Cerca
Dades

Aquestes són les 15 empreses més contaminants de Catalunya

L'àrea del Tarragonès i de les Terres de l'Ebre i la desembocadura del Besòs són les tres zones amb una concentració més alta de contaminants

18/03/2021 | 06:00

Refineria de Repsol al polígon Nord de Tarragona amb les torxes de Repsol i de Dow. / ACN

Les plantes industrials més contaminants a Catalunya de l’any 2019, segons les dades publicades recentment pel Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol, van ser la de la petroliera Repsol a Tarragona, les de la gasista Naturgy (antiga Gas Natural) a Sant Adrià de Besòs i al port de Barcelona i les que té la cimentera Portland a Sitges i a Santa Margarida i els Monjos. El top 5 contaminant el completen la fàbrica de Dow Chemical Ibérica a la Pobla de Mafumet i la planta d’Endesa també situada a Sant Adrià de Besòs. Productores o refinadores de petroli, de gas, de químics i de ciment són el tipus d’instal·lacions que més contaminen i, com es veu al mapa elaborat per CRÍTIC, l’àrea del Tarragonès i de les Terres de l’Ebre i la zona de la desembocadura del Besòs són les tres zones amb una concentració més alta de contaminants de Catalunya.

La política comunitària d’emissions les classifica en dos vessants: les difuses (del transport, de la calefacció, del sector residencial…), que suposen aproximadament 3,76 Tm per capita al nostre país (dos terços del total), i les fixes, localitzades en instal·lacions industrials. Aquestes, les fixes, són precisament les úniques que nodreixen el mercat de drets d’emissions que gestiona la Unió Europea. A Catalunya, aquest volum parcial de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) té el seu origen en 146 instal·lacions fixes que suposaren el 2019 un terç del total de les emissions reals del país.

Tal com ja passava amb la llista d’empreses contaminants de l’any 2018, les pitjors plantes segueixen sent, amb diferència, les de les petrolieres, les cimenteres, les químiques i les energètiques.

Hi ha quatre conclusions que haurien d’interessar-nos especialment:

  • Les cinc primeres empreses contaminants són responsables (propietàries de 12 instal·lacions al país) directes de gairebé el 16% de les emissions de GEH totals a Catalunya.
  • Si ampliem el focus per abastar les 15 primeres empreses contaminants (amb 23 instal·lacions fixes), ens adonem que tenen la titularitat de gairebé una de cada quatre tones equivalents de CO2 del total emès a Catalunya l’any 2019. 
  • Tret de les reduccions de dues energètiques (Naturgy, de gairebé un 25%, i Tortosa Energia, de més d’un 12%) i d’una cimentera (Molins, que redueix un 15%), la resta o no disminueixen perceptiblement les emissions o les augmenten fins i tot dràsticament (Alpiq Energia, que gairebé les quintuplica d’un any per l’altre).
  • Les cinc empreses més contaminants del país emeten significativament per sobre de la quota d’emissions atorgada. De fet, 12 de les 15 primeres fan talment, una dada inquietant. Com si no hi hagués cap autoritat pública ambiental que vetllés realment per la protecció tant del clima comú com de la seguretat del veïnat dels entorns afectats.

El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les zones més contaminades

Les vegueries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, que acullen a penes 1 de cada 10 habitants de la regió, emeten 6 de cada 10 tones equivalents de CO2 de tot Catalunya.

Paga la pena fixar-se també en la instal·lació petroquímica d’IQOXE, que va provocar un accident greu al Camp de Tarragona al gener del 2020. Just abans de l’explosió, a finals del desembre del 2019, acumulava unes emissions de 135.267 tones que eren un 230% superiors als drets d’emissió concedits per la UE. Havien fet el mateix en l’exercici anterior. Això significa que la petroquímica accidentada portava almenys dos anys forçant el ritme de producció molt per sobre del que les institucions europees autoritzaven.

CRÍTIC repassa aquí, planta per planta, el top 5 de les empreses més contaminants a Catalunya.

Repsol (Tarragona)

Manté el lideratge entre les empreses més contaminants del país a remolc de la seva especialització en el refinament de petroli i la fabricació de productes petroquímics. Ella sola va emetre el 6,5% de tot el CO2 anual de Catalunya en l’exercici, amb un excés d’emissions de més del 40% per sobre dels drets concedits. El 2020, el banc principal dels Estats Units i cinquè del món, el JP Morgan, va passar a ser-ne el segon accionista més gran després de la constructora Sacyr. El fons especulatiu capdavanter al planeta, BlackRock, així com el fons sobirà de Noruega, el Norges Bank, completen el quadre de qui la controla. Amb dues instal·lacions a Tarragona (la refineria de petroli i la química al Morell), representa el grup petrolier i petroquímic líder a l’Estat espanyol i una considerable presència a escala global, ja que és present en una cinquantena d’estats dels cinc continents. Malgrat presumir de ser una empresa compromesa amb l’ambient, acumula nombrosos casos de denúncia per devastació ecològica en zones com l’Amazònia peruana que són l’hàbitat històric de pobles indígenes

Naturgy Generación (Sant Adrià de Besòs i port de Barcelona)

L’antiga Gas Natural Fenosa és una transnacional que es dedica al subministrament de gas natural i d’altres energies d’origen fòssil. Forbes la incloïa el 2017 com una de les 25 companyies líders mundials en el sector energètic i el 2019 figurava al seu Global 500 com una de les transnacionals capdavanteres del capitalisme. Les dues instal·lacions a Barcelona són centrals tèrmiques de cicle combinat. No tenia reconeguts drets d’emissions, però el 2018 va emetre 1.264.648 tones equivalents de CO2, una reducció considerable, de quasi una quarta part, respecte a la de l’any anterior. Estava controlada per Repsol i La Caixa fins al 2019. Ara el control l’exerceixen fons especulatius com CVC, GIP, la gasista algeriana Sonatrach i, sobretot, la Corporación Financiera Alba de la família March.

Cementos Portland Valderrivas (Sitges i Santa Margarida i els Monjos)

Gràcies a l’increment de més del 10% de les emissions letals en un sol any, escala fins al tercer lloc en el rànquing de les empreses més fòssils de Catalunya. Les dues plantes del grup Cementos Portland Valderrivas al nostre territori són part d’aquesta filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una transnacional especialitzada en el sector de les infraestructures, avui controlat per Carlos Slim, el cinquè home més ric del món segons Forbes

Dow Chemical Ibérica (la Pobla de Mafumet i Tarragona)

Forma part de DowDuPont, el primer grup químic del món. A les comarques de Tarragona té dues plantes on fabrica materials químics derivats dels hidrocarburs, la immensa majoria sintetitzats a partir del petroli. Les emissions van seguir augmentant fins a 1.088.533 tones de CO2 equivalent el 2019.  Els trobem en pintures, medicaments, embalatges i tot tipus de béns de consum. DowDuPont està controlat per una munió de fons d’inversió especulatius com ara BlackRock, el número 1 mundial, i  The Vanguard Group (amb més de 5 bilions en cartera). 

Endesa Generación (Sant Adrià de Besòs)

En contrast amb la seva suposada reconversió “verda”, Endesa a Catalunya ha emès un 20% addicional de GEH respecte al 2018 des de les seves dues plantes al Barcelonès. Propietat avui molt majoritàriament de l’Estat italià a través d’Enel (70%), és el resultat de la privatització de l’antic Institut Nacional d’Indústria franquista empresa per Felipe González i culminada per José María Aznar. En el seu Consell d’Administració, apareixen noms com el de Miquel Roca i Junyent, advocat de la família reial espanyola, Alicia Koplowitz, la setena persona més rica d’Espanya segons Forbes o Borja Prado, el seu president entre el 2009 i el 2019, fill de Manuel Prado y Colón de Carvajal, el testaferro històric del rei Joan Carles I. Precisament, durant l’exercici del 2019, Endesa va pagar un anunci de publicitat als grans diaris catalans i espanyols durant la cimera climàtica de Madrid, la COP25. Pocs mesos abans, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència l’havia sancionat, juntament amb Naturgy, per apujar el preu de la llum de manera conscient i deliberada.

Un 14% més d’emissions que el 1990

El 2019 a Catalunya cada català va emetre una mitjana de 5,76 Tm equivalents de CO2. És una xifra més baixa que la mitjana europea, que supera les 6,6 Tm equivalents. Però és més alta que les 4,7 Tm que ens toquen per habitant humà del planeta. Malgrat la minva del volum dels gasos que emetem al país des de l’any pic del 2005, el 2019 continuàvem superant d’un 14% el nostre nivell del 1990, l’any de referència en els tractats climàtics de Kyoto i de París. En aquest darrer any, les emissions fins i tot s’han apujat un 1% superant amb escreix els 48 milions de tones de CO2 equivalent. Tot plegat, tenint en compte que els gasos letals alliberats per l’aviació i pels vaixells en trajecte internacional resten fora de la comptabilitat climàtica oficial.

Al desembre del 2020, en vista del deteriorament del clima i per tal de complir l’Acord de París de limitar la pujada de les temperatures a un màxim de 2 ºC, el Consell Europeu va revisar a l’alça els objectius de reducció de gasos d’efecte d’hivernacle. L’objectiu seria haver reduït el 2030 un 55% de les emissions respecte del 1990 i d’un 80% cap al 2050. Traduït: Catalunya hauria de capgirar aquest +14% des del 1990 en un -69% d’aquí a nou anys. En 29 anys, vers el 2050, hauríem d’emetre un màxim del 12% de GEH (vuit vegades menys) respecte dels que hem espargit el 2019, càlcul fet per la universitat d’Aalto, a Finlàndia, resultat d’una recerca sobre els estils de vida compatibles amb un augment màxim d’1,5º C de les temperatures mitjanes.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies