Crític Cerca
Opinió
Ernest Cañada

Ernest Cañada

Investigador postdoctoral a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre de l'associació Alba Sud

Deixar-se la vida treballant en un creuer

Sovint ignorem què passa amb les tripulacions d'aquests megavaixells i, sobretot, en quines condicions exerceixen la seva feina els treballadors que les formen

27/05/2022 | 06:00

Més enllà d'aquest senyal, no sabem gaire què hi passa / GETTY IMAGES

La reactivació turística postpandèmia ha comportat el retorn de situacions de massificació que malmeten la vida quotidiana en moltes ciutats. Els creuers han estat de nou en el centre del debat, i es posen damunt la taula iniciatives per limitar-ne la presència en diferents ports, unes mesures imprescindibles si no volem que la turistificació de les nostres ciutats continuï aguditzant-se. El debat sobre els creuers s’ha focalitzat en els seus impactes ambientals, en particular per la contaminació atmosfèrica, però no només, i també per la congestió que provoca.

Però hi ha un aspecte sovint poc present en la discussió: què passa amb les tripulacions d’aquests megavaixells i, sobretot, en quines condicions exerceixen la seva feina. Són milers les persones que treballen en aquest sector i, malgrat les seves dimensions, les ciutats que les reben en saben molt poc. Les vulneracions de drets que es donen en les seves condicions laborals farien necessari un major control sobre què hi passa, allà dins.

Diferents estudis acadèmics, entre els quals la tesi doctoral de la professora Angela Teberga de Paula, defensada al Brasil a l’estiu del 2021, han alertat de diferents problemes relacionats amb el treball de les tripulacions dels creuers. L’interès d’aquesta investigadora, que col·labora amb el centre independent de recerca Alba Sud, per aquest assumpte va venir quan, durant la temporada 2013-2014, la Inspecció del Treball del Govern brasiler va començar una investigació al creuer MSC Magnifica, de la companyia MSC Crociere SA, per les denúncies d’alguns membres de la seva tripulació i de l’Organització de Víctimes de Creuers (OVC).

Jornades laborals exhaustives, incompliment del dia de descans setmanal, poc temps per menjar… són algunes de les infraccions detectades

Les infraccions que va constatar l’equip d’inspecció van concentrar-se en el fet que les jornades laborals eren exhaustives. Van detectar fraus en el registre de la jornada laboral, incompliments del dia de descans setmanal, descans insuficient entre jornades de treball o en moments per menjar, així com prorrogacions irregulars de la jornada laboral. La Inspecció del Treball va acabar la seva actuació rescatant 11 persones que treballaven en aquell vaixell. Davant aquest tipus de situacions, el Ministeri Públic del Treball va interposar el 2014 una demanda contra l’empresa per condicions laborals degradants que violaven la seva dignitat com a ésser humans a través de jornades exhaustives. Un any després, un tribunal del treball de Salvador de Bahia dictava sentència parcialment a favor d’aquells treballadors. A l’agost del 2018 un tribunal d’ordre superior va subscriure la decisió presa en primera instància i va condemnar l’empresa a una indemnització per danys morals.

Aquest episodi va impactar fortament Angela Teberga, que va acompanyar les organitzacions de treballadors de creuers en les seves denúncies en diferents fòrums, fins a arribar a una Audiència Pública de la Comissió de Drets Humans del Senat brasiler sobre les condicions de treball als creuers que va tenir lloc el 25 de novembre de 2019. En la seva intervenció, la investigadora va denunciar com, en els creuers, les jornades laborals s’allargaven molt més del que havia quedat establert en els contractes i que, a més a més, eren habituals les dinàmiques d’intensificació del treball durant períodes llargs. Amb una recerca exhaustiva sobre aquest fenomen de la prolongació i intensificació del treball, uns quants anys després va presentar la seva tesi doctoral, avaluada amb la màxima qualificació.

El fet que el sector dels creuers estigui molt concentrat en poques companyies, en una activitat altament globalitzada, fa que el que passa en un vaixell estigui estretament vinculat a tot arreu per allà on fa la seva ruta. Per tant, els fets analitzats i descrits per Angela Teberga tenen a veure amb les ciutats portuàries brasileres, però també amb Miami, Cozumel o els ports de les ciutats mediterrànies. Acollir aquests vaixells a les nostres ciutats suposa també assumir la responsabilitat de què passa amb les seves tripulacions, i si es produeixen o no vulneracions de drets fonamentals, i en quins termes.

Barcelona ha de promoure una vigilància estricta, per part de les autoritats competents, de les condicions de treball als creuers que hi atraquen

Barcelona ha de regular i limitar els creuers que atraquen al seu port, per raons de salut pública i per la degradació de les dinàmiques socials que comporta, però també ha de promoure una vigilància estricta, per part de les autoritats competents, de les condicions en les quals s’hi treballa. La corresponsabilitat en matèria de drets humans és ineludible; quan et toca directament a casa, és obligada.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies