26/05/2022 | 06:00
Desenes de piscines. Tobogans gegants. Quaranta bars, discoteques i restaurants. Vint-i-quatre ascensors. Una piscina amb onades per fer-hi surf. Pistes de bàsquet. Spa i gimnasos. Minigolf. Casinos. Tirolina gegant. Sales de videojocs. Solàrium. Concerts en viu. Espectacles en un AquaTheater. Una pista de patinatge sobre gel. Karaokes. 362 metres de longitud, 64 metres d’amplada. Sis motors. Capacitat per a 6.980 passatgers i 2.300 tripulants. Això és un creuer, el creuer més gran del món, el Wonder of The Seas. Aquesta bèstia del mar està atracant ja als ports de Barcelona, de València i de Palma com a punt de partida per als creuers estiuencs per la Mediterrània.
El port de Barcelona preveu tenir aquest 2022 unes 800 escales de creuers. Barcelona havia arribat a ser l’any 2019 el port de creuers més important del Mediterrani i el quart mundial, amb 3,1 milions de creueristes. Ara, però, tant els Comuns com ERC han demanat algun mínim de limitació de creuers a Barcelona, tal com s’està intentant fer a Palma i en altres ciutats europees. Una massificació de creueristes, tal com resumeix perfectament la física i activista ecologista Margalida Ramis en un article a l’Ara, danya l’economia, el petit comerç i la vida als centres de les ciutats i, a més, és un dels factors de contaminació de l’aire més importants. Els creueristes, de fet, estan de mitjana unes quatre hores a la ciutat, i no gasten tant com es diu, bàsicament perquè dormen, esmorzen, mengen i sopen al creuer.
Els creuers són un problema econòmic, ecològic i sociocultural per a ciutats estressades pel turisme com poden ser Barcelona o Palma.
Tanmateix, m’ha semblat detectar un curiós i recent odi cap als creuers per part d’un sector mediàtic i social no especialment ecologista.
Hi ha un mantra que es repeteix darrerament, i que crec que és perillós: els creuers contaminen més que els cotxes, però no els prohibeixen ni els limiten ni els posen multes a la zona de baixes emissions. Les dades són, en part, veritat: Barcelona és la ciutat europea que suporta més contaminació derivada dels creuers quant al diòxid de sofre, òxids de nitrogen (els NOx, dels vehicles dièsel) i altres micropartícules contaminants. Segons un estudi de l’ONG ecologista Transport and Environment, l’operador de creuers més gran del món, Carnival Corporation, va emetre gairebé deu vegades més diòxid de sofre que 260 milions de cotxes europeus. Tot això és cert. Però… sovint els que comparen cotxes i creuers venen a dir: fiqueu-vos amb els creuers, i deixeu-nos contaminar a nosaltres. Ahà!
Qui està contaminant Barcelona?
Però anem a les dades de la contaminació atmosfèrica en concret a la ciutat de Barcelona: qui són els culpables principals d’aquesta contaminació urbana?
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el 60% del diòxid de nitrogen (NO2) que hi ha a l’aire té l’origen en el trànsit de vehicles, el 13% es genera fora del municipi, el 8,3% prové del sector industrial, el 7,6% té la causa en les emissions del port —vaixells i creuers— i l’11,1% vindria d’altres fonts contaminants com calefaccions, combustions i similars. Pel que fa a les partícules en suspensió (PM10), un 71% es genera fora del municipi, un 21% prové del trànsit i el 8% restant s’origina en altres sectors (calefaccions i combustions), en obres urbanístiques i al port.
Precisament, un informe recent presentat per un grup d’entitats ecologistes barcelonines, liderat per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i que proposava un peatge urbà per als cotxes, assegurava que Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per quilòmetre quadrat —6.000 cotxes circulant per quilòmetre quadrat, el doble que Madrid ciutat i més del triple que Londres—, i, a més, és una de les que pateixen un grau més alt de contaminació atmosfèrica. Barcelona supera sistemàticament els nivells de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per als contaminants NO2, PM10 i PM2,5, benzè i ozó. La pol·lució causa 3.500 morts prematures anuals, i també 1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries, 5.100 casos de bronquitis en adults, 31.100 en nens i 54.000 atacs d’asma en nens i en adults.
BCN en Comú, i generalment amb el suport d’ERC, ha iniciat una batalla social i cultural a la ciutat de Barcelona per reduir l’ús dels cotxes contaminants —tal com van fer molts anys abans les grans ciutats de països com Dinamarca, Països Baixos o, fins i tot, megalòpolis com París o Londres— i també els Comuns, amb el mateix suport dels republicans, han demanat que s’aturés l’ampliació de l’aerport i que es limiti la presència de creuers al Port de Barcelona, presidit per Junts per Catalunya i amb una forta presència del Govern de l’Estat, és a dir, del PSOE. Un altre cop, a veure si algú se n’adona, els Comuns i ERC planten batalla contra la sociovergència dels negocis i els poderosos lobbies catalans dels combustibles fòssils, ja sigui el RACC, el Consorci Turisme de Barcelona o AENA.
Per tant, els creuers i els cotxes, i molts altres factors com els fums de la indústria, els microplàstics, els avions o la cada cop més habitual arribada de pols sahariana, estan contaminant cada cop més i tots junts l’aire que respirem. Que no ens distreguin amb debats i batalletes menors. Som en un moment d’emergència respiratòria… i cal limitar, reduir o eliminar tot allò que contamina l’aire.
El problema real: morir asfixiats
El problema, doncs, va més enllà de Colau, dels carrils bici i que no puguis entrar a la ciutat en hora punta sense cues quilomètriques. El problema, doncs, va més enllà de si Barcelona rep un milió més o un milió menys de turistes cada any i de si venen amb creuer o amb avió. Sabeu quin és el problema real? L’aire irrespirable que patirem.
En els propers anys hi haurà un augment brutal de les malalties i morts relacionades amb la contaminació
El problema és que, segons denunciava el ja clàssic ecologista El planeta inhóspito, del periodista i historiador David Wallace-Wells, “l’aire del planeta no només serà més calent en el futur, sinó que és probable que també sigui més brut i carregat, i que sigui més repugnant”. Cap a finals de segle es calcula que uns 2.000 milions de persones al món respiraran un aire que incomplirà els mínims de l’Organització Mundial de la Salut.
El problema és que, segons va publicar la prestigiosa revista The Lancet, 9 milions de persones al món van morir prematurament l’any 2017 a causa de la contaminació per petites partícules a l’aire. Els danys a la salut pública són indiscriminats, i poden afectar pràcticament tothom: la contaminació fa que augmenti la incidència dels accidents cerebrovasculars, de les malalties cardíaques, dels càncers de tot tipus, de les malalties respiratòries greus com l’asma i, fins i tot, poden provocar resultats adversos en l’embaràs, incloent-hi els parts prematurs. I, de fet, investigacions recents sobre els efectes de l’aire contaminat en la conducta són temibles: deteriorament de la memòria, de l’atenció i del vocabulari, així com trastorns d’atenció o, fins i tot, problemes pel desenvolupament de les neurones al cervell.
El problema és que la contaminació atmosfèrica és ja un dels principals riscos per a la salut pública de la Unió Europea, on causaria unes 300.000 morts prematures cada any. Les morts a Barcelona per excés de contaminació es xifren en unes 3.500 i podrien arribar a provocar uns 1.800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries cada any. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), si el nivell de contaminació es reduís als llindars recomanats per l’OMS, s’evitarien anualment 659 morts prematures a Barcelona i, a més a més, l’esperança de vida augmentaria de mitjana 52 dies.
Un estudi recent d’ISGlobal, i també publicat a The Lancet, sobre la contaminació atmosfèrica en 1.000 ciutats europees situava Barcelona en alguns dels pitjors rànquings malgrat els esforços infructuosos fets fins ara per reduir cotxes, allunyar creuers i electrificar. “Les pitjors dades de mortalitat associada a NO2, un gas tòxic associat fonamentalment al trànsit rodat, es troben en ciutats grans de països com Espanya, Bèlgica, Itàlia o França”, explicava Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. Barcelona i, a més, també Mollet del Vallès, era entre les 10 pitjors ciutats d’Europa analitzades per l’estudi en contaminació per NO2.
Als països empobrits, la situació és encara pitjor. Segons explica Wallace-Wells al seu llibre, el 98% de les ciutats dels països del Sud global estan cobertes per un aire que supera els llindars de l’OMS. Sobretot a la Xina i a l’Índia. Globalment, una de cada sis morts està provocada per la contaminació atmosfèrica.
No és, doncs, ni una obsessió d’Ada Colau, ni una guerra contra el teu suposat dret a anar amb cotxe per Barcelona, ni un atac turismofòbic contra els creuers. No som al teu melic. No! És que ens hi estem jugant la vida, i la dels nostres fills i filles, i no en som (realment) conscients.
