives i, per extensió, la societat on aquestes estan inserides.
La idea cooperativa és tan antiga com la civilització: quan la humanitat va triar viure en societat i s’establiren normes per fer-ho, es va escollir la cooperació com a forma d’avançar socialment. En l’època moderna, en els segles XVII i XVIII, es comencen a establir les bases d’una manera de viure que trencarà amb una societat basada en l’absolutisme i donarà cabuda a la possibilitat que tothom pugui aspirar a una vida digna i millor, en els aspectes materials i socials.
El primer projecte documentat va començar en una de les ciutats de l’East Ayrshire escocès, Fenwick, on un grup de 16 teixidors van redactar els que avui es consideren els primers estatuts associatius de caràcter cooperatiu, la Carta de constitució de la Societat de Teixidors de Fenwick. Acceptant aquesta Carta, els seus socis es comprometien a ser honestos i a fer un bon treball, i rebien a canvi un preu just per la seva feina. També van acceptar pagar una quota per ser admesos i amb els diners excedents ajudar els més necessitats, i això va ser inicialment per comprar les matèries primeres per poder fer el seu treball. Més endavant, quan van assolir els seus objectius d’ajuda mútua, van decidir que podien, també, destinar els seus fons a comprar i oferir als seus socis i a altres que ho necessitessin aliments a un preu assequible, donant un crèdit de quatre setmanes per pagar-ho. La Carta de constitució d’aquesta societat es pot trobar a la National Library of Scotland.
El primer projecte cooperatiu documentat va ser a la ciutat escocesa de Fenwick, impulsat per un grup de 16 teixidors
Anys més tard, el 1844, es funda la que podem considerar com la iniciadora del model de cooperativisme de consum, The Rochdale Society of Equitable Pioneers: 28 teixidors de la ciutat de Rochdale, alguns en atur, es reuniren per constituir aquesta cooperativa, que tindria com a objectiu prioritari l’obtenció d’aliments i de productes per a la llar, de bona qualitat i a preus raonables, per poder sortir de la roda de salaris baixos i preus alts dels articles de primera necessitat. La història de la Rochdale és una història d’èxit: cinc anys més tard ja eren 390 membres i cap al 1880 passaven de 10.000. Els seus principis bàsics encara són vàlids avui, amb pocs canvis. L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) els manté i són aquests:
- Porta oberta, lliure adhesió i lliure sortida de la cooperativa.
- Control democràtic (un membre, un vot).
- Retorn dels excedents entre els seus membres, de forma proporcional.
- Pagament d’un interès limitat sobre el capital.
- Neutralitat política i religiosa.
- Compra en efectiu.
- Promoció de l’educació.
Avui, l’èxit del cooperativisme és una realitat: l’ACI dona unes xifres a escala mundial de prop de 3 milions de cooperatives, 1.200 milions de membres i un volum de negoci per a les 300 cooperatives més grans de 2,145 bilions de dòlars (ACI, 2020), la qual cosa suposa que aproximadament el 12% de la població mundial té alguna relació amb el cooperativisme. Aquestes xifres ens fan entendre que el moviment cooperatiu està viu i avui és més important que mai.
El cooperativisme s’aplica a pràcticament totes les activitats econòmiques i socials i el que ens interessa especialment és el cooperativisme de consum, o de persones consumidores, entenent també amb el mateix criteri el d’usuaris, i això fa que l’àmbit d’implementació sigui molt ampli, ja que pràcticament tota l’activitat privada es pot considerar consum: el que inicialment es dirigia a l’alimentació i als productes bàsics de la llar avui s’eixampla a tot.
El cooperativisme actual, almenys al nostre país, té una fase de creixement durant els anys setanta del passat segle, quan apareixen cooperatives com Eroski i Consum, dedicades a la venda de productes alimentaris, que creen supermercats per fer front als que s’establien a l’Estat, des d’Europa, per implantar el model de gran superfície.
Uns quants anys més tard comencen a aparèixer petits grups de consum, que més tard esdevindrien cooperatives, amb un objectiu nou: obtenir productes alimentaris de producció ecològica. A Catalunya, les pioneres, amb poc temps de diferència, foren dues: a Reus l’any 1979 comença l’activitat del grup que formarà la cooperativa El Brot i que es formalitzarà com a cooperativa l’any 1987; El Rebost, de Girona, ho farà l’any 1988, formant el primer grup que serà l’origen de la cooperativa. Després a Barcelona l’any 1993 serà Germinal la que iniciarà la seva activitat.
Aquest moviment serà canalitzat per organitzacions que agrupen les cooperatives pel seu caràcter sectorial i territorial, com a federacions i confederacions. En l’àmbit del consum, Coopsconsum (Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya) representa les cooperatives de persones consumidores i usuàries, que amb la resta de federacions formen Coopcat (Confederació de Cooperatives de Catalunya), i amb un graó més, a escala estatal, amb Hispacoop (Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris), i, finalment, la pertinença a organitzacions de caràcter internacional com la mateixa ACI o la seva branca europea, Cooperatives Europe.
L’aparició de cooperatives de persones consumidores i usuàries en tots els àmbits ha estat un pas molt important en el món cooperatiu
Però el que serà més important en l’aspecte del consum és l’aparició de cooperatives de persones consumidores i usuàries en tots els àmbits: l’energia, l’habitatge, la sanitat, les cures, l’aigua, de crèdit, d’assegurances i d’altres.
En l’aspecte de com enfrontar-nos a una situació perillosa i complexa per al futur de l’existència, l’emergència climàtica, les cooperatives tenim un paper a exercir fonamental. Les nostres organitzacions van néixer per garantir i aplicar l’ajut mutu i el treball en comú i vetllar per la societat en la qual estem inserits; per això qualsevol acció ha d’anar dirigida a l’objectiu original d’oferir als seus membres els productes i serveis per als quals s’han creat i també procurar participar activament en la solució d’aquesta emergència. Cooperatives de subministrament d’energia elèctrica, com Som Energia, que aposta decididament per l’energia verda, són un exemple que s’hauria d’estendre per tot el territori.
No sols l’energia: les noves cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, o el cohousing, són formes de responsabilitat cooperativa per a la construcció d’habitatges amb models respectuosos amb el medi ambient i sobretot no especulatius, en un mercat que ho és en la majoria dels casos.
I així arribem a les cooperatives de consum agroecològic, les que tenen cura que allò que mengem sigui el millor possible i s’hagi produït amb totes les garanties mediambientals, amb el màxim respecte per la natura i les millors condicions socials per als seus productors i treballadors. I això ho podem fer estant vigilants, com a consumidors, sobre tots els processos de producció, envasat, distribució i venda, demanant i exigint, quan sigui necessari, que en tots aquests processos no es malmeti el medi ambient i, anant un pas més enllà, que en tots ells es puguin revertir pràctiques poc curoses.
En el consum agroecològic, ens hem d’exigir la participació activa en tots els processos, sobretot en la producció
També ens hem d’exigir a nosaltres mateixos la participació activa en aquests processos, sobretot en la producció, mantenint un contacte directe amb els productors i amb les seves organitzacions representatives, per col·laborar amb tot el que es pugui per revertir la situació i ajudar a recuperar unes condicions més beneficioses per al medi ambient.
La Sectorial Agroecològica de Coopsconsum ha participat recentment, a l’octubre de 2021, en la preparació de les Jornades Atmosterra, en l’àmbit de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, amb un lema que resumeix bé l’objectiu que es volia plantejar: “Llaurant el cel, recarbonitzant el sòl”, un objectiu que busca la fixació, amb pràctiques agrícoles que ho permetin, de carboni al sòl i eviti que aquest carboni augmenti la quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera”.
És una feina en la qual tots ens hem de veure implicats, i les cooperatives hem de ser un exemple que ens faci capdavanteres en l’esforç per revertir aquesta emergència.